Entrevista a Jordi Pujol

"La festa s'ha acabat. Ens hem fet grans de cop"

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol inaugura el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Castellar del Vallès i omple l’Auditori d’El Mirador

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va inaugurar dimarts al vespre el quart curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Castellar del Vallès amb una conferència a l’Auditori d’El Mirador sobre l’IVA: Idees, Valors i Actituds a Catalunya. 

La primera parada de Pujol, que va arribar a la vila al voltant de les 6 de la tarda, va ser a Ca l’Alberola, on el va rebre una comitiva formada per representants del consistori i de l’Aula d’Extensió Universitària. L’expresident va signar al llibre d’honor de la vila, tancant la mateixa pàgina que va estrenar el 3 de juliol de 1982, en la primera visita oficial que va fer a Castellar del Vallès. En la dedicatòria Pujol desitjava “sort” als castellarencs i castellarenques per superar la crisi, i els encoratjava a "esforçar-se i lluitar per aconseguir-ho".

Durant la conferència que va tenir lloc a l’Auditori d’El Mirador amb el seu aforament de 300 persones complert, Pujol va assegurar què "és el moment de deixar enrere l’època de disbauxa que hem viscut en els darrers anys i recuperar la cultura de l’esforç” que segons Pujol, la seva generació "va posar en pràctica". “Ens hem convertit en una societat hedonista, amb idees equivocades, valors superficials i actituds frívoles, i això ha de canviar”, apunta el convergent.

Pujol assegura que l’estat espanyol s’ha comportat com un “nou ric, com en el cas d’Irlanda i Grècia gràcies a les subvencions de la Unió Europea", diners que l’expresident creu que “no s’han invertit en els sectors adients”. “Hem estat uns fatxendes. Ens va tocar la rifa perquè la quantitat de diners que van venir d’Europa era una fortuna. Hem tingut uns anys falsament bons però amb poca base, sobretot en el cas de la construcció”, comenta el convergent. “L’alegria a l’hora de consumir fa que l’economia vagi bé, però els diners no s’han gastat bé. La festa s’ha acabat. Ens hem fet grans de cop. Som com el nen que acaba de descobrir que els reis són els pares”, confessa Pujol. 

Pel que fa a les retallades que l’actual govern de la Generalitat està duent a terme en sectors com la Sanitat i l’Ensenyament, Pujol va apuntar que "tal i com es va fer en els anys 80, cal emmirallar-se en països com Alemanya, que ja han aplicat mesures similars per superar la crisi". D’altra banda, l’expresident va recordar que “l’estat del benestar i la sanitat actual, van ser en bona part gràcies als 23 anys de govern convergent”. 

En referència a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que regula l’ús del català a les escoles, Pujol assegura que "és inconcebible renunciar a la immersió lingüística” i lamenta que "les relacions entre Espanya i Catalunya estiguin tant deteriorades”. “Hem de defensar el català a peu i a cavall. Rebem una enorme quantitat d’immigració i el nostre desig és no rebutjar-la, incorporar-la a la nostra societat. Per fer-ho necessitem que sobretot els nens i els joves aprenguin català, i això es fa a l’escola”, assenyala Pujol.

Acollida d'Emergència l

Acollida d’emergència

La castellarenca Araceli Liso fa gairebé un any que participa al Servei d’Acollida d’Emergència que gestiona el Departament de Benestar Social de la Generalitat. Ja han passat per casa seva tres nadons.

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Tothom ha sentit parlar alguna vegada de les famílies d’acollida. Però potser de l’acollida d’emergència no. Aquest servei que gestiona el Departament de Benestar Social consisteix en l’acollida de nadons durant un termini màxim de 6 mesos, temps en què es preveu que es solucioni la situació de l’infant. La castellarenca Araceli Liso fa gairebé un any que en forma part com a família acollidora a través de la Fundació Infància i Família. 

“Coneixíem a la primera família acollidora de Catalunya. Des que ens van explicar la seva experiència sempre vam voler formar part del programa i ara que tenim temps i podem, ens hem llençat a la piscina”, explica Araceli Liso. Segons la castellarenca, l’única diferència entre els nadons acollits i un fill és que “saps que han de marxar”.“Els tracto com si fossin els meus fills. Se’ls agafa molt d’afecte però has de tenir molt clar que és un cosa temporal”, assegura l’Araceli. “Quan et posen als braços un nadó de 5 dies l’únic que vols és protegir-lo, sents una gran tendresa i voldries dir-li a cau d’orella que el cuidaràs i que no pateixi que amb tu no li passarà res”, afegeix Liso. 

Els casos d’infants que acaben a una família d’acollida són ben diversos: des de maltractaments, renúncia de la custòdia, fins a malaltia dels pares biològics. “Els nens estan a les famílies d’acollida fins que l’Administració decideix si poden tornar amb els pares biològics o bé han de marxar amb la família extensa o si van a parar al servei d’adopció”, explica la castellarenca. Les famílies acollidores no poden adoptar els nens que cuiden, és una de les condicions que estableix del Departament de Benestar Social. Per l’Araceli, aquesta qüestió no representa “un problema”. “Ja tenim un fill. Ens havíem plantejat adoptar però al final no ens vam decidir. Si adoptes ajudes només un nen. Si aculls, a molts més”, assegura Liso. 

La feina de les famílies acollidores és per la castellarenca molt reconfortant. “Em sento molt bé perquè penso que estic fent una bona obra. La meva satisfacció és enorme quan veig que se’n van molt millor del que han arribat”, assegura Araceli Liso. “Et deixen més del que s’emporten”, afegeix Liso. Els requisits per participar al projecte són tenir un habitatge en bones condicions, disposar de recursos econòmics suficients i una família estable. “A Catalunya som 300 famílies acollidores però encara hi ha més de 7.000 infants tutelats. No cal ser parella per acollir, les famílies monoparentals també són vàlides. Els nens ens necessiten i hem d’ajudar-los”, afegeix Liso.