“A ningú li agrada assumir que és una víctima”
Cada dilluns, al Servei d’Assessoria Jurídica a El Mirador, l'advocada Nati Suils escolta els testimonis de castellarenques que necessiten suport legal i poden estar en risc de patir una situació de violència masclista.
Rocío Gómez, per L'Actual
· Com arrenca la conversa amb les usuàries?
Parlen dels seus problemes de parella, m’expliquen que voldrien separar-se... I a partir d’aquí es relaxen i sorgeix la veritable conversa. Algunes usuàries venen derivades de Serveis Socials amb el problema detectat.
· L’estereotip d’usuària amb perfil socioeconòmic i cultural baix, és un mite, oi?
La violència pot sorgir a qualsevol nivell econòmic i cultural. L’element comú de les dones que pateixen violència masclista és que arriben amb l’autoestima destrossada. Les seves parelles les han debilitat psicològicament, fent que siguin totalment dependents.
· Un estudi recent de la Universitat Complutense de Madrid assegura que el 60% d’adolescents ha rebut insults masclistes al telèfon mòbil.
De fet, s’ha detectat que un percentatge alt de noies de 13 i 14 anys han estat assetjades i controlades per les seves parelles a través de les xarxes socials i missatgeria com WhatsApp. No són conscients que no és una conducta normal. També es pot exercir violència masclista amb aquestes tecnologies. No ens hem de relaxar perquè no hem guanyat la partida a la violència masclista. Encara són necessàries les campanyes de sensibilització.
· Com podem detectar si algú del nostre entorn pateix aquest tipus de violència?
Sobretot a través de la conversa, en el cas que no sigui evident. Els maltractadors controlen les víctimes, les allunyen de les seves famílies i amics, i fan que creguin que no valen res. Debiliten la víctima i el seu entorn.
· Els agressors acostumen a fer xantatge amb els fills i la dependència econòmica.
Per això és molt important que les dones estudiïn i treballin, per tenir independència econòmica. Moltes dones creuen que no tenen cap altra sortida. “És el pare dels meus fills”. Aquesta frase sovint ho justifica tot perquè se senten culpables davant la possibilitat que acabi a la presó o els imposin un multa, que finalment, acabin pagant elles. Això malauradament fa que en ocasions els perdonin i tornin al costat d’una persona que les està agredint. És una manipulació constant.
· Quan podem trucar al 016 ?
En qualsevol cas perquè l’orientaran i li donaran suport. No han de tenir por, les podem ajudar. Si no s’atreveixen a anar a Serveis Socials, que ho comuniquin a la família, amics, veïns... A algú que faci de contacte amb l’administració, que les ajudi a formalitzar la denúncia, a trobar suport psicològic. Han de buscar ajuda, soles és complicat perquè han d’assumir que són víctimes i a ningú li agrada assumir aquesta situació. I finalment, tot i que costi, el pas definitiu és separar-se. Existeix el torn d’ofici i la justícia gratuïta depenent dels seus ingressos
