martes, 28 de agosto de 2012

Entrevista a 'Deliciosa Smith', veu i baix de la Fundación Tony Manero



"Ens hem civilitzat!"


El plat fort de la nit de dissabte de la Festa Major serà la Fundación Tony Manero, que després de sis discs al mercat, actuaran per primera vegada a Castellar amb la intenció d’organitzar una multitudinària festa de disco i funk. La cita musical és aquesta nit a les 23 hores a la plaça de la Fàbrica Nova. Juan Carlos Díaz, “Deliciosa Smith”, veu i baix, de la Fundación Tony Manero, ens descobreix tots els detalls del concert.





Rocío Gómez, per L'ACTUAL

La Fundación Tony Manero porta gairebé dues dècades sobrevivint al mercat discogràfic. La formació ha canviat molt des dels seus inicis?

La primera actuació de la Fundació Tony Manero va ser el desembre de 1995. D’aquella formació només quedem Miguelito Superstar, Lalo López i jo. Actualment som nou músics al grup. En disset anys hem incorporat a grans professionals com Paquito Sex Machine o Ginés Brown, que també formen part del grup des de pràcticament els seus inicis.


Des de la indústria discogràfica es parla regularment de com ha afectat negativament la xarxa al món de la música, amb pèrdues milionàries. En el context actual és rentable ser músic? Es pot fer negoci?

La Fundación Tony Manero és un projecte que fem per gust, perquè ens estimem el concepte, i cuidem i mimem cada disc com els artesans. Som fidels al nostre públic i a la nostra marca. No volem prostituir el grup i per aquest motiu el temps de descans entre cada àlbum és llarg. Sabem el què volem i no tenim pressa per fer-ho. Cal puntualitzar que la majoria dels músics de la Fundación Tony Manero tenen projectes paral·lels. Si toquéssim només en un grup no podríem pagar factures, ni mantenir-nos. Alguns dels grups que han sorgit arran de la Fundación han estat Chocadelia Internacional, Los Fulanos, Disco Inferno i Cardova. Aquesta fórmula no ens va malament i ens funciona. El volum de feina va i ve, i és difícil tenir una estabilitat si no et busques la vida amb altres grups. Som empleats de la música!


La marca Fundación Tony Manero té molt registres. Des del Looking for la fiesta (2001), disc que us va donar a conèixer i que ressuscitava la música disco, passant per Click (2004) un treball molt més funk, fins a arribar al Pandilleros (2009), un àlbum que recull la BSO d’una pel·lícula fictícia, en un espectacle audiovisual concebut per representar-se als teatres. Què veurem a Castellar?

El ‘Pandilleros’ és una petita obra d’art que incloïa un còmic amb la història que explicàvem a les cançons. Va ser un treball molt minuciós però molt gratificant perquè vam crear del no res un disc amb concepció de musical perquè explicava la història d’uns personatges de carrer però molt complexos. Amb cada treball busquem la perfecció per fer créixer a la Fundación. A Castellar barrejarem les cançons més conegudes de la formació amb alguna versió i les cançons del nou disc. No patiu que no faltaran els nostres èxits per ballar i animar la festa major!


El vostre vestuari, com la música, també ha evolucionat molt en aquests vint anys.

Ens hem civilitzat! Quan ens vam fer relativament coneguts amb el single ‘Supersexygirl’ que apareixia a un spot publicitari, la nostra estètica era molt més cridanera, era un homenatge a la música disco, amb pantalons amb campana i colors llampants. El nostre darrer treball ‘Pandilleros’ no es podia presentar amb el mateix look que el ‘Looking for la fiesta’. El vestuari evoluciona amb la música, i per tant adeqüem l’estètica al disc. La roba és el nostre uniforme de treball. Intentem mantenir una imatge corporativa, de banda, però ara anem molt més còmodes. 


Quin serà el rumb de la grup. Amb Pandilleros heu deixat el llistó molt alt! 

Si als 90 fèiem un homenatge a la música dels 60-70, i al 2000 vam apostar per un so dels 80, el que toca ara és fer un disc amb aires de la dècada dels 90 però que soni 100% Fundación Tony Manero. Als altres àlbums les cançons es van gravar sense haver passat pel filtre del públic. Aquesta vegada, primer provarem les cançons en directe per veure si funcionen, la seva acollida, i per fer-les evolucionar fins saber fins a l’últim detall com volem que quedin enregistrades. Canviarem de fórmula de treball per donar-li la volta i aconseguir un nou so per a la Fundación. Encara no sabem el títol del nou disc i estem acabant de perfilar el repertori. En aquest sentit, Castellar ens ajudarà a veure com sonen en directe les noves cançons, per fer-les créixer poc a poc i aconseguir el so que busquem.

martes, 10 de julio de 2012

Els dinosaures són animals de sang calenta



Els dinosaures són animals de sang calenta
 
La castellarenca Meike Köhler participa en l’estudi de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que descarta la hipòtesi de l’ectotèrmia dels dinosaures 
 
Rocío Gómez, per L'ACTUAL


El debat que durant una cinquantena d’anys ha enfrontat a la comunitat científica per determinar si els dinosaures són animals de sang freda o de sang calenta ha arribat a la seva fi. L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb l’Institut Polar de Noruega, ha trobat evidències sobre la fisiologia endotèrmica dels dinosaures.

La investigació no buscava acabar amb aquesta incògnita històrica sinó que estava adreçada a conèixer millor la fisiologia dels mamífers remugants i com afecta al seu creixement variables com la temperatura exterior, les precipitacions o la disponibilitat d’aliments i aigua, segons apunta la castellarenca Meike Köhler, investigadora d’ICREA i paleontòloga de l’ICP, que ha participat en la investigació. “La hipòtesi central dels científics que defensaven que els dinosaures són de sang freda es fonamenta en la presència d’uns anells de creixement (LAGs) als ossos dels dinosaures que són iguals als anells de creixement que es troben als rèptils i als amfibis”, explica Köhler. “Els animals de sang freda paren de crèixer quan arriba l’hivern i els de sang calenta no paren de crèixer i per tant es creia que no es dipositaven aquests anells en els seus ossos”, apunta la castellarenca. Les LAGs són anells de creixement semblants als dels troncs dels arbres.

Durant la recerca sobre mamífers com els antílops, les cabres o les vaques, els investigadors de l’ICP van observar línies d’aturada de creixement als ossos d’un centenar de remugants, animals de sang calenta, i per tant van descartar l’ectotèrmia dels dinosaures, desmuntant l’argument clau de la hipòtesi que els dinosaures podien haver estat rèptils de sang freda. La investigació demostra que les LAGs no indiquen una fisiologia ectoterma sinó que visualitzen com canvia el metabolisme d’un animal en funció dels canvis estacionals, tant si és de sang freda o calenta. Aquests canvis són una herència comuna de tots els vertebrats. Fins ara es pensava que les LAGs eren pròpies de les criatures de sang freda ja que es relacionaven amb la incapacitat de l’animal per mantenir una temperatura corporal durant l’hivern donat els escassos recursos.

El debat sobre la fisiologia d’aquests animals prehistòrics que van poblar la Terra fa més de 230 milions d’anys, ha restat obert prop de cinc dècades, sense resposta, a falta d’un estudi comparatiu entre les diferents espècies de mamífers. “Era una estudi bàsic que feia molta falta perquè durant 50 anys no s’ha fet, i des de l’ICP encara no entenem perquè. Podem suposar que els mamífers no tenen aquests anells de creixement, però això s’hauria d’haver comprovat”, apunta Kölher.

El revolucionari estudi, que s’exposarà a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, obre la porta a una important línia de treball en la conservació de la biodiversitat actual del nostre planeta.