Pisos a preu de 1998

Creix la venda de pisos a preus baixos a Castellar. Els lloguers han pujat el 2014 una mitjana de 60 euros

En l'últim trimestre del 2014 el preu mitjà dels pisos tant en lloguer com en venda, ha augmentat tímidament a Castellar del Vallès. Així ho han constatat des de la Cambra de la Propietat de Sabadell. "A principis d'any el preu mitjà de lloguer era de 511 euros, a dia d'avui el preu mitjà del lloguer és de 558 euros", explica Jaume Torras, gerent de la Cambra de la Propietat. Amb tot, els lloguers han experimentat una baixada important en els últims cinc anys, fruit de l'esclat de la bombolla immobiliària i del context de crisi. El 2009, el preu mitjà d'un pis de lloguer a Castellar del Vallès era de 669 euros, més de 100 euros més car que els pisos que es lloguen a hores d'ara segons revelen les dades recollides per la Cambra de la Propietat. Malgrat el petit repunt dels preus, el 2014 ha estat un any en què s'han signat molts contractes de lloguer a la vila.

Tot i l'augment de castellarencs que opten per llogar en lloc de comprar, condicionats per factors com el context econòmic i la mobilitat laboral, encara estem lluny de països europeus com Alemanya on el 48% dels pisos són de lloguer. "El primer trimestre de l'any es van signar 85 operacions, el segon 102 operacions, i el tercer 91 operacions. El 2009 la mitjana mensual de pisos que es llogaven era de 74. A Espanya el 17% de la població tria el lloguer", assegura Torras.

A LA RECERCA DE PISOS BARATS || Quant a la venda de pisos, des de la Cambra de la Propietat asseguren que el 2014 han augmentat lleugerament les vendes "però només amb els pisos d'oportunitat, de preus baixos, la resta de venda està parada". En aquest sentit, el gerent de la Cambra reconeix que "els pisos cars no tenen sortida. La gent només signa hipoteques de pisos assequibles. Esperem que el 2015 es comenci a trencar aquesta tendència si s'aconsegueix més estabilitat i recuperació econòmica".Segons les dades de la Cambra de la Propietat de Sabadell, el preu del metre quadrat a Castellar oscil·la entre els 800 i els 1000 euros, a nivells de l'any 1998.

Per exemple, al catàleg virtual de pisos de l'immobiliària castellarenca Eurollar hi figuren habitatges amb preus a pols oposats. Al Balcó de Sant Llorenç podem trobar una casa unifamiliar de 248m2, en una finca de 710m2, amb tres habitacions, sala polivalent i dormitori suite per 246.000 euros. Per contra, un pis de 81 m2 a la plaça Forjador, amb 3 habitacions sense ascensor, amb terrassa i balcó, arriba amb prou feines als 76.000 euros. "Fa 7 anys compraves una casa per 300.000 euros, que ara pots trobar per 130.000 euros. En molts casos els preus han baixat un 50-60%, a nivells de finals dels anys 90", explica Albert Riera, propietari de l'immobiliària Eurollar de Castellar. "Les vendes han augmentat el 2014 més que els lloguers, tot i que en comparació amb dades d'abans de la crisi, es lloga molt més", constata Riera.

A hores d'ara, l'estoc de pisos a les immobiliàries és encara superior a la demanda del mercat. "En l'època del 'boom' es construïen 13 habitatges per cada miler de persones, quan la necessitat era de sis. Encara hem de donar sortida a tots aquests habitatges", apunta Torras. "Els inversors aposten per comprar pisos perquè la rendibilitat dels diners és més alta que als bancs. Quan compres un pis i el poses en lloguer, pots aconseguir fins un 3,5%. Els diners generen incerteses", sentencia el gerent de la Cambra de la Propietat.

La dació en pagament s'obre camí

L’Ajuntament ha gestionat 300 ajuts a l’habitatge el 2013-14 que sumen 456.000 €. La PAH de Castellar ha aconseguit aquest any setze dacions en pagament

El risc d’exclusió residencial és un dels drames socials de l’actual crisi econòmica que fueteja dia a dia ciutadans que perden la seva llar a mans de les entitats bancàries. Amb tot, poc a poc la dació en pagament s’obre camí. Des de la regidoria d’Habitatge revelen que aquest 2014 les entitats financeres han tramitat un total de 45 processos de dació en pagament al municipi, i que no s’ha produït cap execució hipotecària segons consta a l’Oficina Local de l’Habitatge. Les dades contrasten amb les del 2013, en què es van dur a terme 26 tramitacions de dació en pagament i 21 execucions hipotecàries. 

Amb l’objectiu d’ajudar a les famílies en risc de desnonament de l’habitatge en propietat o de lloguer, l’Ajuntament va gestionar, entre 2013 i 2014, 300 ajuts de la Generalitat i del mateix Ajuntament per a 240 unitats de convivència. “Com a administració més propera al ciutadà, en els darrers dos anys hem donat suport econòmic a moltes famílies del municipi en les seves necessitats de l’habitatge, perquè no podien fer front a aquestes despeses. L’import de les ajudes entre 2013 i 2014 ha estat de 456.000 euros”, explica Aleix Canalís, tinent d’alcalde de Territori. Les ajudes s’han destinat, fonamentalment, per a famílies immerses en un procés d’execució hipotecària, o víctimes d’un desnonament, per pagar quotes impagades de lloguer o hipoteca, i també les fiances per a un nou lloguer. 

A banda, l’Ajuntament té a disposició tres habitatges de protecció oficial en conveni amb l’Agència Catalana de l’Habitatge. Aquests tres pisos, que en l’actualitat es troben ocupats, es destinen a estades puntuals per casos d’emergència social de famílies, a l’espera que puguin resoldre la seva situació i accedeixin a altres recursos d’habitatge. Cal remarcar també que sis famílies afectades per desnonaments o processos d’execució hipotecària han llogat pisos a preu assequible a través de la borsa de mediació de l’Oficina Local d’Habitatge. L’import mitjà que paguen aquestes famílies és de 373,42 euros al mes. 

El suport municipal a aquestes famílies en risc d’exclusió residencial no es restringeix només a ajuts econòmics. Segons un comunicat de premsa de l’Ajuntament, també es posa a l’abast dels ciutadans serveis d’atenció i mediació, serveis que han rebut 250 visites en els darrers dos anys. “Quan una família viu un procés així, es troba en una situació de desempara. Mirem de fer un acompanyament perquè puguin trobar una situació viable al seu problema d’habitatge. Comptem amb un assessor de Càritas que ajuda als ciutadans a gestionar els seus casos amb els bancs”, puntualitza Canalís. 

DOS ANYS DE PAH || Un altre dels col·lectius que més ha treballat per garantir el dret a l’habitatge és la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). A Castellar, la plataforma va començar a donar les seves passes a principis de 2013. Per a la PAH, l’any acaba amb un balanç positiu perquè han pogut ajudar a bona part de les famílies que han buscat aixopluc en la plataforma. “El 2013 vam aconseguir 3 dacions en pagament. Aquest any ja portem 16 dacions en pagament, una condonació del deute d’un pis subhastat, 4 lloguers socials i refinançaments de deutes. Estem en procés d’aconseguir 15 dacions en pagament més”, explica Annabel Cañadillas, membre de la PAH Castellar. De fet, la mateixa Annabel va aconseguir una dació en pagament el passat mes de juny, gràcies a les pressions de la PAH de Castellar. “La PAH s’encarrega d’assessorar a les famílies perquè siguin més fortes i coneguin quines eines tenen per poder negociar amb els bancs. Els expliquem que no és culpa seva i els acompanyem en el procés”, afegeix l’Annabel. 

En aquest dos anys de lluita, l’Annabel lamenta que els bancs no hagin canviat el seu discurs i no s’hagin avingut més a negociar. “La situació és la mateixa. A una persona sola no li fan cas, han d’anar acompanyats per membres de la PAH”, reconeix la membre de la PAH. Quant a l’administració pública, l’Annabel veu “poca col·laboració de l’Ajuntament que deixa a la PAH de costat i pren mesures molt suaus”, i es mostra escèptica amb la decisió del consistori de multar els bancs amb pisos buits injustificadament “perquè, de moment, no estan sancionant”,

TRES EXPEDIENTS A ENTITATS BANCÀRIES || Durant aquest 2014, l’Ajuntament ha obert tres expedients a entitats financeres (Banc Sabadell, Fondo Privado Titulación Activos Reales i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria) que disposaven d’habitatges plurifamiliars desocupats al municipi. Després d’enviar els requeriments preceptius, un d’aquests habitatges –el del BBVA– ha passat a formar part del fons social d’habitatges creat a través d’un conveni signat amb el govern central. Els altres dos expedients s’han tancat després que l’entitat demostrés que l’habitatge s’havia destinat al seu lloguer o venda. D’altra banda, l’Ajuntament s’ha adherit a un conveni de col·laboració amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i CatalunyaCaixa, que preveu destinar a lloguer social, amb preus assequibles, una part dels habitatges buits propietat de l’entitat bancària. Gràcies a aquest acord, un habitatge de CatalunyaCaixa ha passat a formar part de la borsa de l’Oficina Local d’Habitatge. Aquest pis es troba ocupat en l’actualitat.