Els dinosaures són animals de sang calenta
La castellarenca Meike Köhler participa en l’estudi de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que descarta la hipòtesi de l’ectotèrmia dels dinosaures
Rocío Gómez, per L'ACTUAL
El debat que durant una cinquantena d’anys ha enfrontat a la comunitat científica per determinar si els dinosaures són animals de sang freda o de sang calenta ha arribat a la seva fi. L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb l’Institut Polar de Noruega, ha trobat evidències sobre la fisiologia endotèrmica dels dinosaures.
La investigació no buscava acabar amb aquesta incògnita històrica sinó que estava adreçada a conèixer millor la fisiologia dels mamífers remugants i com afecta al seu creixement variables com la temperatura exterior, les precipitacions o la disponibilitat d’aliments i aigua, segons apunta la castellarenca Meike Köhler, investigadora d’ICREA i paleontòloga de l’ICP, que ha participat en la investigació. “La hipòtesi central dels científics que defensaven que els dinosaures són de sang freda es fonamenta en la presència d’uns anells de creixement (LAGs) als ossos dels dinosaures que són iguals als anells de creixement que es troben als rèptils i als amfibis”, explica Köhler. “Els animals de sang freda paren de crèixer quan arriba l’hivern i els de sang calenta no paren de crèixer i per tant es creia que no es dipositaven aquests anells en els seus ossos”, apunta la castellarenca. Les LAGs són anells de creixement semblants als dels troncs dels arbres.
Durant la recerca sobre mamífers com els antílops, les cabres o les vaques, els investigadors de l’ICP van observar línies d’aturada de creixement als ossos d’un centenar de remugants, animals de sang calenta, i per tant van descartar l’ectotèrmia dels dinosaures, desmuntant l’argument clau de la hipòtesi que els dinosaures podien haver estat rèptils de sang freda. La investigació demostra que les LAGs no indiquen una fisiologia ectoterma sinó que visualitzen com canvia el metabolisme d’un animal en funció dels canvis estacionals, tant si és de sang freda o calenta. Aquests canvis són una herència comuna de tots els vertebrats. Fins ara es pensava que les LAGs eren pròpies de les criatures de sang freda ja que es relacionaven amb la incapacitat de l’animal per mantenir una temperatura corporal durant l’hivern donat els escassos recursos.
El debat sobre la fisiologia d’aquests animals prehistòrics que van poblar la Terra fa més de 230 milions d’anys, ha restat obert prop de cinc dècades, sense resposta, a falta d’un estudi comparatiu entre les diferents espècies de mamífers. “Era una estudi bàsic que feia molta falta perquè durant 50 anys no s’ha fet, i des de l’ICP encara no entenem perquè. Podem suposar que els mamífers no tenen aquests anells de creixement, però això s’hauria d’haver comprovat”, apunta Kölher.
El revolucionari estudi, que s’exposarà a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, obre la porta a una important línia de treball en la conservació de la biodiversitat actual del nostre planeta.
