"La solució no és quedar-te a casa esperant la metàstasi"

 Té 45 anys. Li ha perdut la por al càncer. Fa dos anys que va superar-ne un de pit, una malaltia que també van patir la seva mare i la seva tieta. L'esport, la seva família i Oncolliga Castellar, entitat que presideix, ocupen el dia a dia de Montse Ollé.

 Rocío Gómez, per L'Actual

· En quin moment vas saber què paties un càncer?
El 2013. Ho sospitava perquè em notava el pit inflamat. Sempre m'he fet mamografies des de ben joveneta perquè tenia antecedents de familiars amb càncer. El problema és que tenia el pit tan fibrat que a les mamografies no me'l van detectar fins que no va ser molt gran, de 9 cm. Només feia 6 mesos que m'havia fet una mamografia i una ecografia, quan me'l van detectar, i fins aquell moment no l'havien vist. Va ser una època complicada perquè la meva mare justament en aquell moment també tenia càncer. Com ella, els seus germans també van morir de càncer.

· Tot i tenir familiars tan directes que havien passat pel càncer, imagino què no va ser fàcil d'encaixar.
Gens fàcil. En aquell moment no podia pensar en mi, havia de pensar en la meva mare que també tenia càncer, en el meu fill petit, de dos anys, i el meu fill gran, que tenia 15.

· Com vas conèixer Oncolliga?
A través de l'escultora Mar Hernàndez. Ella n'era usuària i em va recomanar que hi anés, per parlar amb la psicooncòloga d'Oncolliga a Terrassa. Les primeres sessions van ser molt dures, anava amb el mocador a la mà per plorar. De vegades només necessites que t'escoltin. Allà em sentia acollida, que m'entenien, i podia explicar pel que estava passant. La Mar em va guiar i em va donar la força, l'energia i l'empenta per tirar endavant, amb la malaltia i començar a fer esport. Primer només podia caminar perquè estava molt dèbil i poc a poc vaig arrencar a còrrer. La Mar sempre em va animar, i em va dir que si ella podia amb la bicicleta, jo també. Els límits ens els posem nosaltres. Ets tu la que diu no puc.

· L'actitud és una part més del tractament, oi?
L'actitud ha de ser que tiraràs endavant, que ho superaràs. No sé si més endavant tornaré a patir càncer, i si serà amb metàstasi. Ara per ara no en tinc i visc el moment. Vaig dir que no viuria amb por mai més. El meu tumor era molt gran. La meva 'quimio' no va funcionar, em van operar i tampoc va servir de molt. Després vaig fer 'quimio' i finalment 'ràdio'. Després d'operar-me, li vaig preguntar a la meva oncòloga si jo podia fer alguna cosa per ajudar al tractament, i em va dir que no. Això em va xocar tant que va ser una de les coses que em van impulsar a investigar i a descobrir que no tenia raó.

· En aquest sentit, què és el que podies fer però no ho sabies?
Alguns metges et diuen que pots menjar el que vulguis, afartar-te de dolços... I no és veritat! Quin cos es recupera abans, un de sa, amb una dieta sense greixos, que fa esport, o un cos que no cuides? És pura lògica. Sempre pots fer alguna cosa. La solució no és quedar-te a casafins que arribi la metàstasi. El tractament ha de ser integral perquè la malaltia també afecta tots els aspectes de la salut de la persona, fins i tot l'emocional. Vaig visitar altres metges com els de l'Institut Khuab d'oncologia integrativa, amb tècniques terapèutiques no convencionals. S'ha d'investigar perquè hi ha tractaments complementaris, dirigits per metges especialistes que et poden ajudar.

· De fet, l'objectiu d'Oncolliga Castellar és aconseguir un psicooncòleg i un nutricionista que visiti a la vila.
Sí! Hi ha dubtes que no es resolen a l'hospital. A les persones que passen per un càncer els sorgeixen molts dubtes, i des d'Oncolliga volem ajudar-los . Hi ha programes de voluntariat molt diversos, per exemple, per deixar material clínic, assessorament d'especialistes... No han de passar per aquest tràngol sols.

· Què li diries a algú que tot just s'acaba d'assabentar que té càncer.
Que és el seu moment i que es cuidi. Si li agrada cuinar, llegir, veure pel·lícules, que ho faci. Has de ser valent i fer allò que vulguis fer.

Pisos a preu de 1998

Creix la venda de pisos a preus baixos a Castellar. Els lloguers han pujat el 2014 una mitjana de 60 euros

En l'últim trimestre del 2014 el preu mitjà dels pisos tant en lloguer com en venda, ha augmentat tímidament a Castellar del Vallès. Així ho han constatat des de la Cambra de la Propietat de Sabadell. "A principis d'any el preu mitjà de lloguer era de 511 euros, a dia d'avui el preu mitjà del lloguer és de 558 euros", explica Jaume Torras, gerent de la Cambra de la Propietat. Amb tot, els lloguers han experimentat una baixada important en els últims cinc anys, fruit de l'esclat de la bombolla immobiliària i del context de crisi. El 2009, el preu mitjà d'un pis de lloguer a Castellar del Vallès era de 669 euros, més de 100 euros més car que els pisos que es lloguen a hores d'ara segons revelen les dades recollides per la Cambra de la Propietat. Malgrat el petit repunt dels preus, el 2014 ha estat un any en què s'han signat molts contractes de lloguer a la vila.

Tot i l'augment de castellarencs que opten per llogar en lloc de comprar, condicionats per factors com el context econòmic i la mobilitat laboral, encara estem lluny de països europeus com Alemanya on el 48% dels pisos són de lloguer. "El primer trimestre de l'any es van signar 85 operacions, el segon 102 operacions, i el tercer 91 operacions. El 2009 la mitjana mensual de pisos que es llogaven era de 74. A Espanya el 17% de la població tria el lloguer", assegura Torras.

A LA RECERCA DE PISOS BARATS || Quant a la venda de pisos, des de la Cambra de la Propietat asseguren que el 2014 han augmentat lleugerament les vendes "però només amb els pisos d'oportunitat, de preus baixos, la resta de venda està parada". En aquest sentit, el gerent de la Cambra reconeix que "els pisos cars no tenen sortida. La gent només signa hipoteques de pisos assequibles. Esperem que el 2015 es comenci a trencar aquesta tendència si s'aconsegueix més estabilitat i recuperació econòmica".Segons les dades de la Cambra de la Propietat de Sabadell, el preu del metre quadrat a Castellar oscil·la entre els 800 i els 1000 euros, a nivells de l'any 1998.

Per exemple, al catàleg virtual de pisos de l'immobiliària castellarenca Eurollar hi figuren habitatges amb preus a pols oposats. Al Balcó de Sant Llorenç podem trobar una casa unifamiliar de 248m2, en una finca de 710m2, amb tres habitacions, sala polivalent i dormitori suite per 246.000 euros. Per contra, un pis de 81 m2 a la plaça Forjador, amb 3 habitacions sense ascensor, amb terrassa i balcó, arriba amb prou feines als 76.000 euros. "Fa 7 anys compraves una casa per 300.000 euros, que ara pots trobar per 130.000 euros. En molts casos els preus han baixat un 50-60%, a nivells de finals dels anys 90", explica Albert Riera, propietari de l'immobiliària Eurollar de Castellar. "Les vendes han augmentat el 2014 més que els lloguers, tot i que en comparació amb dades d'abans de la crisi, es lloga molt més", constata Riera.

A hores d'ara, l'estoc de pisos a les immobiliàries és encara superior a la demanda del mercat. "En l'època del 'boom' es construïen 13 habitatges per cada miler de persones, quan la necessitat era de sis. Encara hem de donar sortida a tots aquests habitatges", apunta Torras. "Els inversors aposten per comprar pisos perquè la rendibilitat dels diners és més alta que als bancs. Quan compres un pis i el poses en lloguer, pots aconseguir fins un 3,5%. Els diners generen incerteses", sentencia el gerent de la Cambra de la Propietat.