Turisme de sol i platja

Els castellarencs prefereixen les destinacions de Fuerteventura, Menorca i Sardenya per passar les vacances d'estiu 

 

Rocío Gómez, per L'Actual 

 

Juliol i agost encara són els mesos preferits per planificar les vacances tot i que cada cop és més habitual trobar adeptes a gestionar aquest període d'esbarjo durant la temporada baixa, per aconseguir un preu més econòmic i menor afluència de turistes. Els que segueixen la tradició i gaudiran de les vacances durant els mesos més calorosos de l'any, han decidit apostar pel turisme de platja, segons apunten des de l'agència de viatges Masetur Castellar, ajustant l'estada a 5-7 dies.

Les illes Balears i Canàries són les destinacions preferides pels castellarencs. En concret, Menorca i Fuerteventura amb paquets de tot inclòs o de pensió complerta, són les opcions que han acumulat més reserves a Masetur. Això es deu, segons apunten des de l'agència, a què els hotels ofereixen grans ofertes i descomptes per a aquest tipus de modalitat, que compensa amb escreix la diferència de preu si s'opta només per l'estada a l'hotel sense cap àpat.

D'altra banda, pels que volen sol i platja però més a prop de casa i sense haver d'agafar un avió, la costa peninsular és una opció econòmica i amb força acceptació. En aquest sentit, Tossa de Mar, Salou o Peñíscola rebran aquest estiu una comitiva castellarenca força àmplia, asseguren des de Masetur. Com en el cas de les illes, les ofertes que inclouen la nit d'hotel i tots els àpats, són les més ue s'ajusten a les butxaques dels castellarencs, que tenen molt en compte la relació entre qualitat i preu.

SARDENYA || Si ve l'any passat la Costa Dàlmata de Croàcia va ser la destinació estrangera que van triar més vilatans, enguany l'illa italiana de Sardenya ha despertat més simpaties, segons han constatat a Masetur. La possibilitat de gaudir d'una àmplia oferta de platges espectaculars però també d'una gran oferta cultural variada, seguint l'herència mediterrània i romana de l'illa, com en el cas de la ciutat de Tharros, fan de Sardenya una molt bona opció per passar les vacances d'estiu. A més, l'illa compta amb aeroports per a companyies de baix cost, a l'Alghero i a la capital, Cagliari, el que fa que el preu dels bitllets d'avió sigui força més assequible.

Entre els racons més singulars de l'illa es troba Cala Luna, la platja més popular del golf d'Orosei. Amb aigües de color turquesa i sorra fina, està envoltada de penya-segats i coves, on només hi falten peixos tropicals com a colofó daurat d'aquest paratge paradisíac.

Estocolmo. Consejos para preparar el viaje

Llegar a Estocolmo desde el aeropuerto de Skavsta

No sabíamos muy bien qué destino elegir para nuestras vacaciones de verano. Estuvimos dudando entre Oslo, Copenhague y Estocolmo, y después de echarle un vistazo a unos cuantos blogs de viajes, nos decantamos por la capital de Suecia. Como casi siempre, al tener un presupuesto ajustado optamos por Ryanair, que vuela de Barcelona hasta Skavsta. De Skavsta a Estocolmo hay una línea de autobuses http://flygbussarna.se/en/skavsta , ida y vuelta sale por unos 30euros. En Suecia el transporte es bastante caro. Por cierto, nosotros viajamos la tercera semana de agosto, con temperaturas diurnas de 24 grados y nocturna de unos 15 grados, un ambiente plenamente primaveral. Esa fue la primera sorpresa positiva, pero no la última.

Traducir Coronas Suecas a Euros

Pensad que tendréis que cambiar a Coronas Suecas (SEK). El cambio a euros, más o menos, sería el siguiente. 200 SEK = 21 euros. Si le quitáis la última cifra a las coronas y le ponéis un poquito más, esa es su traducción en Euros. ¡Veis qué fácil!

  El mito de los precios

En Suecia todo es carísimo. ¿Cuántas veces habéis escuchado esta frase? Para un turista lo que es caro es sobretodo el transporte, el alcohol y las bebidas en general. En el supermercado los precios no son tan diferentes, 40céntimos arriba, poco más. Lo latte, como en Londres, son más grande que un café con leche y eso se paga. Los precios, por lo tanto, son como los del Starbucks. El alcohol tiene muchos impuestos y una cerveza baratita te costará unos 6 euros... pero vamos, como en el barrio latino de París. (Si vas al súper, bastante menos ;p).

¡Stockholm Card, qué maravilla!

En cuanto al transporte, os recomiendo encarecidamente que cojáis la STOCKHOLM CARD, que incluye transporte (barco, tranvía y autobús), la entrada a prácticamente todos los museos, un tour guiado en barco, un tour guiado en bicicleta, una ruta guiada a pie, la entrada al parque de atracciones Gronalund, y otras atracciones turísticas. A primera vista parece cara pero hasta diciembre de 2014 con la tarjeta IKEA FAMILY (que te hacen gratis en cualquier IKEA) hay un descuento de la tarjeta de 48horas o la de 3 días al precio de 2. Aquí os dejo el link. Se puede comprar online y se recoge en la oficina de turismo, en el centro, o en la estación de tren o el aeropuerto. La de 3 días vale unos 825SEK y con el descuento se queda en 675SEK, así que te ahorras 20 euritos. Nosotros la amortizamos sólo en las primeras 24h. Os pongo un ejemplo. El primer día cogimos el tranvía 4 veces (5ex4=20e), y una el metro (3e); vimos tres museos, el Vasa, el Skansen y el Nordiska (15ex3=45e), y entramos a pasear por el parque de atracciones Gronalund (12e). En sólo un día nos gastamos 80 euros, cuando la tarjeta de 3 días con la oferta IKEA vale 70 euros aproximadamente. Por ejemplo, sólo el tour en bicicleta de dos horas que vale muchísimo la pena, ya vale 30 euros. (Que conste que no nos dan comisión, es sólo que nos sorprendió lo mucho que cundía la Stockholm Card).

Cosas que debes saber antes de entrar a Grona Lund

En la isla de los museos, Djungarden, dónde se encuentra el Vasa, el Nordiska, el Skansen y el de ABBA, está el parque de atracciones Grona Lund. La Stockholm Card sólo incluye LA ENTRADA, es decir, te dejan pasar. La 'entrada' són unos 12-15 euros. Por lo tanto, el parque funciona como una feria. Puedes comprar viajes sueltos (unos 3-4 euros depende de la atracción), abonos o la entrada a todas las atracciones. A partir de las 7 de la tarde la entrada a todas las atracciones vale la mitad... Así que si os gustan las montañas rusas, no os lo penséis. El parque es pequeñito y por lo tanto, si os organizáis bien el día, podéis ir perfectamente a última hora. Veréis que hay gente muy bien vestida, turistas, gente en chándal... La diversidad de público se debe a que mucha gente va a tomar copas a Gronalund porque hay un par de terrazas bastante bonitas y una zona de conciertos. Una recomendación, hay una especie de casa encantada... No os la perdáis. Colores psicodélicos, efectos ópticos, toboganes, escaleras que se mueven, y sobretodo, una bajada en una alfombra por un tobogán gigante. ¡A primera vista parace que es sólo para niños pero os aseguro que había un montón de adultos!

¡En la siguiente entrada del blog, será el momento de hablar de museos y más atracciones turísticas de Estocolmo!

Croàcia, Polònia i el País Basc, les destinacions preferides per aquest estiu

Rocío Gómez, per L'Actual

Juliol i agost encara són els mesos preferits per planificar les vacances tot i que cada cop és més habitual trobar adeptes a gestionar aquest període d’esbarjo durant la temporada baixa, per aconseguir un preu més econòmic i menor afluència de turistes. Els que segueixen la tradició i gaudiran de les vacances durant els mesos més calorosos de l’any, han decidit apostar pel turisme de platja, segons apunten les agències de viatges Masetur i Barceló, ajustant l’estada a 5-7 dies.

Bona part dels que faran vacances aquests dies ha optat pel turisme ‘low cost’ a prop de casa, a la Costa Brava, i també pels paquets de ‘tot inclòs’ a les Illes Canàries, opcions que s’adapten a tot tipus de butxaques. Compartir dies de platja amb turisme cultural és possible als països balcans, una altra de les destinacions que ha seduït a molts.

La costa dàlmata || Croàcia és una de les destinacions plenes d’història, paisatges increïbles i verges, i aigües cristal·lines. És un dels països de la costa dàlmata que més han quallat entre les vacances dels castellarencs. Les illes i el litoral de Croàcia ofereixen riquesa natural i exuberància monumental. Dubrovnik, i Trogir, són patrimoni de la humanitat, Split, capital de Dalmàcia, la ciutat-balneari de Makarska o el parc nacional del riu Krka són alguns dels paradisos que acumula el país. Ja a l’interior, la capital, Zagreb, o els llacs de Plitvice, també són paratges que paga la pena visitar.

Polònia, molt més desconeguda pel turisme massificat però també destinació estrella, també ofereix una costa del mar Bàltic molt atractiva amb les enormes dunes d’Slowinski, a la regió de Pomerània, la platja de Hel, on les foques es deixen fotografiar, les piscines d’aigua del mar de Darlówek, o la platja llarga de Swinoujscie, perfecta per a passejar. Varsòvia, Cracòvia i Posnània, les grans ciutats, encara conserven el rastre de les grans guerres que van marcar la història d’Europa el segle passat.

Turisme de pel·lícula || A ningú se li escapa que l’èxit de Ocho apellidos vascos ha fet que molts decidissin fer la maleta rumb al nord, al País Basc, per recórrer les localitzacions del film en una zona molt atractiva tant pel paisatge, com la gastronomia, l’oferta cultural i unes temperatures lleugerament inferiors que a la resta del país. Així a Zumaia, Leitza i Getaria, podreu trobar les costes on es desenvolupa part de l’acció de la pel·lícula que protagonitzen Clara Lago i Dani Rovira. Un altre dels escenaris més importants de la trama és l’ermita de San Telmo, a San Sebastià, que segons han assegurat des de l’Ajuntament donostiarra, ha multiplicat els visitants en els últims mesos. Però si aposteu per passar les vacances al País Basc, una parada obligada és Bilbao, capital més que recomanable pels seus museus i oferta cultural, cosmopolita, viva i plena de propostes per a tot tipus de turism

Les app que t'emportaràs de viatge

Rocío Gómez, per L'Actual 

Durant les vacances no som capaços de desprendre’ns dels nostres smartphones. Ens agrada piular que estem en una platja paradisíaca, compartir amb els nostres amics a Facebook que estem prenent un aperitiu, i penjar a Instagram el record d’un sopar en bona companyia. Però hi ha altres aplicacions per als nostres telèfons que poden fer-nos el viatge encara més fàcil, i evitar que hàgim de carregar amb una guia tradicional perquè ens ofereixen tota la informació que necessitem.

Una de les aplicacions preferides per a viatjar en línia és “Minube”. Molt intuïtiva i pràctica, recull les principals atraccions i monuments de bona part de les ciutats europees -grans i petites-, amb fotografies, recomanacions de rutes i comentaris fets pels usuaris de la pàgina, blocaires especialitzats en viatges. Seguint l’estil col·laboratiu de contingut fet a partir de les experiències i fotografies dels usuaris, es troba “TripAdvisor”, app avesada a comparar preus i opinions sobre hotels i restaurants, i contractar aquests serveis aconseguint la millor oferta que es trobi a la xarxa.

Per consultar aquestes aplicacions sense haver de pagar un sobrecost a la nostra tarifa de telefonia, una de les eines més útils és l’app “Wi-Fi Finder”, aplicació que permet trobar els punts de connexió sense fils que estiguin més a prop. 

Si sou dels que encara no heu tancat un viatge i espereu fins a l’últim minut, us recomanem que consulteu “Skyscanner”, un comparador de preus de vols molt efectiu i àgil que us ajudarà a triar destinació en funció del vostre pressupost. En la mateixa línia, “Hotel Tonight” i “Wehostels”, us aconseguirà ofertes d’hotels per a la mateixa nit amb descomptes de fins el 70%.

París low cost

París tiene fama de ciudad cara, y de hecho lo es. La mayoría de viajeros lo notan sobretodo en la restauración y en el transporte, actividades que pueden vaciarte los bolsillos sin que te des casi cuenta. Pero... ¡Atención! Hay algunos truquitos que harán que podáis disfrutar a tope de la capital sin que vuestra tarjeta de crédito se queje demasiado.

1. De l’eau, s’il vous plait

Ya sé que a todos nos apetece una copa de vino, una cerveza o un refresco pero... Lo cierto es que una copa de vino de la casa en el barrio Latino ronda los 7-8 euros, la coca-cola 5 euros y la pinta de cerveza entre los 7-8 euros. En cambio siempre podéis optar por pedirle al camarero “De l’eau, s’il vous plait”. Los restaurantes sirven agua GRATIS, es agua del grifo pero os prometo que está buena. Si pensáis que cada plato, ya sea ensalada, pescado, arroz o carne, suele tener un precio mínimo de unos 9 euros, seguro que ya no os parece tan mala idea eso de beber agua. ¡Además, siempre estáis a tiempo de tomar una copa antes de regresar al hotel! Las conexiones de metro funcionan a las mil maravillas, y si queréis variedad de oferta y de precios, el barrio Latino es una buena opción. Des de creperías, hasta comida italiana, “típica” de Francia (es decir, menú turista 10 euros sin bebida), kebabs, muchos bistrot, bombonerías, locales de copas o pubs con música en directo.

2. Creppes a pie de calle 

Aunque muchos restaurantes ofrecen creppes y tartas quiche Lorraine, el precio por comer sentado y con camarero se duplica hasta los 9-15 euros. Es cierto que la variedad de creppes y lo que cuestan disminuye significativamente si se compran en un puestecito a pie de calle (4 euros), pero siguen estando deliciosas y recién hechas. Además son un extra de energía para seguir recorriendo una de las ciudades europeas más monumentales. Cruzando al otro lado de la parada École Militaire, entre los Inválidos (tumba de Napoleón) y la Torre Eiffel, hay un puesto de creppes y sopas. Es un buen sitio porque está a cinco minutos de ambos monumentos, es barato, y sirven creppes dulces y saladas para llevar muy rápido y muy bien. Además tienen sopas de verdura, que en esos días en los que la lluvia te pilla por sorpresa, son grandes aliadas para recobrar el ánimo y el calor. 

En cuanto a las quiches, en la mayoría de panaderías de barrio las encontraréis muy bien de precio, sobre las 2,5 – 3  euros. Si os va de paso, a la salida de la parada de metro Balard, en el Bd Víctor, hay una boulangerie justo en la esquina con café con leche para llevar a 1,50 euros (sí, increíble pero cierto), bollería muy muy rica por menos de 2 euros, y tartas quiche individuales de bacon, queso de cabra o espinacas, entre otras especialidades. Otro lugar algo alejado pero de camino si vais a visitar el canal Saint Martin que aparece en la película Amelie, es una panadería que se encuentra justo en frente de un MCDonald’s que hace esquina con el metro, al lado de un Subway. Imposible destacar algo... Tartas de fresa, quiches, sándwiches dobles de queso, cruasanes... Exquisito y barato.

3. La happy hour de Amelie 

En Pigalle, en la calle Lepic, justo al lado del Moulin Rouge, está el Café des Deux Moulins, la cafetería en la que se rodaron algunas de las escenas más conocidas de la película Amelie. Aunque queda poco del atrezzo de la película, seguro que reconoceréis los bancos dónde Amelie coincide con Nino, y si vais al wc encontraréis un santuario con pequeños detalles de la película. La cafetería es un punto de encuentro para muchos turistas, porque está justo al lado del barrio de Montmartre, escenario también de algunas de las escenas de Amelie, como por ejemplo la frutería o las escalinatas del Sacre Coeur. A lo que vamos, de 19 a 22 horas, el Café des Deux Moulins ofrece la Happy Hour, con prácticamente la totalidad de la carta a mitad de precio. Así que podéis tomar tranquilamente una pinta de cerveza por menos de 4 euros, como en Barcelona, o un cocktail a 3,90 euros. Más barato y en un sitio más encantador, imposible. 

4. ¡ Sube los escalones de la Torre Eiffel !

La Torre Eiffel es la visita obligada de París. Todo el que va se acerca y presumiblemente sube para admirar y palpar ese pedazo de historia, y quedarse prendado de las vistas a la ciudad. Para evitar colas y ahorrar unos eurillos podéis comprar las entradas con antelación (mínimo un mes) a través de la página oficial www.tour-eiffel.fr. Otra opción un poquito más barata es comprar las entradas a pie de torre, y subir los dos pisos de la torre por las escaleras, y el tercer piso en ascensor. Ahorraréis unos 6 euros, pagando tan sólo 9 euros de los 15 euros que vale la entrada con ascensor hasta la cumbre. 

5. Sobrevivir al metro, el RER o el tranvía 

Mi primer viaje a París es muy reciente. A finales de abril de este mismo año, cogí un vuelo Barcelona – Beauveais, y cuando por fin llegué con el autobús que conecta el aeropuerto con la ciudad, a la parada Porte Maillot, el panorama que encontré fue desolador... Aglomeraciones y colas de más de 45 minutos para comprar los pases de metro. Además los operarios despachaban a los turistas con abonos de tres días de 'París Visite' para todas las zonas de París que costaban unos 40 euros. ¡Error! No caigáis, no compréis el 'París Visite' ni el abono ilimitado de un día... Porque sólo sirve un día y no vais a hacer tantos viajes. Durante 3 días me desplacé en metro, bus, tranvía y RER con sólo un paquete de 10 tiquets, que vale 13,70 euros. La razón básica es que son títulos integrados que valen para los tres transportes, y que puedes reutilizar si han pasado menos de dos horas aproximadamente. Si no vas a Versalles o Disneyland, no necesitas un billete de más de 1-2 zonas. Hacedme caso, si vais a estar un fin de semana largo, con un paquete de 10 tiquets por persona será suficiente.

Cómete Dublín en un fin de semana

Dublín es música en la calle peatonal de Grafton Street,  historia viva en lugares como la GPO o la Kilmainham jail,  Bram Stoker en el Trinity College, coger un autobús a Belfast, el Giant's Causeway o los cliffs de Moher,  o una pinta de Guinness en el barrio Temple. Pero ver, tocar, sentir y vivir Dublín también tiene mucho que ver con la gastronomía. Así que... Después de vivir una temporada en la capital de Irlanda, y de volver con regularidad, os recomiendo hacer parada en alguno de estos lugares. ¡Seguro que no os defraudarán! 

01.- Desayuno-brunch en el  Queen of Tarts 

Os aseguro que no habéis probado jamás un carrot cake igual.¡Delicioso! Aunque hay más de una Queen of Tarts en Dublín, os recomiendo la que está en Dame Street, la original, que está justo delante del City Hall. Cafetería- pastelería, encontraréis todo tipo de pasteles, tartaletas (mención especial a las de crema, nata y fresas), cupcakes, bollería casera y tortitas. Para los que prefieran algo menos
calórico, también tienen otras opciones como yogurt con cereales, muesly y frutas. El café y el batido de chocolate... riquísimo. También es un lugar perfecto para un brunch, un break del bullicio con gente encantadora, en un rinconcito de la ciudad de los que crean afición. 

¡El riquísimo carrot cake XXL del Queen of Tarts!

02.- Comida en la enoteca Delle Langhe

 Al otro lado del rio Liffey, y del Temple Bar, escondido en el Italian Quarter, está la enoteca Delle Langhe de Wallace Wine Bars. Un local a golpe madera, con botellas de vino a tutiplén, velitas... Muy acogedor y cómodo. Os recomiendo el plato de degustación de queso, para compartir. Pan crujiente y calentito con infinidad de quesos, maridados con vinos de todo el mundo. Suena muy elegante... Pero lo cierto es que acoge a viajeros, con camisa y camiseta. Así que no hace falta venir mudado porque el mejor vestido será la copita de vino italiano. ¡Aunque es una propuesta para comer, también es un lugar perfecto para cenar!



03.- Café - Merienda en el Café en Seine 

¿Sabéis aquello del síndrome de Stendhal? París en el centro de Dublín, en Dawson Street, en una calle paralela a Grafton Street -la zona de las tiendas-, y a un paso del parque Saint Stephen's Green. ¡Queridos cosmopolitas y bohemios, bienvenidos al Café en Seine! Aunque los precios son ligeramente más caros que en otros locales, vale la pena tomar un latte en esta cafetería -de tarde-, coctelería -de noche-. Columnas, vidrieras, espejos y zonas ajardinadas conviven con sillones de piel muy cómodos. Un lugar para hacer un alto en el camino después de visitar la National Gallery, antes de seguir hacia el Trinity College a conocer a Molly Malone.

04.- Cena rápida en el fish and chips Leo Burdock  

Presume de ser el fish and chips más antiguo de Dublín. En el corazón del Temple Bar, si te apetece un bocado antes de irte de copas, este es el sitio. Los cocineros, amabilísimos, chapurrean el castellano porque han visitado España, y además preparan un fish and chips de esos que se deshacen en la boca. Para llevar o para comer en el local, en una noche fría, es una de las mejores opciones.





 

3,2,1... ¡Enfoca! ¡Dispara!

Periodistas multimedia, como en los multiversos de Terry Pratchett. Escribimos, maquetamos, diseñamos, actualizamos webs, hacemos guiones, somos técnicos de sonido, comunity managers… Y ahora… ¡También somos fotógrafos, cámaras y montadores! Por exigencias del guión, y con sumo placer y expectación, septiembre será el pistoletazo de salida en mi nueva faceta de redactora que incorpora la fotografía y el vídeo. Es un reto que me ofrece la posibilidad de seguir aprendiendo, de descubrir nuevos lenguajes periodísticos para enriquecer mi manera de explicar la actualidad. ¡3,2,1… Enfoca y dispara!

Hace 15 días que me lancé a la piscina y me compré mi primera cámara reflex: una CANON 600 D con un 18-55 IS II. La cámara es muy intuitiva, ágil y cómoda, plenamente apta para convertirse en un nuevo apéndice de mi cuerpo como ya lo son el i-phone o el portátil. Aún sabiendo que el objetivo base es de corto alcance, justito para situaciones de interior con poca luz, los resultados al aire libre son bastante buenos y sorprendentes, incluso captando atardeceres. En la redacción también usamos el mismo modelo pero con un teleobjetivo que nos permite cazar muchos más detalles escondidos a primera vista.

Aquí os dejo mis primeros pasos fotográficos de una ‘canonista’ tan primeriza como entusiasta. 

1.- Puerto de Gruissan (Languedoc-Francia)

2.-Noria de Carcassonne 

3.-LM Cupcakes de Narbonne

4.-Limoux (Atención a las ventanas que esconden desconocidos)

Dinar, sortir i dormir a Castellar

On dinem? Què fem? On dormim? 

L'ACTUAL us recomana alguns dels establiments, restaurants, i cites culturals més destacades de Castellar del Vallès 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

UN TAST DE PRODUCTES DE PROXIMITAT
Carrer Lleida, 12. Aquesta és l’adreça del restaurant més conegut de Castellar, Frutos, què des del 1958 té el conill ‘a l’ajillo’ com a clar protagonista de la seva carta, i que rep comensals de les rodalies del Vallès però també d’Alemanya, Suïssa, Andorra o França. Per un preu d’uns 20 euros, podreu gaudir d’un menú complet, tot i que també es poden fer comandes de conill per emportar per poc més de 16 euros. Per trobar taula un diumenge us recomanem que reserveu amb uns dies d’antelació. A banda de la seva especialitat, Frutos també prepara plats que compten amb molts adeptes com la cua de bou a la Cordovesa o el llom adobat, i carn a la brasa. A partir de setembre ampliaran el negoci amb Koniklos, botiga a la xarxa especialitzada en productes delicatessen com sobrassada de conill sense greixos. Alguns comerços de la vila i grans magatzems ja s’han interessat per aquesta innovadora proposta nascuda a Castellar.

Si el que busqueu són productes de temporada i de proximitat, heu de dirigir les vostres passes cap al restaurant Garbí del xef Carles Calsina, el president de Cuina Vallès, i que es troba al carrer Barcelona, 52. Flors de carbassó farcides de bacallà, steak tartar o productes ‘made in’ Castellar com el tomàquet de montgrí amb ventresca de tonyina i mongetes del ganxet amb botifarra blanca i negra, són alguns dels plats que podreu degustar a la carta. Garbí compta amb una àmplia selecció de vins per maridar els plats tot i que també disposa de la cervesa artesana del Vallès Bleder amb variants com Drac, Presen o Cova de Drac. El menú té un preu aproximat de 35-40 euros.

També destaca poderosament a l’oferta gastronòmica de Castellar el restaurant Airesol, a l’avinguda Airesol s/n. D’estètica impecable, amb vistes a la muntanya i terrassa acollidora, aquest restaurant de cuina de mercat i catalana, brilla amb plats com l’arròs d’espardenya, i el llamàntol o el bacallà. El menú de tapes, que compta amb especialitats com l’esqueixada amb guacamole, amanida d’espinacs amb formatge de cabra o xapata de pernil serrà, entre d’altres, és també una bona opció per completar un àpat. Tot i que el preu mitjà per persona és d’uns 27 euros, Airesol també disposa d’un menú diari més econòmic per 12,5 euros.

CASTELLAR AL CARRER
L’any comença amb el BRAM!, la mostra de cinema a Castellar que té lloc al mes de febrer. Pel·lícules de caire social, premiades per la crítica, que van més enllà del circuit comercial i que es projecten a preus populars. Març arriba amb una de les cites més arrelades a la vila però també a la comarca: la Setmana del Pallasso. Després de 10 edicions, els millors espectacles de clown per a grans i petits fan estada a Castellar. També al març, per Sant Josep, patró de la vila, s’organitza una fira de productes artesans i de proximitat amb gairebé un centenar de parades. La primavera arriba a la vila amb els amants del motor i del custom, que envaeixen l’Espai Tolrà el tercer cap de setmana d’abril amb l’Speedfest, una trobada d’exhibició de cotxes i motos de models clàssics i americans. Després de l’estiu, la primera quinzena de setembre els carrers de Castellar s’engalanen per acollir més d’un centenar d’activitats de la Festa Major. L’octubre porta a la vila la Mostra gastronòmica, amb una quinzena d’establiments que presenten i ofereixen degustacions d’especialitats culinàries, delicatessen i cata de vins de bodegues de la vila.

LUXE I BONES VISTES
Malgrat que Castellar es troba molt a prop de Sabadell i Terrassa, ciutats amb més oferta per pernoctar, també compta amb petits oasis on dormir i reposar després d’una agenda repleta d’activitats. L’agència Catalunyacasas.com, que va néixer ara fa 7 anys comandada per la canadenca Dawn Buckler, disposa d’una trentena de cases de luxe, completament equipades, amb piscina i vistes a la natura, amb serveis opcionals de neteja, jardineria o mainadera. La majoria de turistes que s’hi allotgen són estrangers, d’Alemanya, Anglaterra, França o els EUA, i busquen comoditat i tranquil·litat per gaudir d’activitats esportives a l’aire lliure i de la gastronomia de Catalunya, a una distància relativament curta de Barcelona per si volen apropar-se més al Mediterrani i als atractius de la capital.

DIVERSIÓ AL BOSC
L’empresa que explota la masia Can Juliana, que va néixer el 2006, és un còctel d’oci, esport i aventura en un entorn natural. Al bell mig del bosc, al km 2 de la carretera de Sant Feliu, Can Juliana programa activitats per a grups tan variades com gimcanes, paintball, parc d’aventura, laberint multijocs, o tir amb arc, per a grans i petits. La masia també disposa de servei de restaurant, organitza casals d’estiu, i també ofereix la possibilitat de llogar alguns espais dels equipaments per a festes sorpresa o casaments.

També allunyat del nucli urbà, al Serrat del Vent s/n, es troba Binomio Ecuestre, un centre eqüestre i escola d’equitació que organitza activitats com coaching per adquirir i millorar aptituds de lideratge, campus d’estiu per a infants i que també rep visites escolars. Binomio Ecuestre milita amb èxit a l’àmbit de la gastronomia amb dos restaurants i àmplies terrasses, amb el garrí a la Segoviana, el ‘chuletón’ i el pop a la gallega com a plats recomanats. Les més de 5 hectàrees d’instal·lacions, que tot just es van inaugurar fa un parell d’anys, també acullen casaments i altres tipus de celebracions a banda d’espectacles eqüestres com Corcelium.

El Castellar més turístic

El Castellar més turístic 
 

Brots Cultura ens recomana cinc rutes per racons com la masia Can Casamada, Sant Feliu del Racó, el nucli antic o el castell de Clasquerí 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

Castellar del Vallès és un enclavament turístic? A l’hora de planejar on passem les nostres vacances sovint ens deixem emportar per destinacions que protagonitzen anuncis, capitals que marquen tendència, fent una aposta segura per no arriscar o buscant turisme de sol i platja. Però de vegades poblacions com Castellar del Vallès poden amagar racons que paguen la pena.

Castellar està situat al nord del Vallès Occidental, a poca distància de les capitals de la comarca: a 7 km de Sabadell i a 11 km de Terrassa, fet que connecta la vila amb els principals centres neuràlgics d’activitat industrial, comercial i d’oci de la zona. Amb poc més de 23.400 habitants, un dels atractius del territori és el paisatge que el conforma, perquè la natura és un dels veïns més destacats d’aquesta població.

De fet, un 30% de la vila forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, un parc amb conglomerats de roca on predominen les alzines, els pins i l’estrat arbustiu del Mediterrani. Falcons, esquirols, senglars, mallerengues o merles, són alguns dels animals que habiten el parc. La voluntat de la direcció del parc és vincular i identificar els ciutadans de les dotze poblacions que integren Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, perquè visquin, gaudeixin i estimin el parc com una proposta més d’oci. Així, iniciatives com el programa Viu el Parc, organitzar rutes per descobrir la riquesa del territori o apostar per mantenir algunes finques del perímetre que es dediquen a l’agricultura ecològica, contribueixen a fer del parc natural un actiu indispensable i també a socialitzar-lo.

Però aquells que facin estada a Castellar no sempre hauran de disposar de calçat esportiu perquè si bé un 82% del terme municipal el conformen terrenys no urbanitzables, boscos i muntanya, el patrimoni cultural i històric també representa una petja gran en la riquesa de la població. L’entitat de difusió cultural Brots Cultura ens recomana una ruta en cotxe que comença al Castell de Clasquerí. Després de prendre la carretera C-1415 en direcció a Terrassa, trobarem a l’esquerra una camí que senyalitza l’entrada al castell. Malgrat estar tancat al públic, és molt recomanable passejar per les rodalies d’aquest castell que data de l’any 912. Des de Clasquerí ja es divisa l’ermita de Castellar Vell, la propera parada de la ruta que també es troba seguint la C-1415, i que ens descobreix Castellar Vell, el nucli originari del municipi.

Una altra de les propostes de Brots Cultura és la ruta del Ganxet. Des de la Ronda Llevant en direcció a Sentmenat a mà dreta apareix un camí asfaltat que arriba a la Masia de Can Casamada i a la seva agrobotiga. Després d’estacionar el cotxe a les rodalies de Can Casamada, podem dirigir les nostres passes cap a l’ermita de Sant Pere Ullastre i la masia Sant Pere. Ambdues masies estan en actiu i cultiven un dels productes més emblemàtics de la regió i amb denominació d’origen castellarenca: la mongeta del ganxet.

D’altra banda, el nucli urbà també ofereix una ruta molt atractiva. Sortint de la plaça de la Fàbrica Nova comença una passejada pel llegat dels Tolrà, família que gestionava bona part de les fàbriques tèxtils que van enriquir i modelar Castellar, i que va aixecar alguns dels edificis més reconeguts de la vila entre els quals destaca l’església de Sant Esteve i el Palau Tolrà, casa pairal de la família i que actualment acull l’Ajuntament.

Deixant de banda la ruta Tolrà, el nucli antic ens porta a creuar la plaça Major, pujant unes escales fins al carrer de la Mina per arribar a Cal Targa, la casa on estiuejava el president de la Generalitat Lluis Companys, i punt de trobada de la celebració de la Diada de Catalunya cada 11 de setembre. Al mateix carrer, al número 9-11 es troba la casa Ribas, seu de l’Arxiu d’Història de Castellar. Si enfilem el carrer del Puig de la Creu arribarem a l’Era d’en Petasques, al peu del Puig de la Creu, un mirador excepcional del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

La darrera ruta que proposa Brots Cultura i que porta per nom ‘Castellar i l’estiueig’, ens porta als nuclis de Sant Feliu del Racó i les Arenes, destinacions d’estiu preferides de les famílies benestants de Sabadell i Terrassa. A Sant Feliu s’amaguen construccions residencials d’estil modernista a banda d’una petita església romànica. L’ascens amb cotxe a l’altra àrea residencial, a Les Arenes, culmina amb un itinerari senyalitzat per les edificacions més destacades tant pel que fa a la història com pel valor arquitectònic. Al costat de l’ermita de les Arenes, després d’un revolts, està situat un aparcament on podem deixar el cotxe per gaudir de la panoràmica i la tranquil·litat d’una de les portes d’entrada al parc natural

Una oportunitat a la maleta

Una oportunitat a la maleta

Més de 200 castellarencs han establert la seva residència fora del país, xifra que ha augmentat un 50% en quatre anys 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

205 castellarencs han decidit fer la maleta i marxar de la vila per iniciar una nova vida. Darrere d’aquesta xifra s’amaga una radiografia de la situació del país en àmbits com l’economia i l’ensenyament. La majoria de castellarencs que han canviat de rumb busquen millorar la seva qualitat de vida, cobrir les mancances laborals i formatives que a hores d’ara dibuixen un futur incert.

L’IDESCAT revela que les dades del 2013 pel que fa a castellarencs que ja no resideixen a la vila ha augmentat un 50% en els últims 4 anys, data clau en l’esclat generalitzat de la crisi. Així, Argentina, França i els EUA encapçalen la llista de països que acullen la fuga de castellarencs. Alemanya, Suïssa, Andorra i Regne Unit, també han esdevingut una nova fàbrica d’oportunitats però en aquest cas en un marc estrictament europeu.

Però aquesta xifra no només parla de la història d’alguns catalans que d’una revolada lluiten per reescriure el seu futur. També formen part d’aquests dos centenars de ciutadans aquells que van deixar enrere el seu país d’origen per establir-se a Castellar, i finalment han desfet les seves passes per tornar a la casella de sortida. En total, 73 són les persones que han abandonat el padró castellarenc i han tornat al seu país d’origen. De fet, la majoria d’immigrants que han tornat a casa provenien d’Amèrica del Sud, concretament d’Argentina, Mèxic i Brasil. Aquesta mobilitat també es trasllada als ciutadans d’una altra comunitat autònoma, una quinzena de persones que van decidir emigrar a Castellar del Vallès, i que han tornat a establir-se al seu lloc de naixement.

SAN FRANCISCO I MINNESOTA: CIUTATS D'ACOLLIDA
En Jordi Pérez va marxar el 2006, amb 29 anys, a viure i treballar com a químic al SRI Internacional de San Francisco, abans de l’esclat de la crisi. Tot i que només volia fer un parèntesi d’un any a l’estranger, ara no es planteja tornar a Castellar a curt termini. “Quan vaig marxar amb la meva dona tenia ofertes de feina, l’economia estava bé, encara hi havia oportunitats a Catalunya”, explica el químic castellarenc. El Jordi, que reconeix que ja és mig americà, assegura que la crisi també ha afectat els EUA però no amb la intensitat que fueteja a Espanya. “Només ens arriben notícies bones d’Espanya en l’esport. La resta sempre són dolentes, que diuen que el país està a la cua d’Europa”, explica Pérez. Malgrat la filosofia americana que “tot giri entorn a la feina”, el químic assegura que gaudeix d’una bona qualitat de vida i que només troba a faltar de Castellar la seva família. Amb tot, recomana a la nova fornada de ciutadans que fugen de la crisi que “intentin veure el cantó positiu, que aprenguin un idioma i la cultura del país”.

L’11 de juliol Joan García agafarà l’avió cap a Minneapolis. Té 36 anys i treballa al Centre d’Estudis Demogràfics. Diplomat en Estadística i Doctor en Demografia, és un afortunat, i ell ho reconeix, perquè als EUA l’espera un contracte laboral de dos anys al Minnesota Population Center. “És una bona oferta professional per completar la meva formació i aprendre anglès. Minneapolis és un lloc molt fred, una ciutat desconeguda però pot ser un bon lloc per viure”, explica el castellarenc. Les retallades en ensenyament han afectat severament als projectes de recerca de les universitats del país, i García assegura que cada cop és més difícil accedir a un postdoctorat a Catalunya. “Als EUA retallen menys en R+D, universitats i en perfils d’alta qualificació que no pas a Espanya”, explica el castellarenc. “Els que van marxar a fer el postdoctorat el 2007 sabien que podrien tornar i treballar”, afegeix el demògraf. “D’aquí dos anys no sé quina serà la situació tot i que tinc previst tornar al meu lloc de treball”, conclou García.