Castellar del Baqués
Rocío Gómez, per L'Actual
La programació d’actes d’homenatge a l’egiptòleg castellarenc Llorenç Baqués i Estapé va arrencar divendres passat, a la Sala d’Actes d’El Mirador, amb una xerrada de Josep Padró, catedràtic d’Història Antiga i doctor en Filosofia i Lletres, amic i company de recerca del castellarenc, un autèntic desconegut per a molts dels seus veïns.
En poc més d’una hora, Padró va dibuixar, davant d’una sala d’actes plena de gom a gom, la figura d’un home apassionat per l’antic Egipte, que en les seves estones lliures va dedicar-se en cos i ànima a l’estudi d’aquesta civilització. “Tenia facilitat per a l’estudi i per a les llengües. Parlava i escrivia perfectament diverses llengües, entre elles l’anglès i el francès, que va aprendre de manera autodidacta”, recorda el catedràtic. “Ell se sentia molt anglès, sempre anava ben vestit, amb una pipa a la mà. Tenia aquella flegma britànica, i un humor molt corrosiu, tot i que sempre estava de bon humor”, explica Padró. De fet, quan va adaptar la seva signatura a l’escriptura jeroglífica, un dels símbols duia a la mà una pipa, tal i com ho feia Baqués.
Padró i Baqués es van conèixer el 1972 a París. El catedràtic, aleshores estudiant, va coincidir amb el castellarenc al 150è aniversari que Jean-François Champollion va desxifrar l’escriptura jeroglífica. A partir d’aquest moment, ambdós van establir una amistat que els portaria a treballar junts en nombrosos estudis, com el catàleg de mòmies egípcies als museus catalans i balears, que es va publicar 20 anys després de la mort de Baqués, i que va signar a títol pòstum. “Va repassar la traducció a l’anglès de la meva tesi sobre objectes egipcis trobats a la península, perquè la publiquessin a Holanda. En aquella època vaig venir moltes vegades a Castellar. Molts companys d’aquest món coneixíem el poble com Castellar del Baqués”, assegura Padró.
Al marge de l’egiptologia, en l’àmbit professional, el castellarenc era enginyer químic especialitzat en plàstics a l’empresa Arraona de Sabadell. A banda d’Egipte també el fascinava l’astronomia, el teatre, la fotografia i el cinema. Durant uns anys va ser el crític de cinema de La Forja, i signava com al faraó Akenathon. Entre els seus amics es comptaven castellarencs il·lustres com és el cas del pintor Raimon Roca. “Va ser un símbol de la dinamització cultural al Vallès als anys 70, la seva època més fructífera. Un dels aspectes més importants de la seva trajectòria va ser la divulgació, amb xerrades i exposicions com la mostra itinerant de l’Art Faraònic,per potenciar l’egiptologia a Catalunya”, afegeix Padró. El catedràtic reconeix que Baqués també era un gran fotògraf, “molt curós” amb les instantànies amb que documentava els seus treballs amb les col·leccions egípcies dels museus catalans, deixant el testimoni “d’unes diapositives que no tenen preu”.
El 1961 Baqués va fer el seu primer viatge a Londres, i no va ser fins una dècada després quan va trepitjar per primera vegada Egipte, deu anys durant els quals va participar un nombrosos congressos internacionals sobre egiptologia, i va establir vincles amb institucions europees, amb qui col·laborava com a representant espanyol, recuperant la petjada de la civilització egípcia a la península ibèrica.
Entre les publicacions de Baqués destaquen el catàleg del Museu Episcopal de Vic, la galeria egípcia del Museu Balear, on va executar la identificació dels personatges, o la investigació sobre la relació dels escarabeus egipcis d’Eivissa amb la fundació de la ciutat i les seves arrels fenícies, publicat el 1975. Com a bon egiptòleg, la història de Baqués també està envoltada de misteri i de les famoses malediccions que la cultura popular atribueix a l’estudi d’aquesta antiga civilització. “Diuen que aquests escarabeus d’Eivissa estan maleïts. Els tres egiptòlegs que els van investigar van morir joves, un d’ells ofegat al desert. Són anècdotes i jo no hi crec”, conclou Padró
