Entrevista a Francesc Albardaner

“Colom va amagar el seu origen català per sobreviure” 

 
Francesc Albardaner, vicepresident del Centre d’Estudis Colombins, despulla la figura de Cristòfor Colom a El Mirador i defensa la seva catalanitat

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Moltes són les nacionalitats que se li han atribuït a Cristòfor Colom, entre les quals destaquen la genovesa i la catalana. El 1927 el peruà Luís Ulloa va presentar a Paris un llibre on defensava l’origen català d’aquest personatge històric. Ulloa va ser la primera veu científica que va clamar la catalanitat de Colom, enfrontant-se als experts que apostaven per la tradició genovesa. La recerca històrica, però, encara no ha pogut determinar un segle després quina és la nació a la qual pertany el descobridor d’Àmerica, a hores d’ara, apàtrida.
 
Creuant la porta que va obrir Ulloa, altres autors han seguint rastrejant documents històrics per trobar evidències que validin o descartin aquesta hipotesi. Aquest és el cas de Francesc Albardaner, membre de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i vicepresident del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona, que investiga els orígens de Colom des del 1986, i que dijous passat va oferir a la Sala d’Actes d’El Mirador la xerrada “La catalanitat de Colom. Ciència, història o fanatisme patrioter”.
 
Català o genovès, cristià i catòlic o cripto-jueu, són algunes de les incògnites antagòniques sobre aquest personatge històric. “En aquests últims 20 anys s’han dit moltes coses sobre la catalanitat de Colom: algunes són ciència i altres pura invenció. Jo considero que Colom era català de cultura i de fets, però hem de ser humils i racionals perquè els italians també tenen proves que són poderoses i per tant no és possible descartar res”, explica Albardaner. “Després de la meva recerca, de seguir estudiant i acumulant dades històriques, cada cop em sembla més vàlida la hipòtesi que era català”, afegeix l’autor. 
 
En aquest sentit, un dels documents que Albardaner assegura que podria aportar informació molt valuosa per a reconstruir els passos del descobridor del Nou Món, és l’expedient que el segle XIX va preparar el Vaticà per a la canonització de Colom. El Vaticà, però, ha denegat l’accés dels investigadors a aquest document. “Tot i què no podem examinar els documents del Vaticà, estic que segur que nous mètodes de recerca en el camp de la genètica ens ajudaran a corroborar les nostres sospites”, confessa l’investigador. 
 
D’altra banda, la figura de Colom, lloada durant segles, no ha aguantat bé el pes de la veritat històrica que l’ha identificat com “l’iniciador d’uns dels genocidis més grans que hi ha hagut a la història, la colonització americana, i no como l’heroi universal”, puntualitza Albardaner. L’autor apunta que el descobridor d’Amèrica podria haver estat un corsari del mediterrani, que hauria amagat deliberadament els seus orígens i la seva identitat "per sobreviure" i per preservar l’herència dels seus descendents. “Colom estava en contra de Joan II, va ser un pirata que va enfonsar l’armada del comte de Prades, el noble català més influent a la Guerra Civil catalana. Va amagar per raons de pes el seus orígens catalans. La seva família i descendents, segurament en connivència amb la corona, es van inventar la genovesitat com una cortina de fum”, afegeix Albardaner. “La catalanitat de Colom també demostraria l’existència d’un regne independent, de la conferència catalana, i que els reis Isabel i Fernando no van crear la unitat d’Espanya com tothom creu, dades importants ara que es parla d’aconseguir la independència de Catalunya”, conclou l’investigador.

Entrevista a Carles Capdevila, director diari ARA

"L’obsessió per educar de vegades ens paralitza ”

Entrevista a Carles Capdevila, director del diari 'ARA', que va passar dijous passat per Castellar per participar en el cicle de conferències 'L'educació com a motor de canvi social'

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

El periodista i escriptor va participar dijous passat al cicle de conferències ‘L’educació com a motor de canvi social. Crisi? Quina crisi?’, que organitza el Servei Educatiu Vallès Occidental VIII amb la col·laboració de l’Ajuntament. Capdevila va oferir una conferència sobre ‘Com educar amb humor’.

· Quan va descobrir l’humor com a eina per educar?

Educar amb bon humor és una vocació que tinc, una de les meves passions. He intentat barrejar les diferents facetes que tinc com a guionista de programa d’humor de tv, les conferències, ser escriptor i pare. He creuat el meu ofici amb la meva necessitat d’aprendre a educar. Cada cop sóc més pare i m’interesso més pel tema. Tinc 4 fills de 17, 15, 10 i 4 anys. 

· Per a què fa servir l’humor?

Com a teràpia, per superar les coses que em passen al dia a dia! Hem de desfogar-nos, i riure’ns de nosaltres mateixos. Ridiculitzar-nos a nosaltres mateixos ens ajuda a riure dels erross que cometem i a buscar una sortida. Hem d’agafar distància irònica d’aquesta obsessió per educar que de vegades ens paralitza. 

· Aquest tarannà pot conviure amb les normes i la disciplina?

Sí! La ironia és molt educadora. Abans era més tolerant però el pare d’adolescents es torna conservador per naturalesa perquè surt l’instint de protegir. Hem de recuperar alguns sentits elementals: el sentit comú, el sentit del ridícul i el sentit de l’humor. No només defenso el sentit de l’humor sinó també l’espontaneïtat, la naturalitat i tenir clar el rol que jugues a la família. El pare ha de ser pare, però a més de renyar ha d’entendre el seu fill. 

· Tens bon humor?

Tinc molt mal humor! Els catalans tenim moltes raons per estar emprenyats, però hem d’aprendre a desdramatitzar i tenir una actitud positiva. Els emprenedors són els que detecten un problema i busquen una sortida. Els altres són els emprenyadors. Amb totes les retallades que s’han fet a l’Ensenyament els professors són els que necessiten més humor. Quan més motius tens per estar desanimat, quan menys recursos tens, és el moment de ser més positiu. 

· Els periodistes tenen motius per estar desanimats?

Érem un quants periodistes que nos ens agradava què estava passant amb el periodisme. Pots queixar-te i no fer res, o provar-ho. Els diaris s’han de reinventar i nosaltres a l’ ‘ARA’ hem apostat per les xarxes socials i les eines multimèdia. A la premsa tradicional li costa reconvertir-se. En aquests dos anys ens hem posicionat, i estem a prop de diaris que porten molt de temps. Vivim un moment en què es demana immediatesa i rigor, amb molta competència i molta informació, i això de vegades va en contra dels mitjans que publiquen notícies poc contrastades.