El Castellar més turístic

El Castellar més turístic 
 

Brots Cultura ens recomana cinc rutes per racons com la masia Can Casamada, Sant Feliu del Racó, el nucli antic o el castell de Clasquerí 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

Castellar del Vallès és un enclavament turístic? A l’hora de planejar on passem les nostres vacances sovint ens deixem emportar per destinacions que protagonitzen anuncis, capitals que marquen tendència, fent una aposta segura per no arriscar o buscant turisme de sol i platja. Però de vegades poblacions com Castellar del Vallès poden amagar racons que paguen la pena.

Castellar està situat al nord del Vallès Occidental, a poca distància de les capitals de la comarca: a 7 km de Sabadell i a 11 km de Terrassa, fet que connecta la vila amb els principals centres neuràlgics d’activitat industrial, comercial i d’oci de la zona. Amb poc més de 23.400 habitants, un dels atractius del territori és el paisatge que el conforma, perquè la natura és un dels veïns més destacats d’aquesta població.

De fet, un 30% de la vila forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, un parc amb conglomerats de roca on predominen les alzines, els pins i l’estrat arbustiu del Mediterrani. Falcons, esquirols, senglars, mallerengues o merles, són alguns dels animals que habiten el parc. La voluntat de la direcció del parc és vincular i identificar els ciutadans de les dotze poblacions que integren Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, perquè visquin, gaudeixin i estimin el parc com una proposta més d’oci. Així, iniciatives com el programa Viu el Parc, organitzar rutes per descobrir la riquesa del territori o apostar per mantenir algunes finques del perímetre que es dediquen a l’agricultura ecològica, contribueixen a fer del parc natural un actiu indispensable i també a socialitzar-lo.

Però aquells que facin estada a Castellar no sempre hauran de disposar de calçat esportiu perquè si bé un 82% del terme municipal el conformen terrenys no urbanitzables, boscos i muntanya, el patrimoni cultural i històric també representa una petja gran en la riquesa de la població. L’entitat de difusió cultural Brots Cultura ens recomana una ruta en cotxe que comença al Castell de Clasquerí. Després de prendre la carretera C-1415 en direcció a Terrassa, trobarem a l’esquerra una camí que senyalitza l’entrada al castell. Malgrat estar tancat al públic, és molt recomanable passejar per les rodalies d’aquest castell que data de l’any 912. Des de Clasquerí ja es divisa l’ermita de Castellar Vell, la propera parada de la ruta que també es troba seguint la C-1415, i que ens descobreix Castellar Vell, el nucli originari del municipi.

Una altra de les propostes de Brots Cultura és la ruta del Ganxet. Des de la Ronda Llevant en direcció a Sentmenat a mà dreta apareix un camí asfaltat que arriba a la Masia de Can Casamada i a la seva agrobotiga. Després d’estacionar el cotxe a les rodalies de Can Casamada, podem dirigir les nostres passes cap a l’ermita de Sant Pere Ullastre i la masia Sant Pere. Ambdues masies estan en actiu i cultiven un dels productes més emblemàtics de la regió i amb denominació d’origen castellarenca: la mongeta del ganxet.

D’altra banda, el nucli urbà també ofereix una ruta molt atractiva. Sortint de la plaça de la Fàbrica Nova comença una passejada pel llegat dels Tolrà, família que gestionava bona part de les fàbriques tèxtils que van enriquir i modelar Castellar, i que va aixecar alguns dels edificis més reconeguts de la vila entre els quals destaca l’església de Sant Esteve i el Palau Tolrà, casa pairal de la família i que actualment acull l’Ajuntament.

Deixant de banda la ruta Tolrà, el nucli antic ens porta a creuar la plaça Major, pujant unes escales fins al carrer de la Mina per arribar a Cal Targa, la casa on estiuejava el president de la Generalitat Lluis Companys, i punt de trobada de la celebració de la Diada de Catalunya cada 11 de setembre. Al mateix carrer, al número 9-11 es troba la casa Ribas, seu de l’Arxiu d’Història de Castellar. Si enfilem el carrer del Puig de la Creu arribarem a l’Era d’en Petasques, al peu del Puig de la Creu, un mirador excepcional del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

La darrera ruta que proposa Brots Cultura i que porta per nom ‘Castellar i l’estiueig’, ens porta als nuclis de Sant Feliu del Racó i les Arenes, destinacions d’estiu preferides de les famílies benestants de Sabadell i Terrassa. A Sant Feliu s’amaguen construccions residencials d’estil modernista a banda d’una petita església romànica. L’ascens amb cotxe a l’altra àrea residencial, a Les Arenes, culmina amb un itinerari senyalitzat per les edificacions més destacades tant pel que fa a la història com pel valor arquitectònic. Al costat de l’ermita de les Arenes, després d’un revolts, està situat un aparcament on podem deixar el cotxe per gaudir de la panoràmica i la tranquil·litat d’una de les portes d’entrada al parc natural

Una oportunitat a la maleta

Una oportunitat a la maleta

Més de 200 castellarencs han establert la seva residència fora del país, xifra que ha augmentat un 50% en quatre anys 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

205 castellarencs han decidit fer la maleta i marxar de la vila per iniciar una nova vida. Darrere d’aquesta xifra s’amaga una radiografia de la situació del país en àmbits com l’economia i l’ensenyament. La majoria de castellarencs que han canviat de rumb busquen millorar la seva qualitat de vida, cobrir les mancances laborals i formatives que a hores d’ara dibuixen un futur incert.

L’IDESCAT revela que les dades del 2013 pel que fa a castellarencs que ja no resideixen a la vila ha augmentat un 50% en els últims 4 anys, data clau en l’esclat generalitzat de la crisi. Així, Argentina, França i els EUA encapçalen la llista de països que acullen la fuga de castellarencs. Alemanya, Suïssa, Andorra i Regne Unit, també han esdevingut una nova fàbrica d’oportunitats però en aquest cas en un marc estrictament europeu.

Però aquesta xifra no només parla de la història d’alguns catalans que d’una revolada lluiten per reescriure el seu futur. També formen part d’aquests dos centenars de ciutadans aquells que van deixar enrere el seu país d’origen per establir-se a Castellar, i finalment han desfet les seves passes per tornar a la casella de sortida. En total, 73 són les persones que han abandonat el padró castellarenc i han tornat al seu país d’origen. De fet, la majoria d’immigrants que han tornat a casa provenien d’Amèrica del Sud, concretament d’Argentina, Mèxic i Brasil. Aquesta mobilitat també es trasllada als ciutadans d’una altra comunitat autònoma, una quinzena de persones que van decidir emigrar a Castellar del Vallès, i que han tornat a establir-se al seu lloc de naixement.

SAN FRANCISCO I MINNESOTA: CIUTATS D'ACOLLIDA
En Jordi Pérez va marxar el 2006, amb 29 anys, a viure i treballar com a químic al SRI Internacional de San Francisco, abans de l’esclat de la crisi. Tot i que només volia fer un parèntesi d’un any a l’estranger, ara no es planteja tornar a Castellar a curt termini. “Quan vaig marxar amb la meva dona tenia ofertes de feina, l’economia estava bé, encara hi havia oportunitats a Catalunya”, explica el químic castellarenc. El Jordi, que reconeix que ja és mig americà, assegura que la crisi també ha afectat els EUA però no amb la intensitat que fueteja a Espanya. “Només ens arriben notícies bones d’Espanya en l’esport. La resta sempre són dolentes, que diuen que el país està a la cua d’Europa”, explica Pérez. Malgrat la filosofia americana que “tot giri entorn a la feina”, el químic assegura que gaudeix d’una bona qualitat de vida i que només troba a faltar de Castellar la seva família. Amb tot, recomana a la nova fornada de ciutadans que fugen de la crisi que “intentin veure el cantó positiu, que aprenguin un idioma i la cultura del país”.

L’11 de juliol Joan García agafarà l’avió cap a Minneapolis. Té 36 anys i treballa al Centre d’Estudis Demogràfics. Diplomat en Estadística i Doctor en Demografia, és un afortunat, i ell ho reconeix, perquè als EUA l’espera un contracte laboral de dos anys al Minnesota Population Center. “És una bona oferta professional per completar la meva formació i aprendre anglès. Minneapolis és un lloc molt fred, una ciutat desconeguda però pot ser un bon lloc per viure”, explica el castellarenc. Les retallades en ensenyament han afectat severament als projectes de recerca de les universitats del país, i García assegura que cada cop és més difícil accedir a un postdoctorat a Catalunya. “Als EUA retallen menys en R+D, universitats i en perfils d’alta qualificació que no pas a Espanya”, explica el castellarenc. “Els que van marxar a fer el postdoctorat el 2007 sabien que podrien tornar i treballar”, afegeix el demògraf. “D’aquí dos anys no sé quina serà la situació tot i que tinc previst tornar al meu lloc de treball”, conclou García.