Darrere la pista del president Lluís Companys

La tarda de dijous passat es va inaugurar a l'Arxiu d'Història de Castellar una exposició sobre el president de la Generalitat Lluís Companys, una mostra que repassa l'estret vincle entre el polític i el municipi. L'exposició recull fotografies, objectes personals i testimonis de castellarencs que van conèixer Companys, ja que el president va estiuejar a Castellar a finals dels anys 30. "La relació amb Castellar comença malauradament amb un fet tràgic, amb l'assassinat de Francesc Layret, que era diputat a Sabadell. Companys, que era amic seu, acaba agafant el seu lloc de diputat. El fet de ser diputat a Sabadell fa que conegui tota la zona del Vallès, i que li agradi Castellar i les Arenes", explica Oriol Vicente, president de l'Arxiu d'Història i comissari de l'exposició.

Segons els documents que disposa l'Arxiu, el període aproximat en què el president va estiuejar Castellar se situaria entre 1923 i 1928. De fet, encara es conserva la casa on estiuejava Companys, Cal Targa - que es troba al carrer de les Roques - , i l'hostal de les Arenes. D'altra banda, a l'exposició de l'Arxiu d'Història es documenta amb testimonis gràfics i fragments de la premsa de l'època, que Companys com a diputat i també com a president, va visitar Castellar per fer actes polítics i de caire institucional, com els mítings de suport a la Unió de Rabassaires o la inauguració de les Escoles Tolrà, diverses visites a l'alcalde Antoni Tort, amb qui mantenia una relació d'amistat, i un esmorzar a l'Hostal de les Arenes amb els periodistes que cobrien la informació de la Generalitat.

Entre els objectes que s'exposen a la mostra destaca un porta cigarrets de Companys "que va regalar al pare del castellarenc Josep Maria Ferrer, i que aquest va donar a l'Arxiu perquè es conservés", detalla Vicente. Per tal de contextualitzar la figura del polític, a l'exposició també es poden trobar altres objectes com una moneda emesa a Castellar el 37, que simbolitza la relació de Lluís Companys i Antoni Tort, o una ràdio RCA dels anys 30 que reprodueix el testimoni oral d'alguns veïns de la vila que van conèixer el president durant les seves estades a Cal Targa. "Ha estat molt important recuperar aquestes entrevistes que es van fer a Ràdio Castellar per Llorenç Genescà i Àlex Portolés. Són la memòria oral de la seva relació amb Castellar", apunta Vicente. Les entrevistes, que es van enregistrar el 2001, les protagonitzen Josep i Antònia Ferrer, Dolors Prats, Teresa Marra, Antònia Clapers, Maria Olivé, Joan Boadella, Maria Tort i Rosa Marcet.

Un dels objectius de l'exposició de l'Arxiu d'Història és donar a conèixer la part més humana de Companys. En aquest sentit, la mostra comptarà amb una part mòbil que recorrerà diversos espais municipals com el Mercat, la Biblioteca i alguns centres escolars. "A través dels testimonis orals hem descobert la seva relació amb un petit grup de gent il·lustrada de la vila, que anava a caçar a granotes a la bassa del Brunet o la seva amistat amb el Met dels Ocells, que li feia els seus encàrrecs", recorda el president de l'Arxiu.

Si fas clic, podràs escoltar l'audio de l'entrevista pel programa La Tarda de La Xarxa:

Història viva de Castellar

Cinc generacions de la família Espejo-Mora coincideixen a la vila, testimoni dels canvis que ha viscut el municipi 

Rocío Gómez, per L'Actual

Clemencia Mora García té 97 anys. És mare, àvia, besàvia i rebesàvia, la primera pedra a Castellar d’una família que compta amb cinc generacions, testimoni dels canvis que ha viscut el municipi en els darrers 50 anys. La Clemencia va néixer a un petit poble de la província de Còrdova, Villanueva del Duque, al bell mig de Sierra Morena. Als anys 40, en plena postguerra, va agafar la maleta i de la mà del seus segon marit, Eufemio Ribera, va canviar el sud pel nord, a la recerca de noves oportunitats, un camí que anys després reprendria la resta de la família. L’Eufemio i la Clemencia van decidir instal·lar-se a Castellar, un poble conegut per la seva potència tèxtil que buscava mans joves per als seus telers. L’arrelament va ser un altre dels factors que van fer que la parella apostés per la vila. Alguns familiars de la Clemencia feia anys que vivien a Castellar, i coneixien el territori. L’Eufemio va ser un dels primers sabaters de la vila. “Vam venir a Castellar perquè hi teníem família, i era el que es feia en aquella època. Un tirava de l’altre, i ens ajudàvem. Així vam acabar venint tots”, explica la Clemencia, que somriu quan recorda els primers anys a la vila. “Després de la riuada, que va destrossar Castellar, tot ha passat molt ràpid. Penso en el Castellar de quan vaig arribar i en el d’ara, i és com si el poble hagués nascut una altra vegada. Tot és nou per a mi”, confessa la gairebé centenària.

Però la història, moltes vegades, es repeteix, i així ho reconeix la Cristina Ondoño, de 31 anys, besnéta de la Clemencia i mare de l’Aitor, el nou membre de la família de tan sols 7 mesos. “Ara estem fent el camí que ja van fer els nostres avis. Molts joves hem de marxar a altres països d’Europa a buscar-nos la vida. Estic molt a gust a Castellar, i no ho canviaria per res del món, però si arriba el moment i no hi ha cap més opció, faríem la maleta per buscar un futur”.

Andalusia ja queda molt lluny per a la Cristina. Ha visitat el poble només un parell de vegades i és la primera generació que ha nascut i viscut a Castellar. La Cristina és esteticista i ha heretat la seva destresa amb les mans dels seus avis, l’Antonia Espejo, 75 anys i modista i filla de la Clemencia, i Diego Acedo, 77 anys i joier. El matrimoni, que fa més de 63 anys que es va casar un 13 d’abril de 1951, 8 anys després de la seva primera cita, va venir a Castellar per a reunir-se amb Clemencia.“Nosaltres vam venir a Castellar però ja estàvem casats i teníem tres fills. Abans vam passar per València i el 1975 va ser quan ens vam instal·lar al poble”, explica l’Antonia. En la seva adolescència passava els estius a Castellar i s’hi quedava fins la Festa Major. “Aprofitava per guanyar quatre duros cosint vestits per a la gent que volia estrenar roba per les festes. El que més em va impactar en aquells temps és que no hi havia pràcticament nens. Tot era camp, hi havia poques carreteres i anàvem a Sentmenat a peu”, afegeix la modista. Tant el seu marit com ella han treballat durant tot la vida, fins que es van jubilar, a dues de les fàbriques més emblemàtiques de Castellar: la Tolrà i la Fàbrica del Vidre.

La mare de la Cristina, i filla de l’Antonia, l’Eulàlia Acedo, fa quatre dècades que viu a Castellar. Amb poc més de 8 anys trepitjava per primera vegada la vila. Com per la seva filla, Còrdova no és més que el poble dels seus pares, l’Antonia i el Diego. “No l’enyoro, aquí hem tingut una vida feliç. A Castellar tothom es coneix, és més agradable que viure a una ciutat com Sabadell. Si et passa alguna cosa al poble la gent t’ajuda. És una altra manera de fer”, explica l’Eulàlia.

Mentre les dones de la família repassen anys i anys de vida a Castellar, la Clemencia s’encarrega d’una feina molt més important. Les seves mans encara són fermes, tot i la tremolor pròpia de carregar amb tantes dècades. Amb tot, els músculs que s’amaguen sota una pell plena de meandres, encara són prou forts per sostenir a l’última peça de trencaclosques familiar: l’Aitor. El seu rebesnét té només 7 mesos, 97 anys separen a dos castellarencs de segles diferents, història viva de dues èpoques, de dues maneres d’entendre el món, que durant uns anys coincidiran en un punt concret de l’univers: Castellar del Vallès.

El Banc d'ADN, la darrera esperança per als desapareguts

  

“Més de 4.600 famílies busquen desapareguts” 

Roger Heredia és membre de la divisió científica dels Mossos d’Esquadra, i besnét d’un soldat republicà desaparegut a la batalla de l’Ebre. Després de cercar per totes les vies què va passar amb el seu besavi, va decidir crear el Banc d'ADN, una base de dades genètica de les famílies que com ell també van decidir no rendir-se. És una iniciativa pionera, que compta amb el suport del Parlament: la darrera esperança per als desapareguts durant la Guerra Civil, perquè les restes de les fosses comunes siguin identificades i retornin amb les seves famílies.

Rocío Gómez, per L'Actual 
 

. Com va arrencar el Banc d’ADN?
Seguint la pista del meu besavi, en una xerrada del Memorial Democràtic el maig del 2010. Allà vaig conèixer el Marc Antoni Malagarriga, un altre familiar d’un desaparegut, i ens vam adonar que no hi havia cap banc genètic dels familiars directes dels desapareguts. Quan ells morin es perdrà la seva ressenya genètica i per tant la connexió, i la possibilitat d’identificar les restes de les fosses comunes. Ens vam posar en contacte amb el departament de genètica forense de la UB, i ens van ajudar a crear un protocol per a les mostres d’ADN. El desembre de l’any passat, el Parlament de Catalunya va aprovar impulsar i divulgar el Banc d’ADN.
 
· Quanta gent s’ha interessat per la vostra iniciativa?
Sabem que hi ha més de 4.600 famílies que busquen familiars desapareguts i han fet alguna gestió. De moment, hi ha unes 15 famílies a la base de dades del banc. Per donar-lo a conèixer, hem obert un projecte de microcenatge a Verkami per finançar un documental sobre aquesta iniciativa, i fer-ne difusió.
 
· El Parlament ha aprovat obrir les 240 fosses comunes. Encara hi ha fosses sense identificar?
Sí, creiem que n’hi ha prop d’un centenar. Afortunadament, també s’ha aprovat en seu parlamentària actualitzar la xifra de les fosses comunes a Catalunya.
 
· Com funcionen les extraccions?
La família ha d’enviar un arbre genealògic per determinar a qui se l’hi ha de fer l’extracció de sang, que té un preu de 150 euros. La UB custodiarà les mostres, i enviarà una part liofilitzada a les famílies, amb un document acreditatiu.

Entrevista a Francesc Albardaner

“Colom va amagar el seu origen català per sobreviure” 

 
Francesc Albardaner, vicepresident del Centre d’Estudis Colombins, despulla la figura de Cristòfor Colom a El Mirador i defensa la seva catalanitat

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Moltes són les nacionalitats que se li han atribuït a Cristòfor Colom, entre les quals destaquen la genovesa i la catalana. El 1927 el peruà Luís Ulloa va presentar a Paris un llibre on defensava l’origen català d’aquest personatge històric. Ulloa va ser la primera veu científica que va clamar la catalanitat de Colom, enfrontant-se als experts que apostaven per la tradició genovesa. La recerca històrica, però, encara no ha pogut determinar un segle després quina és la nació a la qual pertany el descobridor d’Àmerica, a hores d’ara, apàtrida.
 
Creuant la porta que va obrir Ulloa, altres autors han seguint rastrejant documents històrics per trobar evidències que validin o descartin aquesta hipotesi. Aquest és el cas de Francesc Albardaner, membre de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i vicepresident del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona, que investiga els orígens de Colom des del 1986, i que dijous passat va oferir a la Sala d’Actes d’El Mirador la xerrada “La catalanitat de Colom. Ciència, història o fanatisme patrioter”.
 
Català o genovès, cristià i catòlic o cripto-jueu, són algunes de les incògnites antagòniques sobre aquest personatge històric. “En aquests últims 20 anys s’han dit moltes coses sobre la catalanitat de Colom: algunes són ciència i altres pura invenció. Jo considero que Colom era català de cultura i de fets, però hem de ser humils i racionals perquè els italians també tenen proves que són poderoses i per tant no és possible descartar res”, explica Albardaner. “Després de la meva recerca, de seguir estudiant i acumulant dades històriques, cada cop em sembla més vàlida la hipòtesi que era català”, afegeix l’autor. 
 
En aquest sentit, un dels documents que Albardaner assegura que podria aportar informació molt valuosa per a reconstruir els passos del descobridor del Nou Món, és l’expedient que el segle XIX va preparar el Vaticà per a la canonització de Colom. El Vaticà, però, ha denegat l’accés dels investigadors a aquest document. “Tot i què no podem examinar els documents del Vaticà, estic que segur que nous mètodes de recerca en el camp de la genètica ens ajudaran a corroborar les nostres sospites”, confessa l’investigador. 
 
D’altra banda, la figura de Colom, lloada durant segles, no ha aguantat bé el pes de la veritat històrica que l’ha identificat com “l’iniciador d’uns dels genocidis més grans que hi ha hagut a la història, la colonització americana, i no como l’heroi universal”, puntualitza Albardaner. L’autor apunta que el descobridor d’Amèrica podria haver estat un corsari del mediterrani, que hauria amagat deliberadament els seus orígens i la seva identitat "per sobreviure" i per preservar l’herència dels seus descendents. “Colom estava en contra de Joan II, va ser un pirata que va enfonsar l’armada del comte de Prades, el noble català més influent a la Guerra Civil catalana. Va amagar per raons de pes el seus orígens catalans. La seva família i descendents, segurament en connivència amb la corona, es van inventar la genovesitat com una cortina de fum”, afegeix Albardaner. “La catalanitat de Colom també demostraria l’existència d’un regne independent, de la conferència catalana, i que els reis Isabel i Fernando no van crear la unitat d’Espanya com tothom creu, dades importants ara que es parla d’aconseguir la independència de Catalunya”, conclou l’investigador.