"Decidir quan tenir fills i gaudir del sexe fa una dona lliure"
Castellarenca d’adopció, va néixer a Barcelona el 1938. Ha dedicat la meitat de la seva vida a ser llevadora, i protagonitza el mes de gener del calendari dedicat a les dones que ha editat l’Ajuntament de Castellar
Rocío Gómez, per L'ACTUAL
· Com va sorgir la idea de participar al calendari?
Primer vaig participar a una exposició sobre les dones treballadores a la Biblioteca. Em van demanar fotografies de la meva etapa com a llevadora. A partir de la mostra, van idear el projecte del calendari. Sempre he estat una lluitadora activa pels drets de la dona.
· En quin sentit?
He dedicat la meitat de la meva vida professional a ser llevadora. L’altra meitat l’he dedicat al servei de planificació familiar. Les professionals de la sanitat de la meva generació vam ser pioneres en crear la necessitat que les dones es coneguessin, es fessin revisions i s’estimessin una mica més.
· Tasca difícil, suposo.
No va ser fàcil ni de bon tros. Vam haver de convèncer algun polític de Sabadell perquè ens donés suport i poder desenvolupar un servei de planificació familiar que no existia.
· Per cert, qui és el nen que sosté als seus braços a la fotografia?
No recordo ni el part ni el nadó. Sé que era de la meva primera època com a llevadora, quan tenia poc més de vint anys.
· Tenia clar que volia dedicar-se a l’ofici de llevadora?
Els meus pares volien que fos independent i que em pogués guanyar la vida, i van pensar en aquest ofici perquè la llevadora del meu poble era una dona ‘com cal’. Poc a poc em van contagiar el seu entusiasme i vaig estudiar infermeria i l’especialitat de llevadora. Quan estudiava a l’escola Santa Cristina de Madrid, em marejava molt i no era gens forta.
· Ha evolucionat molt la feina de les llevadores?
Molt! Abans, la relació amb les pacients era més propera, érem la seva persona de confiança a qui preguntar qualsevol dubte i les seves confidents. Quan una dona pareix, és capaç d’explicar molts secrets! Era molt dur, treballàvem els 365 dies de l’any les 24 hores. Sempre estàvem de guàrdia. No podies anar enlloc sense avisar!
· Recorda alguna anècdota que la marqués especialment?
Les dones volien parir sempre a casa seva però moltes vegades no tenien ni aigua corrent ni llum. Una vegada em vaig trobar una casa a mig construir, amb cortines per portes... Les llevadores teníem moltíssima responsabilitat, estàvem soles al moment del part. Visitàvem més les dones que no pas els metges.
· És partidària del part natural, sense l’epidural?
A la meva època ja sabíem com donar a llum sense dolor controlant la respiració i amb tècniques de relaxació. A més les dones haurien d’estar acompanyades de tots els familiars que volguessin. És un moment únic i especial que han de poder compartir amb els seus éssers estimats si així ho volen.
· Per què va canviar el seu ofici de llevadora per treballar al servei de planificació familiar?
Volia seguir assistint les dones però d’una altra manera. Em vaig volcar en organitzar xerrades divulgatives sobre els mètodes anticonceptius, i en definitiva en intentar que la dona es conegués més. Decidir quan tenir fills i gaudir del sexe fa una dona lliure i millora la seva salut.
Un tret principal del seu caràcter?
Mai em canso d’aprendre
Un defecte que no pot dominar?
Sóc impacient i perfeccionista
Qui voldria haver estat?
Jo mateixa
Quin animal seria?
Un ocell amb grans ales per volar
La seva paraula preferida?
Viure
Quin plat li agrada més?
L’escudella, a l’estil de la meva mare
Músic preferit?
Joan Manuel Serrat
Un color?
L’arc de Sant Martí, no puc triar-ne un de sol
Un llibre?
Contes per pensar, de Jorge Bucay
Una pel·lícula?
Qualsevol clàssic d’humor
Un comiat?
Adéu
Primer vaig participar a una exposició sobre les dones treballadores a la Biblioteca. Em van demanar fotografies de la meva etapa com a llevadora. A partir de la mostra, van idear el projecte del calendari. Sempre he estat una lluitadora activa pels drets de la dona.
· En quin sentit?
He dedicat la meitat de la meva vida professional a ser llevadora. L’altra meitat l’he dedicat al servei de planificació familiar. Les professionals de la sanitat de la meva generació vam ser pioneres en crear la necessitat que les dones es coneguessin, es fessin revisions i s’estimessin una mica més.
· Tasca difícil, suposo.
No va ser fàcil ni de bon tros. Vam haver de convèncer algun polític de Sabadell perquè ens donés suport i poder desenvolupar un servei de planificació familiar que no existia.
· Per cert, qui és el nen que sosté als seus braços a la fotografia?
No recordo ni el part ni el nadó. Sé que era de la meva primera època com a llevadora, quan tenia poc més de vint anys.
· Tenia clar que volia dedicar-se a l’ofici de llevadora?
Els meus pares volien que fos independent i que em pogués guanyar la vida, i van pensar en aquest ofici perquè la llevadora del meu poble era una dona ‘com cal’. Poc a poc em van contagiar el seu entusiasme i vaig estudiar infermeria i l’especialitat de llevadora. Quan estudiava a l’escola Santa Cristina de Madrid, em marejava molt i no era gens forta.
· Ha evolucionat molt la feina de les llevadores?
Molt! Abans, la relació amb les pacients era més propera, érem la seva persona de confiança a qui preguntar qualsevol dubte i les seves confidents. Quan una dona pareix, és capaç d’explicar molts secrets! Era molt dur, treballàvem els 365 dies de l’any les 24 hores. Sempre estàvem de guàrdia. No podies anar enlloc sense avisar!
· Recorda alguna anècdota que la marqués especialment?
Les dones volien parir sempre a casa seva però moltes vegades no tenien ni aigua corrent ni llum. Una vegada em vaig trobar una casa a mig construir, amb cortines per portes... Les llevadores teníem moltíssima responsabilitat, estàvem soles al moment del part. Visitàvem més les dones que no pas els metges.
· És partidària del part natural, sense l’epidural?
A la meva època ja sabíem com donar a llum sense dolor controlant la respiració i amb tècniques de relaxació. A més les dones haurien d’estar acompanyades de tots els familiars que volguessin. És un moment únic i especial que han de poder compartir amb els seus éssers estimats si així ho volen.
· Per què va canviar el seu ofici de llevadora per treballar al servei de planificació familiar?
Volia seguir assistint les dones però d’una altra manera. Em vaig volcar en organitzar xerrades divulgatives sobre els mètodes anticonceptius, i en definitiva en intentar que la dona es conegués més. Decidir quan tenir fills i gaudir del sexe fa una dona lliure i millora la seva salut.
Un tret principal del seu caràcter?
Mai em canso d’aprendre
Un defecte que no pot dominar?
Sóc impacient i perfeccionista
Qui voldria haver estat?
Jo mateixa
Quin animal seria?
Un ocell amb grans ales per volar
La seva paraula preferida?
Viure
Quin plat li agrada més?
L’escudella, a l’estil de la meva mare
Músic preferit?
Joan Manuel Serrat
Un color?
L’arc de Sant Martí, no puc triar-ne un de sol
Un llibre?
Contes per pensar, de Jorge Bucay
Una pel·lícula?
Qualsevol clàssic d’humor
Un comiat?
Adéu
