Lucía Caram: 'Quan parlem de retallades, parlem de crim organitzat'
Rocío Gómez, per a L'Actual
.- Quina és la situació de les minories religioses a l’Iran?
La persecució per sistema, sobretot amb la república islamista que està governada per uns fanàtics chiis. Aquest és el cas de la comunitat de la fe Bahá’i, la minoria religiosa més nombrosa de l’Iran i també la més perseguida. No hi ha respecte a la llibertat de culte malgrat que Iran hagi signat la carta dels Drets Humans. Hi ha molts interessos creats al voltant de l’Iran perquè és un punt estratègic pels seus recursos de petroli, i això fa que la resta de governs no es mostrin contundents i actuïn contra la vulneració dels drets humans i la dignitat de les persones al país. És una llei no escrita i tots som corresponsables. No podem restar indiferents al drama del poble d’Iran, però tampoc al de Síria ni al de Palestina. Tampoc podem ser passius amb les injustícies amb les minories religioses que també es produeixen a Espanya i Catalunya on no hi ha un tracte igualitari amb les diferents religions.
.- Si l’estat és aconfessional, perquè la religió catòlica encara té tants privilegis?
Els té gràcies als acords amb la Santa Seu, que produeixen un tracte asimètric amb la resta de religions. Per exemple, l’accés dels capellans als hospitals i als centre penitenciaris pels seus serveis està subvencionat. Sense igualtat no hi ha justícia, ni a Espanya ni a l’Iran. No s’ha de barrejar mai la política i la religió. Religió i Estat han d’estar separats, la fe no pot marcar el rumb de la política perquè si ho fa es conculquen els Drets Humans, la llibertat de culte. A Espanya Rouco Varela encara mana massa. Malgrat que estic en contra de la llei de l’avortament, no es pot legislar només en virtut de les creences dels catòlics.
.- Un altre dels Drets Humans que es vulneren repetidament és el de l’accés a un habitatge digne.
Un estat que no és capaç de garantir un habitatge digne, treball, alimentació, sanitat i educació per a tothom, és un país que ha fracassat. Hi ha molta gent que viu en condicions infrahumanes, no cal anar tant lluny. Catalunya té un aspiració de llibertat i d’independència absolutament legítima, i això ha d’anar de la mà de la lluita d’una vida de llibertat per a tothom. Llibertat vol dir tenir la capacitat de decidir, i ara els ciutadans de Catalunya i d’Espanya no poden escollir accedir a una vida digna, amb les necessitats bàsiques cobertes.
.- La força ciutadana és una de les claus per aconseguir aquesta llibertat?
Quan parlem de retallades parlem d’un crim organitzat on molta gent està patint i perdent la vida. Fins ara érem bens que anaven cada quatre anys a votar. Ara som bens que anem cada quatre anys a votar però també que diuen la seva. Els moviments ciutadans són els que estan començant a despertar les consciències i establir complicitats. No hem d’esperar que l’estat ho faci tot. Mentre denunciem les injustícies ens hem d’arromangar i començar a fer coses.
.- Podem ser optimistes amb la millora dels indicadors econòmics?
Sóc militant de l’esperança, optimista. Enlloc de veure l’ampolla mig buida l’hem de començar a omplir. De moment no veig cap brot verd, potser perquè estic a les trinxeres i als més pobres les bones notícies els arriben més tard. El president d’Espanya menteix quan diu que estem en una etapa de recuperació perquè encara estem en caiguda lliure. S’ha creat una pobresa estructural, amb nous col·lectius de pobres. La butxaca dels ciutadans no és la que nota la recuperació econòmica sinó la butxaca dels que sempre s’han enriquit a costa del poble. Hem de fer una crida a la ciutadania, és moment de plantar cara.
.- Està a favor de la consulta sobiranista del 9 de novembre?
Cada poble té dret a ser el que vol ser. El problema és que a l’estat espanyol hi ha una situació d’autisme. No es vol preguntar perquè es té por de la resposta. No hi ha marxa enrere, ens hem d’escoltar per trobar solucions. Hi ha un malestar generalitzat. Si els catalans no se senten còmodes a l’estat espanyol és legítim que puguin assolir la seva llibertat però en un procés de diàleg, on la majoria decideixi. El procés d’independència no va en contra de ningú. Catalunya no va en contra de ningú. S’ha de fer la consulta i hem de ser valents per assumir els riscos que comporta una Catalunya independent.
