Entrevista a Eva Arderius de BTV

 "La imatge té molt de poder i això m’ha enganxat" 

Aquesta castellarenca de 34 anys, malalta de periodisme i addicta a Apple, va començar les seves passes professionals a Ràdio Castellar. Ara es cola a les llars barcelonines cada vespre a partir de les 20 h a BTV.

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

· Quan vas notar el cuquet del periodisme?
Sempre havia volgut ser periodista, ho tenia molt clar, des que col·laborava a la revista de l’escola. És totalment vocacional. Quan vaig començar la carrera, a través d’un company, vaig contactar amb Ràdio Castellar i hi vaig començar a treballar. M’hi vaig estar 6 anys!

· M’imagino que deus tenir moltes anècdotes d’aquesta etapa!
Abans érem al carrer Torras, i teníem una impressora que anava molt lenta, línia per línia. Sempre arribàvem justos a l’informatiu, esbufegant, esperant que sortissin els papers. Eren mitjans molt rudimentaris però aprenies molt. Trèiem els talls d’una cinta de casset! També recordo els programes especials de Festa Major i de les eleccions, amunt i avall amb la unitat mòbil. Ens ho passàvem molt bé.

· Després de 14 anys a la professió, com veus el futur del periodisme?
M’agradaria ser optimista però no puc. Ara tot va molt ràpid, tens molta informació i això és bo, malgrat que de vegades no paeixes bé les notícies. Si un altre mitjà obre amb una notícia és difícil esperar a contrastar-la perquè pot semblar que vas per darrere, però s’ha de fer. Les notícies pugen, exploten i desapareixen molt ràpid. D’altra banda, hem de reivindicar que el periodisme és necessari ara més que mai. Passem per un sotrac i molts periodistes s’estan quedant al voral.

· Les xarxes socials contribueixen a aquesta immediatesa.
Tothom pot fer de periodista i difondre una notícia a través de Twitter o Facebook. Nosaltres hem de saber filtrar-ho, embolicar-ho, interpretar-ho i comunicar-ho als ciutadans. Hem de fer de seleccionadors i dir allò què és veritat o no, i contrastar les informacions que ens arriben. El rigor és molt important.

· Quina notícia no t’agradaria donar?
La majoria de notícies que dono no m’agrada donar-les perquè tenen a veure amb gent que ho està passant molt malament. Cada dia parlem de desnonaments, famílies sense recursos i casos de malnutrició infantil, i no m’agrada. Eren gent com nosaltres als quals els ha atrapat l’onada de la crisi, i tots ens hi podem trobar. Estem més a prop de qui pateix un desnonament que de qui es pot comprar un iot.

· Com s’aconsegueix la credibilitat a la televisió?
El més important és que quan dónes una notícia has de saber de què parles. Si et traguessin el teleprompter hauries de poder seguir explicant què ha passat sense llegir. Has de preparar-te les coses, dedicar-hi temps, no posar-te davant de la càmera a última hora sinó estar tota la tarda sabent l’evolució de les notícies... Si saps de què parles transmets credibilitat.

· L’estilisme també influeix, oi?
És molt important però no és el més important. Si veus algú que surt a la televisió malament o porta alguna cosa que et crida l’atenció, estàs més atent a això que al que t’està explicant. Has de sortir bé però sense cridar l’atenció més que la notícia.

· Has estat a Ràdio Castellar, COM Ràdio i BTV. Què prefereixes ràdio o televisió?
A la televisió a més de l’àudio també tens l’escriptura i la imatge. Ara que he descobert la imatge, m’agrada, m’hi sento còmode. La imatge té molt poder i això m’ha enganxat.

· Què li diries a la nova fornada de periodistes?
Que no defalleixin, és un moment complicat però quan un és bo i té moltes ganes de treballar segur que troba un forat. No és una feina per qui busqui progressar econòmicament i tenir una vida molt plàcida. Els periodistes treballem moltes hores i no sempre vivim bé.

11 respostes
Un tret principal del seu caràcter?
Alegre
Un defecte que no pot dominar?
Impaciència i tossuderia
Quin animal seria?
Un gat
La seva paraula preferida?
Periodisme
Algú a qui admiri?
Steve Jobs
Quin plat li agrada més?
Qualsevol que cuini la meva mare
Músic preferit?
Love of Lesbian
Un color?
Vermell
Un llibre?
‘Memorias líquidas’, d’Enric González
Una pel·lícula?
Prefereixo les sèries, com ‘Homeland’
Un comiat
Fins ara

Entrevista a l'investigador del CSIC Antonio Turiel - El Fracking

"Cada persona té 25 esclaus energètics" 

El físic, matemàtic i investigador del CSIC Antonio Turiel desvetlla l'impacte del fracking a l'economia i el medi ambient 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

El físic, matemàtic i investigador del CSIC Antonio Turiel va protagonitzar la tarda de dijous a Cal Gorina la xerrada “Energia i crisi: de la fi del petroli barat al drama al fracking”, conferència organitzada per L’Altraveu, Cal Gorina, Som lo que sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking. Entre 80 i 100 persones -segons diverses fonts- van omplir dues sales de Cal Gorina per sentir la interessant xerrada del científic, qui va defensar la teoria que la crisi del model energètic, palpable a través de pràctiques com el fracking, impossibilita sortir de la crisi financera.

Què és el fracking?
És una tècnica d’extracció d’hidrocarburs com gas natural o petroli a roques on no es busca habitualment. És molt agressiva perquè consisteix en fer un forat vertical fins arribar a les roques, i en horitzontal injectar aigua, sorra i algunes substàncies químiques a pressió per desprendre els hidrocarburs. Les substàncies es poden filtrar i això és molt perillós perquè són tòxiques i fins i tot cancerígenes, i alguns gasos que es desprenen també es poden filtrar a l’atmosfera. També pot passar, però és més improbable, que es produeixin terratrèmols. Abans d’avaluar l’impacte ambiental els països haurien de saber que no surt a compte explotar aquests hidrocarburs.

Si la rendibilitat és baixa perquè es continua practicant?
Perquè no volem canviar de model energètic, volem seguir com fins ara fins que no puguem més. La vida dels pous és curta i s’inverteix molt de material per extreure els hidrocarburs, es mobilitzen camions que saturen les carreteres per al transport, es perjudica el subsòl... Aquests hidrocarburs no serviran per superar la dependència dels hidrocarburs importats. Implica un sobrecost per a quantitats molt petites. Les empreses que es dedicaven al fracking de gas natural als EUA han fet fallida, perden mil milions de dòlars a l’any.

El fracking està prohibit a algun país?
A la UE existeix disparitat d’opinions. Mentre que a França està prohibit, Alemanya s’ho està rumiant i Polònia ho ha autoritzat.

Quan s’acabarà el petroli?
El petroli no s’acabarà mai però cada vegada es podran extreure quantitats més petites. El problema del petroli no és el seu esgotament absolut sinó quan deixarà de seguir el nostre ritme. Tenim una economia que es basa en el consum creixent de matèries primeres i energia perquè pugui créixer el PIB. De fet, la producció de petroli cru porta estancada 8 anys i comença a baixar.

Sense petroli... L’opció és el carbó?
Aquí la crisi està fent que disminueixi el consum de petroli perquè molta gent no el pot pagar, i per tant no es genera aquesta expectativa. A països com els EUA la davallada de petroli s’ha compensat en part amb més gas, i en el cas de la Xina fonamentalment amb el carbó. Això explica que malgrat la crisi la concentració de CO2 a l’atmosfera ha crescut molt en els últims anys perquè el carbó és més intensiu que el petroli. El problema és que si seguim a aquest ritme el carbó arribarà al pic d’extracció màxima en uns 7 anys. El petroli, el gas natural, el carbó i l’urani començaran a declinar abans que acabi aquesta dècada.

Per què no s’aposta de manera contundent per les energies renovables?
Les energies renovables no tenen capacitat de cobrir aquest forat energètic tan gros tot i que hi ha algunes especialment versàtils com l’energia eòlica. No som conscients de l’energia que consumim. Cada persona ja sigui un nen o un adult té 25 esclaus energètics treballant sense descans els 365 dies de l’any. És una quantitat d’energia grandiosa i amb les renovables només podríem arribar al 10 o el 15% del que necessitem.

Els recursos energètics seran un luxe restringit a les elits econòmiques?
Malauradament és el que ja està passant. La crisi econòmica i l’energètica estan estretament lligades. La disponibilitat d’energia és limitada, i posa en compromís tot el model econòmic i productiu. No podem continuar amb el mateix esquema, les màquines s’estan aturant, els negocis tanquen i els productes s’encareixen.

Ens hem de resignar?
Els humans podem viure consumint molta menys energia, amb un estàndard de vida molt semblant a l’actual però encara no ens hem adonat. Això implica una transformació profunda del nostre model econòmic i productiu. No podem mantenir un sistema que es basa en créixer indefinidament quan els recursos i en definitiva el planeta és finit. Perquè creixi el PIB cal que creixi el consum d’energia, i això no passarà perquè és una impossibilitat física. En comptes de solucionar el problema el que fem és buscar amb alta tecnologia una nova energia il·limitada per seguir creixent, i no hi ha cap alternativa realista. Intentem mantenir una cosa que no es pot mantenir amb les conseqüències que estem patint, amb una crisi econòmica que no s’acaba, amb més atur i esquerdes socials.