viernes, 15 de enero de 2016

"La ràdio treu el gamberro que porto dins"

 



Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, Marc Pascual (30 anys), membre de l'equip de màrqueting de la multinacional MOBA, es declara un apassionat de la ràdio i el seu objectiu és poder fer-s'hi un lloc en un futur 

Rocío Gómez, per L'Actual


· Què et va portar al món de la publicitat?
Per fer volar coloms. Com a tothom, quan et posen un anunci enmig d'una pel·lícula, em fastigueja. Però els anuncis que tenen un rerefons, un missatge, aquells anuncis que mires més d'una vegada, els que mires i és després quan vas al lavabo... Aquells són els anuncis on m'hauria agradat participar.



· Posa'm un exemple.
L'anunci de Nadal de John Lewis: 'Man on the moon'. És un tipus de publicitat emocional, molt efectiva. Us recomano donar un cop d'ull al seu canal de youtube.



· Què és la publicitat emocional?
Hi ha moltes maneres de fer publicitat. Una publicitat informativa, de marca... Però la publicitat emocional és arribar al cor de les persones amb un missatge contundent, fer que s'emocionin.



· Per fer-ho, menteix? Ens crea necessitats?
Publicitat i màrqueting van molt lligats. Les necessitats no es creen, el màrqueting les troba, i la publicitat és la que s'encarrega de crear aquest desig.



· Per tant, la publicitat ens manipula?
No, però et condiciona. La publicitat et condueix a satisfer les teves necessitats. Al primer món tenim cada cop més necessitats, i la publicitat engreixa la bola. Per què volem sempre l'últim telèfon si el que tenim ja funciona, o un cotxe més nou? És un consumisme desmesurat.

· La saturació de publicitat als mitjans, i ara també a les xarxes socials, és contraproduent? Crea rebuig?
La publicitat s'adapta als consumidors, i per tant, també ha fet irrupció a les xarxes socials. Tot i que conscientment no miris l'anunci de Facebook, Twitter o Instagram, l'impacte hi és. De fet, des de que sortim de casa fins que tornem, en tot un dia, rebem sense adornar-nos més de 3.000 impactes publicitaris. I els impactes publicitaris tenen el seu efecte.



· A MOBA pots posar en pràctica aquests recursos publicitaris?
A MOBA ISE treballo al departament de màrqueting. En aquests tres anys que porto a l'empresa he après moltíssim. M'ha servit per créixer com a professional, per aprendre dels meus errors i corregir-los. A MOBA treballem en el món de les smart cities i de la gestió urbana de medi ambient, tant de neteja viària com de residus, a part de la construcció i l'agricultura. M'encarrego de les xarxes socials, la pàgina web, anuncis, fires nacionals... L'empresa està en ple creixement i de fet necessita gent, com per exemple programadors. Piqueu a la porta de MOBA!



· Però la teva veritable passió és la comunicació, la ràdio.
A mi la ràdio em posa 'catxondo'. Em treu el gamberro que porto dins. Per això fem el programa 'Sense Escrúpols' a Ràdio Castellar cada dijous.Fem teràpia de xoc. Va néixer com un espai a la ràdio per a joves, on parlar de tot allò que ens interessa. És un programa en constant evolució, amb molts col·laboradors. No hi ha un presentador fix, rotem, i això li dóna molta naturalitat. Aquesta és la tercera temporada, i m'agradaria que els joves de Castellar, una altra generació agafés el nostre relleu.



· Què significa per a tu Ràdio Castellar?
Ràdio Castellar ha estat la meva escola, on he après com es fa un programa. És una escola gratuïta i crec que això s'hauria de promocionar, que la gent conegui que és la seva ràdio i que pot venir a fer un programa perquè trobarà les portes obertes com les vaig tenir jo. Ara començaré uns tallers radiofònics amb Jordi Basté i Roger de Gràcia, per seguir aprenent. És el meu any d''all in'. Si els canvis no vénen els has d'anar a buscar.



· On et veus el gener de 2017?
Emetent per tot Catalunya, ja sigui a la ràdio o la tele. Fent riure tot Catalunya.


11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Enèrgic

Un defecte que no pots dominar?
Cul inquiet

Una persona que admires?
La meva mare

Quin plat t'agrada més?
La lasanya de la tieta Núria

Un color
El bordeus capgirat

Un animal?
Coala

Una cançó?
'Alright' de Supergrass

Un dissenyador?
Raymond Loewy

Un viatge pendent?
Sud-amèrica

Una pel·lícula?
'Big fish'

Un esport?
Trekking

miércoles, 23 de diciembre de 2015

"Em va xocar la tradició de menjar raïm per Cap d'Any"

 


Nascuda a l'antiga URSS, a l'Uzbekistan, Castellar és casa seva des de 2008, on han crescut els seus fills, Irina i Marc. La Gala Krutova (34 anys), viu el Nadal amb el bo i millor de les tradicions russes, valencianes i catalanes
Rocío Gómez, per L'Actual 

· Com se celebren les festes de Nadal a Rússia?
Per començar, les dates són diferents. El Pare Noel se celebra per cap d'any, el 31 de desembre. És el dia que comencen les festes de Nadal, que s'allarguen fins el 7 de gener. De fet, el 6 de gener és quan celebren que ha nascut el nen Jesús. Aquí les festes se celebren en base a la tradició cristiana i allà a la tradició ortodoxa. 


 · I el menú és diferent, oi?
Són molt típiques les amanides però són més elaborades. La meva especialitat és una amanida que porta peix salat, patata ratllada, maionesa i altres verdures, que va coberta per una capa de remolatxa. És com un 'braç de gitano' però amb amanida. El que tampoc pot faltar a taula és el caviar, és molt típic. També fem un pollastre i ànec farcit de poma verda o de verdures. Per picar, per exemple, mengem cogombres salats. Una altra diferència és que si bé a Catalunya beus el cava i els licors després de l'àpat, a Rússia pots beure vodka o cava durant tot el dinar o el sopar. Pots començar i acabar amb cava la festa!


· Sou molt protocol·laris en les celebracions?
A Catalunya quan acabes l'aperitiu, el retires i serveixes el primer plat, i així fins les postres. A Rússia, si sobra primer plat, segon plat o postres, es posen a un cantó de la taula. Per tant, durant tota la celebració, si et ve de gust, pots menjar-ho de nou. Tant a Rússia com a Catalunya, les celebracions són molt familiars però trobo que allà es viu amb molta més intensitat i més energia. Per exemple, aquí per Cap d'Any molta gent pren el raïm i se'n va a dormir. Allà això és impensable! Del 31 a l'1 de desembre gairebé no dormim. Pensa què és quan donem els regals i a més comença un any nou.


· Per cap d'any, teniu tradicions per entrar a l'any nou amb bon peu?
Hi ha qui es posa xocolata a la copa de cava, perquè l'any que ve sigui més dolç, més suau. Quan era més jove, amb les amigues, la tradició era sortir al carrer amb una sabata vella, anar fins un creuament de carrers, i allà llençàvem la sabata i depenent de la direcció on es quedava al terra, significava que des d'allà vindria el nostre futur marit. A casa nostra, per exemple, escrivim en un paper un desig elaborat, cremem el paper i les cendres cauen a la copa de cava, i ens ho bevem tot. Aquesta tradició l'hem incorporat a la meva família catalana.


· A casa teva, conviuen les tradicions russes i catalanes?
I tant, i fins i tot valencianes! El meu marit és valencià, i durant uns anys vam viure allà. Per tant, els nens tenen regals per Pare Noel el 24 i el 31, i també fan els Reis i el Tió, i estan encantats. D'altra banda, aquest Nadal el passarem a València on recollirem el 'aguinaldo'. A més, enguany, farem una taula per dinar a l'estil rus, amb l'ajuda de la meva mare... Això sí, no hi faltaran les gambes.


· Com va ser el teu primer Nadal a València?
Em va xocar moltíssim la tradició de menjar raïm per cap d'any, i vaig ser incapaç de demanar els 12 desitjos i de menjar-me els 12 grans. A més era la primera vegada que provava alguns dels plats i dels menjars, com per exemple, el pernil o algun tipus de marisc. Pensa que a Rússia el marisc és car i escàs, d'importació.


·Trobes a faltar el teu país?
La veritat és que no. Aquí hi tinc la meva família i m'agrada moltíssim el clima mediterrani i la manera de fer. He viscut a Corea i també a València, i em quedo amb Castellar. Aquí tens muntanya i un clima on no es nota tant la calor com a València. L'ambient és més pur i és un poble molt familiar. Amb tot, sempre havia volgut viure al costat del mar, i d'allà m'emporto la paella, que cuino millor que el meu marit. El meu sogre, que ha guanyat alguns concursos de fer paelles, em va ensenyar a fer-ne de coliflor i anguila i està boníssima. Podria alimentar-me només d'això.

11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Lluitadora

Un defecte que no pots dominar?
Tinc molt geni

Una persona que admires?
La meva mare

Quin plat t'agrada més?
El mantí, és un plat típic rus

Un color
Blau

Un animal?
El gos

Un grup?
Camila

Una pel·lícula?
'Pretty Woman'

Un llibre?
Tots els de Sherlock Holmes

Un viatge pendent?
Londres

Un comiat?
Adéu