“Hi ha qui veu el genocidi jueu com un episodi menor”
L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro parla sobre camps de concentració i literatura en una xerrada a la Sala d'Actes d'El Mirado
Rocío Gómez, per L'Actual
L’escriptor, periodista i exdirector de l’Institut Ramon Llull, Vicenç
Villatoro, va participar la tarda de dimecres passat al cicle de
conferències ‘L’educació com a motor de canvi social. Perspectives de
futur’, que organitza el Servei Educatiu del Vallès Occidental VIII, amb
la xerrada ‘Literatura concentracionària: memòria, experiència i
exemple’ a la Sala d’Actes d’El Mirador. La Segona Guerra Mundial, i en
concret, els camps de concentració, ha esdevingut un gènere narratiu per
a la literatura i el cinema. “És un gènere amb empremta catalana, amb protagonistes com Joaquim Amat-Piniella”, explica Villatoro. “És
una literatura que té per objectiu el testimoni, i o bé la creació
literària de caràcter global a través d’una experiència extrema”, puntualitza l’escriptor.
D’altra banda, Villatoro recorda que el pas del temps porta a l’oblit, un dels riscos de la nostra relació amb el passat, “que crea indefensió davant del futur i també injustícia amb les víctimes”. L’oblit conviu amb la banalització i fins i tot amb la negació de fets històrics com el genocidi jueu. “Hi ha gent que diu que no va passar, que nega el genocidi, o que el converteix en un episodi menor de la Segona Guerra Mundial”, afegeix l’escriptor.
D’altra banda, Villatoro recorda que el pas del temps porta a l’oblit, un dels riscos de la nostra relació amb el passat, “que crea indefensió davant del futur i també injustícia amb les víctimes”. L’oblit conviu amb la banalització i fins i tot amb la negació de fets històrics com el genocidi jueu. “Hi ha gent que diu que no va passar, que nega el genocidi, o que el converteix en un episodi menor de la Segona Guerra Mundial”, afegeix l’escriptor.
En aquest sentit, el periodisme recull els testimonis i els records, malgrat que, com reconeix Villatoro, en ocasions, “la línia que separa la seva funció social de difondre els fets, perquè la ciutadania pugui interpretar-los, es difumina amb articles carregats d’opinió”. En paraules del periodista: “els fets són sagrats i les opinions lliures, però ara sembla que els fets també són lliures”.
Després d’abandonar la direcció de l’Institut Ramon Llull, Villatoro està immers en la seva faceta d’escriptor, recuperant la història del seu avi andalús que va arribar a Terrassa amb 60 anys, des de Castro del Río, a Còrdova. A temps parcial, però, continua exercint de periodista. “El que més acostuma a agradar-me és allò que no estic fent. Quan estic escrivint tinc ganes de tornar a embolicar-me i ser periodista. Però això, passa molt a la vida”, confessa l’escriptor.
