Entrevista a Carles Capdevila, director diari ARA

"L’obsessió per educar de vegades ens paralitza ”

Entrevista a Carles Capdevila, director del diari 'ARA', que va passar dijous passat per Castellar per participar en el cicle de conferències 'L'educació com a motor de canvi social'

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

El periodista i escriptor va participar dijous passat al cicle de conferències ‘L’educació com a motor de canvi social. Crisi? Quina crisi?’, que organitza el Servei Educatiu Vallès Occidental VIII amb la col·laboració de l’Ajuntament. Capdevila va oferir una conferència sobre ‘Com educar amb humor’.

· Quan va descobrir l’humor com a eina per educar?

Educar amb bon humor és una vocació que tinc, una de les meves passions. He intentat barrejar les diferents facetes que tinc com a guionista de programa d’humor de tv, les conferències, ser escriptor i pare. He creuat el meu ofici amb la meva necessitat d’aprendre a educar. Cada cop sóc més pare i m’interesso més pel tema. Tinc 4 fills de 17, 15, 10 i 4 anys. 

· Per a què fa servir l’humor?

Com a teràpia, per superar les coses que em passen al dia a dia! Hem de desfogar-nos, i riure’ns de nosaltres mateixos. Ridiculitzar-nos a nosaltres mateixos ens ajuda a riure dels erross que cometem i a buscar una sortida. Hem d’agafar distància irònica d’aquesta obsessió per educar que de vegades ens paralitza. 

· Aquest tarannà pot conviure amb les normes i la disciplina?

Sí! La ironia és molt educadora. Abans era més tolerant però el pare d’adolescents es torna conservador per naturalesa perquè surt l’instint de protegir. Hem de recuperar alguns sentits elementals: el sentit comú, el sentit del ridícul i el sentit de l’humor. No només defenso el sentit de l’humor sinó també l’espontaneïtat, la naturalitat i tenir clar el rol que jugues a la família. El pare ha de ser pare, però a més de renyar ha d’entendre el seu fill. 

· Tens bon humor?

Tinc molt mal humor! Els catalans tenim moltes raons per estar emprenyats, però hem d’aprendre a desdramatitzar i tenir una actitud positiva. Els emprenedors són els que detecten un problema i busquen una sortida. Els altres són els emprenyadors. Amb totes les retallades que s’han fet a l’Ensenyament els professors són els que necessiten més humor. Quan més motius tens per estar desanimat, quan menys recursos tens, és el moment de ser més positiu. 

· Els periodistes tenen motius per estar desanimats?

Érem un quants periodistes que nos ens agradava què estava passant amb el periodisme. Pots queixar-te i no fer res, o provar-ho. Els diaris s’han de reinventar i nosaltres a l’ ‘ARA’ hem apostat per les xarxes socials i les eines multimèdia. A la premsa tradicional li costa reconvertir-se. En aquests dos anys ens hem posicionat, i estem a prop de diaris que porten molt de temps. Vivim un moment en què es demana immediatesa i rigor, amb molta competència i molta informació, i això de vegades va en contra dels mitjans que publiquen notícies poc contrastades.

L'arriscat miratge de les preferents

L’arriscat miratge de les preferents 

Un milió de persones ha perdut bona part dels seus estalvis amb aquest producte financer

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Prop d’una quarantena de persones va participar ahir a la xerrada sobre productes financers d’alt risc que va oferir Víctor García, membre de l’ADICAE, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances. La xerrada, organitzada per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament Castellar i l’ADICAE, estava adreçada a resoldre dubtes sobre productes financers com les participacions preferents.

Més d’un milió de persones s’han vist afectades per aquest tipus de producte financer d’elevat risc i venciment perpetu, que pot generar rendibilitat però també grans pèrdues en el capital invertit. “El perfil d’afectat es d’una persona de més de 60 anys, que ha invertit un mínim del 80% dels seus estalvis, sense coneixements financers ni cap tipus d’experiència prèvia en el sector, de perfil conservador”, explica Víctor García. “Els inversors no eren conscients de la controvèrsia de les preferents, que són productes de renda fixa cosa que significa que compres deute privat d’una empresa i això comporta un risc molt elevat”, explica el membre d’ADICAE. “L’empresa, ja sigui Repsol, Telefònica. La Caixa o Bankia, emet el deute amb l’objectiu de captar finançament del consumidor de manera directa. Algunes de les noves oficines dels bancs i caixes s’han fet amb els diners de les preferents”, apunta García. “Eren productes molt atractius per la seva rendibilitat, que sovint es van vendre sense informar al comprador degudament sobre la possibilitat de perdre tots els seus diners si l’empresa registrava pèrdues econòmiques”, conclou el conferenciant.

D’altra banda, el membre d’ADICAE ha posat de manifest que les participacions preferents tenen un tipus d’interès “condicionat a l’existència de beneficis distribuïbles per part de l’emissor”. García ha recomanat que abans d’invertir es demani informació per escrit del producte, i es compari amb el d’altres entitats bancàries, a més d’exigir el test de conveniència MIFID. “Cal diversificar la inversió, no prendre decisions per rumors o confidències, i consultar amb experts independents a l’entitat, tenint clar que amb els productes de renda fixa també es poden perdre diners”, afegeix García.