Sílvia Munt: 'No ens salvaran per encàrrec'

Sílvia Munt inaugura la 8a mostra BRAM! amb el documental 'La Granja del Pas'

Rocío Gómez, per L'Actual 

 La 8a mostra castellarenca de cinema BRAM! va arrencar el vespre de divendres amb la presentació de La Granja del Pas, el documental sobre la PAH de Sabadell que signa Sílvia Munt. La directora, coneguda també per la seva faceta com a actriu i guionista, va ser present en la sessió inaugural del festival que va arrencar amb la música del violoncel·lista Guillem Pareja, que va interpretar algunes de les bandes sonores més famoses de la història del cinema com Indiana Jones, Alló que el vent s'endugué o Lawrence d'Aràbia. Després de l'aperitiu musical, el director del BRAM!, Pere Joan Ventura, acompanyat per l'alcalde Ignasi Giménez, va reivindicar el cinema "de compromís, proper i d'autor" que marca fortament la programació de la mostra d'enguany. En aquest sentit, l'estrena castellarenca de la Granja del Pas va ser el primer esglaó d'un festival que projectarà títols com Truman, Techo y Comida o L'adopció.

LA GRANJA DEL PASSílvia Munt va reconèixer en l'entrevista oberta a L'Auditori, abans de la projecció del documental, que no va ser fàcil aconseguir finançament de televisions públiques com TVE i TV3 per dur a terme el rodatge del documental. "És un tema 'non grato', sobretot pels bancs, però fer-lo era el meu deure com a cineasta". Amb tot, la directora va seguir endavant amb el projecte "amb una mà al davant i una al darrere" perquè volia transmetre "allò que li està passant a la gent del nostre costat, volia deixar un testimoni del que viuen què és molt dolorós". Per la seva vinculació amb la ciutat, Munt va decidir centrar el documental a la PAH de Sabadell. La Granja del Pas, que dóna nom al llargmetratge, és el local on es reuneixen els membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca. "No és un documental sobre la PAH, és un documental sobre les persones, sobre com fan un viatge curatiu i admirable. És un documental sobre la transformació de les persones", va apuntar la directora.

Les situacions que protagonitzen els membres de la plataforma van des de reunions on narren la veritat brutal de la crisi econòmica i sistèmica que els deixa sense feina, sense casa, amb la nevera buida però amb rebuts per pagar que no perdonen i no tenen pietat, fins a mobilitzacions multitudinàries on el ciutadà pren la paraula i aconsegueix un petit triomf en el gran desert què és l'engranatge financer. "Les persones en situacions límit traiem el millor. No ens salvaran per encàrrec, ens hem de salvar nosaltres mateixos. És important posar el focus on es troba la llavor dels petits i grans canvis", va afegir Munt. "El món ha canviat. Hem assumit que el poder financer ens ha 'matxacat'. Abans érem més innocents", va sentenciar la directora.

Dos dels membres de la PAH de Sabadell, el matrimoni format per Rosa Bernaus i Julio Moya també van voler participar en la sessió inaugural i van explicar la seva experiència a la plataforma i durant el rodatge del documental. "A la PAH ningú no ens va jutjar. Ens van dir que no teníem la culpa, ens van treure aquest pes de sobre. Tot s'enfonsa i tens molta por, i a la PAH poc a poc vas perdent aquesta por, i comences a lluitar per tu i pels demés. A Sabadell cada dia es produeixen cinc desnonaments", va assegurar Bernaus. Els dos membres de la PAH van coincidir en que "les administracions han començat a posar-se les piles, han fet un pas endavant. La por ha canviat una mica de bàndols i la situació ha millorat ens els últims anys. Abans sorties plorant del banc, ara hem començat a negociar". L'entrevista oberta van cloure amb el tradicional obsequi dels saquets de mongetes del ganxet per part de l'organització, tant a la directora com als protagonistes de la Granja del Pas, i la projecció del documental.

Pisos a preu de 1998

Creix la venda de pisos a preus baixos a Castellar. Els lloguers han pujat el 2014 una mitjana de 60 euros

En l'últim trimestre del 2014 el preu mitjà dels pisos tant en lloguer com en venda, ha augmentat tímidament a Castellar del Vallès. Així ho han constatat des de la Cambra de la Propietat de Sabadell. "A principis d'any el preu mitjà de lloguer era de 511 euros, a dia d'avui el preu mitjà del lloguer és de 558 euros", explica Jaume Torras, gerent de la Cambra de la Propietat. Amb tot, els lloguers han experimentat una baixada important en els últims cinc anys, fruit de l'esclat de la bombolla immobiliària i del context de crisi. El 2009, el preu mitjà d'un pis de lloguer a Castellar del Vallès era de 669 euros, més de 100 euros més car que els pisos que es lloguen a hores d'ara segons revelen les dades recollides per la Cambra de la Propietat. Malgrat el petit repunt dels preus, el 2014 ha estat un any en què s'han signat molts contractes de lloguer a la vila.

Tot i l'augment de castellarencs que opten per llogar en lloc de comprar, condicionats per factors com el context econòmic i la mobilitat laboral, encara estem lluny de països europeus com Alemanya on el 48% dels pisos són de lloguer. "El primer trimestre de l'any es van signar 85 operacions, el segon 102 operacions, i el tercer 91 operacions. El 2009 la mitjana mensual de pisos que es llogaven era de 74. A Espanya el 17% de la població tria el lloguer", assegura Torras.

A LA RECERCA DE PISOS BARATS || Quant a la venda de pisos, des de la Cambra de la Propietat asseguren que el 2014 han augmentat lleugerament les vendes "però només amb els pisos d'oportunitat, de preus baixos, la resta de venda està parada". En aquest sentit, el gerent de la Cambra reconeix que "els pisos cars no tenen sortida. La gent només signa hipoteques de pisos assequibles. Esperem que el 2015 es comenci a trencar aquesta tendència si s'aconsegueix més estabilitat i recuperació econòmica".Segons les dades de la Cambra de la Propietat de Sabadell, el preu del metre quadrat a Castellar oscil·la entre els 800 i els 1000 euros, a nivells de l'any 1998.

Per exemple, al catàleg virtual de pisos de l'immobiliària castellarenca Eurollar hi figuren habitatges amb preus a pols oposats. Al Balcó de Sant Llorenç podem trobar una casa unifamiliar de 248m2, en una finca de 710m2, amb tres habitacions, sala polivalent i dormitori suite per 246.000 euros. Per contra, un pis de 81 m2 a la plaça Forjador, amb 3 habitacions sense ascensor, amb terrassa i balcó, arriba amb prou feines als 76.000 euros. "Fa 7 anys compraves una casa per 300.000 euros, que ara pots trobar per 130.000 euros. En molts casos els preus han baixat un 50-60%, a nivells de finals dels anys 90", explica Albert Riera, propietari de l'immobiliària Eurollar de Castellar. "Les vendes han augmentat el 2014 més que els lloguers, tot i que en comparació amb dades d'abans de la crisi, es lloga molt més", constata Riera.

A hores d'ara, l'estoc de pisos a les immobiliàries és encara superior a la demanda del mercat. "En l'època del 'boom' es construïen 13 habitatges per cada miler de persones, quan la necessitat era de sis. Encara hem de donar sortida a tots aquests habitatges", apunta Torras. "Els inversors aposten per comprar pisos perquè la rendibilitat dels diners és més alta que als bancs. Quan compres un pis i el poses en lloguer, pots aconseguir fins un 3,5%. Els diners generen incerteses", sentencia el gerent de la Cambra de la Propietat.

La dació en pagament s'obre camí

L’Ajuntament ha gestionat 300 ajuts a l’habitatge el 2013-14 que sumen 456.000 €. La PAH de Castellar ha aconseguit aquest any setze dacions en pagament

El risc d’exclusió residencial és un dels drames socials de l’actual crisi econòmica que fueteja dia a dia ciutadans que perden la seva llar a mans de les entitats bancàries. Amb tot, poc a poc la dació en pagament s’obre camí. Des de la regidoria d’Habitatge revelen que aquest 2014 les entitats financeres han tramitat un total de 45 processos de dació en pagament al municipi, i que no s’ha produït cap execució hipotecària segons consta a l’Oficina Local de l’Habitatge. Les dades contrasten amb les del 2013, en què es van dur a terme 26 tramitacions de dació en pagament i 21 execucions hipotecàries. 

Amb l’objectiu d’ajudar a les famílies en risc de desnonament de l’habitatge en propietat o de lloguer, l’Ajuntament va gestionar, entre 2013 i 2014, 300 ajuts de la Generalitat i del mateix Ajuntament per a 240 unitats de convivència. “Com a administració més propera al ciutadà, en els darrers dos anys hem donat suport econòmic a moltes famílies del municipi en les seves necessitats de l’habitatge, perquè no podien fer front a aquestes despeses. L’import de les ajudes entre 2013 i 2014 ha estat de 456.000 euros”, explica Aleix Canalís, tinent d’alcalde de Territori. Les ajudes s’han destinat, fonamentalment, per a famílies immerses en un procés d’execució hipotecària, o víctimes d’un desnonament, per pagar quotes impagades de lloguer o hipoteca, i també les fiances per a un nou lloguer. 

A banda, l’Ajuntament té a disposició tres habitatges de protecció oficial en conveni amb l’Agència Catalana de l’Habitatge. Aquests tres pisos, que en l’actualitat es troben ocupats, es destinen a estades puntuals per casos d’emergència social de famílies, a l’espera que puguin resoldre la seva situació i accedeixin a altres recursos d’habitatge. Cal remarcar també que sis famílies afectades per desnonaments o processos d’execució hipotecària han llogat pisos a preu assequible a través de la borsa de mediació de l’Oficina Local d’Habitatge. L’import mitjà que paguen aquestes famílies és de 373,42 euros al mes. 

El suport municipal a aquestes famílies en risc d’exclusió residencial no es restringeix només a ajuts econòmics. Segons un comunicat de premsa de l’Ajuntament, també es posa a l’abast dels ciutadans serveis d’atenció i mediació, serveis que han rebut 250 visites en els darrers dos anys. “Quan una família viu un procés així, es troba en una situació de desempara. Mirem de fer un acompanyament perquè puguin trobar una situació viable al seu problema d’habitatge. Comptem amb un assessor de Càritas que ajuda als ciutadans a gestionar els seus casos amb els bancs”, puntualitza Canalís. 

DOS ANYS DE PAH || Un altre dels col·lectius que més ha treballat per garantir el dret a l’habitatge és la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). A Castellar, la plataforma va començar a donar les seves passes a principis de 2013. Per a la PAH, l’any acaba amb un balanç positiu perquè han pogut ajudar a bona part de les famílies que han buscat aixopluc en la plataforma. “El 2013 vam aconseguir 3 dacions en pagament. Aquest any ja portem 16 dacions en pagament, una condonació del deute d’un pis subhastat, 4 lloguers socials i refinançaments de deutes. Estem en procés d’aconseguir 15 dacions en pagament més”, explica Annabel Cañadillas, membre de la PAH Castellar. De fet, la mateixa Annabel va aconseguir una dació en pagament el passat mes de juny, gràcies a les pressions de la PAH de Castellar. “La PAH s’encarrega d’assessorar a les famílies perquè siguin més fortes i coneguin quines eines tenen per poder negociar amb els bancs. Els expliquem que no és culpa seva i els acompanyem en el procés”, afegeix l’Annabel. 

En aquest dos anys de lluita, l’Annabel lamenta que els bancs no hagin canviat el seu discurs i no s’hagin avingut més a negociar. “La situació és la mateixa. A una persona sola no li fan cas, han d’anar acompanyats per membres de la PAH”, reconeix la membre de la PAH. Quant a l’administració pública, l’Annabel veu “poca col·laboració de l’Ajuntament que deixa a la PAH de costat i pren mesures molt suaus”, i es mostra escèptica amb la decisió del consistori de multar els bancs amb pisos buits injustificadament “perquè, de moment, no estan sancionant”,

TRES EXPEDIENTS A ENTITATS BANCÀRIES || Durant aquest 2014, l’Ajuntament ha obert tres expedients a entitats financeres (Banc Sabadell, Fondo Privado Titulación Activos Reales i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria) que disposaven d’habitatges plurifamiliars desocupats al municipi. Després d’enviar els requeriments preceptius, un d’aquests habitatges –el del BBVA– ha passat a formar part del fons social d’habitatges creat a través d’un conveni signat amb el govern central. Els altres dos expedients s’han tancat després que l’entitat demostrés que l’habitatge s’havia destinat al seu lloguer o venda. D’altra banda, l’Ajuntament s’ha adherit a un conveni de col·laboració amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i CatalunyaCaixa, que preveu destinar a lloguer social, amb preus assequibles, una part dels habitatges buits propietat de l’entitat bancària. Gràcies a aquest acord, un habitatge de CatalunyaCaixa ha passat a formar part de la borsa de l’Oficina Local d’Habitatge. Aquest pis es troba ocupat en l’actualitat.

La PAH de Castellar bufa la primera espelma

 La PAH bufa la primera espelma

 

La plataforma assisteix una trentena de famílies castellarenques i ha aconseguit sis dacions en pagament

Rocío Gómez, per L'Actual 

La lluita per la dació en pagament i el lloguer social, i l’eradicació dels desnonaments, encara és viva i vigent, un any després de l’arribada de la PAH a Castellar. Malgrat tot, ha estat un any de feina intensa i de triomfs per la secció castellarenca. La plataforma ha aconseguit sis dacions en pagament, i ha afegit Castellar, gràcies a una moció presentada al plenari, a la llista de municipis que multaran els bancs i grans empreses amb pisos desocupats. “Aquest mes senyalitzarem amb adhesius els pisos buits a Castellar”, explica la voluntària de la plataforma Noèlia Rosales.

Fins ara, una trentena de famílies castellarenques ha confiat en la iniciativa ciutadana i assembleària de la PAH, per sumar esforços i trobar una solució a cadascun dels casos. “La gent té por a explicar que poden perdre casa seva, encara hi ha un estigma social. Cada setmana arriben casos nous a la PAH”, reconeix Rosales. No és fàcil verbalitzar una situació d’execució hipotecària, o de córrer el risc d’un desnonament. “A banda de fer una tasca d’assessorament legal, i d’acompanyament, també fem una mica de psicòlegs”, assegura la voluntària Mireia Pérez. “Comencem per una acollida individual per escoltar i ajudar la persona a que tregui el problema que porta dins, que no el deixa dormir, que el fa sentir-se exclòs de la societat”, afegeix Pérez. “Després li demanem que recopili tots els documents, informació possible, per valorar el cas. No et tracten igual si vas sol al banc que si vas acompanyat amb més membres de la PAH. La negociació depèn de la voluntat que tingui l’altre negociador”, puntualitza la voluntària.

La Montse Oller és una de les afectades de la vila, que assisteix a les assemblees setmanals de la PAH cada dimarts a les 19h a Cal Gorina. La castellarenca està immersa en un procés d’execució hipotecària. “Els bancs no et donen facilitats per negociar. No podia pagar 1.000 euros al mes, sola, amb quatre fills al meu càrrec. Arriba un moment en què has de decidir, o pagues o menges”, explica Oller. L’horitzó per aquesta afectada té unes bones perspectives, i espera aconseguir aviat l’esperada dació en pagament acompanyada d’un lloguer social al seu pis. La Montse assegura que quan se solucioni el seu cas, seguirà amb la PAH com a voluntària.

Malauradament, molts bancs de l’estat continuen duent a terme desnonaments, i comprant els pisos d’aquests desnonaments en subhastes, per un 50% del preu de l’última taxació, emparats en una llei hipotecària de principis del segle passat. “Som l’únic país d’Europa que no fa dació en pagament. Fins i tot EUA ho practica, amb el sistema de la segona oportunitat. Molts ciutadans es queden sense casa, però continuen pagant un deute personal que no prescriu mai. El deute passa als teus hereus. És un sistema pervers”, reconeix Pérez.

#laplataforma, el rostre dels desnonats

Guardó pel documental #laplataforma de l'ong SICOM

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona també premiarà les PAH per seva defensa dels drets socials

Rocío Gómez

El drama dels desnonaments esquitxa cada dia les pàgines de les principals capçaleres. Milers de persones han perdut i estan en risc de perdre el seu habitatge, renunciant de manera forçada  a disposar d’un sostre que els protegeixi i els ofereixi un futur més confortable. A banda dels organisme institucionals de Benestar Social, els primers que van estendre una mà, acompanyant i assessorant als afectats per un procés d’execució hipotecària van ser les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH). El teixit associatiu es va regenerar amb un nou tipus d’entitat que aplega activistes i afectats, que  encaixen les mans en defensa d’un dels drets socials més importants: el d’un habitatge digne.

El documental #laplataforma elaborat per l’ong de professionals de comunicació SICOM, narra el naixement de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca arreu de Catalunya així com també les seves reivindicacions principals com la dació en pagament i el lloguers socials. La cinta rebrà el guardó al millor llargmetratge al Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona el 26 de maig, premi conjunt amb les PAH, per la tasca que estan duent a terme en la defensa dels drets socials.

El tret de sortida de la gravació de #laplataforma va ser un primer contacte amb Ada Colau, la portaveu més mediàtica de les PAH, que va donar suport al projecte. “Hem tractat l’origen d’aquest moviment des del naixement de V de Vivienda, donant veu a les seves reivindicacions com la ILP, defensant la dació en pagament, els lloguers socials i l’ocupació de pisos buits dedicats a l’especulació”, explica Josep Cabayol, president de l’ong i productor executiu del documental #laplataforma.

Fins el 2011, SICOM s’havia centrat en l’àmbit de la cooperació internacional. Degut a la crisi, però, els objectius de l’ong van canvia de rumb. “Volem sensibilitzar, contribuir i fomentar el debat democràtic a Catalunya. Davant l’ofensiva per privatitzar drets essencials de les persones i necessitats com és el cas de l’habitatge o la sanitat, hem decidit fer documentals al voltant d’aquestes temàtiques”, apunta Cabayol.

#laplataforma no és l’únic documental que ha preparat SICOM. De fet, ara estan actualitzant “El negoci de la vida”, cinta que aborda les conseqüències de les retallades en l’àmbit de la sanitat. Els periodistes de l’entitat segueixen de ben a prop les noves mesures adoptades des del govern central i la generalitat, que dia a dia, segons apunta Cabayol, “fracturen l’estat del benestar”. “A hores d’ara hi ha més de 600.000 persones sense atenció sanitària perquè a Catalunya s’està aplicant el ‘decretazo’ de’n Rajoy, produint un ‘apartheid sanitari’ del qual encara no tenim dades de les conseqüències reals. És un fet un molt greu i l’hem d’explicar”, conclou el president de SICOM.