Entrevista a Andrea Motis

La plaça d'El Mirador esdevindrà el divendres de Festa Major, 9 de setembre, el punt de trobada pels amants del swing i el jazz. A partir de les 22h, Andrea Motis & Motis Rossy Quintet arrencaran la Tri Sona Swing, que també comptarà amb l'actuació de la Castellar Swing Band i el sextet Shakin'All. Improvisació, estàndards de jazz i lindy hop per escoltar però sobretot per ballar.

La jove Andrea Motis, forjada a la Sant Andreu Jazz Band de la mà de Joan Chamorro, amb només 20 anys ja s'ha posicionat amb empenta i decisió com una de les noves promeses de l'escena del jazz. Després d'una gira de concerts que l'ha portat per arreu d'Europa, la cantant, trompetista i saxofonista fa parada de nou a Castellar.






- Andrea vindràs acompanyada pel trompetista Félix Rossy. Quin espectacle oferireu a la plaça d'El Mirador?
Serà un concert especial perquè no tocaré amb el meu grup habitual. Tocaré amb músics amb els que no he fet mai cap concert formal, ens coneixem i som amics, són músics de la meva generació. El trompetista Félix Rossy va tenir la idea de fer aquesta formació pel concert que comptarà per exemple amb grans músic com Toni Saigi o Jordi Pallarés, entre d'altres. Intentarem fen temes swing i estàndards perquè la gent pugui ballar però també donarem un espai per a la improvisació. Entre els músics de jazz sempre ens deixem un espai lliure, espontani, on no sabem què pot passar. 


- El jazz i el swing són estils aptes per a tots els públics?
I tant! El swing és una música molt popular, molt alegre i ballable, que agrada a tothom. Tant els adults, com la gent gran o els nens, s'ho passaran d'allò més bé amb nosaltres. Serà un concert molt agradable, ple de ballarins de swing de Castellar, amb músics joves... Veure la gent ballar en una festa major, a l'aire lliure, sempre dóna molta alegria i és un afegit.


- Han passat cinc anys des de la teva irrupció al panorama musical i els teus primers concerts. Cap a on va ara, amb 20 anys, Andrea Motis?
Vaig a per un nou disc! Hem signat un contracte amb la discogràfica Impulse Records i hem gravat un disc a Nova York amb el quintet que lidero juntament amb Joan Chamorro. És un treball on la novetat és que hi ha tres temes originals que són composicions meves, també un tema que ha composat el pianista Ignasi Terraza i també una altra cançó que ha fet el saxofonista Perico Sambeat. A més tindrem músics convidats de renom, de nivell internacional com l'Scott Robinson. Per primera vegada també hem enregistrat cançons en català, una original de Sambeat, una versió de Louisina i els Camps de Cotó dels Amics de les Arts i de l'havanera la Gavina. El disc es publicarà el febrer de 2017, però a partir de l'octubre farem una gira prèvia de presentació. Ara estem centrats en el quintet, hem signat amb la discogràfica per més d'un àlbum. La línia serà gravar estàndards de jazz però també cançons originals.


- Al nou disc t'estrenes com a compositora. Quin és el procés que segueix una cançó des que neixen les primeres notes de la melodia?
Quan acabo una cançó que crec que pugui encaixar amb el quintet li ensenyo al nostre pianista, l'Ignasi Terraza, que m'ajuda amb l'harmonia, a perfilar la cançó i fins i tot a acabar la melodia. Després li poso lletra, l'assagem i veiem quin ritme hi encaixa més, l'anem provant per rodar-la. De les tres cançons que he composat una és instrumentals i les altres dues són en anglès.


- Fer-se un lloc al món de la música no és gens fàcil. El talent necessita anar de la mà de la sort?
He tingut moltíssima sort que a Joan Chamorro l'interessés treballar amb mi des de ben joveneta. Ha mogut molt la proposta que tenim junts i això m'ha fet créixer i aprendre molt, m'ha permès tocar amb músics molt bons i això et dóna molta experiència. He tingut molta sort i a més m'ho he passat molt bé. Amb tot, t'has d'esforçar molt, has de donar-ho tot, posar-hi moltes ganes, t'ha d'agradar i a més has d'intentar trobar algú amb qui treballar amb qui t'avinguis. Però si no tens aquesta casualitat no passa res. El més important és donar sortida a les teves creacions, tocar, composar, improvisar. Això t'ajudarà en el teu creixement personal.

Entrevista a Manel

Manel estrena nou disc - Jo competeixo - a la Festa Major de Castellar. La formació de pop català torna a la vila set anys després del seu primer concert on presentaven el seu àlbum de debut  'Els millors professors europeus'. Serà dissabte 10 de setembre, a partir de les 23h, quan la banda porti a l'Institut Puig de la Creu les cançons que els van catapultar a primera línia del panorama musical però també les noves composicions, més electròniques i amb aires tropicals. L'Actual ha entrevistat a Martí Maymó, baixista del grup.

- Aquests set anys de distància entre el primer concert i el que oferireu durant la Festa Major, han donat per molt per Manel.
Sí, la situació ha canviat molt. Quan vam venir teníem un disc, feia mig any que l'havíem publicat. Érem quatre 'tios' que fèiem cançons i de cop i volta va començar a venir gent als concerts, i nosaltres vam al·lucinar. No ens coneixia ningú i estàvem a l'expectativa de què podria passar perquè ningú no ens assegurava que fos només un cosa del moment. Ara després de set anys tenim tres discos més, molts concerts al darrera. El grup ha evolucionat, si t'escoltes el primer i l'últim disc són molt diferents, no tenen res a veure. Com la primera vegada venim a Castellar amb moltes ganes que la gent s'ho passi bé, de fer-los ballar. Encara serà estiu i això s'ha de notar.

- Com ha rebut el públic aquest canvi d'estil a Jo competeixo, més tropical i electrònic que els anteriors?
Tenim la sensació que molt bé. Sortim de cada concert molt contents, convençuts que alguna cosa fem bé. Sempre hi haurà algú que prefereixi el que fèiem als primers discs però segur que també hi ha gent que no ens seguia i ara ho fa. Ara estem de gira de presentació, una gira que durarà un any. Pararem la gira de presentació quan estiguem cansats de cantar les mateixes cançons, la gent nota quan no estàs connectat.

- Ha estat una evolució premeditada o ha estat fruit del moment, de créixer com a músics?
No som capaços de teoritzar del que volem anar a buscar abans de fer la feina. Quan vam gravar el segon disc estàvem convençuts que sonava molt diferent del primer, que hi havia un gran canvi, i després ens deien que era un disc continuista. Les cançons van sortint, ha estat un any i mig de fer cançons. Ens movem molt per impulsos, i provem els ritmes i arranjaments que millor van amb la lletra i la melodia. Per tant, no ha estat ni buscat ni premeditat, ha sorgit.

- Com convidaries als castellarencs a venir al vostre concert?
A Castellar del Vallès hi ha moltíssims concerts per Festa Major, i a més a l'aire lliure. Els diria que no es quedin a casa, que facin l'esforç perquè val la pena gaudir de la música en directe, sigui dels Manel o de qualsevol altre grup. Tenim la sort de tenir a l'abast molts concerts, molts festivals, i cal aprofitar l'oportunitat per aixecar-se del sofà i sortir de casa per trepitjar un concert i escoltar música.

La lluita de la fibromiàlgia

 

 

 

L'Associació Catalana d'Afectats per la Fibromiàlgia es reuneix cada dimarts a les 17.30 h al CAP

 

"Imagina que et fa mal el braç i la cama i vas al metge, i et diagnostiquen fibromiàlgia. Imagina que el doctor et confirma que aquest dolor tan intens que sents s'estendrà arreu i t'acompanyarà per tota la vida, que mai més el teu cos serà com abans. Això és molt dur perquè has de passar el dol del teu propi cos". Així recorda Montse Duocastella, la coordinadora de l'Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia de Castellar i Sabadell, el moment en què va saber que patia fibromiàlgia. Li van diagnosticar l'any 2000, amb poc més de 50 anys. "Sents dolor des de la punta del cabell fins la punta del peu: a totes les parts toves del cos. Hi ha dies que és insuportable, i això inevitablement et canvia el caràcter. El pitjor són els casos de fibromiàlgia precoç. El teu cap no es correspon amb el teu cos", reconeix Duocastella.

Després de passar el dol del cos i d'acceptar la malaltia, arriba el moment de l'adaptació. Per a les persones amb fibromiàlgia activitats tan habituals com llençar les escombraries, obrir un pot o fins i tot sostenir un got a les mans, poden ser veritables odisees, batalles que dia a dia han de guanyar. "No pots quedar-te tancat a casa. Per la teva salut mental i física, t'has de moure. Moltes persones amb fibromiàlgia es tanquen a casa, es concentren en el dolor, i sovint desenvolupen depressions", explica la coordinadora.

Tant la fibromiàlgia com la síndrome de fatiga crònica són dues malalties que sovint van de la mà, un binomi que atrapa el cos entre el cansament extrem i el dolor. A més, molts dels malalts tenen dificultats per dormir i descansar, fet que agreuja la situació de fatiga. Aquesta sensació que només entén qui la pateix, fa que de vegades per als malalts sigui difícil d'explicar i per al seu entorn difícil de comprendre. "Ens topem amb molta incomprensió, i és per això que ens tanquem. És una de les coses que hem de treballar, saber comunicar la malaltia", explica la coordinadora de l'ACAF. Aquest treball de socialització acostuma a ser el doble de difícil per als homes, a causa de la càrrega masclista i tabú de la malaltia. "Encara vivim en una societat molt masclista, sembla que els símptomes són propis d'una malaltia de dones, sembla que un home no pugui sentir aquest dolor, o sentir aquesta fatiga, però el cert és que hi ha molts més homes que la pateixen dels que pensem", assegura Duocastella.

SENSIBILITAT QUÍMICA
Una de les qüestions més desconegudes de la fibromiàlgia és que alguns dels malalts també desenvolupen una sensibilitat extrema als productes químics. "L'olor d'un xampú, de colònia, del maquillatge... Se'ls tanca la gola, els costa respirar, tenen malestar, es maregen", confessa la coordinadora. De fet, tant a les reunions d'ACAF Castellar que tenen lloc cada dimarts a les 17.30h al CAP, com a la resta d'actes que organitza l'entitat, es demana als assistents que no portin colònia, laca, after-shave, ni altres productes amb perfum. "Pensa que a casa hem de rentar amb productes ecològics i si volem ambientador fem servir plantes com el romaní. És un canvi de costums", afegeix Duocastella.

A les trobades setmanals al CAP, els membres d'ACAF fan estiraments per alliberar el cos però també la ment d'aquest company de viatge què és el dolor. És a les sessions on parlen obertament dels judicis gratuïts, de la manca de finançament públic en la investigació mèdica, de la vida que han tingut i de la que tindran, però sobretot del triomf d'aixecar-se cada dia disposats a lluitar per anar a dormir amb un bon grapat de petites victòries.

TAULA INFORMATIVA PEL DIA DE LA FIBROMIÀLGIA
En motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia, que es celebra aquest dijous 12 de maig, el proper dissabte de 10 h a 14 h, s'instal·larà una carpa informativa sobre la fribromiàlgia a la plaça d'El Mirador. D'altra banda, el proper 9 de juny, per celebrar el 10è aniversari de l'ACAF s'ha programat una conferència a la Sala d'Actes d'El Mirador sobre la Síndrome de Fatiga Crònica i la situació actual de la Fibromiàlgia. La xerrada que arrencarà a partir de les 19h i què és oberta a tota la ciutadania, anirà a càrrec del doctor José Alegre, internista i cap de la unitat de la SFC de la Vall d'Hebron, i del doctor Jesús Castro, biòleg i investigador de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron.

¡Quiero volver al cielo! arriba a les llibreries

La il·lustradora d'arrels castellarenques publica el seu primer conte infantil amb l'editorial Babidi-Bú Libros 

Rocío Gómez, per L'Actual

La dissenyadora gràfica i il·lustradora Sara Ureña acaba de publicar el seu primer llibre que porta per títol '¡Quiero volver al cielo!'. És un conte infantil que edita BABIDI-BÚ, i que explica el llarg camí que recorre una estrella que cau en una pluja d'estels a la terra i que vol tornar a casa seva. L'Eddie, un petit rinoceront, l'ajudarà en el seu viatge, acompanyat dels seus millors amics: un lleó, una girafa i una tortuga.

Els dibuixos de Sara Ureña, que va passar la seva adolescència a Castellar, són d'inspiració naïf i ajuden a construir uns personatges entranyables que acosten al lector a una història sobre "diversitat, el treball en equip i la saviesa de la gent gran", explica l'autora.

'¡Quiero volver al cielo!', va néixer com un exercici de classe que poc a poc va anar prenent forma. "Després de les primeres il·lustracions de classe, van començar a sorgir personatges, vaig començar a tenir idees sobre la història. Aleshores vaig fer un dossier del projecte, l'story, els esborranys de les planes, i vaig començar a picar portes", recorda Ureña. El juliol de l'any passat va signar el contracte amb BABIDI-BÚ, i aquest febrer han sortir del forn els primers exemplars d'aquesta petita obra d'art. De moment, '¡Quiero volver al cielo!' es pot comprar a babidibulibros.com tot i que ja s'ha començat a distribuir a algunes llibreries.  Amb la seva primera incursió al món editorial a les mans, confessa que ja ha començat a treballar en el seu segon conte infantil. "Tinc la història feta però necessito una mica de temps per posar-me amb el projecte. Ara estic centrada en la promoció de '¡Quiero volver al cielo!'", apunta la creadora. 

Sara Ureña, forma part d'aquest nova fornada d'il·lustradors que han entrat amb força i decisió al panorama editorial, i que estan popularitzant aquest gènere entre les generacions més joves. "Dibuixar era el meu hobby, és vocacional, tot i que jo sóc dissenyadora gràfica. Mai vaig pensar que publicaria un conte infantil", reconeix la dissenyadora. Entre els autors que més han marcat Ureña, "destaquen els dibuixants de còmic Juanjo Guarnido, Cyril Pedrosa, Enric Rebollo, Frank Frazetta o Miguelanxo Prado", confessa l'autora.  Sara Ureña, sorgida de l'Escola Illa de Sabadell i l'Escola Joso de Barcelona, treballa en el departament gràfic d'un estudi d'interiorisme, feina que compagina amb altres encàrrecs com a freelance en l'àmbit de la publicitat i el disseny de pàgines web. Podeu descobrir alguna de les seves il·lustracions a Sugdesign.com

Darrere la pista del president Lluís Companys

La tarda de dijous passat es va inaugurar a l'Arxiu d'Història de Castellar una exposició sobre el president de la Generalitat Lluís Companys, una mostra que repassa l'estret vincle entre el polític i el municipi. L'exposició recull fotografies, objectes personals i testimonis de castellarencs que van conèixer Companys, ja que el president va estiuejar a Castellar a finals dels anys 30. "La relació amb Castellar comença malauradament amb un fet tràgic, amb l'assassinat de Francesc Layret, que era diputat a Sabadell. Companys, que era amic seu, acaba agafant el seu lloc de diputat. El fet de ser diputat a Sabadell fa que conegui tota la zona del Vallès, i que li agradi Castellar i les Arenes", explica Oriol Vicente, president de l'Arxiu d'Història i comissari de l'exposició.

Segons els documents que disposa l'Arxiu, el període aproximat en què el president va estiuejar Castellar se situaria entre 1923 i 1928. De fet, encara es conserva la casa on estiuejava Companys, Cal Targa - que es troba al carrer de les Roques - , i l'hostal de les Arenes. D'altra banda, a l'exposició de l'Arxiu d'Història es documenta amb testimonis gràfics i fragments de la premsa de l'època, que Companys com a diputat i també com a president, va visitar Castellar per fer actes polítics i de caire institucional, com els mítings de suport a la Unió de Rabassaires o la inauguració de les Escoles Tolrà, diverses visites a l'alcalde Antoni Tort, amb qui mantenia una relació d'amistat, i un esmorzar a l'Hostal de les Arenes amb els periodistes que cobrien la informació de la Generalitat.

Entre els objectes que s'exposen a la mostra destaca un porta cigarrets de Companys "que va regalar al pare del castellarenc Josep Maria Ferrer, i que aquest va donar a l'Arxiu perquè es conservés", detalla Vicente. Per tal de contextualitzar la figura del polític, a l'exposició també es poden trobar altres objectes com una moneda emesa a Castellar el 37, que simbolitza la relació de Lluís Companys i Antoni Tort, o una ràdio RCA dels anys 30 que reprodueix el testimoni oral d'alguns veïns de la vila que van conèixer el president durant les seves estades a Cal Targa. "Ha estat molt important recuperar aquestes entrevistes que es van fer a Ràdio Castellar per Llorenç Genescà i Àlex Portolés. Són la memòria oral de la seva relació amb Castellar", apunta Vicente. Les entrevistes, que es van enregistrar el 2001, les protagonitzen Josep i Antònia Ferrer, Dolors Prats, Teresa Marra, Antònia Clapers, Maria Olivé, Joan Boadella, Maria Tort i Rosa Marcet.

Un dels objectius de l'exposició de l'Arxiu d'Història és donar a conèixer la part més humana de Companys. En aquest sentit, la mostra comptarà amb una part mòbil que recorrerà diversos espais municipals com el Mercat, la Biblioteca i alguns centres escolars. "A través dels testimonis orals hem descobert la seva relació amb un petit grup de gent il·lustrada de la vila, que anava a caçar a granotes a la bassa del Brunet o la seva amistat amb el Met dels Ocells, que li feia els seus encàrrecs", recorda el president de l'Arxiu.

Si fas clic, podràs escoltar l'audio de l'entrevista pel programa La Tarda de La Xarxa:

Sílvia Munt: 'No ens salvaran per encàrrec'

Sílvia Munt inaugura la 8a mostra BRAM! amb el documental 'La Granja del Pas'

Rocío Gómez, per L'Actual 

 La 8a mostra castellarenca de cinema BRAM! va arrencar el vespre de divendres amb la presentació de La Granja del Pas, el documental sobre la PAH de Sabadell que signa Sílvia Munt. La directora, coneguda també per la seva faceta com a actriu i guionista, va ser present en la sessió inaugural del festival que va arrencar amb la música del violoncel·lista Guillem Pareja, que va interpretar algunes de les bandes sonores més famoses de la història del cinema com Indiana Jones, Alló que el vent s'endugué o Lawrence d'Aràbia. Després de l'aperitiu musical, el director del BRAM!, Pere Joan Ventura, acompanyat per l'alcalde Ignasi Giménez, va reivindicar el cinema "de compromís, proper i d'autor" que marca fortament la programació de la mostra d'enguany. En aquest sentit, l'estrena castellarenca de la Granja del Pas va ser el primer esglaó d'un festival que projectarà títols com Truman, Techo y Comida o L'adopció.

LA GRANJA DEL PASSílvia Munt va reconèixer en l'entrevista oberta a L'Auditori, abans de la projecció del documental, que no va ser fàcil aconseguir finançament de televisions públiques com TVE i TV3 per dur a terme el rodatge del documental. "És un tema 'non grato', sobretot pels bancs, però fer-lo era el meu deure com a cineasta". Amb tot, la directora va seguir endavant amb el projecte "amb una mà al davant i una al darrere" perquè volia transmetre "allò que li està passant a la gent del nostre costat, volia deixar un testimoni del que viuen què és molt dolorós". Per la seva vinculació amb la ciutat, Munt va decidir centrar el documental a la PAH de Sabadell. La Granja del Pas, que dóna nom al llargmetratge, és el local on es reuneixen els membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca. "No és un documental sobre la PAH, és un documental sobre les persones, sobre com fan un viatge curatiu i admirable. És un documental sobre la transformació de les persones", va apuntar la directora.

Les situacions que protagonitzen els membres de la plataforma van des de reunions on narren la veritat brutal de la crisi econòmica i sistèmica que els deixa sense feina, sense casa, amb la nevera buida però amb rebuts per pagar que no perdonen i no tenen pietat, fins a mobilitzacions multitudinàries on el ciutadà pren la paraula i aconsegueix un petit triomf en el gran desert què és l'engranatge financer. "Les persones en situacions límit traiem el millor. No ens salvaran per encàrrec, ens hem de salvar nosaltres mateixos. És important posar el focus on es troba la llavor dels petits i grans canvis", va afegir Munt. "El món ha canviat. Hem assumit que el poder financer ens ha 'matxacat'. Abans érem més innocents", va sentenciar la directora.

Dos dels membres de la PAH de Sabadell, el matrimoni format per Rosa Bernaus i Julio Moya també van voler participar en la sessió inaugural i van explicar la seva experiència a la plataforma i durant el rodatge del documental. "A la PAH ningú no ens va jutjar. Ens van dir que no teníem la culpa, ens van treure aquest pes de sobre. Tot s'enfonsa i tens molta por, i a la PAH poc a poc vas perdent aquesta por, i comences a lluitar per tu i pels demés. A Sabadell cada dia es produeixen cinc desnonaments", va assegurar Bernaus. Els dos membres de la PAH van coincidir en que "les administracions han començat a posar-se les piles, han fet un pas endavant. La por ha canviat una mica de bàndols i la situació ha millorat ens els últims anys. Abans sorties plorant del banc, ara hem començat a negociar". L'entrevista oberta van cloure amb el tradicional obsequi dels saquets de mongetes del ganxet per part de l'organització, tant a la directora com als protagonistes de la Granja del Pas, i la projecció del documental.

Entrevista a Jordi Batet, gerent de la multinacional SISTEL

"Has de tenir agilitat per posar al mercat el teu producte" 

Té 67 anys i no ha perdut ni la il·lusió ni les ganes de treballar en l'electrònica i l'I+D. És gerent de SISTEL. Per feina i per plaer en Jordi Batet ha visitat més de 82 països. La propera parada serà a Toronto, on presentarà el dispositiu KFEW 

Rocío Gómez, per L'Actual 

· Presideixes el grup SA SISTEL. A què us dediqueu?
És un grup d'empreses relacionades amb l'electrònica. L'empresa matriu de SISTEL és purament d'enginyeria i formació. Per exemple, a Castellar tenim Digiproces que ofereix serveis de fabricació d'electrònica, Smart Lift que fabrica controladors d'ascensors o 6TL Engineering que és la marca de màquines automàtiques de sistemes de test per electrònica. Ara presentarem a Toronto un dispositiu capaç de predir i donar resposta a les avaries dels motors, el KFEW.


· Com et capbusses al món industrial. Tenies família que hagués obert camí al sector?
No, partia de zero. Mentre estudiava enginyeria de màquines elèctriques, vaig començar a treballar al grup GRAU, a Satina, en un àmbit tècnic. També vaig fer classes d'electrònica a l'Escola Industrial Sabadell. Quan vaig tenir els coneixements i l'experiència suficients, em vaig decidir a crear la meva primera empresa. A hores d'ara, l'empresa més gran que he creat és Indic Electronics, es troba a l'Índia i hi treballen més de 500 persones. Tenim una participació del 34%. Actualment, la meva feina és coordinar el grup de I+D del grup SISTEL. Pensa que vaig nèixer el 1948, l'any que es va inventar el transistor, un any representatiu en el món de l'electrònica!


· De quin producte de SISTEL et sents més orgullós?
Hem estat sempre una empresa petita, en comparació amb Alemanya, però molt innovadora. Amb 6TL treballem amb el nord d'Europa, amb països com Dinamarca, i ens permet estar al dia de tot el que s'està coent. Per exemple, en els ascensors hem aportat tecnologia que no hi era com la comunicació amb usos de camp, la reducció del cablejat... En aquest moment destacaria el KFEW, és molt important per la seva repercussió mundial.


· Com us condiciona la carrera per la innovació?
A internet el coneixement s'escampa molt ràpid. Has de tenir molta agilitat per posar al mercat el teu producte, i treure els seus fruits abans que algú es desperti i vagi un pas endavant. Hi ha molts competidors, i és molt fàcil que hagis treballat per posar la llavor pels altres. L'evolució és molt ràpida. Un producte que avui és molt innovador, servirà perquè algú s'inspiri i hi vagi al darrere. Has d'estar molt ben posicionat. Pleitejar amb patents és molt car i complicat. Has de tenir els recursos d'una multinacional. Nosaltres som David, no Goliat.


· L'espionatge industrial existeix o és ciència ficció?
I tant! És absolutament cert. Pensa que avui en dia el sol fet d'estar connectat en xarxa fa que tot el que tens a l'ordinador pugui ser públic. Treballem amb clients de països com Israel, on la seguretat per a ells és vital, i cap dels centres de desenvolupament està connectat a internet. Els que treballen amb hight tech sempre ho fan aillats de la xarxa.


· Quin és l'estat del teixit industrial de Castellar?
Tenim molts serveis i empreses amb projecció a tot el món, però els polígons industrials no estan prou cuidats. Quan fas venir un client al poble has de demostrar que ets capaç de fer les coses amb qualitat en un entorn no agradable. Per això a les indústries ens costa més de vendre, i de vegades ho fas per preu oferint la mateixa qualitat. On preferiries anar a comprar, a la 5a Avinguda o al Bronx?



· Què t'agradaria inventar?
Tots els desenvolupaments que podem fer basats en la física o l'electrònica no són transcendents. Un amic meu diu que té més importància una mongeta que tota l'electrònica que podem fer a l'empresa. I té raó. La mongeta amb humitat i terra és capaç de reproduir-se. Per tant, qualsevol invent relacionat amb la medicina, amb la millora de la qualitat de vida. Aquests són els invents importants. Podríem viure sense la comoditat de l'electrònica.


11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Perfeccionista

Un defecte que no pots dominar?
Impaciència

Una persona que admires?
El matrimoni Curie

Quin plat t'agrada més?
Pa amb tomàquet i pernil

Un color?
La gama de verds

Un animal?
El gos

Un viatge pendent?
Polinèsia

Un músic?
Chopin

Una pel·lícula?
'El pont dels espies' d'Spielberg

Un llibre?
'Què en penses, Europa?'

Un comiat?
Fins aviat

Lo que no te contarán sobre Invisalign

Era mi asignatura pendiente: mejorar la salud de mis dientes y como no, alinearlos después de tantas décadas de ir cada uno a su aire. Después de consultar en un montón de clínicas dentales, la gran pregunta era...¿Brackets transparentes? ¿Invisalign?

Los brackets son los alambres de toda la vida pero puedes elegir un tratamiento más discreto con la linia central transparente. Los Invisalign son unas fundas transparentes, tipo férula, que se sustituyen cada 15 días (Dos al mes). Son bastante más caras que los brackets, depende de la clínica las comercializan por 4.500-5000 euros. Como son totalmente transparentes y pasan desapercibidos (en mi trabajo hay gente que no se ha dado cuenta de que los llevo), y encima te los puedes quitar para comer... Dices.. Venga vamos, voy a invertir en comodidad. ¡Que ponerte ortodoncia a los 30 no sea un trauma!

ATENCIÓN SPOILER: Pinta bien, ¿no? Es momento de explicar lo que nos os contará vuestro ortodoncista pero merecéis saber. Después de mi primer mes con Invisalign, creo que le empiezo a ver las cosas positivas pero también las negativas.

** Para que funcionen, tienes que llevarlos 22h 
Por lo tanto, te quedan sólo dos horas para desayunar, almorzar, comer, merendar y cenar.  (20-25 minutos por comida). Además, piensa que cada vez que te los pones y te los quitas, tienes que cepillarte los dientes y limpiarlos... Y tardas al menos 5-10 minutos. Si haces cuentas, a la práctica, tienes muy poco tiempo para cada comida. En resumen, ahora desayuno, como y ceno, y a pesar de intentar no pasarme del tiempo, casi siempre acabo saltándome las 2 horas y subiendo a las 3. A pesar de todo, para ser justos, es cómodo porque puedes comer de todo y nada se te cuela entre los alambres de los brackets. 

** Sí se ven
Sólo en el caso de los Invisaling light las fundas son prácticamente invisibles pero se usan en tratamientos muy leves, de 3 a 4 meses. Los INVISALIGN FULL, que son lo que se suelen poner en la mayoría de casos, tienen ataches, unas piezas de porcelana que se pegan a los dientes. Son puntos de apoyo y las fundas por tanto se adaptan a su contorno. Se ven menos que los brackets PERO NO SON INVISIBLES.

** Olvídate del café
El café tiñe, el vino tinto tiñe, la menta poleo... Comprobado, tiñe de verde. Tampoco te recomiendo que tomes zumo de naranja con los invisalign, el color naranja en los alineadores no sienta muy bien. Lo único que no te estropeará los alineadores es el agua fría. Cualquier cosa caliente los deformará.


** Apuesta por el vino blanco y la cerveza rubia
Si ya te has pasado de tiempo sin llevar los invisalign, y vas a hacer una copa, la cerveza rubia y el vino blanco apenas tiñen los alineadores. Eso sí, al llegar a casa cepíllate los dientes porque piensa que cualquier líquido se cuela (y por lo tanto se almacena).

** Dientes delicados  
El día que estrenas alineador, como es un movimiento nuevo y los dientes se tienen que acostumbrar, la presión es alta y duele. En mi caso, padezco bruxismo y por lo tanto algunas piezas dentales son especialmente delicadas y sensibles. De tanto quitar y poner, las sometes a más desgaste del deseado.

Detector d'avaries de butxaca

 

Les empreses castellarenques SA Sistel i SMA creen el KFEW, un dispositiu capaç de predir i donar resposta a les avaries dels motors

Rocío Gómez, per L'Actual 

Les empreses castellarenques SA Sistel i Servo Motors Adjust (SMA), han creat el KFEW, un dispositiu del tamany d'un llibre de butxaca que detecta les avaries en motors abans que es produeixin. És un dispositiu innovador elaborat amb "microsistemes electromecànics (MEMS) que són uns sensors que monitoritzen el funcionament de la màquina i fan una detecció precoç de quan es produirà una avaria. Prediu quants dies de vida li queden i el manteniment que necessita el motor", explica Jordi Batet, gerent de l'empresa SA Sistel.

L'origen del KFEW és 100% castellarenc, tant SA Sistel com SMA és van conèixer durant una trobada organitzada per ERC amb diferents empreses de la vila. Sistel treballa en la investigació, desenvolupament, producció i servei tècnic d'aparells i sistemes electrònics. SMA està especialitzada en la revisió de maquinària industrial, automoció i robòtica. "Vam coincidir amb empreses de la vila que no coneixíem, tot i estar al mateix polígon, per parlar de com promoure la indústria a Castellar. Amb SMA vam veure que hi havia punts en els quals podíem col·laborar i així va sorgir aquest producte", confessa Batet.

EL 112 DE LES MÀQUINES || Una altra de les innovacions del KFEW és que alerta via SMS al responsable del manteniment de la màquina, per tal que pugui prendre mesures a temps, abans que l'avaria produeixi danys irreversibles. Els sensors mesuren la vibració, el camp magnètic, la temperatura i la tensió de la màquina, uns indicadors que comparen amb diversos patrons per predir l'avaria. A més, el KFEW està connectat en xarxa a un centre de control que ofereix assessorament per tal de dur a terme la reparació. "És com trucar al 122 de les màquines", diu Batet.

Des de SA Sistel apunten que un dels objectius principals de l'aparell és minimitzar la repercussió de l'avaria. "És més econòmic substituir una peça que fer front a un problema més gran que en algunes fàbriques pot significar paralitzar la producció, grans pèrdues econòmiques i de llocs de treball".

El preu del KFEW serà de 2.000 euros aproximadament i es presentarà en societat el proper mes d'abril a la Fira Electro Mechanical Authority (EASA) de Toronto. De moment, ja s'han instal·lat els primers prototips a l'estació d'esquí VallNord i ha estat presentat a empreses xilenes relacionades amb la mineria. "És un producte d'abast mundial, i està adreçat sobretot a la maquinària industrial", conclou Batet.

"La ràdio treu el gamberro que porto dins"

 

Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, Marc Pascual (30 anys), membre de l'equip de màrqueting de la multinacional MOBA, es declara un apassionat de la ràdio i el seu objectiu és poder fer-s'hi un lloc en un futur 

Rocío Gómez, per L'Actual

· Què et va portar al món de la publicitat?
Per fer volar coloms. Com a tothom, quan et posen un anunci enmig d'una pel·lícula, em fastigueja. Però els anuncis que tenen un rerefons, un missatge, aquells anuncis que mires més d'una vegada, els que mires i és després quan vas al lavabo... Aquells són els anuncis on m'hauria agradat participar.

· Posa'm un exemple.
L'anunci de Nadal de John Lewis: 'Man on the moon'. És un tipus de publicitat emocional, molt efectiva. Us recomano donar un cop d'ull al seu canal de youtube.

· Què és la publicitat emocional?
Hi ha moltes maneres de fer publicitat. Una publicitat informativa, de marca... Però la publicitat emocional és arribar al cor de les persones amb un missatge contundent, fer que s'emocionin.

· Per fer-ho, menteix? Ens crea necessitats?
Publicitat i màrqueting van molt lligats. Les necessitats no es creen, el màrqueting les troba, i la publicitat és la que s'encarrega de crear aquest desig.

· Per tant, la publicitat ens manipula?
No, però et condiciona. La publicitat et condueix a satisfer les teves necessitats. Al primer món tenim cada cop més necessitats, i la publicitat engreixa la bola. Per què volem sempre l'últim telèfon si el que tenim ja funciona, o un cotxe més nou? És un consumisme desmesurat.

· La saturació de publicitat als mitjans, i ara també a les xarxes socials, és contraproduent? Crea rebuig?
La publicitat s'adapta als consumidors, i per tant, també ha fet irrupció a les xarxes socials. Tot i que conscientment no miris l'anunci de Facebook, Twitter o Instagram, l'impacte hi és. De fet, des de que sortim de casa fins que tornem, en tot un dia, rebem sense adornar-nos més de 3.000 impactes publicitaris. I els impactes publicitaris tenen el seu efecte.

· A MOBA pots posar en pràctica aquests recursos publicitaris?
A MOBA ISE treballo al departament de màrqueting. En aquests tres anys que porto a l'empresa he après moltíssim. M'ha servit per créixer com a professional, per aprendre dels meus errors i corregir-los. A MOBA treballem en el món de les smart cities i de la gestió urbana de medi ambient, tant de neteja viària com de residus, a part de la construcció i l'agricultura. M'encarrego de les xarxes socials, la pàgina web, anuncis, fires nacionals... L'empresa està en ple creixement i de fet necessita gent, com per exemple programadors. Piqueu a la porta de MOBA!

· Però la teva veritable passió és la comunicació, la ràdio.
A mi la ràdio em posa 'catxondo'. Em treu el gamberro que porto dins. Per això fem el programa 'Sense Escrúpols' a Ràdio Castellar cada dijous.Fem teràpia de xoc. Va néixer com un espai a la ràdio per a joves, on parlar de tot allò que ens interessa. És un programa en constant evolució, amb molts col·laboradors. No hi ha un presentador fix, rotem, i això li dóna molta naturalitat. Aquesta és la tercera temporada, i m'agradaria que els joves de Castellar, una altra generació agafés el nostre relleu.

· Què significa per a tu Ràdio Castellar?
Ràdio Castellar ha estat la meva escola, on he après com es fa un programa. És una escola gratuïta i crec que això s'hauria de promocionar, que la gent conegui que és la seva ràdio i que pot venir a fer un programa perquè trobarà les portes obertes com les vaig tenir jo. Ara començaré uns tallers radiofònics amb Jordi Basté i Roger de Gràcia, per seguir aprenent. És el meu any d''all in'. Si els canvis no vénen els has d'anar a buscar.

· On et veus el gener de 2017?
Emetent per tot Catalunya, ja sigui a la ràdio o la tele. Fent riure tot Catalunya.


11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Enèrgic

Un defecte que no pots dominar?
Cul inquiet

Una persona que admires?
La meva mare

Quin plat t'agrada més?
La lasanya de la tieta Núria

Un color
El bordeus capgirat

Un animal?
Coala

Una cançó?
'Alright' de Supergrass

Un dissenyador?
Raymond Loewy

Un viatge pendent?
Sud-amèrica

Una pel·lícula?
'Big fish'

Un esport?
Trekking