viernes, 11 de marzo de 2016

Darrere la pista del president Lluís Companys



La tarda de dijous passat es va inaugurar a l'Arxiu d'Història de Castellar una exposició sobre el president de la Generalitat Lluís Companys, una mostra que repassa l'estret vincle entre el polític i el municipi. L'exposició recull fotografies, objectes personals i testimonis de castellarencs que van conèixer Companys, ja que el president va estiuejar a Castellar a finals dels anys 30. "La relació amb Castellar comença malauradament amb un fet tràgic, amb l'assassinat de Francesc Layret, que era diputat a Sabadell. Companys, que era amic seu, acaba agafant el seu lloc de diputat. El fet de ser diputat a Sabadell fa que conegui tota la zona del Vallès, i que li agradi Castellar i les Arenes", explica Oriol Vicente, president de l'Arxiu d'Història i comissari de l'exposició.

Segons els documents que disposa l'Arxiu, el període aproximat en què el president va estiuejar Castellar se situaria entre 1923 i 1928. De fet, encara es conserva la casa on estiuejava Companys, Cal Targa - que es troba al carrer de les Roques - , i l'hostal de les Arenes. D'altra banda, a l'exposició de l'Arxiu d'Història es documenta amb testimonis gràfics i fragments de la premsa de l'època, que Companys com a diputat i també com a president, va visitar Castellar per fer actes polítics i de caire institucional, com els mítings de suport a la Unió de Rabassaires o la inauguració de les Escoles Tolrà, diverses visites a l'alcalde Antoni Tort, amb qui mantenia una relació d'amistat, i un esmorzar a l'Hostal de les Arenes amb els periodistes que cobrien la informació de la Generalitat.

Entre els objectes que s'exposen a la mostra destaca un porta cigarrets de Companys "que va regalar al pare del castellarenc Josep Maria Ferrer, i que aquest va donar a l'Arxiu perquè es conservés", detalla Vicente. Per tal de contextualitzar la figura del polític, a l'exposició també es poden trobar altres objectes com una moneda emesa a Castellar el 37, que simbolitza la relació de Lluís Companys i Antoni Tort, o una ràdio RCA dels anys 30 que reprodueix el testimoni oral d'alguns veïns de la vila que van conèixer el president durant les seves estades a Cal Targa. "Ha estat molt important recuperar aquestes entrevistes que es van fer a Ràdio Castellar per Llorenç Genescà i Àlex Portolés. Són la memòria oral de la seva relació amb Castellar", apunta Vicente. Les entrevistes, que es van enregistrar el 2001, les protagonitzen Josep i Antònia Ferrer, Dolors Prats, Teresa Marra, Antònia Clapers, Maria Olivé, Joan Boadella, Maria Tort i Rosa Marcet.

Un dels objectius de l'exposició de l'Arxiu d'Història és donar a conèixer la part més humana de Companys. En aquest sentit, la mostra comptarà amb una part mòbil que recorrerà diversos espais municipals com el Mercat, la Biblioteca i alguns centres escolars. "A través dels testimonis orals hem descobert la seva relació amb un petit grup de gent il·lustrada de la vila, que anava a caçar a granotes a la bassa del Brunet o la seva amistat amb el Met dels Ocells, que li feia els seus encàrrecs", recorda el president de l'Arxiu.

Si fas clic, podràs escoltar l'audio de l'entrevista pel programa La Tarda de La Xarxa:


sábado, 27 de febrero de 2016

Sílvia Munt: 'No ens salvaran per encàrrec'





Sílvia Munt inaugura la 8a mostra BRAM! amb el documental 'La Granja del Pas'


Rocío Gómez, per L'Actual 

 La 8a mostra castellarenca de cinema BRAM! va arrencar el vespre de divendres amb la presentació de La Granja del Pas, el documental sobre la PAH de Sabadell que signa Sílvia Munt. La directora, coneguda també per la seva faceta com a actriu i guionista, va ser present en la sessió inaugural del festival que va arrencar amb la música del violoncel·lista Guillem Pareja, que va interpretar algunes de les bandes sonores més famoses de la història del cinema com Indiana Jones, Alló que el vent s'endugué o Lawrence d'Aràbia. Després de l'aperitiu musical, el director del BRAM!, Pere Joan Ventura, acompanyat per l'alcalde Ignasi Giménez, va reivindicar el cinema "de compromís, proper i d'autor" que marca fortament la programació de la mostra d'enguany. En aquest sentit, l'estrena castellarenca de la Granja del Pas va ser el primer esglaó d'un festival que projectarà títols com Truman, Techo y Comida o L'adopció.


LA GRANJA DEL PAS
Sílvia Munt va reconèixer en l'entrevista oberta a L'Auditori, abans de la projecció del documental, que no va ser fàcil aconseguir finançament de televisions públiques com TVE i TV3 per dur a terme el rodatge del documental. "És un tema 'non grato', sobretot pels bancs, però fer-lo era el meu deure com a cineasta". Amb tot, la directora va seguir endavant amb el projecte "amb una mà al davant i una al darrere" perquè volia transmetre "allò que li està passant a la gent del nostre costat, volia deixar un testimoni del que viuen què és molt dolorós". Per la seva vinculació amb la ciutat, Munt va decidir centrar el documental a la PAH de Sabadell. La Granja del Pas, que dóna nom al llargmetratge, és el local on es reuneixen els membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca. "No és un documental sobre la PAH, és un documental sobre les persones, sobre com fan un viatge curatiu i admirable. És un documental sobre la transformació de les persones", va apuntar la directora.

Les situacions que protagonitzen els membres de la plataforma van des de reunions on narren la veritat brutal de la crisi econòmica i sistèmica que els deixa sense feina, sense casa, amb la nevera buida però amb rebuts per pagar que no perdonen i no tenen pietat, fins a mobilitzacions multitudinàries on el ciutadà pren la paraula i aconsegueix un petit triomf en el gran desert què és l'engranatge financer. "Les persones en situacions límit traiem el millor. No ens salvaran per encàrrec, ens hem de salvar nosaltres mateixos. És important posar el focus on es troba la llavor dels petits i grans canvis", va afegir Munt. "El món ha canviat. Hem assumit que el poder financer ens ha 'matxacat'. Abans érem més innocents", va sentenciar la directora.

Dos dels membres de la PAH de Sabadell, el matrimoni format per Rosa Bernaus i Julio Moya també van voler participar en la sessió inaugural i van explicar la seva experiència a la plataforma i durant el rodatge del documental. "A la PAH ningú no ens va jutjar. Ens van dir que no teníem la culpa, ens van treure aquest pes de sobre. Tot s'enfonsa i tens molta por, i a la PAH poc a poc vas perdent aquesta por, i comences a lluitar per tu i pels demés. A Sabadell cada dia es produeixen cinc desnonaments", va assegurar Bernaus. Els dos membres de la PAH van coincidir en que "les administracions han començat a posar-se les piles, han fet un pas endavant. La por ha canviat una mica de bàndols i la situació ha millorat ens els últims anys. Abans sorties plorant del banc, ara hem començat a negociar". L'entrevista oberta van cloure amb el tradicional obsequi dels saquets de mongetes del ganxet per part de l'organització, tant a la directora com als protagonistes de la Granja del Pas, i la projecció del documental.