“Més de 4.600 famílies busquen desapareguts”
Roger Heredia és membre de la divisió científica dels Mossos d’Esquadra, i besnét d’un soldat republicà desaparegut a la batalla de l’Ebre. Després de cercar per totes les vies què va passar amb el seu besavi, va decidir crear el Banc d'ADN, una base de dades genètica de les famílies que com ell també van decidir no rendir-se. És una iniciativa pionera, que compta amb el suport del Parlament: la darrera esperança per als desapareguts durant la Guerra Civil, perquè les restes de les fosses comunes siguin identificades i retornin amb les seves famílies.
Rocío Gómez, per L'Actual
. Com va arrencar el Banc d’ADN?
Seguint la pista del meu besavi, en una xerrada del Memorial Democràtic el maig del 2010. Allà vaig conèixer el Marc Antoni Malagarriga, un altre familiar d’un desaparegut, i ens vam adonar que no hi havia cap banc genètic dels familiars directes dels desapareguts. Quan ells morin es perdrà la seva ressenya genètica i per tant la connexió, i la possibilitat d’identificar les restes de les fosses comunes. Ens vam posar en contacte amb el departament de genètica forense de la UB, i ens van ajudar a crear un protocol per a les mostres d’ADN. El desembre de l’any passat, el Parlament de Catalunya va aprovar impulsar i divulgar el Banc d’ADN.
· Quanta gent s’ha interessat per la vostra iniciativa?
Sabem que hi ha més de 4.600 famílies que busquen familiars desapareguts i han fet alguna gestió. De moment, hi ha unes 15 famílies a la base de dades del banc. Per donar-lo a conèixer, hem obert un projecte de microcenatge a Verkami per finançar un documental sobre aquesta iniciativa, i fer-ne difusió.
· El Parlament ha aprovat obrir les 240 fosses comunes. Encara hi ha fosses sense identificar?
Sí, creiem que n’hi ha prop d’un centenar. Afortunadament, també s’ha aprovat en seu parlamentària actualitzar la xifra de les fosses comunes a Catalunya.
· Com funcionen les extraccions?
La família ha d’enviar un arbre genealògic per determinar a qui se l’hi ha de fer l’extracció de sang, que té un preu de 150 euros. La UB custodiarà les mostres, i enviarà una part liofilitzada a les famílies, amb un document acreditatiu.
Seguint la pista del meu besavi, en una xerrada del Memorial Democràtic el maig del 2010. Allà vaig conèixer el Marc Antoni Malagarriga, un altre familiar d’un desaparegut, i ens vam adonar que no hi havia cap banc genètic dels familiars directes dels desapareguts. Quan ells morin es perdrà la seva ressenya genètica i per tant la connexió, i la possibilitat d’identificar les restes de les fosses comunes. Ens vam posar en contacte amb el departament de genètica forense de la UB, i ens van ajudar a crear un protocol per a les mostres d’ADN. El desembre de l’any passat, el Parlament de Catalunya va aprovar impulsar i divulgar el Banc d’ADN.
· Quanta gent s’ha interessat per la vostra iniciativa?
Sabem que hi ha més de 4.600 famílies que busquen familiars desapareguts i han fet alguna gestió. De moment, hi ha unes 15 famílies a la base de dades del banc. Per donar-lo a conèixer, hem obert un projecte de microcenatge a Verkami per finançar un documental sobre aquesta iniciativa, i fer-ne difusió.
· El Parlament ha aprovat obrir les 240 fosses comunes. Encara hi ha fosses sense identificar?
Sí, creiem que n’hi ha prop d’un centenar. Afortunadament, també s’ha aprovat en seu parlamentària actualitzar la xifra de les fosses comunes a Catalunya.
· Com funcionen les extraccions?
La família ha d’enviar un arbre genealògic per determinar a qui se l’hi ha de fer l’extracció de sang, que té un preu de 150 euros. La UB custodiarà les mostres, i enviarà una part liofilitzada a les famílies, amb un document acreditatiu.
