Accent vilatà al Sincrotró
La parella de científics castellarencs Francis Pérez i Montse Pont ha participat en el disseny d’un microscopi gegant d’última generació
Rocío Gómez, per L'ACTUAL
La instal·lació científica més important d’Espanya, el Sincrotró Alba,
ubicat al Parc de l’Alba de Cerdanyola, té un marcat accent
castellarenc. Els físics Francis Pérez (46 anys) i Montse Pont (49
anys), que fa prop de 8 anys que viuen a la vila, han estats els
encarregats de dissenyar aquest microscopi gegant al parc científic
català. “El sicrotró ens permet fer ciència d’última generació i
alta qualitat al costat de casa. És un microscopi enorme que ens ajuda a
mirar dins de la matèria, i saber de què està composada”, explica Pérez. “Podem
estudiar matèria sòlida, gasosa, líquida, biològica, viva, proteïnes,
virus... Podem fer set experiments a la vegada en àmbits com la física,
la biologia, l’estudi de les obres d’art (antiguitat, pigments), la
branca tecnològica, la geologia i en pràcticament tot els camps de la
ciència”, explica el físic.
El microscopi d’última generació, situat a les 340 hectàrees que conformen el Parc de l’Alba, posarà a Espanya al nivell de països com Alemanya o els Estats Units, que ja disposen de tecnologies similars. “Abans per investigar la matèria havies de sortir fora, i això comporta temps i diners. Aquestes instal·lacions ajudaran al desenvolupament científic i tecnològic del país, perquè es crearà un nucli de ciència, i les empreses del sector s’acabaran instal·lant a les immediacions com passa en altres equipaments semblants arreu d’Europa”, explica Pérez. De fet, el grup d’enginyeria i tecnologia SENER, ja ha començat a construir al Parc de l’Alba una nova seu amb una inversió de 25 milions d’euros, en una superfície de 7.5000m2. Es preveu que es creïn 350 nous llocs de treball.
UN PROJECTE EN 20 ANYS
Els orígens d’aquest projecte , que tindrà la seva prova de foc amb el primer experiment oficial el 8 de maig, es remunten a principis dels anys 90. El 1994 la Generalitat va convocar una beca sobre l’acceleració de partícules. Pérez i Pont, que en aquella època feia poc que havien acabat el doctorat en ciència de la matèria, i treballaven al Consejo Superior de Investigaciones i com a docents a la UAB respectivament, van llençar-se a la piscina per un projecte que tothom pensava que era arriscat i irrealitzable. Durant quatre anys van formar-se teòricament en petites estades a l’estranger en països com Alemanya, Japó, Estats Units, Anglaterra i França. “No va ser fins el 98 que vam tenir l’oportunitat de treballar i dissenyar un sincrotró a gran escala. Durant les estades de formació vam conèixer el responsable d’un projecte de sincrotró a Alemanya, que ens va contractar per dissenyar-lo i construir-lo. Érem els únics representants d’Espanya a l’equip. Allà ens vam conèixer!”, explica Pont. “Vam marxar a Alemanya el 98 i vam passar 7 anys vivint al país. Ha estat una experiència que ens ha canviat la vida. Els nostres fills han nascut allà”, afegeix la científica.
Paral·lelament a la construcció de les instal·lacions alemanyes, un equip de científics entre els quals es comptaven Pérez i Pont, va presentar a les autoritats espanyoles un projecte de sincrotró. “En aquell moment, el govern no estava per assumir una inversió de més de 100 milions d’euros i no estaven preparats per avaluar la nostra iniciativa”, explica Pérez. Una dècada després, l’abril del 2003, es va signar l’acord per a la construcció d’aquest equipament tecnològic d’última generació i primer nivell, que s’ha finançat a parts iguals entre el govern central i la Generalitat. El 2004, la parella científica va tornar a Catalunya, i va buscar la tranquil·litat i la proximitat de Castellar amb les instal·lacions de Cerdanyola. “Participar en la construcció de dos sincrotrons ha estat per a nosaltres un somni, i un procés molt llarg. Des de la idea inicial fins a la seva posada en marxa han passat prop de 20 anys”, explica Pont.
CRONOLOGIA
El 22 de març de 2010, Jose Luís Rodríguez Zapatero, en aquell moment president del govern central, va inaugurar el sincrotró català. A hores d’ara, després de dos anys d’ajustaments, l’equipament ja és a punt per acollir experiments i les primeres investigacions. “La nostra feina ara es centra que l’accelerador de partícules funcioni correctament les 24 hores i mantenir el bon estat de les instal·lacions”, explica Pont. “És molt difícil combinar la vida familiar amb la laboral. Tots dos tenim una agenda creuada per compaginar la feina a Cerdanyola, els congressos i els viatges, amb els nostres dos fills: l’Òscar i la Clara”, confessa la científica.
Quant a les retallades anunciades en àmbits com l’ensenyament i la investigació científica, els físics asseguren que “no afecten al funcionament del sincrotró” perquè és “un equipament estratègic per al país”, però sí als projectes d’ampliació i millora del microcospi que en aquests moments s’han paralitzat. “Pensàvem en ampliar fins a 10 els experiments que es puguin fer. Ara, però, per la situació, ens dedicarem a consolidar el que ja tenim", afegeix Pérez.
El microscopi d’última generació, situat a les 340 hectàrees que conformen el Parc de l’Alba, posarà a Espanya al nivell de països com Alemanya o els Estats Units, que ja disposen de tecnologies similars. “Abans per investigar la matèria havies de sortir fora, i això comporta temps i diners. Aquestes instal·lacions ajudaran al desenvolupament científic i tecnològic del país, perquè es crearà un nucli de ciència, i les empreses del sector s’acabaran instal·lant a les immediacions com passa en altres equipaments semblants arreu d’Europa”, explica Pérez. De fet, el grup d’enginyeria i tecnologia SENER, ja ha començat a construir al Parc de l’Alba una nova seu amb una inversió de 25 milions d’euros, en una superfície de 7.5000m2. Es preveu que es creïn 350 nous llocs de treball.
UN PROJECTE EN 20 ANYS
Els orígens d’aquest projecte , que tindrà la seva prova de foc amb el primer experiment oficial el 8 de maig, es remunten a principis dels anys 90. El 1994 la Generalitat va convocar una beca sobre l’acceleració de partícules. Pérez i Pont, que en aquella època feia poc que havien acabat el doctorat en ciència de la matèria, i treballaven al Consejo Superior de Investigaciones i com a docents a la UAB respectivament, van llençar-se a la piscina per un projecte que tothom pensava que era arriscat i irrealitzable. Durant quatre anys van formar-se teòricament en petites estades a l’estranger en països com Alemanya, Japó, Estats Units, Anglaterra i França. “No va ser fins el 98 que vam tenir l’oportunitat de treballar i dissenyar un sincrotró a gran escala. Durant les estades de formació vam conèixer el responsable d’un projecte de sincrotró a Alemanya, que ens va contractar per dissenyar-lo i construir-lo. Érem els únics representants d’Espanya a l’equip. Allà ens vam conèixer!”, explica Pont. “Vam marxar a Alemanya el 98 i vam passar 7 anys vivint al país. Ha estat una experiència que ens ha canviat la vida. Els nostres fills han nascut allà”, afegeix la científica.
Paral·lelament a la construcció de les instal·lacions alemanyes, un equip de científics entre els quals es comptaven Pérez i Pont, va presentar a les autoritats espanyoles un projecte de sincrotró. “En aquell moment, el govern no estava per assumir una inversió de més de 100 milions d’euros i no estaven preparats per avaluar la nostra iniciativa”, explica Pérez. Una dècada després, l’abril del 2003, es va signar l’acord per a la construcció d’aquest equipament tecnològic d’última generació i primer nivell, que s’ha finançat a parts iguals entre el govern central i la Generalitat. El 2004, la parella científica va tornar a Catalunya, i va buscar la tranquil·litat i la proximitat de Castellar amb les instal·lacions de Cerdanyola. “Participar en la construcció de dos sincrotrons ha estat per a nosaltres un somni, i un procés molt llarg. Des de la idea inicial fins a la seva posada en marxa han passat prop de 20 anys”, explica Pont.
CRONOLOGIA
El 22 de març de 2010, Jose Luís Rodríguez Zapatero, en aquell moment president del govern central, va inaugurar el sincrotró català. A hores d’ara, després de dos anys d’ajustaments, l’equipament ja és a punt per acollir experiments i les primeres investigacions. “La nostra feina ara es centra que l’accelerador de partícules funcioni correctament les 24 hores i mantenir el bon estat de les instal·lacions”, explica Pont. “És molt difícil combinar la vida familiar amb la laboral. Tots dos tenim una agenda creuada per compaginar la feina a Cerdanyola, els congressos i els viatges, amb els nostres dos fills: l’Òscar i la Clara”, confessa la científica.
Quant a les retallades anunciades en àmbits com l’ensenyament i la investigació científica, els físics asseguren que “no afecten al funcionament del sincrotró” perquè és “un equipament estratègic per al país”, però sí als projectes d’ampliació i millora del microcospi que en aquests moments s’han paralitzat. “Pensàvem en ampliar fins a 10 els experiments que es puguin fer. Ara, però, per la situació, ens dedicarem a consolidar el que ja tenim", afegeix Pérez.
