Sílvia Munt: 'No ens salvaran per encàrrec'

Sílvia Munt inaugura la 8a mostra BRAM! amb el documental 'La Granja del Pas'

Rocío Gómez, per L'Actual 

 La 8a mostra castellarenca de cinema BRAM! va arrencar el vespre de divendres amb la presentació de La Granja del Pas, el documental sobre la PAH de Sabadell que signa Sílvia Munt. La directora, coneguda també per la seva faceta com a actriu i guionista, va ser present en la sessió inaugural del festival que va arrencar amb la música del violoncel·lista Guillem Pareja, que va interpretar algunes de les bandes sonores més famoses de la història del cinema com Indiana Jones, Alló que el vent s'endugué o Lawrence d'Aràbia. Després de l'aperitiu musical, el director del BRAM!, Pere Joan Ventura, acompanyat per l'alcalde Ignasi Giménez, va reivindicar el cinema "de compromís, proper i d'autor" que marca fortament la programació de la mostra d'enguany. En aquest sentit, l'estrena castellarenca de la Granja del Pas va ser el primer esglaó d'un festival que projectarà títols com Truman, Techo y Comida o L'adopció.

LA GRANJA DEL PASSílvia Munt va reconèixer en l'entrevista oberta a L'Auditori, abans de la projecció del documental, que no va ser fàcil aconseguir finançament de televisions públiques com TVE i TV3 per dur a terme el rodatge del documental. "És un tema 'non grato', sobretot pels bancs, però fer-lo era el meu deure com a cineasta". Amb tot, la directora va seguir endavant amb el projecte "amb una mà al davant i una al darrere" perquè volia transmetre "allò que li està passant a la gent del nostre costat, volia deixar un testimoni del que viuen què és molt dolorós". Per la seva vinculació amb la ciutat, Munt va decidir centrar el documental a la PAH de Sabadell. La Granja del Pas, que dóna nom al llargmetratge, és el local on es reuneixen els membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca. "No és un documental sobre la PAH, és un documental sobre les persones, sobre com fan un viatge curatiu i admirable. És un documental sobre la transformació de les persones", va apuntar la directora.

Les situacions que protagonitzen els membres de la plataforma van des de reunions on narren la veritat brutal de la crisi econòmica i sistèmica que els deixa sense feina, sense casa, amb la nevera buida però amb rebuts per pagar que no perdonen i no tenen pietat, fins a mobilitzacions multitudinàries on el ciutadà pren la paraula i aconsegueix un petit triomf en el gran desert què és l'engranatge financer. "Les persones en situacions límit traiem el millor. No ens salvaran per encàrrec, ens hem de salvar nosaltres mateixos. És important posar el focus on es troba la llavor dels petits i grans canvis", va afegir Munt. "El món ha canviat. Hem assumit que el poder financer ens ha 'matxacat'. Abans érem més innocents", va sentenciar la directora.

Dos dels membres de la PAH de Sabadell, el matrimoni format per Rosa Bernaus i Julio Moya també van voler participar en la sessió inaugural i van explicar la seva experiència a la plataforma i durant el rodatge del documental. "A la PAH ningú no ens va jutjar. Ens van dir que no teníem la culpa, ens van treure aquest pes de sobre. Tot s'enfonsa i tens molta por, i a la PAH poc a poc vas perdent aquesta por, i comences a lluitar per tu i pels demés. A Sabadell cada dia es produeixen cinc desnonaments", va assegurar Bernaus. Els dos membres de la PAH van coincidir en que "les administracions han començat a posar-se les piles, han fet un pas endavant. La por ha canviat una mica de bàndols i la situació ha millorat ens els últims anys. Abans sorties plorant del banc, ara hem començat a negociar". L'entrevista oberta van cloure amb el tradicional obsequi dels saquets de mongetes del ganxet per part de l'organització, tant a la directora com als protagonistes de la Granja del Pas, i la projecció del documental.

Loreak, l'idioma de les flors

  

"Hi ha qui per seguir endavant ha d'oblidar i hi ha qui necessita recordar"

 'Loreak (Flores)' va obrir la secció oficial del BRAM!, amb la presència de Jose María Goenaga, el director d'aquest film basc

Rocío Gómez, per L'Actual 

"Sense adornar-nos hem fet un retrat de la societat basca matriarcal. Partim de l'àmbit local per explicar històries universals". Així va presentar José María Goenaga a l'Auditori Municipal el seu darrer llargmetratge, Loreak (Flores), pel·lícula que la tarda de dijous va obrir la secció oficial de la setena edició del BRAM! 2015. El film basc ha estat nominat a millor pel·lícula i millor música original a la darrera edició dels premis Goya. Goenaga, codirector del film amb Jon Garaño, va viatjar des de Guipúscoa a Castellar per acompanyar la pel·lícula en l'estrena del festival. La periodista de L'ACTUAL, Marina Antúnez, va ser l'encarregada de conduir el diàleg obert al públic amb el cineasta basc per tal de descobrir tots els detalls sobre el drama íntim i minimalista que narra Loreak (Flores).

El llargmetratge, que està filmat íntegrament en basc, explica la història de tres dones, l'Ane, la Lourdes i la Tere, tres protagonistes connectades per la maternitat i el misteri d'uns rams de flors que arriben per sorpresa i sense remitent. "La pel·lícula va néixer a partir de la imatge d'un rams de flors a la carretera en record d'algú que ha mort. És una imatge molt potent, dramàtica i alhora enigmàtica", va explicar Goenaga. Qui diposita les flors? Però sobretot, quin significat tenen aquestes flors? Són les preguntes que giren al voltant dels rams que van apareixent al llarg de Loreak, unes flors que conviden a l'espectador a reflexionar sobre el record i l'oblit. "Hi ha qui per seguir endavant ha d'oblidar i hi ha qui necessita recordar", va apuntar el cineasta.

La maternitat o l'absència de maternitat també és un dels eixos centrals que marca les decisions i l'evolució dels protagonistes, que viuen aïllats voluntàriament o per força d'una part del seu entorn. "La majoria dels personatges viuen en una bombolla, tots tenen en comú la seva incapacitat per comunicar. Les flors transmeten el que ells no són capaços d'expressar", va assegurar Goenaga. En aquest sentit, el tàndem de directors Goenaga-Garaño, que ja havien treballat junts a 80 egunean, van voler donar plasticitat a aquest bloqueig emocional fent que els protagonistes treballessin a la seva pròpia bombolla al món real: una cabina de peatge, una cabina d'una grua i una caseta d'obres.

Quant a la triada d'actrius protagonistes, el cineasta no va estalviar elogis per a Itziar Aizpuru, Itziar Ituño i Nagore Aranburu en la inauguració de la secció oficial del BRAM!. "Aranburu transmet moltíssim sense pronunciar cap paraula, Aizpuru és una de les grans actrius del país basc. Ha estat molt fàcil treballar amb elles, han entès el que volíem explicar a Loreak", va reconèixer el cineasta. De fet, Goenaga va remarcar que treballar a quatre mans amb Jon Garaño no és cap problema sinó més aviat una sort. Goenaga i Garaño van fundar la seva pròpia productora, Moriarti, fa 15 anys. "Treballar a duo et permet discutir, tenim llibertat per expressar-nos, som honestos i sincers. Hi ha molts filtres al procés creatiu i finalment aconsegueixes un resultat més depurat que si el fes una sola persona. De vegades em preguntava on quedava la meva autoria però he descobert que l'autoria pot ser col·lectiva", va puntualitzar Goenaga.

El diàleg obert amb el cineaste basc va cloure amb l'entrega de dos sacs de mongetes del ganxet, l'emblemàtic guardó de la mostra, de mans del director del BRAM!, Pere Joan Ventura.

Entrevista a Ventura Durall per 'Els Anys Salvatges'

“Cada documental és un viatge, per al director i per a l’espectador”

Aquest vespre (21 h) es projectarà a la Sala d’Actes d’El Mirador, en el Cinefòrum del CCCV, el documental multipremiat de Ventura Durall ‘Els anys salvatges’. El llarg repassa tres anys de la vida de tres infants que sobreviuen als carrers d’Etiòpia. Durall participarà a la sessió del Cinefòrum.

 Rocío Gómez, per L'Actual

· Per què decideixes fer un documental sobre els nens del carrer d’Etiòpia?
Volia aconseguir una visió més enllà dels estereotips, o d’un missatge superficial del dia a dia dels protagonistes. Són personatges al límit, nens del carrer, els més pobres entre els pobres. No vull caure en el miserabilisme o el paternalisme, sinó intentar tenir una visió de l’alegria per sobre del dolor, de l’esperança davant de la desesperació.

· Com vas contactar amb els tres protagonistes?
Ja havia estat a Etiòpia i coneixia la situació què es viu. Vaig contactar amb un amic, que després va ser l’ajudant de direcció del documental, i vam fer un càsting amb els nens del barri, que ens van explicar les seves històries. Vam gravar durant tres estius consecutius, del 2010 fins el 2012, tres estius que m’han marcat molt.

· Són tres històries plenes de violència i cruesa amb un sedàs de normalitat, que planteja molts dilemes a l’espectador.
Aquest és l’objectiu! Que entris a la sala pensant d’una manera i surtis qüestionant algunes de les teves idees. Van ser tres anys molt intensos amb una relació constant amb els nens. A més dels estius, vam fer algun viatge per veure com estaven entre rodatge i rodatge, i mensualment rebíem informació i ens explicaven com estaven. Teníem una responsabilitat moral perquè ells van acceptar acompanyar-nos durant tres anys, i per ells havia de ser una experiència que els permetés tenir una nova sortida a la vida.

· Fins i tot els heu enviat ajuda econòmica regularment.
Els enviàvem mensualment diners perquè anessin a l’escola i perquè poguessin menjar i tenir un lloc un on viure. Al final del rodatge també els vam donar una quantitat de diners perquè tinguin una nova oportunitat, perquè puguin canviar el rumb de la seva vida. Esperem que aconsegueixin sortir del carrer.

· Desemmascarar estereotips és una constant als teus documentals, com en el cas de ‘El perdón’.
Cada documental i pel·lícula és un viatge per al director i per a l’espectador, i et canvia. A ‘El perdón’ tractàvem la història d’Andrés Rabadán, que va assassinar el seu pare, més enllà dels titulars grocs amb què es queden la majoria de mitjans. Darrere d’això hi ha realitats molt complexes, i ens vam apropar des d’un punt de vista psicològic, intentant comprendre com funciona la ment humana. Gràcies a aquest documental, Rabadán va començar a sortir de la presó. Ara ja li queda poc per complir tota la condemna.

· Estàs treballant en algun nou llargmetratge?
Després d’acabar la pel·lícula ‘El cas dels catalans’ per a TV3, no he parat de viatjar arreu del món, de festival en festival, recollint premis i projectant ‘Els anys salvatges’ i pel ‘Somriure amagat’, i també el documental ‘Bugarach’. Estic molt satisfet que estiguin viatjant tant i que la crítica valori les històries que s’expliquen. El proper documental que tinc en ment és sobre metafísica.

Entrevista a Mar Coll

Mar Coll: “M’agrada apropar-me al públic amb honestedat” 

La pel·lícula inaugural de la secció oficial del BRAM!, ‘Tots volem el millor per a ella’, de la jove cineasta Mar Coll, aplega prop de 270 persones

 

Rocío Gómez, per L'Actual  

Prop de 270 persones van assistir a la sessió inaugural de sisena edició de la Mostra de Cinema de Castellar, el BRAM!, que va tenir lloc la tarda de dijous passat a l’Auditori Municipal. ‘Tots volem el millor per a ella’, film guardonat als Premis Gaudí, amb el premi a la millor protagonista femenina i millor actriu secundària, i el premi a la millor actriu al Festival Valladolid-Seminci, a més d’una nominació als Premis Goya, ha estat la projecció que ha estrenat la secció oficial del BRAM! La directora del llargmetratge, Mar Coll, no es va voler perdre la festa del cinema castellarenc, i va participar a una entrevista a cor obert, davant de tot el públic, en la secció Finestra Oberta que va precedir la projecció del film.

La jove cineasta assegura què és un privilegi per una directora novell inaugurar una mostra com el BRAM!, “una iniciativa de gent que s’estima el cinema i vol compartir aquest amor amb la comunitat”. El cinema de Mar Coll es centra en les relacions humanes, en un retrat fidel de la vida de família o de parella, amb la voluntat de ser sincera amb l’espectador. “M’agrada apropar-me al públic amb honestedat, fent la pel·lícula que m’agradaria veure. Treballo amb material del meu món, d’allò que m’envolta”, explica la cineasta. ‘Tots volem el millor per a ella’, narra la història de l’Eugènia, una advocada que pateix un accident que li canviarà la vida. “La Geni és un personatge molt especial, que després d’un cop al cap, veu les coses d’una manera diferent a la resta del planeta”, explica Coll.

D’altra banda, la jove directora insisteix què el cinema no és només un negoci que busca ser rendible. “Si fos només un negoci algunes pel·lícules que veurem al BRAM! No s’haurien fet. El cinema és una expressió cultural, que ens ajuda a ser més dinàmics, a reflexionar, a representar-nos”, conclou Coll.