viernes, 21 de febrero de 2014

Entrevista a Mar Coll


Mar Coll: “M’agrada apropar-me al públic amb honestedat” 

La pel·lícula inaugural de la secció oficial del BRAM!, ‘Tots volem el millor per a ella’, de la jove cineasta Mar Coll, aplega prop de 270 persones
 
Rocío Gómez, per L'Actual  

Prop de 270 persones van assistir a la sessió inaugural de sisena edició de la Mostra de Cinema de Castellar, el BRAM!, que va tenir lloc la tarda de dijous passat a l’Auditori Municipal. ‘Tots volem el millor per a ella’, film guardonat als Premis Gaudí, amb el premi a la millor protagonista femenina i millor actriu secundària, i el premi a la millor actriu al Festival Valladolid-Seminci, a més d’una nominació als Premis Goya, ha estat la projecció que ha estrenat la secció oficial del BRAM! La directora del llargmetratge, Mar Coll, no es va voler perdre la festa del cinema castellarenc, i va participar a una entrevista a cor obert, davant de tot el públic, en la secció Finestra Oberta que va precedir la projecció del film.

La jove cineasta assegura què és un privilegi per una directora novell inaugurar una mostra com el BRAM!, “una iniciativa de gent que s’estima el cinema i vol compartir aquest amor amb la comunitat”. El cinema de Mar Coll es centra en les relacions humanes, en un retrat fidel de la vida de família o de parella, amb la voluntat de ser sincera amb l’espectador. “M’agrada apropar-me al públic amb honestedat, fent la pel·lícula que m’agradaria veure. Treballo amb material del meu món, d’allò que m’envolta”, explica la cineasta. ‘Tots volem el millor per a ella’, narra la història de l’Eugènia, una advocada que pateix un accident que li canviarà la vida. “La Geni és un personatge molt especial, que després d’un cop al cap, veu les coses d’una manera diferent a la resta del planeta”, explica Coll.


D’altra banda, la jove directora insisteix què el cinema no és només un negoci que busca ser rendible. “Si fos només un negoci algunes pel·lícules que veurem al BRAM! No s’haurien fet. El cinema és una expressió cultural, que ens ajuda a ser més dinàmics, a reflexionar, a representar-nos”, conclou Coll.

miércoles, 19 de febrero de 2014

Sospechoso 7: Álvaro Laguna


Sospechoso 7: Álvaro Laguna 



Le llega el turno en el programa Todos Somos Sospechosos de Radio 3 a un cantautor rebelde, de Sevilla, sospechoso de pasar de las grandes discográficas habiendo firmado contrato con una de ellas. Álvaro Laguna empieza de Cero, como un kamikaze, pero con estrella. 





**Para apoyar el nuevo disco de Álvaro Laguna : http://www.patreon.com/alvarolaguna

**Para saber a qué suena Álvaro Laguna: http://www.alvarolaguna.com

Si no conoces a alguien que pueda ser un delincuente cultural, peligroso y arriesgado... Búscame en @rociogomezma o envíame un mail a producciones.mandalina(a)gmail.com 

viernes, 7 de febrero de 2014

Entrevista a Martí Boada


Martí Boada: “El 20% de la població consumeix el 80% dels recursos” 


Rocío Gómez, per L'Actual 

El geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals, Creu de Sant Jordi i Premi d’Honor de Nacions Unides, Martí Boada va protagonitzar dijous passat la xerrada ‘Coneixement del medi, sostenibilitat i compromís social’, a la Sala d’Actes d’El Mirador. La conferència formava part del segon cicle ‘L’educació com a motor de canvi social, perspectives de futur, que organitza el Servei Educatiu Vallès Occidental VIII.

Davant d’una quarantena de docents, Boada va reivindicar que per avançar i aconseguir un canvi social cal incidir en la formació de manera inexorable, “una responsabilitat social compartida entre l’escola, la família, els polítics i les institucions, on es necessita el compromís de tots”.


El geògraf va insistir durant tota la conferència en la necessitat de conèixer l’entorn més immediat. “La supervivència de les nostres àvies depenia del coneixement del medi. No tenien cap Centre d’Atenció Primària on guarir al seu marit, ni cap nevera on conservar un senglar. S’havien d’espavilar i saber quines herbes podien ser curatives, i quines espècies servien per conservar una carn que els havia d’alimentar durant setmanes”, explica Boada. El geògraf destaca que aquesta idea en el món antic estava molt arrelada. “Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, recomanava al seus alumnes que abans de mirar el cos del malalt, es preocupessin per saber si vivia en un altiplà o en una vall, com era l’aigua de poblat o el tipus de cabana on vivia. Els demanava que fessin una diagnosi mediambiental”, afegeix Boada.


Pel que fa a la descoberta de la natura, el geògraf va assegurar que “el coneixement del medi natural no és el que veiem el diumenge a la tarda a la televisió, al National Geographic. Això és espectacle. La manera de ser universalistes i lluitar pel planeta és conèixer el medi, l’entorn més immediat què és el nostre escenari vital. Hem de caminar mirant”.


Quant a l’alfabetització ambiental, que no separa natura i cultura, que veu el mediambient com un tot, on el paisatge és història natural i social, aquest va ser un altre dels conceptes que va divulgar el ponent. “La cultura dominant exalta el llunyà i té animadversió al sector primari. Però de fet, l’ecosistema urbà és tan indefens que només tallant l’aigua i la llum durant 24 hores, no té capacitat de reacció. L’autosuficiència és nul·la. La salvació del planeta no pot oblidar la dimensió inequívocament social del concepte sostenibilitat”, explica el naturalista.


D’altra banda, Boada va narrar durant la conferència que quan va rebre el Premi d’Honor de Nacions Unides, de mans de Nelson Mandela, aquest va convidar a casa seva als guardonats. Un dels missatges que els va remarcar durant la trobada va ser que “la lluita mediambiental és la gran lluita social del segle XXI, del futur, i no la lluita de classes”. El geògraf va criticar durament el model de desenvolupament actual “que fa trampes mostrant evidents progressos científics, tecnològics i socials sense precedents, associats a uns costos incommensurables. El 20% de la població consumeix el 80% dels recursos”.


La deriva energètica que va definir Boada durant tota la xerrada, amb un públic còmplice i emmudit a cop d’anècdota i acudit, va ser catalogada pel ponent com una “crisi civilitzatòria, no de civilització, que si no superem, acabarem rebent tots: els ‘brokers’ de Nova York i les tribus de Nova Guinea. L’efecte és transversal”. En aquest sentit, el ponent va lamentar que no s’apliqui el principi de sostenibilitat, i que l’objectiu de la societat “no sigui no deixar un escenari esgotat, deixant un futur hipotecat pels vindran”, conclou Boada.

lunes, 3 de febrero de 2014

Entrevista a Jofre Llombart



 Jofre Llombart: “El meu llibre és una vacuna contra la por”


El periodista santcugatenc, subdirector d'El Món a Rac1, ha presentat el vespre de divendres a la Sala Lluís Valls Areny, el seu primer llibre ‘Desmuntant la caverna’, publicació que busca contraatacar amb arguments algunes de les acusacions per desacreditar el sobiranisme català. La xerrada forma part del 10è aniversari del Correllengua de la CAL de Castellar. Clica aquí per veure un taste de l'entrevista i la xerrada!

Rocío Gómez, per L'Actual


• Quines són les ‘mentides’ que venen d’Espanya a Catalunya ?

És el discurs de la por. Per exemple, van dir que en una Catalunya independent els títols universitaris quedarien invalidats, que no es podrien pagar les pensions o que Catalunya serà pobra. Un país que genera un 8% de riquesa que se’n va a les arques espanyoles directament, és capaç de mantenir les seves pensions.


• Quan vas sentir la necessitat de desmentir aquestes acusacions?
Després de la multitudinària manifestació de l’onze de setembre del 2012. Vaig veure tot de notícies i consignes que arribaven tant de mitjans de comunicació, membres del govern, de diversos partits, altaveus de l’Estat, que van dir que ens caurien les 7 plagues bíbliques, que ens quedaríem fora de l’Euro i d’Europa o que el Barça quedaria fora de la lliga. Vaig sentir la necessitat de preguntar-me si el que deien era veritat. El llibre és una vacuna contra la por. És constructiu i propositiu i vol contrarestar els missatges adreçats a atemorir, enfrontant les mentides a experts. No busco que el lector es faci independentista.


• És fàcil que cali el missatge de la por?
Si no, no el farien. Van a per qüestions que ens toquin la pell. Fan campanya amb què passaria si Catalunya fos independent però salten el pas previ de votar-ho. Han començat la casa per la teulada amb un discurs apocalíptic.


• Podrem votar el 9-N?
Podrem votar però no se si al novembre. D’una manera o altra haurem de votar però només depén de nosaltres perquè està clar que allà no ens deixaran votar. Només demanem votar, i això està representant un fita democràtica. Si no votem a través de la consulta que s’ha pactat haurem de votar d’una altra manera. Digues-li eleccions plebiscitàries, una consulta en els termes que hem pactat mig any més tard... Acabarem votant perquè és impossible que no ens deixin votar.