Quatre dècades de parc natural
Sant Llorenç del Munt i de l’Obac celebra el seu 40è aniversari amb la
desena edició de la Festa del Riu a Castellar del Vallès
Dotze poblacions formen part de les 13.691 ha del Parc Natural de Sant
Llorenç del Munt i de l’Obac: Castellar del Vallès, Granera,
Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, El pont de Vilomara i Rocafort,
Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca,
Terrassa i Vacarisses. La superfície de Castellar al parc són
aproximadament unes 1.300 ha, un 9,6% de Sant Llorenç del Munt i l’Obac,
o el que és el mateix, un 30% del municipi. Sant Llorenç del Munt i
l’Obac és un parc amb vegetació típica d’ambients calcaris i morfologia
de conglomerats de roca, on predominen les alzines i els pins, i
l’estrat arbustiu del mediterrani. Falcons, esquirols, senglars,
mallerengues o merles, són alguns dels animals que habiten el parc.
El territori, actualment gestionat per la Diputació de Barcelona, va ser declarat parc natural el 1987 tot i que el 1972 ja es va incloure a un pla especial de protecció del govern com a entorn natural important del país. “En 40 anys el parc ha duplicat la seva extensió donat que s’ha revisat en dues ocasions les seves dimensions. La figura del parc natural es va crear per evitar problemes com els d’urbanització desordenada a àrees naturals, conflictes que tenien lloc a zones como Castellar, Mura o Matadepera”, explica Àngel Miño, director del parc. “Les fotografies d’abans i d’ara són molt diferents. Ha davallat molt l’activitat agrícola i forestal, i per tant ha canviat molt la vegetació. La diferència pel que fa a exuberància vegetal és molt visible”, afegeix Miño.
De fet, la desaparició de zones de conreu i pastura provoca, segons Miño, que “la diversitat d’ambients forestals s’hagi reduït perquè la vegetació ha cobert aquestes àrees obertes, i com a conseqüència algunes espècies ja no troben un nínxol ecològic, com els conills i les perdius, presa per a les aus rapinyaires”. En aquest sentit, el parc lluita per mantenir els productors agrícoles que encara queden, per ampliar la diversitat de l’espai i promocionar-lo. “Mantenir l’activitat primària és una eina de difusió i desenvolupament per Sant Llorenç. Donem suport a aquestes iniciatives amb finques públiques però també privades que es troben al perímetre. Així obtenim productes fruit de l’agricultura ecològica que són de qualitat, reduïm cadenes de comercialització, i valorem la nostra riquesa en aquesta àmbit, treballant en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible”, explica el director del parc.
Una altra de les problemàtiques que afecten Sant Llorenç del Munt i de l’Obac és, segons Miño, “la concentració d’afluència de persones en llocs determinats que poden provocar l’erosió de camins i obliga a realitzar tasques de conservació específiques”. “És un parc molt nostrat que la població s’estima i l’ha fet seu. Més de mig milió de persones el primer que veuen quan obren la finestra al matí és el cim de la Mola!”, afegeix Miño. “És un parc que s’ha socialitzat molt. Quan va començar el projecte de conservació molts propietaris i municipis veien el parc com una imposició de l’administració, i ara ho entenen com un valor afegit al municipi”, puntualitza el director del parc.
Per consolidar aquest canvi social, la direcció del parc aposta per iniciatives com Viu al Parc, un seguit d’activitats que s’organitzaran a cadascun del municipis que formen part d’aquest entorn natural perquè “la població entengui que el seu poble no està al costat parc, sinó què forma part del parc. Volem identificar i vincular la població amb Sant Llorenç del Munt i de l’Obac”, assegura Miño. A Castellar la celebració tindrà lloc el proper 19 de maig amb la desena edició de la Festa del Riu. A partir de les 10 del matí, l’Àrea d’Esbarjo de les Arenes acollirà un esmorzar popular, una taller de titelles a càrrec de la Companyia Binixiflat, un espectacle de teatre infantil El peixet d’or, i el lliurament de diplomes a les entitats i escoles col•laboradores al projecte Rius.
El territori, actualment gestionat per la Diputació de Barcelona, va ser declarat parc natural el 1987 tot i que el 1972 ja es va incloure a un pla especial de protecció del govern com a entorn natural important del país. “En 40 anys el parc ha duplicat la seva extensió donat que s’ha revisat en dues ocasions les seves dimensions. La figura del parc natural es va crear per evitar problemes com els d’urbanització desordenada a àrees naturals, conflictes que tenien lloc a zones como Castellar, Mura o Matadepera”, explica Àngel Miño, director del parc. “Les fotografies d’abans i d’ara són molt diferents. Ha davallat molt l’activitat agrícola i forestal, i per tant ha canviat molt la vegetació. La diferència pel que fa a exuberància vegetal és molt visible”, afegeix Miño.
De fet, la desaparició de zones de conreu i pastura provoca, segons Miño, que “la diversitat d’ambients forestals s’hagi reduït perquè la vegetació ha cobert aquestes àrees obertes, i com a conseqüència algunes espècies ja no troben un nínxol ecològic, com els conills i les perdius, presa per a les aus rapinyaires”. En aquest sentit, el parc lluita per mantenir els productors agrícoles que encara queden, per ampliar la diversitat de l’espai i promocionar-lo. “Mantenir l’activitat primària és una eina de difusió i desenvolupament per Sant Llorenç. Donem suport a aquestes iniciatives amb finques públiques però també privades que es troben al perímetre. Així obtenim productes fruit de l’agricultura ecològica que són de qualitat, reduïm cadenes de comercialització, i valorem la nostra riquesa en aquesta àmbit, treballant en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible”, explica el director del parc.
Una altra de les problemàtiques que afecten Sant Llorenç del Munt i de l’Obac és, segons Miño, “la concentració d’afluència de persones en llocs determinats que poden provocar l’erosió de camins i obliga a realitzar tasques de conservació específiques”. “És un parc molt nostrat que la població s’estima i l’ha fet seu. Més de mig milió de persones el primer que veuen quan obren la finestra al matí és el cim de la Mola!”, afegeix Miño. “És un parc que s’ha socialitzat molt. Quan va començar el projecte de conservació molts propietaris i municipis veien el parc com una imposició de l’administració, i ara ho entenen com un valor afegit al municipi”, puntualitza el director del parc.
Per consolidar aquest canvi social, la direcció del parc aposta per iniciatives com Viu al Parc, un seguit d’activitats que s’organitzaran a cadascun del municipis que formen part d’aquest entorn natural perquè “la població entengui que el seu poble no està al costat parc, sinó què forma part del parc. Volem identificar i vincular la població amb Sant Llorenç del Munt i de l’Obac”, assegura Miño. A Castellar la celebració tindrà lloc el proper 19 de maig amb la desena edició de la Festa del Riu. A partir de les 10 del matí, l’Àrea d’Esbarjo de les Arenes acollirà un esmorzar popular, una taller de titelles a càrrec de la Companyia Binixiflat, un espectacle de teatre infantil El peixet d’or, i el lliurament de diplomes a les entitats i escoles col•laboradores al projecte Rius.
