Entrevista a J.M. Mena, exfiscal

 

“Les lleis s’adapten als que tenen el poder”

Entrevista a Josep Maria Mena, exfiscal en cap de Catalunya i president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, que va oferir dimecres passat a la Sala d’Actes d’El Mirador la xerrada “La justícia... és justa?”

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

L‘exfiscal en cap de Catalunya i president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates,José María Mena, va oferir dimecres passat a la Sala d’Actes d’El Mirador la xerrada “La justícia... és justa?” al cicle de conferències ‘Converses per entendre el món actua’l’ que organitza l’Institut Castellar.

· La justícia és justa?

Respondre que no és una exageració i respondre que sí és una hipocresia. Per tant, és justa segons com.

· Què opina de les taxes judicials que es volen imposar?

Això no ha estat cosa de la justícia sinó del ministre Gallardón. Les taxes són un error, i el mateix ministre ho ha admès i ha anunciat que rectificarà aquesta mesura. És raonable que estiguem alerta perquè si es canvia i no s’implanta és per les protestes que s’han produït. El govern farà servir alguna estratègia per despistar-nos quan pugui i les tornaran a implantar. Busquen algun recurs d’ordre econòmic per dissuadir els ciutadans que vagin als tribunals i evitar el que costa la justícia. D’aquesta manera no augmenten el personal i disminueix la clientela dels jutjats que a hores d’ara estan desbordats. Això condueix a que les coses o s’arreglin a cops o a través d’òrgans privats d’arbitratge que s’han de pagar i que només serveixen pels que ja tenen diners.

· Quina és la causa de la saturació dels jutjats?

D’una banda, els tràmits processals i de l’altre el retard del retard. Si un expedient s’endarrereix repercuteix en altres plets que també es perllongaran en el temps. A més, és difícil aconseguir més rapidesa amb les lleis processals que tenim. Sempre que parlem de més rapidesa i agilitat als tribunals és a costa de perdre garanties de defensa. Només faltaria que la poca justícia que tenim a sobre tingués menys garanties!

· La justícia és igual per a tothom?

Qui té diners té un altre tipus de defensa però els tribunals són els mateixos per a rics i per a pobres. Els rics cometen delictes que són molt difícils d’investigar. Buscar comptes a paradisos fiscals o rastrejar societats a diferents països és molt complicat i ens cal l’auxili internacional que de vegades es facilita i de vegades no. Són delictes d’una investigació lenta i complexa. Els rics compten amb equips d’advocats, economistes i mercantilistes disposats a complicar-ho tot. D’altra banda, aquests casos es jutgen als mateixos tribunals col·lapsats on a la vegada està el cas de la baralla de veïns de la nit anterior.

· La saturació és per tant una de les causes principals d’un sistema judicial deficient?

Sí, i això té una solució difícil. Ja hi ha projectes per reformar la llei de tràmits processals però s’estan estudiant. M’agradaria que fessin una justícia amb més garanties i més ràpida.

· Les lleis han sabut adaptar-se a les demandes ciutadanes com és el cas de la dació en pagament?

No ens enganyem més, les lleis s’adapten molt bé però per als que manen i tenen el poder. Això no és cap secret i ho sap tothom! Els que no s’adapten són els pobres infeliços que són atropellats per la llei. Han tingut més d’un segle per canviar la llei hipotecària però això no li convé a les forces socials que són titulars del poder efectiu. 

· Això vol dir que el poder judicial no és independent?

Justícia no fa les lleis sinó que les fa el Parlament. La justícia és independent per aplicar les lleis i per tant la culpa no és dels jutges sinó de qui fa les lleis. Hem votat un Parlament majoritàriament conservador que en conseqüència farà lleis conservadores. No tenim allò que ens mereixem però sí allò que hem votat.

 

Entrevista a Francesc Albardaner

“Colom va amagar el seu origen català per sobreviure” 

 
Francesc Albardaner, vicepresident del Centre d’Estudis Colombins, despulla la figura de Cristòfor Colom a El Mirador i defensa la seva catalanitat

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

Moltes són les nacionalitats que se li han atribuït a Cristòfor Colom, entre les quals destaquen la genovesa i la catalana. El 1927 el peruà Luís Ulloa va presentar a Paris un llibre on defensava l’origen català d’aquest personatge històric. Ulloa va ser la primera veu científica que va clamar la catalanitat de Colom, enfrontant-se als experts que apostaven per la tradició genovesa. La recerca històrica, però, encara no ha pogut determinar un segle després quina és la nació a la qual pertany el descobridor d’Àmerica, a hores d’ara, apàtrida.
 
Creuant la porta que va obrir Ulloa, altres autors han seguint rastrejant documents històrics per trobar evidències que validin o descartin aquesta hipotesi. Aquest és el cas de Francesc Albardaner, membre de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i vicepresident del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona, que investiga els orígens de Colom des del 1986, i que dijous passat va oferir a la Sala d’Actes d’El Mirador la xerrada “La catalanitat de Colom. Ciència, història o fanatisme patrioter”.
 
Català o genovès, cristià i catòlic o cripto-jueu, són algunes de les incògnites antagòniques sobre aquest personatge històric. “En aquests últims 20 anys s’han dit moltes coses sobre la catalanitat de Colom: algunes són ciència i altres pura invenció. Jo considero que Colom era català de cultura i de fets, però hem de ser humils i racionals perquè els italians també tenen proves que són poderoses i per tant no és possible descartar res”, explica Albardaner. “Després de la meva recerca, de seguir estudiant i acumulant dades històriques, cada cop em sembla més vàlida la hipòtesi que era català”, afegeix l’autor. 
 
En aquest sentit, un dels documents que Albardaner assegura que podria aportar informació molt valuosa per a reconstruir els passos del descobridor del Nou Món, és l’expedient que el segle XIX va preparar el Vaticà per a la canonització de Colom. El Vaticà, però, ha denegat l’accés dels investigadors a aquest document. “Tot i què no podem examinar els documents del Vaticà, estic que segur que nous mètodes de recerca en el camp de la genètica ens ajudaran a corroborar les nostres sospites”, confessa l’investigador. 
 
D’altra banda, la figura de Colom, lloada durant segles, no ha aguantat bé el pes de la veritat històrica que l’ha identificat com “l’iniciador d’uns dels genocidis més grans que hi ha hagut a la història, la colonització americana, i no como l’heroi universal”, puntualitza Albardaner. L’autor apunta que el descobridor d’Amèrica podria haver estat un corsari del mediterrani, que hauria amagat deliberadament els seus orígens i la seva identitat "per sobreviure" i per preservar l’herència dels seus descendents. “Colom estava en contra de Joan II, va ser un pirata que va enfonsar l’armada del comte de Prades, el noble català més influent a la Guerra Civil catalana. Va amagar per raons de pes el seus orígens catalans. La seva família i descendents, segurament en connivència amb la corona, es van inventar la genovesitat com una cortina de fum”, afegeix Albardaner. “La catalanitat de Colom també demostraria l’existència d’un regne independent, de la conferència catalana, i que els reis Isabel i Fernando no van crear la unitat d’Espanya com tothom creu, dades importants ara que es parla d’aconseguir la independència de Catalunya”, conclou l’investigador.