Com fan servir Twitter Eduard López (ERC) i Cristina Herranz (tv3)?

Eduard López: “En una piulada pots suïcidar la teva imatge pública”

Rocío Gómez, per L'Actual 

La periodista castellarenca de tv3 i 3/24, Cristina Herranz, i el vicesecretari general de coordinació interna d’Esquerra Republicana, Eduard López, van ser els encarregats d’inaugurar el cicle de xerrades ‘La connexió nostra de cada dia’, que organitza el Laboratori d’Idees d’ERC, la Pedra Fina.

Al local del TBO de lounge de Castellar, davant d’una vintena de persones, els dos ponents van intentar donar resposta a com  ha canviat la comunicació política després de la irrupció de Twitter. Des d’un vessant estrictament periodístic Cristina Herranz va confessar que Twitter és imprescindible en el seu dia a dia donat que la guspira de bona part de les notícies es deixa veure abans a la xarxa que no pas als mitjans de comunicació tradicionals. “Moltes notícies ens arriben per Twitter, com en el cas de la mort de Gabriel García Màrquez, però la nostra feina és confirmar-les perquè a la xarxa es deia que Tito Vilanova era mort un dia abans que passés”, va explicar Herranz. La castellarenca va reconèixer que tot i ser una eina fonamental per als periodistes, aquests han de tenir cura amb el publiquen tot i fer-ho a títol personal perquè també parlen en nom del seu mitjà. “El millor és no posicionar-se perquè qui treballa per la llibertat d’expressió ha de protegir la seva per no perdre credibilitat i perjudicar el mitjà en què treballa”, va assegurar Herranz. “Cal escoltar la xarxa però no et pots llençar a la piscina i fer una notícia només perquè sigui Trending Topic”, apunta la castellarenca.

El vicesecretari general de coordinació interna d’Esquerra Republicana, Eduard López, que també és periodista, va explicar la seva experiència en l’àmbit de la política i la comunicació valorant molt positivament les portes a interactuar amb el ciutadà de manera directa que ofereix la revolució del 2.0 de les xarxes socials. “Les xarxes socials són un termòmetre del corrent d’opinió on la temperatura política està més alta. Tendim a pensar que Twitter és la realitat, i és una bombolla de periodistes i polítics, un món real, però no és la realitat. Les eleccions no es guanyen a les xarxes”, va apuntar López.

Ambdós ponents van coincidir en què Facebook és una plataforma que convida més a compartir la intimitat dels usuaris amb la resta de la comunitat mentre que Twitter té un ús molt més professional. “Abans de piular hem de llegir el missatge dues o tres vegades, perquè en una piulada pots suïcidar la teva imatge pública. És com ruixar-te de benzina a la plaça del poble i calar-te foc”, va reconèixer el vicesecretari general. “Twitter està ple de gent que vol ser líder d’opinió, que publica per impulsos. La pròpia rapidesa del mitjà pot fer que ens donin gat per llebre. L’enginy i la forma del missatge pot arribar a tenir més importància que el mateix missatge”, va puntualitzar López. “El més important és saber quin és l’objectiu del teu compte de twitter, fixar-ho. No jutjo a qui publica la seva vida personal, és una opció, però hi ha un abús de les xarxes i és important preservar certa intimitat”, va concloure Herranz.

Entrevista a Ernest Urtasun, candidat d'ICV a les Europees

Ernest Urtasun: "Cal construir una nova majoria d'esquerres a Brussel·les"

El candidat d'ICV a les eleccions al Parlament Europeu va fer parada a Castellar i va fer una crida a la participació ciutadana als comicis del 25 de Maig

Rocío Gómez, per L'Actual 

"Les eleccions europees del 25 de maig són molt importants. Estem decidint sobre el dia a dia de la gent. Estem votant sobre l’atur, o les pensions”, va assegurar el candidat d’ICV a les eleccions al Parlament Europeu, Ernest Urtasun, que la tarda de dimarts va fer parada a Castellar convidat per la secció local d’ICV. “Des de l’esquerra volem fer una crida massiva a la participació perquè la dreta està molt mobilitzada, i ens cal construir una nova majoria d’esquerres a Brussel·les”, va explicar Urtasun.

En aquest sentit, l’ecosocialista va subratllar que darrere de la reforma laboral i de les pensions es troba l’ombra de Brussel·les. “Són polítiques que s’han adoptat com a condició pel rescat bancari del Banc Central Europeu”, apunta Urtasun. El cap de llista d’ICV va reivindicar un canvi de rumb de les polítiques econòmiques “per generar ocupació, protegir els aturats de llarga durada i elaborar polítiques industrials europees per frenar el desmembrament industrial”. Els altres cavalls de batalla dels ecosocialistes europeus seran lluitar contra la desigualtat entre homes i dones “que amb la crisi s’ha eixamplat en la destrucció de llocs de treball que ha afectat més a les dones”, el mediambient "fent tornar a l'agenda política el canvi climàtic i la transició energètica"  i una aposta ferma per protegir el dret a decidir del poble català.

D’altra banda, Urtasun va assegurar que defensaran a Europa l’autonomia dels ajuntaments “davant de la llei de reforma local del PP, que contradiu la carta d’autonomia del consell d’Europa” així com també un finançament “més just” a través de préstecs del Banc Central Europeu i no de les entitats bancàries.

Renda Garantida Ciutadana

"La Renda Garantida no és un sou per a mandrosos"

Els ecosocialistes castellarencs van convidar Diosdado Toledano, membre de la comissió promotora de la iniciativa, que afirmen que podria beneficiar 780 vilatans

Més de 120.000 signatures han donat suport a la ILP per una Renda Garantida Ciutadana, proposta que finalment es debatrà el proper mes d’abril al Parlament. Davant de la proximitat del debat, i amb l’objectiu d’apropar-lo a la ciutadania, el membre de la comissió promotora de la ILP i també un dels fundador d’EUiA, Diosdado Toledano, va fer parada a El Mirador convidat per la secció local d’ICV, formació que, com el PSC, ha expressat públicament el seu suport a la proposta.

Els ecosocialistes afirmen que a Castellar més de 780 aturats podrien beneficiar-se de la Renda Garantida Ciutadana. En aquest sentit, ICV demana a les seccions locals de CiU i PP que traslladin als seus grups parlamentaris la importància de donar suport a la tramitació de la ILP i no presentar cap esmena a la totalitat. “Prop de 700.000 catalans podrien arribar a cobrar aquesta renda, que suposaria un cost de 2.000 MEUR per a l’administració. És una xifra que no només serviria per combatre la pobresa sinó que estimularia el consum”, explica Toledano.

La renda, que es va començar a gestar l’agost de 2011, s’aplicaria a les persones sense cap tipus d’ingrés, i suposaria una mensualitat de 669 euros. “No és un sou per a mandrosos. Si el beneficiari té una oferta de feina legal, l’haurà d’acceptar. Si no ho fa, perdrà la renda”, diu Toledano.“La dreta critica el cost de la renda, però la pobresa costa més a llarg termini i té unes conseqüències molt més dramàtiques”, afegeix el membre de la comissió.

Quant al finançament, Toledano aposta per gravar les grans fortunes, per assumir els 2.000 milions d’euros, i canviar l’ordre de prioritats dels pressupostos, entre d’altres mesures, i recorda que “els éssers humans no es mesuren en milions d’euros, a més l’administració no desemborsaria els diners de cop sinó en 12 mensualitats”.
Després de la redacció del projecte de llei, i de les eleccions al Govern de novembre de 2012, la Generalitat va donar el vistiplau per a la recollida de signatures de la ILP. Toledano apunta que si no es presenta cap esmena a la totalitat, i després del debat parlamentari, la Renda Garantida Ciutadana podria ser una realitat després de l’estiu. “Si les esmenes aigualeixen la nostra proposta, i no compleix el nostre objectiu, retirarem la ILP i cridarem a la mobilització ciutadana”, assegura Toledano. “Els polítics han de notar la pressió ciutadana, han de saber que estan decidint sobre el futur de milers de famílies, i han d’escoltar el poble”, conclou el membre de la comissió

Entrevista a Dolors Montserrat

“TEB desenvolupa una funció social què és difícil que l’administració assumeixi” 

La diputada al Parlament del PP, Dolors Montserrat Culleré, visita TEB Castellar i fa parada a la vila en la campanya Dret a saber

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

La diputada al Parlament del PP, Dolors Montserrat Culleré, ha visitat la tarda de dilluns les instal·lacions de TEB Castellar per descobrir la feina que duu a terme la cooperativa així com també per conèixer la situació econòmica de l’empresa en àmbits com les subvencions, i copsar les necessitats més urgents de l’ens, per tal de fer-les arribar al Parlament de la Generalitat.

En aquest sentit, la cooperativa de la vila ha traslladat a Montserrat els obstacles en la mobilitat d’alguns dels seus treballadors per arribar al centre, problemes que no resol el transport públic. Tot i disposar de parades d’autobús a una distància relativament curta del centre de treball, la diputada ha assegurat que és una distància difícil de cobrir pels treballadors de TEB perquè bona part d’ells tenen dificultats per caminar. D’altra banda, Montserrat ha lloat la feina que duu a terme TEB “cabdal per la societat, perquè desenvolupa una funció social que és difícil que l’administració assumeixi i doni continuïtat”. La diputada també ha fet especial èmfasi perquè el govern municipal tingui en compte a TEB a l’hora d’atorgar contractes, licitacions i encarregar serveis a empreses externes que podrien assumir cooperatives com la castellarenca. A més, Montserrat ha estès la mà a TEB i ha posat de manifest la voluntat del PP d’oferir a l’empresa l’assessorament d’alguns diputats populars experts en política social per resoldre dubtes i conèixer les novetats legislatives que sorgeixen en aquest àmbit perquè “centres com el castellarenc necessiten el suport de totes les institucions i els polítics".

D’altra banda, la parlamentària popular ha explicat que els pressupostos de la Generalitat també preocupen TEB “perquè el govern no té capacitat econòmica per atendre polítiques socials” i destaca que han estat prorrogats enlloc d’aprovar-ne de nous, a banda de culpar CiU de “no tenir la voluntat de tancar-los però sí d’aplicar retallades i d’instal·lar-se en una queixa permanent contra Madrid”. “Estem fent una bona oposició a un govern que no governa, sotmès a la pressió d’ERC que diu que la única solució per sortir de la crisi és la independència”, afegeix la diputada.

Després del recorregut per les instal·lacions de TEB, Montserrat ha fet parada a la seu del PP de Castellar per donar a conèixer la campanya Dret a saber, que recorre les poblacions catalanes. “Els ciutadans han de poder preguntar i saber a quins mitjans de comunicació es destinen les subvencions o perquè no es prioritzen qüestions socials”, explica la parlamentària, que també vol desmentir que “Madrid no inverteix a Catalunya, qüestió que demostra l’ajuda per al pagament de factures pendents a proveïdors dels ajuntaments o les inversions en infraestructures”.

Quant a l’escàndol sobre el suposat finançament il·legal del PP i els sobresous als alts càrrecs del partit que ha destapat l’extresorer dels populars, Luís Bárcenas, Montserrat expressa el seu suport a Mariano Rajoy: “fem costat al president d’Espanya i del nostre partit, és una persona honorable. En un any hem avançat molt amb les mesures que s’han aplicat, i existeixen indicadors com la prima de risc que anem pel bon camí”. La diputada popular assegura que “creu a la justícia, què és qui haurà de determinar que hi ha de cert” en les acusacions que ha vessat Bárcenas, i posa de manifest que aquest procés no alterarà l’agenda dels populars perquè seguiran “treballant per sortir de la crisi, per crear llocs de treball, perquè la pobresa no sigui tan ferotge a casa nostra”.

Crònica xerrada Pere Aragonés - ERC

"No som independentistes només pel dèficit fiscal"

El diputat al Parlament per ERC Pere Aragonés va oferir una xerrada a Castellar en el marc de la campanya "2014 Decidim LLibertat"

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

El diputat al Parlament per ERC Pere Aragonés ha fet parada a Castellar del Vallès en el marc de la campanya “2014 Decidim llibertat” amb xerrada sobre el camí cap a la independència que ha tingut lloc el vespre de dimarts a la Sala Lluís Valls Arenys d’El Mirador.

Una trentena de persones va participar a la xerrada del diputat republicà especialitzat en economia i un dels redactors de la Llei de Consultes del Parlament de Catalunya, que va incidir sobre els mites i realitats de la Catalunya actual i d’un futur país independent. “El diferencial entre els diners amb que contribuïm amb Espanya i dels que disposem és de més de 17.000 MEUR, com tot el PIB d’un país com Xipre. El problema no és el sostre de dèficit sinó el dèficit fiscal”, sentenciava Aragonés. “A sanitat la Generalitat destina 8.000 MEUR, 6.700 a ensenyament i 2.300 a protecció social. La suma és menor a la xifra de dèficit fiscal, que podríem definir com la quota que paguem per formar part d’Espanya. El 8,5% de la nostra riquesa se’n va però no torna”, afegeix el parlamentari.

El context econòmic que dibuixa el 2012, amb una xifra d’atur sense precedents amb grans masses de població en risc d’exclusió social fa que segons el ponent el diferencial es noti molt més. “Durant un anys hem suportat aquest esforç i les mancances perquè eren anys de bonança. A efectes fiscals i tenint en compte l’espoli a què ens sotmeten, som una colònia”, apuntava Aragonés. “La crisi visualitza que no hi ha encaix possible com a nació dins de l’estat Espanyol”, diu el ponent.

El republicà, però, va voler deixar clar que la independència no està només vinculada a l’economia. “No som independentistes només pel dèficit fiscal, no és l’origen de la nostra identificació nacional però sí una de les causes. La manifestació de l’11-S és un dels màxims exponents d’aquest moviment sense un sol lideratge, amb un lideratge col·lectiu”, afegia el parlamentari, que va reconèixer que en les darreres dècades el sentiment independentista i el suport a una república catalana ha crescut exponencialment. De fet, els resultats de les eleccions al Parlament de novembre passat on ERC va passar de 10 a 21 diputats, són per Aragonés, un exemple d’aquest canvi de rumb social.

El parlamentari republicà va assegurar que ara és el moment de marcar el full de ruta per aconseguir la independència en un procés democràtic, per crear “un nou país per a tothom, amb educació i salut públiques, una república democràtica, ètica i transparent, amb un sistema equilibrat i sostenible basat en el diàleg social”. Així, Aragonés assegura el camí per un estat passarà per 6 etapes: la declaració de sobirania del Poble de Catalunya, obrir el diàleg amb l’estat sobre com s’exercirà el dret a decidir via referèndum, aprovar la Llei de Consultes, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, convocar una consulta i proclamar la República Catalana. “La nostra força no vindrà de tenir un estat que ens apadrini de cop i volta, ni de la força bruta. La nostra força serà la voluntat majoritària d’aconseguir un estat independent de manera democràtica”, reivindicava el ponent. “La independència serà un èxit si la reconeixen els altres estats no només si la proclamem. Ha de quedar clar que es fa per la voluntat de la gent”, conclou Aragonés.

Entrevista a Odón Elorza, exalcalde Sant Sebastià

“Als catalans els diria: ‘No marxeu, us hi volem’”

El diputat socalista i exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, obre el nou curs del grup de debat Ernest Lluch del PSC de Castellar

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L’exalcalde socialista de Sant Sebastià i diputat a Madrid, Odón Elorza, ha visitat la vila la tarda de dilluns per participar al grup de debat Ernest Lluch del PSC de Castellar, en un acte que ha tingut lloc a El Mirador. 

El 21 d’octubre tindran lloc les eleccions del País Basc, les primeres que se celebraran des de l’abandonament de la lluita armada de la banda terrorista ETA fa tot just un any. El socialista posa de manifest el “clima d’il•lusió i relativa normalitat” en uns comicis que coincideixen amb un canvi de cicle. “Poder fer els actes de campanya al carrer sense risc és una situació amb la qual hem somiat. És moment de fomentar el debat, de clarificar el programa electoral de cada partit, que de vegades tenen ambigüitats calculades, per a que els ciutadans s’adrecin a les urnes amb tota la informació”, assegura Elorza.

Els sondejos apunten que la coalició de l’esquerra d’abertzale amb Bildu i d’altra banda el PNV, arrossegaran molts vots en perjudici de partits majoritaris com el PSE o el PP. Elorza confia en la “bona gestió” de Patxi López com a lehendakari per capgirar els resultats. Segons el socialista, López “no ha apostat per una política de retallades, no ha generat tensió entre les formacions polítiques basques ni el govern”. Elorza posa especial èmfasi en la fi de la lluita armada d’ETA, que va tenir lloc durant el mandat del lehendakari socialista. “No és casualitat la fi del terrorisme. El govern de Patxi López va debilitar ETA, forçant-la a abandonar la lluita armada”, puntualitza l’exalcalde de Sant Sebastià. Elorza reconeix que el nou escenari polític amb Bildu, que concorrerà a les eleccions per primera vegada, dibuixarà un nou panorama al Parlament Basc. 

Els comicis d’Euskadi coincidiran amb la campanya electoral de les eleccions del 25-N al Parlament de Catalunya. El diputat socialista assegura que aquests comicis formen part d’una “estratègia electoral de CiU que ha trobat al PSC en fora de joc”. “Artur Mas, què és el campió de les retallades, ha aconseguit que no es parli de la política de retallades que va en contra del creixement econòmic que ha dut a terme amb el suport dels populars. Ara Mas s’embolcalla amb la bandera nacionalista”, sentencia Elorza. En referència a la independència de Catalunya, el socialista confessa que “serà complicat”, i puntualitza que “el procés s’ha de fer des del diàleg i l’acord de totes les parts”. “La manifestació de l’11 de setembre demostra el descontent dels ciutadans de l’encaix de Catalunya amb Espanya, però cal evidenciar que les eleccions no són una conseqüència de la manifestació sinó d’una estratègia electoral”, comenta Elorza.“Tot i el sentiment i la passió del moment, cal pensar en clau de país, amb una consulta legal, escoltant la voluntat dels catalans, debatent sobre la reforma de la Constitució que implicaria la independència i quines conseqüències tindria . Als catalans els diria: ‘No marxeu, us hi volem' ”.

En aquest sentit, el socialista apunta que fora de Catalunya, alguns sectors “no entenen la realitat nacional de Catalunya”, i que el context actual de crisi i de govern popular “amb un interlocutor tan difícil com Rajoy que no creu en la multiculturalitat ni en una Espanya plural” ha fomentat un clima d’incomprensió.“En el fons el PP no ha cregut mai en les autonomies i així ho demostra amb polítiques recentralitzadores. Els populars estan per una Espanya més imperial”, assegura l’exalcalde de Sant Sebastià.

D’altra banda, i després de manifestacions multitudinàries com la de l’11 de Setembre a Catalunya, i la del 25 - S a Madrid, Elorza creu que amb aquestes reivindicacions públiques es posen de manifest “els dèficits de la democràcia i la desafecció política dels ciutadans”. El socialista apunta què és moment perquè “els polítics escoltin el sentiment popular i les crítiques dels ciutadans” i actuïn en conseqüència. “Hem de ser sensibles a les manifestacions i reconèixer el que fem malament. Existeix molta indignació entre els ciutadans motivada per la manca de transparència política, els casos de corrupció, les retallades i el segrest del vot a què ens ha sotmés la Troika europea que decideix i mana en molts àmbits. Els politics hem d’actuar amb honestedat i intentar resoldre aquests dèficits de la democràcia perquè el ciutadà pugui tenir un paper més actiu i ser el protagonista”, confessa el diputat socialista.

Crònica conferència d'Antoni Castells

"La medicina de l’austeritat de cop pot ser contraproduent"

L’exconseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, obre a la Sala d'Actes d'El Mirador la nova etapa del Grup de Debat Ernest Lluch

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Després de dos anys d’inactivitat, el Grup de Debat Ernest Lluch, creat pel PSC de Castellar, es posa en marxa de nou amb voluntat de “recuperar i guanyar el terreny de les idees”, segons assegura l’alcalde de la vila i membre del grup, Ignasi Giménez. El projecte socialista programarà regularment un seguit de xerrades amb personalitats d’àmbits com la política o l’economia“que hagin destacat en la defensa d’una societat més justa i igualitària, per obrir un espai de debat i reflexió a la vila”, afegeix Giménez.

L’Exconseller d’Economia i Finances, i catedràtic d’Hisenda Pública a la Universitat de Barcelona, Antoni Castells, ha estat l’encarregat de reobrir el Grup de Debat amb una conferència que portava per títol “Reflexions entorn de la crisi econòmica” i que ha tingut lloc a la Sala d’Actes d’El Mirador la tarda de dijous.

Durant poc més d’una hora, Castells ha repassat la cronologia de la crisi econòmica mundial que va esclatar el 2008 i de com les directrius que es marquen des d’Europa, amb el beneplàcit d’Alemanya i França vers la resta de països, estan incidint en les mesures d’ajustament que Espanya està adoptant a través del govern central i el govern de la Generalitat.“La zona euro és el malalt del món. Europa no ha après de les lliçons del passat i de la gran depressió dels anys 30 del segle XX. Aquesta crisi és el fracàs del model neoliberal conservador”, apunta l’exconseller. Castells defensa que s’ha de trobar un equilibri entre els mercats i l’estat, “que ha de fer més contrapès per assolir la màxima sense estat no hi pot haver mercat”. Tot i el fracàs neoliberal, l’exconseller apunta que “s’ha instal·lat l’hegemonia del govern de dretes a Europa perquè els partits progressistes i d’esquerres han fet un retrocés, no han estat capaços de renovar el seu discurs i no han sabut crear un projecte que il·lusioni i arrossegui a la gent”.

Una altra de les qüestions que han centrat la xerrada inaugural del Grup de Debat Ernest Lluch ha estat la unió monetària d’Europa que segons Castells “està incompleta fins que no s’assoleixi la unió política amb una integració fiscal”. “Si no es crea un estat europeu basat en un sistema federalista haurem de retrocedir en la unió monetària perquè no ens quedarà cap més remei”, explica el catedràtic. “La unió política s’ha de fer de manera federal i no intergovernamental, com fins ara, perquè en aquests moments França i Alemanya tenen capacitat de decidir quin país s’intervé i d’incidir en els pressupostos de la resta de països, però no a l'inrevés”, puntualitza Castells. D’altra banda el ponent ha assenyalat que un altre dels problemes de la Unió Europea és la manca de creixement. “La UE aposta per l’austeritat i no pel creixement. El dèficit s’ha de reduir gradualment però mantenint el creixement, com han fet els Estats Units. La medicina de l’austeritat de cop pot ser contraproduent i produir més recessió”, explica Castells. “Espanya ha de reduir el dèficit, ha de fer l’esforç de contraure’s i Europa ha d’estimular el creixement”, comenta l’exconseller. “Espanya ha perdut competitivitat, i no ha de perdre de vista els bons fonaments econòmics de Catalunya, que representa el 30% de les exportacions espanyoles i és un motor que pot ajudar a créixer a Espanya”, apunta el catedràtic. “Necessitem més autogovern, més recursos, per ser encara més competitius”, assenyala Castells.

En referència al copagament farmacològic, i a les retallades pressupostàries que darrerament s’han aprovat des del govern central i el govern de la Generalitat, l’exconseller es mostra a favor “sempre i quan l’objectiu fonamental sigui mantenir el servei públic en camps com la sanitat i els costos es reparteixin equitativament entre tots els ciutadans”.“Si la població veu que el projecte val la pena, i que l’esforç està ben repartit, i qui més té més en paga, la gent estarà disposada a fer un sacrifici perquè tothom entén la gravetat de la situació que patim avui dia”, confessa el catedràtic.

Entrevista a Albert Rivera, Ciutadans

"Per superar la crisi calen reformes profundes i no retallades”

El president de Ciutadans Albert Rivera presenta a Castellar del Vallès la seva campanya 'Nacionalisme és crisi'

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Ciutadans ha donat el tret de sortida a la seva campanya Nacionalisme és crisi a Castellar del Vallès amb el secretari general, Matias Alonso, el responsable de l’agrupació de C’s al municipi, José Rosales, i el president del partit, Albert Rivera amb la presència d’una cinquantena de persones que es van apropar la tarda de dijous a la Sala d’Actes d’El Mirador. Durant prop de 90 minuts, Rivera ha defensat que el govern de la Generalitat “només persegueix la independència i la construcció nacional, que de moment ja ha costat 2.500 milions d’euros”.

Segons el president de Ciutadans el nacionalisme és crisi perquè “gasta i no ingressa, perquè Catalunya s’ha convertit en una regió incòmoda, problemàtica en qüestions laborals, fiscals, burocràtiques i lingüístiques, i que per aquest motiu les empreses opten per altres zones del país que les reben amb els braços oberts”.

Rivera ha criticat durament les retallades autonòmiques en sanitat i educació. “Tenim una hora menys en l’educació pública, hi ha hospitals comarcals que tanquen per torns, apagades hospitalàries com si això fos Cuba”, assegura Rivera. “Es destinen 260 milions d’euros menys en educació mentre es destinen 387 milions a mitjans de comunicació públics, 30 milions d’euros a doblar pel·lícules al català o 560 milions en Consells Comarcals”, afegeix el president de Ciutadans. Rivera apunta que “amb dades com el 32% del fracàs escolar o el dèficit públic, el govern és incapaç de fer autocrítica perquè només tenen com a objectiu la construcció nacional enlloc d’altres prioritats”.

El president de C’s considera que la Generalitat, “menteix quan diu que ens hem d’estrènyer el cinturó i fa retallades en salut o educació mentre aprova uns pressupostos on hi ha partides destinades a la construcció nacional amb l’objectiu d’aixecar fronteres amb diner públic”. Rivera ha manifestat que “a Catalunya no sortirem de la crisi gastant diners en més nacionalisme i més separació sinó amb unió”.

Rivera defensa que és el moment d’una “rebel·lió cívica i democràtica dels ciutadans perquè Catalunya sigui més democràtica i moderna, i que la crisi només es superarà si es fan reformes profundes i no retallades”.

Entrevista a Muriel Casals

“La clau és que amb els espanyols volem ser veïns”

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, aplega prop de 250 castellarencs i castellarenques a l’Auditori en la seva conferència sobre la política i l’economia de Catalunya

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Després de la inauguració de luxe del quart curs de l’Aula d’Extensió Universitària amb l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha estat l’encarregada de posar en marxa la programació regular de l’entitat amb una conferència titulada Catalunya: entre l’economia i la política. Prop de 250 castellarencs i castellarenques es van apropar el passat dimarts a la tarda a l’Auditori d’El Mirador per escoltar les reflexions de la professora d’Anàlisi Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona i exmembre del consell de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, sobre l’economia i la política catalana. “Catalunya, tant des del punt de vista econòmic com el polític està en un moment de profunda transformació. Els canvis de vegades són problemàtics i ens n’hem de sortir d’una manera diferent de com hem fet fins ara. La clau és que amb els espanyols [els catalans] volem ser veïns” explica Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. 

D’altra banda, Òmnium Cultural treballarà durant la jornada del 12 d’octubre, perquè segons Casals, “no hi ha res a celebrar”. “Treballarem amb naturalitat perquè per nosaltres no és una festa que s’hagi de celebrar. Aprofitarem per reunir-nos amb els diferents representants d’Òmnium al territori”, comenta Casals. 

En referència a la carta que la directora de TV3, Mònica Terribas, ha fet en defensa de la televisió pública catalana, la presidenta d’Òmnium Cultural assegura que els catalans “no volen renunciar a la seva televisió”, i dona suport a les paraules de la periodista. “Una país normal necessita disposar de mitjans de comunicació normals. No és cert que la Corporació de Mitjans Audiovisuals sigui tan cara tal i com s’acusa”, explica Casals. La presidenta d’Òmnium Cultural assegura que “els catalans paguen molt a gust 40 euros a l’any per tenir una bona televisió” i denuncia que “existeixen molts atacs malintencionats des de fora”. 

Pel que fa a la nacionalització espanyola d’algunes caixes catalanes, Muriel Casals, considera que és un “atac frontal al país a través del seu sistema financer”. “El Banc d’Espanya en connivència amb alguns bancs privats espanyols penetra en el sistema financer català i ens treu sobirania financera”, apunta la presidenta de l’entitat.

La propera xerrada de l’Aula d’Extensió Universitària serà el 18 d’octubre a partir de les 6 de la tarda a l’Auditori d’El Mirador i tractarà sobre la bona educació, les formes i l’autoritat. La conferència anirà a càrrec de Salvador Cardús i Ros, doctor en Ciències Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i actual degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.

Entrevista a Jordi Pujol

"La festa s'ha acabat. Ens hem fet grans de cop"

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol inaugura el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Castellar del Vallès i omple l’Auditori d’El Mirador

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va inaugurar dimarts al vespre el quart curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Castellar del Vallès amb una conferència a l’Auditori d’El Mirador sobre l’IVA: Idees, Valors i Actituds a Catalunya. 

La primera parada de Pujol, que va arribar a la vila al voltant de les 6 de la tarda, va ser a Ca l’Alberola, on el va rebre una comitiva formada per representants del consistori i de l’Aula d’Extensió Universitària. L’expresident va signar al llibre d’honor de la vila, tancant la mateixa pàgina que va estrenar el 3 de juliol de 1982, en la primera visita oficial que va fer a Castellar del Vallès. En la dedicatòria Pujol desitjava “sort” als castellarencs i castellarenques per superar la crisi, i els encoratjava a "esforçar-se i lluitar per aconseguir-ho".

Durant la conferència que va tenir lloc a l’Auditori d’El Mirador amb el seu aforament de 300 persones complert, Pujol va assegurar què "és el moment de deixar enrere l’època de disbauxa que hem viscut en els darrers anys i recuperar la cultura de l’esforç” que segons Pujol, la seva generació "va posar en pràctica". “Ens hem convertit en una societat hedonista, amb idees equivocades, valors superficials i actituds frívoles, i això ha de canviar”, apunta el convergent.

Pujol assegura que l’estat espanyol s’ha comportat com un “nou ric, com en el cas d’Irlanda i Grècia gràcies a les subvencions de la Unió Europea", diners que l’expresident creu que “no s’han invertit en els sectors adients”. “Hem estat uns fatxendes. Ens va tocar la rifa perquè la quantitat de diners que van venir d’Europa era una fortuna. Hem tingut uns anys falsament bons però amb poca base, sobretot en el cas de la construcció”, comenta el convergent. “L’alegria a l’hora de consumir fa que l’economia vagi bé, però els diners no s’han gastat bé. La festa s’ha acabat. Ens hem fet grans de cop. Som com el nen que acaba de descobrir que els reis són els pares”, confessa Pujol. 

Pel que fa a les retallades que l’actual govern de la Generalitat està duent a terme en sectors com la Sanitat i l’Ensenyament, Pujol va apuntar que "tal i com es va fer en els anys 80, cal emmirallar-se en països com Alemanya, que ja han aplicat mesures similars per superar la crisi". D’altra banda, l’expresident va recordar que “l’estat del benestar i la sanitat actual, van ser en bona part gràcies als 23 anys de govern convergent”. 

En referència a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que regula l’ús del català a les escoles, Pujol assegura que "és inconcebible renunciar a la immersió lingüística” i lamenta que "les relacions entre Espanya i Catalunya estiguin tant deteriorades”. “Hem de defensar el català a peu i a cavall. Rebem una enorme quantitat d’immigració i el nostre desig és no rebutjar-la, incorporar-la a la nostra societat. Per fer-ho necessitem que sobretot els nens i els joves aprenguin català, i això es fa a l’escola”, assenyala Pujol.