Entrevista a Gustavo García

"La música és un 50% de matemàtica i un 50% d’ànima"

Nascut a l’Argentina fa 42 anys, Gustavo García, és un nòmada per definició. Ha viscut a Madrid, Finlàndia, Los Angeles i Barcelona, com a músic professional. Fa més de dues dècades que també es dedica al món de la docència.

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

· D’on prové el seu amor per la música?

Ja amb 5 anys, a Bragado, el pobblet on vaig néixer, vaig començar a estudiar música. Vinc d’una família molt humil, el meu pare criava cavalls, i a la meva mare li agradava cantar. Ella va projectar en mi el seu amor per la música, i em va donar suport en aquesta aventura.

· Una aventura que l’ha portat arreu del món. 

Sóc una mica nòmada! Amb 22 anys vaig agafar la guitarra i vaig marxar de l’Argentina amb el pianista Germán Kucich, per instal·lar-nos a Madrid, per seguir formant-me com a guitarrista i provar sort en aquest món. També he viscut a Finlàndia, a Los Angeles durant 7 anys i ara, des de fa 9 anys a Barcelona. Encara viatjo molt amb els meus projectes actuals.

· Projectes que l’han portat a Londres, Brussel·les, Milà, Àfrica...

I n’estic molt orgullós! Sóc el guitarrista de la cantant palestina Rim Banna, i amb ella tinc xous arreu del món. A més, actualment estic involucrat al pròxim disc del pianista Mariano Díaz, amb qui he actuat a concerts com el Festival de Jazz de Madrid 2011, i formo part del trio FatCat, amb Alberto Bonacera al baix, i David Gómez a la bateria. 

· Recentment, també ha participat com a músic a “40 El Musical”. 

Els darrers anys han estat una bogeria, treballant cada dia de la setmana. He participat a una desena de treballs discogràfics, i he col·laborat amb moltíssims músics com Tom Fowlee, Stewart Copeland, Tom McMorran, David Garfield...

· I li queda temps per ser professor de guitarra? 

Per fer classes i per seguir aprenent! La formació és molt important, i jo he tingut l’oportunitat d’estudiar a grans escoles com el Musicians Institute Of Technology de Los Angeles, i amb mestres com Joe Diorio o Scott Henderson. Des del 2007 sóc professor de guitarra de l’escola de música Torre Balada de Castellar i del Liceu de Barcelona.

· És difícil guanyar-se la vida com a músic? 

Sí, i més ara, amb la crisi, perquè la indústria aposta per productes, no per l’art! Si un jove argentí volgués venir a Espanya a provar sort, ara ho tindria molt més complicat que fa 20 anys. Tot i això, no em puc queixar perquè he pogut treballar amb molts músics de rock i de jazz. Si alguna vegada he tingut poca feina, he aprofitat per formar-me, recuperar energia i començar nous projectes.

· Què és el més important per aprendre música? 

La música és un 50% de matemàtica i un 50% d’ànima. Cal ser disciplinat, aprendre la tècnica, per després pujar a un escenari i deixar-te anar, deixar que tot flueixi i surti sol. Intento que els meus alumnes aprenguin però també que s’ho passin bé, i s’adonin dels seus progressos.

· Veu potencial en els alumnes de Torre Balada? 

Hi posen moltes ganes i se’ls ha d’explicar que les classes de música no s’acaben a Castellar, que són la porta a ensenyaments superiors, què és una professió. Amb l’adolescència alguns ho deixen, i cal treballar perquè comprenguin la música. A més, els estudis musicals públics i privats haurien de ser més assequibles perquè tothom tingués aquesta possibilitat.

· Gires internacionals, musicals, àlbums, classes... Què li queda per fer? 

Explotar la meva faceta de cantant! Aquest any me l’he pres per reprendre alguns projectes, tenir una mica de temps per viure, i si m’atreveixo, tornar a cantar. Els meus companys del FatCat m’ho han demanat, i tard o d’hora, cediré i em llançaré a la piscina. 

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?

Sóc molt sensible 

Un defecte que no pot dominar?

M’enfado moltes vegades

Quin personatge admira?

Julio Cortázar

Quin animal seria?

Un cavall 

La seva paraula preferida?

Sempre 

Quin plat li agrada més?

La pasta italiana 

Músic preferit?

Wayne Shorter 

Un color? 

Vermell

Un llibre?

‘La genealogia de la moral’, de Friedrich Nietzsche 

Una pel·lícula?

‘Apocalypse Now’, de Francis Ford Coppola

Amb qui compartiria escenari?

Si pogués, amb Miles Davis

Quatre dècades de Parc Natural (L'ACTUAL)

Quatre dècades de parc natural 
 

Sant Llorenç del Munt i de l’Obac celebra el seu 40è aniversari amb la desena edició de la Festa del Riu a Castellar del Vallès
 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Dotze poblacions formen part de les 13.691 ha del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, El pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. La superfície de Castellar al parc són aproximadament unes 1.300 ha, un 9,6% de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, o el que és el mateix, un 30% del municipi. Sant Llorenç del Munt i l’Obac és un parc amb vegetació típica d’ambients calcaris i morfologia de conglomerats de roca, on predominen les alzines i els pins, i l’estrat arbustiu del mediterrani. Falcons, esquirols, senglars, mallerengues o merles, són alguns dels animals que habiten el parc.

El territori, actualment gestionat per la Diputació de Barcelona, va ser declarat parc natural el 1987 tot i que el 1972 ja es va incloure a un pla especial de protecció del govern com a entorn natural important del país. “En 40 anys el parc ha duplicat la seva extensió donat que s’ha revisat en dues ocasions les seves dimensions. La figura del parc natural es va crear per evitar problemes com els d’urbanització desordenada a àrees naturals, conflictes que tenien lloc a zones como Castellar, Mura o Matadepera”, explica Àngel Miño, director del parc. “Les fotografies d’abans i d’ara són molt diferents. Ha davallat molt l’activitat agrícola i forestal, i per tant ha canviat molt la vegetació. La diferència pel que fa a exuberància vegetal és molt visible”, afegeix Miño. 
 
De fet, la desaparició de zones de conreu i pastura provoca, segons Miño, que “la diversitat d’ambients forestals s’hagi reduït perquè la vegetació ha cobert aquestes àrees obertes, i com a conseqüència algunes espècies ja no troben un nínxol ecològic, com els conills i les perdius, presa per a les aus rapinyaires”. En aquest sentit, el parc lluita per mantenir els productors agrícoles que encara queden, per ampliar la diversitat de l’espai i promocionar-lo. “Mantenir l’activitat primària és una eina de difusió i desenvolupament per Sant Llorenç. Donem suport a aquestes iniciatives amb finques públiques però també privades que es troben al perímetre. Així obtenim productes fruit de l’agricultura ecològica que són de qualitat, reduïm cadenes de comercialització, i valorem la nostra riquesa en aquesta àmbit, treballant en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible”, explica el director del parc. 
 
Una altra de les problemàtiques que afecten Sant Llorenç del Munt i de l’Obac és, segons Miño, “la concentració d’afluència de persones en llocs determinats que poden provocar l’erosió de camins i obliga a realitzar tasques de conservació específiques”. “És un parc molt nostrat que la població s’estima i l’ha fet seu. Més de mig milió de persones el primer que veuen quan obren la finestra al matí és el cim de la Mola!”, afegeix Miño. “És un parc que s’ha socialitzat molt. Quan va començar el projecte de conservació molts propietaris i municipis veien el parc com una imposició de l’administració, i ara ho entenen com un valor afegit al municipi”, puntualitza el director del parc.

Per consolidar aquest canvi social, la direcció del parc aposta per iniciatives com Viu al Parc, un seguit d’activitats que s’organitzaran a cadascun del municipis que formen part d’aquest entorn natural perquè “la població entengui que el seu poble no està al costat parc, sinó què forma part del parc. Volem identificar i vincular la població amb Sant Llorenç del Munt i de l’Obac”, assegura Miño. A Castellar la celebració tindrà lloc el proper 19 de maig amb la desena edició de la Festa del Riu. A partir de les 10 del matí, l’Àrea d’Esbarjo de les Arenes acollirà un esmorzar popular, una taller de titelles a càrrec de la Companyia Binixiflat, un espectacle de teatre infantil El peixet d’or, i el lliurament de diplomes a les entitats i escoles col•laboradores al projecte Rius.