Córrer, l’esport barat i senzill
Rocío Gómez, per a L'Actual
Darrerament una nova espècie ha fet seus els carrers. Al vespre, o a
primera hora del matí, sols o en grups, els runners trepitgen fort. La
clau de l’èxit del running és que és un esport senzill i econòmic. “Córrer
millora la resistència i el funcionament del sistema cardiorespiratori,
a banda de produir una pèrdua de pes a mig termini, i alliberar
endorfines, que fan que estiguem contents”, explica el responsable del Club Triatló Castellar i del grup de running de Sige Esport Puigverd, Miquel Blanchart.
“En aquest context econòmic, la gent troba al running un esport que no
han de pagar. Surten a córrer quan volen i no necessiten desplaçar-se a
una instal·lació i comprar material”, reconeix Blanchart.
L’Ivan Montllor és dissenyador gràfic i fa tot just un any que es va iniciar en aquest esport. Primer amb curses populars i ara amb entrenaments regulars que l’han portat a aconseguir bones marques. És el cas de la Matagalls-Montserrat, de 85,6 km, on el castellarenc va arribar a la posició 29 entre 3.000 corredors amb un temps d’11 hores i 23 minuts. “Corro sobretot per muntanya, on m’hi sento més còmode. Porto equipament lleuger, el mínim i indispensable, i també intento córrer sempre amb música que em motivi”, explica l’Iván. “No t’has d’obsessionar amb perdre pes, o fer unes marques. El running serveix per descarregar totes les pressions del dia a dia, per desconnectar dels problemes”, afegeix el castellarenc.
Malgrat que esportistes com Kilian Jornet han posat de moda córrer a la muntanya, els runners són de ciutat i opten per l’asfalt. L’equipament és una peça fonamental del gran negoci del running, amb productes d’alta gamma a preus prohibitius i amb línies més ecòmiques que fan furor entre els principiants. Quant als entrenaments, Blanchart recomana “un terreny pla, sense moltes pujades, amb una freqüència de dos a tres dies a la setmana en sessions d’uns 40 minuts fins a un màxim 75 minuts”.
Per posar a prova les seves habilitats, els corredors compten amb les curses populars que cada any registren més participants. La primera edició de la Marató de Nova York, el 1970, va comptar amb 127 corredors, que van pagar un dólar per inscripció. El 2013 van ser 48.000 els participants, amb un preu per inscripció de 300 euros. A Catalunya, curses com la del Corte Inglés amb 72.000 participants, la dels Bombers a Barcelona, o la cursa del dia de la dona, han duplicat en dos anys els seus participants. Aquest és el cas de la cursa del Club Natació Sabadell, on l’Iván ha aconseguit la seva fita. Ha baixat dels 40 minuts als 11 quilómetres, aconseguint la posició 53 entre 841 corredors. “La sensació de creuar la línia d’arribada i veure que ho has aconseguit és indescriptible. És adrenalina, és esforç, és superació. Fa que els entrenaments valguin la pena”, explica Montllor.
APP PER A RUNNERS
El running està de moda, i gràcies a les xarxes socials i les app que permeten exhibir amb orgull els triomfs esportius, encara més. És difícil predir si arriba per quedar-se, però el que està clar, és que els runners ja formen part del paisatge de la ciutat. El running, a hores d’ara, també compta amb molts adeptes perquè és tendència. A Twitter, Instagram, Pinterest i Facebook, legions de la nova tribu urbana dels runners, publiquen diàriament les seves marques i entrenaments, i els nous gadgets i equipament esportiu que han adquirit. Les marques preferides dels runners són Salomon i Asics, per a muntanya, i Adidas i Nike, per a ciutat. En aquesta popularitat i exhibició esportiva juguen a favor les aplicacions per als dispositius mòbils, que mesuren el pols, la ruta i els quilòmetres que fa el corredor, i els difonen a les xarxes socials. Algunes de les app més descarregades són Runtastic i Endomondo.
L'Actual us convida a capbussar-vos al món del 'running' a través d'aquest reportatge: feu clic!
L’Ivan Montllor és dissenyador gràfic i fa tot just un any que es va iniciar en aquest esport. Primer amb curses populars i ara amb entrenaments regulars que l’han portat a aconseguir bones marques. És el cas de la Matagalls-Montserrat, de 85,6 km, on el castellarenc va arribar a la posició 29 entre 3.000 corredors amb un temps d’11 hores i 23 minuts. “Corro sobretot per muntanya, on m’hi sento més còmode. Porto equipament lleuger, el mínim i indispensable, i també intento córrer sempre amb música que em motivi”, explica l’Iván. “No t’has d’obsessionar amb perdre pes, o fer unes marques. El running serveix per descarregar totes les pressions del dia a dia, per desconnectar dels problemes”, afegeix el castellarenc.
Malgrat que esportistes com Kilian Jornet han posat de moda córrer a la muntanya, els runners són de ciutat i opten per l’asfalt. L’equipament és una peça fonamental del gran negoci del running, amb productes d’alta gamma a preus prohibitius i amb línies més ecòmiques que fan furor entre els principiants. Quant als entrenaments, Blanchart recomana “un terreny pla, sense moltes pujades, amb una freqüència de dos a tres dies a la setmana en sessions d’uns 40 minuts fins a un màxim 75 minuts”.
Per posar a prova les seves habilitats, els corredors compten amb les curses populars que cada any registren més participants. La primera edició de la Marató de Nova York, el 1970, va comptar amb 127 corredors, que van pagar un dólar per inscripció. El 2013 van ser 48.000 els participants, amb un preu per inscripció de 300 euros. A Catalunya, curses com la del Corte Inglés amb 72.000 participants, la dels Bombers a Barcelona, o la cursa del dia de la dona, han duplicat en dos anys els seus participants. Aquest és el cas de la cursa del Club Natació Sabadell, on l’Iván ha aconseguit la seva fita. Ha baixat dels 40 minuts als 11 quilómetres, aconseguint la posició 53 entre 841 corredors. “La sensació de creuar la línia d’arribada i veure que ho has aconseguit és indescriptible. És adrenalina, és esforç, és superació. Fa que els entrenaments valguin la pena”, explica Montllor.
APP PER A RUNNERS
El running està de moda, i gràcies a les xarxes socials i les app que permeten exhibir amb orgull els triomfs esportius, encara més. És difícil predir si arriba per quedar-se, però el que està clar, és que els runners ja formen part del paisatge de la ciutat. El running, a hores d’ara, també compta amb molts adeptes perquè és tendència. A Twitter, Instagram, Pinterest i Facebook, legions de la nova tribu urbana dels runners, publiquen diàriament les seves marques i entrenaments, i els nous gadgets i equipament esportiu que han adquirit. Les marques preferides dels runners són Salomon i Asics, per a muntanya, i Adidas i Nike, per a ciutat. En aquesta popularitat i exhibició esportiva juguen a favor les aplicacions per als dispositius mòbils, que mesuren el pols, la ruta i els quilòmetres que fa el corredor, i els difonen a les xarxes socials. Algunes de les app més descarregades són Runtastic i Endomondo.
L'Actual us convida a capbussar-vos al món del 'running' a través d'aquest reportatge: feu clic!
