Entrevista a Odón Elorza, exalcalde Sant Sebastià

“Als catalans els diria: ‘No marxeu, us hi volem’”

El diputat socalista i exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, obre el nou curs del grup de debat Ernest Lluch del PSC de Castellar

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L’exalcalde socialista de Sant Sebastià i diputat a Madrid, Odón Elorza, ha visitat la vila la tarda de dilluns per participar al grup de debat Ernest Lluch del PSC de Castellar, en un acte que ha tingut lloc a El Mirador. 

El 21 d’octubre tindran lloc les eleccions del País Basc, les primeres que se celebraran des de l’abandonament de la lluita armada de la banda terrorista ETA fa tot just un any. El socialista posa de manifest el “clima d’il•lusió i relativa normalitat” en uns comicis que coincideixen amb un canvi de cicle. “Poder fer els actes de campanya al carrer sense risc és una situació amb la qual hem somiat. És moment de fomentar el debat, de clarificar el programa electoral de cada partit, que de vegades tenen ambigüitats calculades, per a que els ciutadans s’adrecin a les urnes amb tota la informació”, assegura Elorza.

Els sondejos apunten que la coalició de l’esquerra d’abertzale amb Bildu i d’altra banda el PNV, arrossegaran molts vots en perjudici de partits majoritaris com el PSE o el PP. Elorza confia en la “bona gestió” de Patxi López com a lehendakari per capgirar els resultats. Segons el socialista, López “no ha apostat per una política de retallades, no ha generat tensió entre les formacions polítiques basques ni el govern”. Elorza posa especial èmfasi en la fi de la lluita armada d’ETA, que va tenir lloc durant el mandat del lehendakari socialista. “No és casualitat la fi del terrorisme. El govern de Patxi López va debilitar ETA, forçant-la a abandonar la lluita armada”, puntualitza l’exalcalde de Sant Sebastià. Elorza reconeix que el nou escenari polític amb Bildu, que concorrerà a les eleccions per primera vegada, dibuixarà un nou panorama al Parlament Basc. 

Els comicis d’Euskadi coincidiran amb la campanya electoral de les eleccions del 25-N al Parlament de Catalunya. El diputat socialista assegura que aquests comicis formen part d’una “estratègia electoral de CiU que ha trobat al PSC en fora de joc”. “Artur Mas, què és el campió de les retallades, ha aconseguit que no es parli de la política de retallades que va en contra del creixement econòmic que ha dut a terme amb el suport dels populars. Ara Mas s’embolcalla amb la bandera nacionalista”, sentencia Elorza. En referència a la independència de Catalunya, el socialista confessa que “serà complicat”, i puntualitza que “el procés s’ha de fer des del diàleg i l’acord de totes les parts”. “La manifestació de l’11 de setembre demostra el descontent dels ciutadans de l’encaix de Catalunya amb Espanya, però cal evidenciar que les eleccions no són una conseqüència de la manifestació sinó d’una estratègia electoral”, comenta Elorza.“Tot i el sentiment i la passió del moment, cal pensar en clau de país, amb una consulta legal, escoltant la voluntat dels catalans, debatent sobre la reforma de la Constitució que implicaria la independència i quines conseqüències tindria . Als catalans els diria: ‘No marxeu, us hi volem' ”.

En aquest sentit, el socialista apunta que fora de Catalunya, alguns sectors “no entenen la realitat nacional de Catalunya”, i que el context actual de crisi i de govern popular “amb un interlocutor tan difícil com Rajoy que no creu en la multiculturalitat ni en una Espanya plural” ha fomentat un clima d’incomprensió.“En el fons el PP no ha cregut mai en les autonomies i així ho demostra amb polítiques recentralitzadores. Els populars estan per una Espanya més imperial”, assegura l’exalcalde de Sant Sebastià.

D’altra banda, i després de manifestacions multitudinàries com la de l’11 de Setembre a Catalunya, i la del 25 - S a Madrid, Elorza creu que amb aquestes reivindicacions públiques es posen de manifest “els dèficits de la democràcia i la desafecció política dels ciutadans”. El socialista apunta què és moment perquè “els polítics escoltin el sentiment popular i les crítiques dels ciutadans” i actuïn en conseqüència. “Hem de ser sensibles a les manifestacions i reconèixer el que fem malament. Existeix molta indignació entre els ciutadans motivada per la manca de transparència política, els casos de corrupció, les retallades i el segrest del vot a què ens ha sotmés la Troika europea que decideix i mana en molts àmbits. Els politics hem d’actuar amb honestedat i intentar resoldre aquests dèficits de la democràcia perquè el ciutadà pugui tenir un paper més actiu i ser el protagonista”, confessa el diputat socialista.

Per bruixa i remeiera (L'ACTUAL)

Violant Carnera: la 'bruixa' de Les Arenes 

 
La castellarenca, denunciada pels veïns, va ser ajusticiada a Sabadell el 1620 després de confessar que havia provocat pedregades 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L‘hivern de 1619, la castellarenca Violant Carnera no s’imaginava que la seva vida canviaria de rumb dràsticament el 17 de desembre. Eren temps de fam, de males collites per culpa de les pluges, de poderosos senyors feudals i de persecució de l’heterodòxia religiosa. “La situació era molt difícil per la població més pobra, i era propícia per a situacions de mal veïnatge, d’enveges, de problemes amb les collites i la propietat del camp”, explica Ramon Alberch, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED). És en aquest context on neixen i creixen els processos inquisitorials, per culpar a les bruixes i el Dimoni de la misèria quotidiana i acabar amb qualsevol dissidència religiosa per lligar els ciutadans al jou de l’Església. Del segle XIII al segle XVII es succeeixen milers de denúncies anònimes sobre bruixeria, amb el suport de l’Església i el sistema judicial de l’època. Només a Catalunya es van assassinar prop de 500 ‘bruixes’. “L’Església es va desvincular d’aquests processos al segle XIV, perquè no donava suport a les confessions després de coacció i tortura, i no estava a favor de les denúncies anònimes”, apunta Alberch.

El 17 de desembre, uns veïns de les Arenes de Castellar del Vallès van denunciar Violant Carnera per bruixeria. Se l’acusava d’enverinar l’aigua, de provocar pedregades a Castellar i els pobles de les rodalies, de mantenir contactes sexuals amb el dimoni i de blasfèmia per renegar de Déu. “Se sap molt poc sobre la seva vida privada. La documentació del judici de l’Arxiu Històric de Sabadell descriu Violant com ‘la dona del Carner’. Per tant, Carnera no seria el seu cognom sinó la feminització del cognom del seu marit”, comenta el director de l’ESAGED. “Era una dona solitària, pagesa, possiblement vídua i coneixia les propietats medicinals de les plantes per preparar remeis. Era la víctima perfecta per un procés de bruixeria”, assenyala Alberch.

Després de la denúncia, les autoritats eclesiàstiques i judicials van tancar Violant al Castell de Castellar, i la van torturar a l’Hostal d’en Ferrer de Sabadell. “La cúria de Castellar i de Sabadell tenien un pacte: els ciutadans castellarencs es jutjaven per les autoritats castellarenques tot i que el judici se celebrés a Sabadell, i aquest va ser el cas de Violant”, comenta Alberch.

Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres van acompanyar a la castellarenca en el calvari, acusades també de bruixeria i jutjades i ajusticiades a la vegada. Amb les mans lligades a l’esquena, amb cordes que els torturadors estiraven fins al límit de trencar les articulacions, Violant va demanar pietat i va decidir confessar que era una bruixa. Durant el judici, coaccionada per pràctiques que posaven a prova el llindar del dolor, va arribar a delatar una vintena de dones.

“Llançà en dita aigua de torrent (de Puig d’Aguilar) unes pólvores o metzines i encontinent amb unes vergues que ens donava el dimoni a unes i altres les collíem i trencàvem allí, batérem l’aigua perquè caigués pedra dient paraules invocant el dimoni per a que fes caure pedra que s’en emportés els fruits de la terra i aquí mateix s’alçaren grans bromes i núvols i es mogueren grans tempestes i trons i caigué moltíssima pedra pel terme de Caldes”. Amb aquestes paraules va narrar Violant al tribunal les seves activitats com a bruixa, i la seva relació amb el Dimoni que es transformava en un cabró, al que anomenava ‘Martinet’, amb el que confessava mantenir contactes sexuals.

La sentència a mort de Violant es va signar just després que reconegués que era una bruixa. “Les primeres bruixes es cremaven, però anys després es va considerar que no era necessari organitzar aquest espectacle públic i que amb penjar-les era suficient”, apunta el director de l’ESAGED. La primera forca per matar la castellarenca es va instal·lar als límits de Sabadell i Castellar però algú, de nit, la va destruir.
La primavera del 1620 van ajusticiar Violant Carnera, per ser dona, solitària, vídua i remeiera.