domingo, 20 de marzo de 2011

Acollida d'Emergència l



Acollida d’emergència
La castellarenca Araceli Liso fa gairebé un any que participa al Servei d’Acollida d’Emergència que gestiona el Departament de Benestar Social de la Generalitat. Ja han passat per casa seva tres nadons.
Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Tothom ha sentit parlar alguna vegada de les famílies d’acollida. Però potser de l’acollida d’emergència no. Aquest servei que gestiona el Departament de Benestar Social consisteix en l’acollida de nadons durant un termini màxim de 6 mesos, temps en què es preveu que es solucioni la situació de l’infant. La castellarenca Araceli Liso fa gairebé un any que en forma part com a família acollidora a través de la Fundació Infància i Família. 


“Coneixíem a la primera família acollidora de Catalunya. Des que ens van explicar la seva experiència sempre vam voler formar part del programa i ara que tenim temps i podem, ens hem llençat a la piscina”, explica Araceli Liso. Segons la castellarenca, l’única diferència entre els nadons acollits i un fill és que “saps que han de marxar”.“Els tracto com si fossin els meus fills. Se’ls agafa molt d’afecte però has de tenir molt clar que és un cosa temporal”, assegura l’Araceli. “Quan et posen als braços un nadó de 5 dies l’únic que vols és protegir-lo, sents una gran tendresa i voldries dir-li a cau d’orella que el cuidaràs i que no pateixi que amb tu no li passarà res”, afegeix Liso. 

Els casos d’infants que acaben a una família d’acollida són ben diversos: des de maltractaments, renúncia de la custòdia, fins a malaltia dels pares biològics. “Els nens estan a les famílies d’acollida fins que l’Administració decideix si poden tornar amb els pares biològics o bé han de marxar amb la família extensa o si van a parar al servei d’adopció”, explica la castellarenca. Les famílies acollidores no poden adoptar els nens que cuiden, és una de les condicions que estableix del Departament de Benestar Social. Per l’Araceli, aquesta qüestió no representa “un problema”. “Ja tenim un fill. Ens havíem plantejat adoptar però al final no ens vam decidir. Si adoptes ajudes només un nen. Si aculls, a molts més, assegura Liso. 

La feina de les famílies acollidores és per la castellarenca molt reconfortant. “Em sento molt bé perquè penso que estic fent una bona obra. La meva satisfacció és enorme quan veig que se’n van molt millor del que han arribat”, assegura Araceli Liso. “Et deixen més del que s’emporten”, afegeix Liso. Els requisits per participar al projecte són tenir un habitatge en bones condicions, disposar de recursos econòmics suficients i una família estable. “A Catalunya som 300 famílies acollidores però encara hi ha més de 7.000 infants tutelats. No cal ser parella per acollir, les famílies monoparentals també són vàlides. Els nens ens necessiten i hem d’ajudar-los”, afegeix Liso.