martes, 11 de octubre de 2011

Entrevista a Muriel Casals



“La clau és que amb els espanyols volem ser veïns”
La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, aplega prop de 250 castellarencs i castellarenques a l’Auditori en la seva conferència sobre la política i l’economia de Catalunya
Rocío Gómez, per L'ACTUAL


Després de la inauguració de luxe del quart curs de l’Aula d’Extensió Universitària amb l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha estat l’encarregada de posar en marxa la programació regular de l’entitat amb una conferència titulada Catalunya: entre l’economia i la política. Prop de 250 castellarencs i castellarenques es van apropar el passat dimarts a la tarda a l’Auditori d’El Mirador per escoltar les reflexions de la professora d’Anàlisi Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona i exmembre del consell de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, sobre l’economia i la política catalana. “Catalunya, tant des del punt de vista econòmic com el polític està en un moment de profunda transformació. Els canvis de vegades són problemàtics i ens n’hem de sortir d’una manera diferent de com hem fet fins ara. La clau és que amb els espanyols [els catalans] volem ser veïns” explica Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. 



D’altra banda, Òmnium Cultural treballarà durant la jornada del 12 d’octubre, perquè segons Casals, “no hi ha res a celebrar”“Treballarem amb naturalitat perquè per nosaltres no és una festa que s’hagi de celebrar. Aprofitarem per reunir-nos amb els diferents representants d’Òmnium al territori”, comenta Casals. 



En referència a la carta que la directora de TV3, Mònica Terribas, ha fet en defensa de la televisió pública catalana, la presidenta d’Òmnium Cultural assegura que els catalans “no volen renunciar a la seva televisió”, i dona suport a les paraules de la periodista. “Una país normal necessita disposar de mitjans de comunicació normals. No és cert que la Corporació de Mitjans Audiovisuals sigui tan cara tal i com s’acusa”, explica Casals. La presidenta d’Òmnium Cultural assegura que “els catalans paguen molt a gust 40 euros a l’any per tenir una bona televisió” i denuncia que “existeixen molts atacs malintencionats des de fora”

Pel que fa a la nacionalització espanyola d’algunes caixes catalanes, Muriel Casals, considera que és un “atac frontal al país a través del seu sistema financer”“El Banc d’Espanya en connivència amb alguns bancs privats espanyols penetra en el sistema financer català i ens treu sobirania financera”, apunta la presidenta de l’entitat.

La propera xerrada de l’Aula d’Extensió Universitària serà el 18 d’octubre a partir de les 6 de la tarda a l’Auditori d’El Mirador i tractarà sobre la bona educació, les formes i l’autoritat. La conferència anirà a càrrec de Salvador Cardús i Ros, doctor en Ciències Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i actual degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.

miércoles, 5 de octubre de 2011

Entrevista a Jordi Pujol



"La festa s'ha acabat. Ens hem fet grans de cop"
L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol inaugura el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Castellar del Vallès i omple l’Auditori d’El Mirador
Rocío Gómez, per L'ACTUAL


L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va inaugurar dimarts al vespre el quart curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Castellar del Vallès amb una conferència a l’Auditori d’El Mirador sobre l’IVA: Idees, Valors i Actituds a Catalunya. 

La primera parada de Pujol, que va arribar a la vila al voltant de les 6 de la tarda, va ser a Ca l’Alberola, on el va rebre una comitiva formada per representants del consistori i de l’Aula d’Extensió Universitària. L’expresident va signar al llibre d’honor de la vila, tancant la mateixa pàgina que va estrenar el 3 de juliol de 1982, en la primera visita oficial que va fer a Castellar del Vallès. En la dedicatòria Pujol desitjava “sort” als castellarencs i castellarenques per superar la crisi, i els encoratjava a "esforçar-se i lluitar per aconseguir-ho".

Durant la conferència que va tenir lloc a l’Auditori d’El Mirador amb el seu aforament de 300 persones complert, Pujol va assegurar què "és el moment de deixar enrere l’època de disbauxa que hem viscut en els darrers anys i recuperar la cultura de l’esforç” que segons Pujol, la seva generació "va posar en pràctica"“Ens hem convertit en una societat hedonista, amb idees equivocades, valors superficials i actituds frívoles, i això ha de canviar”, apunta el convergent.

Pujol assegura que l’estat espanyol s’ha comportat com un “nou ric, com en el cas d’Irlanda i Grècia gràcies a les subvencions de la Unió Europea", diners que l’expresident creu que “no s’han invertit en els sectors adients”“Hem estat uns fatxendes. Ens va tocar la rifa perquè la quantitat de diners que van venir d’Europa era una fortuna. Hem tingut uns anys falsament bons però amb poca base, sobretot en el cas de la construcció”, comenta el convergent. “L’alegria a l’hora de consumir fa que l’economia vagi bé, però els diners no s’han gastat bé. La festa s’ha acabat. Ens hem fet grans de cop. Som com el nen que acaba de descobrir que els reis són els pares”, confessa Pujol. 

Pel que fa a les retallades que l’actual govern de la Generalitat està duent a terme en sectors com la Sanitat i l’Ensenyament, Pujol va apuntar que "tal i com es va fer en els anys 80, cal emmirallar-se en països com Alemanya, que ja han aplicat mesures similars per superar la crisi". D’altra banda, l’expresident va recordar que “l’estat del benestar i la sanitat actual, van ser en bona part gràcies als 23 anys de govern convergent”

En referència a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que regula l’ús del català a les escoles, Pujol assegura que "és inconcebible renunciar a la immersió lingüística” i lamenta que "les relacions entre Espanya i Catalunya estiguin tant deteriorades”“Hem de defensar el català a peu i a cavall. Rebem una enorme quantitat d’immigració i el nostre desig és no rebutjar-la, incorporar-la a la nostra societat. Per fer-ho necessitem que sobretot els nens i els joves aprenguin català, i això es fa a l’escola”, assenyala Pujol.

domingo, 20 de marzo de 2011

Acollida d'Emergència l



Acollida d’emergència
La castellarenca Araceli Liso fa gairebé un any que participa al Servei d’Acollida d’Emergència que gestiona el Departament de Benestar Social de la Generalitat. Ja han passat per casa seva tres nadons.
Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Tothom ha sentit parlar alguna vegada de les famílies d’acollida. Però potser de l’acollida d’emergència no. Aquest servei que gestiona el Departament de Benestar Social consisteix en l’acollida de nadons durant un termini màxim de 6 mesos, temps en què es preveu que es solucioni la situació de l’infant. La castellarenca Araceli Liso fa gairebé un any que en forma part com a família acollidora a través de la Fundació Infància i Família. 


“Coneixíem a la primera família acollidora de Catalunya. Des que ens van explicar la seva experiència sempre vam voler formar part del programa i ara que tenim temps i podem, ens hem llençat a la piscina”, explica Araceli Liso. Segons la castellarenca, l’única diferència entre els nadons acollits i un fill és que “saps que han de marxar”.“Els tracto com si fossin els meus fills. Se’ls agafa molt d’afecte però has de tenir molt clar que és un cosa temporal”, assegura l’Araceli. “Quan et posen als braços un nadó de 5 dies l’únic que vols és protegir-lo, sents una gran tendresa i voldries dir-li a cau d’orella que el cuidaràs i que no pateixi que amb tu no li passarà res”, afegeix Liso. 

Els casos d’infants que acaben a una família d’acollida són ben diversos: des de maltractaments, renúncia de la custòdia, fins a malaltia dels pares biològics. “Els nens estan a les famílies d’acollida fins que l’Administració decideix si poden tornar amb els pares biològics o bé han de marxar amb la família extensa o si van a parar al servei d’adopció”, explica la castellarenca. Les famílies acollidores no poden adoptar els nens que cuiden, és una de les condicions que estableix del Departament de Benestar Social. Per l’Araceli, aquesta qüestió no representa “un problema”. “Ja tenim un fill. Ens havíem plantejat adoptar però al final no ens vam decidir. Si adoptes ajudes només un nen. Si aculls, a molts més, assegura Liso. 

La feina de les famílies acollidores és per la castellarenca molt reconfortant. “Em sento molt bé perquè penso que estic fent una bona obra. La meva satisfacció és enorme quan veig que se’n van molt millor del que han arribat”, assegura Araceli Liso. “Et deixen més del que s’emporten”, afegeix Liso. Els requisits per participar al projecte són tenir un habitatge en bones condicions, disposar de recursos econòmics suficients i una família estable. “A Catalunya som 300 famílies acollidores però encara hi ha més de 7.000 infants tutelats. No cal ser parella per acollir, les famílies monoparentals també són vàlides. Els nens ens necessiten i hem d’ajudar-los”, afegeix Liso.

viernes, 7 de enero de 2011

Entrevista a la llevadora Maria Alió (L'ACTUAL)


"Decidir quan tenir fills i gaudir del sexe fa una dona lliure"

Castellarenca d’adopció, va néixer a Barcelona el 1938. Ha dedicat la meitat de la seva vida a ser llevadora, i protagonitza el mes de gener del calendari dedicat a les dones que ha editat l’Ajuntament de Castellar



Rocío Gómez, per L'ACTUAL


· Com va sorgir la idea de participar al calendari?
Primer vaig participar a una exposició sobre les dones treballadores a la Biblioteca. Em van demanar fotografies de la meva etapa com a llevadora. A partir de la mostra, van idear el projecte del calendari. Sempre he estat una lluitadora activa pels drets de la dona.

· En quin sentit?
He dedicat la meitat de la meva vida professional a ser llevadora. L’altra meitat l’he dedicat al servei de planificació familiar. Les professionals de la sanitat de la meva generació vam ser pioneres en crear la necessitat que les dones es coneguessin, es fessin revisions i s’estimessin una mica més. 

· Tasca difícil, suposo.
No va ser fàcil ni de bon tros. Vam haver de convèncer algun polític de Sabadell perquè ens donés suport i poder desenvolupar un servei de planificació familiar que no existia. 

· Per cert, qui és el nen que sosté als seus braços a la fotografia?
No recordo ni el part ni el nadó. Sé que era de la meva primera època com a llevadora, quan tenia poc més de vint anys. 

· Tenia clar que volia dedicar-se a l’ofici de llevadora?
Els meus pares volien que fos independent i que em pogués guanyar la vida, i van pensar en aquest ofici perquè la llevadora del meu poble era una dona ‘com cal’. Poc a poc em van contagiar el seu entusiasme i vaig estudiar infermeria i l’especialitat de llevadora. Quan estudiava a l’escola Santa Cristina de Madrid, em marejava molt i no era gens forta.

· Ha evolucionat molt la feina de les llevadores?
Molt! Abans, la relació amb les pacients era més propera, érem la seva persona de confiança a qui preguntar qualsevol dubte i les seves confidents. Quan una dona pareix, és capaç d’explicar molts secrets! Era molt dur, treballàvem els 365 dies de l’any les 24 hores. Sempre estàvem de guàrdia. No podies anar enlloc sense avisar!

· Recorda alguna anècdota que la marqués especialment?
Les dones volien parir sempre a casa seva però moltes vegades no tenien ni aigua corrent ni llum. Una vegada em vaig trobar una casa a mig construir, amb cortines per portes... Les llevadores teníem moltíssima responsabilitat, estàvem soles al moment del part. Visitàvem més les dones que no pas els metges. 

· És partidària del part natural, sense l’epidural?
A la meva època ja sabíem com donar a llum sense dolor controlant la respiració i amb tècniques de relaxació. A més les dones haurien d’estar acompanyades de tots els familiars que volguessin. És un moment únic i especial que han de poder compartir amb els seus éssers estimats si així ho volen.

· Per què va canviar el seu ofici de llevadora per treballar al servei de planificació familiar?
Volia seguir assistint les dones però d’una altra manera. Em vaig volcar en organitzar xerrades divulgatives sobre els mètodes anticonceptius, i en definitiva en intentar que la dona es conegués més. Decidir quan tenir fills i gaudir del sexe fa una dona lliure i millora la seva salut. 

Un tret principal del seu caràcter?
Mai em canso d’aprendre
Un defecte que no pot dominar?
Sóc impacient i perfeccionista
Qui voldria haver estat?
Jo mateixa
Quin animal seria?
Un ocell amb grans ales per volar
La seva paraula preferida?
Viure
Quin plat li agrada més?
L’escudella, a l’estil de la meva mare
Músic preferit?
Joan Manuel Serrat
Un color?
L’arc de Sant Martí, no puc triar-ne un de sol
Un llibre?
Contes per pensar, de Jorge Bucay
Una pel·lícula?
Qualsevol clàssic d’humor
Un comiat?
Adéu