Entrevista al Pare Manel

"Parlar de Déu amb la panxa buida és més difícil" 

El mediàtic Pare Manel, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2009, tanca el cicle de xerrades 'Stop' organitzat pel Grup 3 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

El sacerdot Manel Pousa, conegut com a Pare Manel, va cloure la tarda de dijous el cicle de xerrades organitzat pel Grup3 ‘Stop! Tu què penses de la situació actual? I què en dius? Més d’un centenar de persones es van apropar a El Mirador per escoltar les seves reflexions al voltant de la crisi.

El Pare Manel destaca pels projectes d’ajuda als col·lectius en risc d’exclusió social als barris barcelonins de Verdum i Roquetes, centrats sobretot en l’àmbit de la infància i la joventut, i reclusos de diverses presons, que vehicula a través de la fundació Pare Manel. Amb l’objectiu de recaptar fons per a l’entitat, any rere any, el sacerdot organitza una gala benèfica que enguany ha comptat amb el suport d’artistes com Andrea Motis, Manel Fuentes, Sílvia Pérez Cruz, Joan Manel Serrat o el Mag Lari . La 17a edició de l’espectacle, que va tenir lloc al BTM, el passat 4 de juny, va aplegar 1.900 espectadors. “Els artistes s’entreguen a fons i fan la seva millor actuació. Estem molt satisfets perquè sempre comptem amb el suport de molta gent que col•labora amb els nostres projectes”, explica Manel. “El 80% dels nostres recursos els destinem als projectes dels infants amb activitats extraescolars com equips de futbol i bàsquet, ludoteca, tallers, casals o psicomotricitat, i també als joves que es troben a l’atur per a la seva reinserció laboral”, afegeix el mossèn.

Els ciutadans que busquen aixopluc a la Fundació Pare Manel augmenten dia rere dia. La crisi fueteja especialment als que menys capacitat econòmica tenen i els condemna a dedicar els seus esforços a la supervivència. “Cáritas i Creu Roja han triplicat els àpats que ofereixen cada dia. El problema de la immigració s’agreuja, cada cop hi ha més sense papers. Augmenta la demanada però tenim menys recursos”, explica el sacerdot. En aquest sentit, la reinserció dels reclusos que surten de la presó és pel mossèn “una assignatura pendent”. “Hi ha cinc persones que han sortit de la presó que viuen amb mi, i alguns que tenen permís penitenciari que dormen i mengen a casa. Tota ajuda és poca, a molts no els espera ningú, no tenen família”, assegura el Pare Manel.
 
El sacerdot, nascut a Granada el 1945, es va ordenar amb 31 anys. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i la Medalla d’Honor de Barcelona per la seva vocació d’ajuda als menys afavorits. “La meva família, que no és practicant, em va ensenyar a compartir amb qui menys en té. Mai he pogut separar l’evangeli de l’acció social, però reconec que parlar de Déu amb la panxa buida és difícil perquè la gent no pot entendre aquest Déu”. De fet, el mossèn reivindica que els sectors de poder de l’esglèsia i els creients “segueixin l’exemple de Jesús, que estava al costat de la gent exclosa per la societat com ara els pobres, les prostitutes, els homosexuals i els drogoaddictes. Eren els seus preferits”. “Hi ha moltes més coses que ens uneixen de les que ens separen, totes les famílies discuteixen però al cap i a la fi, són família. Tots necessitem ajuda, i tothom ha d’aprendre a ajudar”, conclou el Pare Manel.

Pel cicle de xerrades al voltant de la crisi organitzat pel Grup3 han passat ponents com 'Eduardo Ocio, dels Drapaires d’Emaus, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i la metgessa i monja benedictina, Teresa Forcades, la conferenciant que més públic va aplegar superant l’aforament de l’Auditori amb 400 persones.

Crònica xerrada del cardiòleg Ramon Brugada

"La mort sobtada és un assassí silenciós" 

El cardiòleg i degà de la Facultat de Medicina de Girona, Ramon Brugada, desvetlla els avantatges de ser un municipi cardioprotegit 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL

“Salvar la vida d'una persona que pateix un infart és qüestió de 10 minuts”, així de contundent es va mostrar el doctor Ramon Brugada, que la tarda de dilluns va oferir una xerrada a l'Auditori Miquel Pont sobre la seva experiència com a responsable del projecte de desfibril·lació pública de la demarcació de Girona.

La conferència va arribar de la mà de l'anunci públic que Castellar serà el quart municipi cardioprotegit -fora de les comarques gironines- de Catalunya. Aquesta fita ha estat possible gràcies a la donació de 30.000 euros de l'Associació de Veïns d'El Racó, quantitat que es materialitzarà en 12 desfibril·ladors. De fet, tant l'alcalde de la vila, Ignasi Giménez, com la presidenta de l'entitat, Marta Martí, presents durant el col·loqui, van posar de manifest la importància de comptar amb aquests dispositius als principals espais públics de la vila perquè poden ser l'element clau per a salvar vides. “Sembla inaudit que una iniciativa com aquesta sorgeixi d'una associació, i hem donar les gràcies per les seves ganes, il·lusió i empenta”, va assegurar l'alcalde.

El cardiòleg de l'Hospital Josep Trueta i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Ramon Brugada, va explicar que el cor més perfecte és el dels atletes perquè “són més grans i gruixuts per rebre i poder impulsar més sang, i més lents per tenir més temps per obrir-se”. “El cor és una màquina perfecta i si fem esport es torna més eficient, però de vegades falla. Si deixa de bategar i comença a tremolar, el cervell falla i les neurones moren perquè la sang no arriba al cervell”, va assegurar Brugada. En aquest sentit el cardiòleg va revelar algunes dades significatives com per exemple que la mort sobtada mata cada any 8.000 individus, produint 10 vegades més morts que els accidents de trànsit. “La mort sobtada cardíaca és un assassí silenciós. Els problemes cardíacs afecten totes les edats: nadons, esportistes o gent gran. El 30% de les persones que pateix un infart moren, la meitat abans d'arribar a l'hospital. Només a Espanya es produeixen 70.000 infarts”, va explicar Brugada.

Les causes d'una mort sobtada poden ser d'origen genètic però també poden estar relacionades amb els hàbits de salut. En aquest sentit el sedentarisme, una alimentació poc equilibrada o fumar són factors de risc per patir una malaltia coronària. Per prevenir una mort sobtada o un infart, que el cardiòleg va definir a tall d'exemple gràfic com un “tapament de canonades”, cal apostar per millorar els hàbits de salut, fer exercici sota control mèdic, tenir en compte antecedents familiars de mort sobtada, continuar amb la recerca mèdica i la seva translació als pacients així com també reivindicar i consolidar la desfibril·lació pública. “És important conscienciar als infants en l'esport, els bons hàbits, i fer revisions mèdiques que incloguin electrocardiograma. Cada cop hi ha més obesitat i ja trobem malalties coronàries en persones de 30 anys”, va afegir el doctor.

Si les mesures de control i prevenció fallen, els dispositius de desfibril·lació pública esdevenen indispensables. “Hem d'aconseguir que salvar una vida gràcies a un desfibril·lador públic deixi de ser notícia. Quan el cor s'atura i comença a tremolar comença un compte enrere de 10 minuts. El primer minut encara tenim moltes opcions de salvar la persona, el minut 9 la probabilitat és força més baixa”, va sentenciar Brugada.

Després d'exposar la seva experiència en l'àmbit de la recerca de les malalties coronàries i de les morts sobtades inexplicades que són el 15% de les autòpsies on no es troba cap causa de la mort, el cardiòleg va detallar la lluita dels metges per aconseguir la proliferació de municipis cardioprotegits a la demarcació de Girona. “Una de les fites que hem aconseguit després de 3 anys ha estat que el decret sobre aquests dispositiues es modifiqui perquè qualsevol ciutadà en cas d'emergència pugui fer ús dels desfibril·ladors públics. Abans només els podien fer servir persones qualificades i amb formació. La desobediència d'aquesta norma estava penada amb una multa”, apunta Brugada.

Així, a Girona per cada 1.500 habitants s'instal·larà un d'aquests dispositius a un espai públic. El servei està coordinat amb el Servei d'Emergències Mèdiques. Sota el protocol ACTUA DEAs, la rutina d'ús comença per avaluar la consciència de l'individu, una trucada a emergències, aplicar el desfibril·lador i esperar l'ambulància. “És molt important la divulgació de l'existència dels dispositius i l'entrenament dels ciutadans. A Girona es formaran cada any estudiants de més de 16 anys per actuar en una situació d'emergència. Si en un equipament municipal o al carrer algú pateix un infart disposarem d'una nova generació compromesa i formada per actuar. De moment ja portem 8 vides salvades”, va corroborar el doctor. La conferència es va cloure amb uns vídeos explicatius del funcionament dels desfibril·ladors així com també una demostració simulada dels dispositius que properament s'instal·laran al municipi.