Martí Boada: “El 20% de la població consumeix el 80% dels recursos”
Rocío Gómez, per L'Actual
El geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals, Creu de Sant
Jordi i Premi d’Honor de Nacions Unides, Martí Boada va protagonitzar
dijous passat la xerrada ‘Coneixement del medi, sostenibilitat i
compromís social’, a la Sala d’Actes d’El Mirador. La conferència
formava part del segon cicle ‘L’educació com a motor de canvi social,
perspectives de futur, que organitza el Servei Educatiu Vallès
Occidental VIII.
Davant d’una quarantena de docents, Boada va reivindicar que per avançar i aconseguir un canvi social cal incidir en la formació de manera inexorable, “una responsabilitat social compartida entre l’escola, la família, els polítics i les institucions, on es necessita el compromís de tots”.
El geògraf va insistir durant tota la conferència en la necessitat de conèixer l’entorn més immediat. “La supervivència de les nostres àvies depenia del coneixement del medi. No tenien cap Centre d’Atenció Primària on guarir al seu marit, ni cap nevera on conservar un senglar. S’havien d’espavilar i saber quines herbes podien ser curatives, i quines espècies servien per conservar una carn que els havia d’alimentar durant setmanes”, explica Boada. El geògraf destaca que aquesta idea en el món antic estava molt arrelada. “Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, recomanava al seus alumnes que abans de mirar el cos del malalt, es preocupessin per saber si vivia en un altiplà o en una vall, com era l’aigua de poblat o el tipus de cabana on vivia. Els demanava que fessin una diagnosi mediambiental”, afegeix Boada.
Pel que fa a la descoberta de la natura, el geògraf va assegurar que “el coneixement del medi natural no és el que veiem el diumenge a la tarda a la televisió, al National Geographic. Això és espectacle. La manera de ser universalistes i lluitar pel planeta és conèixer el medi, l’entorn més immediat què és el nostre escenari vital. Hem de caminar mirant”.
Quant a l’alfabetització ambiental, que no separa natura i cultura, que veu el mediambient com un tot, on el paisatge és història natural i social, aquest va ser un altre dels conceptes que va divulgar el ponent. “La cultura dominant exalta el llunyà i té animadversió al sector primari. Però de fet, l’ecosistema urbà és tan indefens que només tallant l’aigua i la llum durant 24 hores, no té capacitat de reacció. L’autosuficiència és nul·la. La salvació del planeta no pot oblidar la dimensió inequívocament social del concepte sostenibilitat”, explica el naturalista.
D’altra banda, Boada va narrar durant la conferència que quan va rebre el Premi d’Honor de Nacions Unides, de mans de Nelson Mandela, aquest va convidar a casa seva als guardonats. Un dels missatges que els va remarcar durant la trobada va ser que “la lluita mediambiental és la gran lluita social del segle XXI, del futur, i no la lluita de classes”. El geògraf va criticar durament el model de desenvolupament actual “que fa trampes mostrant evidents progressos científics, tecnològics i socials sense precedents, associats a uns costos incommensurables. El 20% de la població consumeix el 80% dels recursos”.
La deriva energètica que va definir Boada durant tota la xerrada, amb un públic còmplice i emmudit a cop d’anècdota i acudit, va ser catalogada pel ponent com una “crisi civilitzatòria, no de civilització, que si no superem, acabarem rebent tots: els ‘brokers’ de Nova York i les tribus de Nova Guinea. L’efecte és transversal”. En aquest sentit, el ponent va lamentar que no s’apliqui el principi de sostenibilitat, i que l’objectiu de la societat “no sigui no deixar un escenari esgotat, deixant un futur hipotecat pels vindran”, conclou Boada.
Davant d’una quarantena de docents, Boada va reivindicar que per avançar i aconseguir un canvi social cal incidir en la formació de manera inexorable, “una responsabilitat social compartida entre l’escola, la família, els polítics i les institucions, on es necessita el compromís de tots”.
El geògraf va insistir durant tota la conferència en la necessitat de conèixer l’entorn més immediat. “La supervivència de les nostres àvies depenia del coneixement del medi. No tenien cap Centre d’Atenció Primària on guarir al seu marit, ni cap nevera on conservar un senglar. S’havien d’espavilar i saber quines herbes podien ser curatives, i quines espècies servien per conservar una carn que els havia d’alimentar durant setmanes”, explica Boada. El geògraf destaca que aquesta idea en el món antic estava molt arrelada. “Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, recomanava al seus alumnes que abans de mirar el cos del malalt, es preocupessin per saber si vivia en un altiplà o en una vall, com era l’aigua de poblat o el tipus de cabana on vivia. Els demanava que fessin una diagnosi mediambiental”, afegeix Boada.
Pel que fa a la descoberta de la natura, el geògraf va assegurar que “el coneixement del medi natural no és el que veiem el diumenge a la tarda a la televisió, al National Geographic. Això és espectacle. La manera de ser universalistes i lluitar pel planeta és conèixer el medi, l’entorn més immediat què és el nostre escenari vital. Hem de caminar mirant”.
Quant a l’alfabetització ambiental, que no separa natura i cultura, que veu el mediambient com un tot, on el paisatge és història natural i social, aquest va ser un altre dels conceptes que va divulgar el ponent. “La cultura dominant exalta el llunyà i té animadversió al sector primari. Però de fet, l’ecosistema urbà és tan indefens que només tallant l’aigua i la llum durant 24 hores, no té capacitat de reacció. L’autosuficiència és nul·la. La salvació del planeta no pot oblidar la dimensió inequívocament social del concepte sostenibilitat”, explica el naturalista.
D’altra banda, Boada va narrar durant la conferència que quan va rebre el Premi d’Honor de Nacions Unides, de mans de Nelson Mandela, aquest va convidar a casa seva als guardonats. Un dels missatges que els va remarcar durant la trobada va ser que “la lluita mediambiental és la gran lluita social del segle XXI, del futur, i no la lluita de classes”. El geògraf va criticar durament el model de desenvolupament actual “que fa trampes mostrant evidents progressos científics, tecnològics i socials sense precedents, associats a uns costos incommensurables. El 20% de la població consumeix el 80% dels recursos”.
La deriva energètica que va definir Boada durant tota la xerrada, amb un públic còmplice i emmudit a cop d’anècdota i acudit, va ser catalogada pel ponent com una “crisi civilitzatòria, no de civilització, que si no superem, acabarem rebent tots: els ‘brokers’ de Nova York i les tribus de Nova Guinea. L’efecte és transversal”. En aquest sentit, el ponent va lamentar que no s’apliqui el principi de sostenibilitat, i que l’objectiu de la societat “no sigui no deixar un escenari esgotat, deixant un futur hipotecat pels vindran”, conclou Boada.
