Entrevista a Andrea Motis

La plaça d'El Mirador esdevindrà el divendres de Festa Major, 9 de setembre, el punt de trobada pels amants del swing i el jazz. A partir de les 22h, Andrea Motis & Motis Rossy Quintet arrencaran la Tri Sona Swing, que també comptarà amb l'actuació de la Castellar Swing Band i el sextet Shakin'All. Improvisació, estàndards de jazz i lindy hop per escoltar però sobretot per ballar.

La jove Andrea Motis, forjada a la Sant Andreu Jazz Band de la mà de Joan Chamorro, amb només 20 anys ja s'ha posicionat amb empenta i decisió com una de les noves promeses de l'escena del jazz. Després d'una gira de concerts que l'ha portat per arreu d'Europa, la cantant, trompetista i saxofonista fa parada de nou a Castellar.






- Andrea vindràs acompanyada pel trompetista Félix Rossy. Quin espectacle oferireu a la plaça d'El Mirador?
Serà un concert especial perquè no tocaré amb el meu grup habitual. Tocaré amb músics amb els que no he fet mai cap concert formal, ens coneixem i som amics, són músics de la meva generació. El trompetista Félix Rossy va tenir la idea de fer aquesta formació pel concert que comptarà per exemple amb grans músic com Toni Saigi o Jordi Pallarés, entre d'altres. Intentarem fen temes swing i estàndards perquè la gent pugui ballar però també donarem un espai per a la improvisació. Entre els músics de jazz sempre ens deixem un espai lliure, espontani, on no sabem què pot passar. 


- El jazz i el swing són estils aptes per a tots els públics?
I tant! El swing és una música molt popular, molt alegre i ballable, que agrada a tothom. Tant els adults, com la gent gran o els nens, s'ho passaran d'allò més bé amb nosaltres. Serà un concert molt agradable, ple de ballarins de swing de Castellar, amb músics joves... Veure la gent ballar en una festa major, a l'aire lliure, sempre dóna molta alegria i és un afegit.


- Han passat cinc anys des de la teva irrupció al panorama musical i els teus primers concerts. Cap a on va ara, amb 20 anys, Andrea Motis?
Vaig a per un nou disc! Hem signat un contracte amb la discogràfica Impulse Records i hem gravat un disc a Nova York amb el quintet que lidero juntament amb Joan Chamorro. És un treball on la novetat és que hi ha tres temes originals que són composicions meves, també un tema que ha composat el pianista Ignasi Terraza i també una altra cançó que ha fet el saxofonista Perico Sambeat. A més tindrem músics convidats de renom, de nivell internacional com l'Scott Robinson. Per primera vegada també hem enregistrat cançons en català, una original de Sambeat, una versió de Louisina i els Camps de Cotó dels Amics de les Arts i de l'havanera la Gavina. El disc es publicarà el febrer de 2017, però a partir de l'octubre farem una gira prèvia de presentació. Ara estem centrats en el quintet, hem signat amb la discogràfica per més d'un àlbum. La línia serà gravar estàndards de jazz però també cançons originals.


- Al nou disc t'estrenes com a compositora. Quin és el procés que segueix una cançó des que neixen les primeres notes de la melodia?
Quan acabo una cançó que crec que pugui encaixar amb el quintet li ensenyo al nostre pianista, l'Ignasi Terraza, que m'ajuda amb l'harmonia, a perfilar la cançó i fins i tot a acabar la melodia. Després li poso lletra, l'assagem i veiem quin ritme hi encaixa més, l'anem provant per rodar-la. De les tres cançons que he composat una és instrumentals i les altres dues són en anglès.


- Fer-se un lloc al món de la música no és gens fàcil. El talent necessita anar de la mà de la sort?
He tingut moltíssima sort que a Joan Chamorro l'interessés treballar amb mi des de ben joveneta. Ha mogut molt la proposta que tenim junts i això m'ha fet créixer i aprendre molt, m'ha permès tocar amb músics molt bons i això et dóna molta experiència. He tingut molta sort i a més m'ho he passat molt bé. Amb tot, t'has d'esforçar molt, has de donar-ho tot, posar-hi moltes ganes, t'ha d'agradar i a més has d'intentar trobar algú amb qui treballar amb qui t'avinguis. Però si no tens aquesta casualitat no passa res. El més important és donar sortida a les teves creacions, tocar, composar, improvisar. Això t'ajudarà en el teu creixement personal.

Entrevista a Manel

Manel estrena nou disc - Jo competeixo - a la Festa Major de Castellar. La formació de pop català torna a la vila set anys després del seu primer concert on presentaven el seu àlbum de debut  'Els millors professors europeus'. Serà dissabte 10 de setembre, a partir de les 23h, quan la banda porti a l'Institut Puig de la Creu les cançons que els van catapultar a primera línia del panorama musical però també les noves composicions, més electròniques i amb aires tropicals. L'Actual ha entrevistat a Martí Maymó, baixista del grup.

- Aquests set anys de distància entre el primer concert i el que oferireu durant la Festa Major, han donat per molt per Manel.
Sí, la situació ha canviat molt. Quan vam venir teníem un disc, feia mig any que l'havíem publicat. Érem quatre 'tios' que fèiem cançons i de cop i volta va començar a venir gent als concerts, i nosaltres vam al·lucinar. No ens coneixia ningú i estàvem a l'expectativa de què podria passar perquè ningú no ens assegurava que fos només un cosa del moment. Ara després de set anys tenim tres discos més, molts concerts al darrera. El grup ha evolucionat, si t'escoltes el primer i l'últim disc són molt diferents, no tenen res a veure. Com la primera vegada venim a Castellar amb moltes ganes que la gent s'ho passi bé, de fer-los ballar. Encara serà estiu i això s'ha de notar.

- Com ha rebut el públic aquest canvi d'estil a Jo competeixo, més tropical i electrònic que els anteriors?
Tenim la sensació que molt bé. Sortim de cada concert molt contents, convençuts que alguna cosa fem bé. Sempre hi haurà algú que prefereixi el que fèiem als primers discs però segur que també hi ha gent que no ens seguia i ara ho fa. Ara estem de gira de presentació, una gira que durarà un any. Pararem la gira de presentació quan estiguem cansats de cantar les mateixes cançons, la gent nota quan no estàs connectat.

- Ha estat una evolució premeditada o ha estat fruit del moment, de créixer com a músics?
No som capaços de teoritzar del que volem anar a buscar abans de fer la feina. Quan vam gravar el segon disc estàvem convençuts que sonava molt diferent del primer, que hi havia un gran canvi, i després ens deien que era un disc continuista. Les cançons van sortint, ha estat un any i mig de fer cançons. Ens movem molt per impulsos, i provem els ritmes i arranjaments que millor van amb la lletra i la melodia. Per tant, no ha estat ni buscat ni premeditat, ha sorgit.

- Com convidaries als castellarencs a venir al vostre concert?
A Castellar del Vallès hi ha moltíssims concerts per Festa Major, i a més a l'aire lliure. Els diria que no es quedin a casa, que facin l'esforç perquè val la pena gaudir de la música en directe, sigui dels Manel o de qualsevol altre grup. Tenim la sort de tenir a l'abast molts concerts, molts festivals, i cal aprofitar l'oportunitat per aixecar-se del sofà i sortir de casa per trepitjar un concert i escoltar música.

Entrevista a Toti Soler

 

Toti Soler: "Mai no morirà ni la cançó ni la poesia" 

Entrevista al cèlebre guitarrista que, en el marc del 20è aniversari de la mort del poeta i cantautor Ovidi Montllor, actua aquest divendres (21.30h) a l'Auditori Municipal 

 Rocío Gómez, per L'Actual

· Aquest divendres portaràs a l'Auditori l'espectacle 'Ovidi, un poema sense acabar'. Què hi trobarem?
És un recital, amb l'actor Joan Massotkleiner i la cantant Gemma Humet, i jo que toco la guitarra. Vaig acompanyar durant més de 20 anys l'Ovidi, i en els meus recitals sempre he inclòs alguna cançó seva. Tot i que el 2015 fa 20 anys de la seva mort, no necessito que sigui una data rodona per fer-li un homenatge. Sempre que he pogut, ho he fet. Era el meu amic.

· El títol del recital fa referència a Salvat-Papasseit, un dels poetes que més va recitar Ovidi Montllor.
Hem fet una tria dels poetes preferits de l'Ovidi, entre ells Salvat-Papasseit, una selecció de poemes que recita en Joan. També hem seleccionat les cançons més representatives de l'Ovidi, i les canta la Gemma Humet, què és molt jove però té molt de futur. Jo acompanyo amb la guitarra els poemes i les cançons, i canto alguna cançó com 'Què et sembla Toti?', una cançó que em va dedicar l'Ovidi.

· Com el vas conèixer?
Tenia 15 anys i ja feia de músic professional, sobretot a discs d'estudi. En Quico Pi de la Serra em va demanar que participés al disc d'un noi... que era l'Ovidi. Des del 74, sempre vam treballar junts. Tothom qui va conèixer l'Ovidi Montllor, el va estimar.

· Què hi havia darrere de l'actor i del músic?
Era una persona senzilla però especial. Era un home que volia fer teatre, de molt jove, i després va descobrir que el que li agradava era la cançó i la poesia. Ell deia que era 'Un entre tants'. Així va titular un dels seus discs. Era profund, intel·ligent, despert, i veia clarament els problemes de la societat. Les seves cançons explicaven la seva visió del món, i podem observar com fa 40 anys, les seves lletres ja parlaven de temes que són plenament actuals.

· Què et sembla la nova fornada de poetes i cantautors, menys reivindicatius i més sentimentals?
Mai no morirà ni la cançó ni la poesia. Sempre tindrem noves fornades de cantautors. Parlar d'amor és tan important com parlar de qualsevol altra cosa. És per l'amor que tots estem vius, és per l'amor que tot continua. L'Ovidi tenia molts poemes d'amor. De fet, recitava moltíssim a Salvat-Papasseit, que era el poeta de l'amor. Hi ha gent boníssima que no necessita reivindicar cap injustícia.

· Per quan nou disc?
Després de voltar per tot el món, ara estic a un poble de l'Empordà composant les cançons del que serà un disc doble de guitarra, que es dirà 'Temes i transparències'. És música tranquil·la, que em surt de l'ànima i convida a meditar. També preparo un doble disc que es publicarà al Japó, que inclourà una reedició del 'Vida secreta'(2006). D'altra banda, sortirà amb l'Enderrock un dels meus singles dels anys 70. També vaig ser jove i vaig fer rock!