"Em sento una dona lliure, amb valor, que pot decidir"
Fa 18 anys que va arribar a Castellar des del nord de Tànger. Ha
treballat com a traductora d'àrab per a nouvinguts, i se sent molt
orgullosa d'haver contruït una família lliure i oberta amb el millor del
Marroc i de Catalunya.
Rocío Gómez, per L'Actual
· Recordes el dia que vas marxar del Marroc?
Perfectament! El 13 de juny de 1997. Quan vaig tenir el visat, que va trigar moltíssim, vaig marxar amb la meva filla, la Sarah, que tenia un mes, i vaig pujar a un autobús en direcció a Barcelona. Allà m'esperava el meu marit, que havia marxat un temps abans per establir-se, trobar pis i feina. Des d'aquell moment tot ha estat una aventura.
Perfectament! El 13 de juny de 1997. Quan vaig tenir el visat, que va trigar moltíssim, vaig marxar amb la meva filla, la Sarah, que tenia un mes, i vaig pujar a un autobús en direcció a Barcelona. Allà m'esperava el meu marit, que havia marxat un temps abans per establir-se, trobar pis i feina. Des d'aquell moment tot ha estat una aventura.
· Com t'imaginaves Catalunya i què vas trobar?
M'ho imaginava tot de color de rosa, això era el que ens explicaven. Quan vaig arribar a Catalunya va ser un gran xoc per a mi. Parlava francès i àrab, i pensava que almenys el francès em serviria... Imagina't arribar a un país, amb un nadó, i no entendre cap paraula de l'idioma. El meu marit em feia de traductor, però és clar, no era a casa tot el dia. D'altra banda, vaig venir directament del Marroc a Castellar, a un poble petit. La gent no estava acostumada a veure estrangers, i va ser una mica dur al principi perquè sovint em sentia jutjada per les meves tradicions o la religió. Durant una temporada vaig treballar com a traductora pel Consell Comarcal i amb Serveis Socials, per donar suport a famílies nouvingudes.
M'ho imaginava tot de color de rosa, això era el que ens explicaven. Quan vaig arribar a Catalunya va ser un gran xoc per a mi. Parlava francès i àrab, i pensava que almenys el francès em serviria... Imagina't arribar a un país, amb un nadó, i no entendre cap paraula de l'idioma. El meu marit em feia de traductor, però és clar, no era a casa tot el dia. D'altra banda, vaig venir directament del Marroc a Castellar, a un poble petit. La gent no estava acostumada a veure estrangers, i va ser una mica dur al principi perquè sovint em sentia jutjada per les meves tradicions o la religió. Durant una temporada vaig treballar com a traductora pel Consell Comarcal i amb Serveis Socials, per donar suport a famílies nouvingudes.
· Mantens encara les tradicions marroquines a casa?
Sí! D'aquí poc començarem el Ramadà, també continuem fent la Festa del Xai per recordar la família, gairebé cada diumenge mengem cuscús... Als nostres fills no els imposem res. Es tracta d'explicar les nostres tradicions, i si les volen seguir, els ajudem. Amb tot, faig moltíssima cuina mediterrània, perquè m'encanta, i també celebrem el dia de Reis i altres festes. Potser no formen part de la nostra religió, però les celebrem a la nostra manera perquè és una forma més d'integrar-te, sobretot per als meus tres fills.
Sí! D'aquí poc començarem el Ramadà, també continuem fent la Festa del Xai per recordar la família, gairebé cada diumenge mengem cuscús... Als nostres fills no els imposem res. Es tracta d'explicar les nostres tradicions, i si les volen seguir, els ajudem. Amb tot, faig moltíssima cuina mediterrània, perquè m'encanta, i també celebrem el dia de Reis i altres festes. Potser no formen part de la nostra religió, però les celebrem a la nostra manera perquè és una forma més d'integrar-te, sobretot per als meus tres fills.
· De fet, els teus fills petits han nascut a Castellar, són 100% catalans!
La gran, la Sarah, va venir a Castellar amb 1 mes. Els meus fills petits ja van néixer a Castellar. Tots van aprendre català i castellà a l'escola, i jo amb ells. Estem plenament integrats! La Sarah, ha acabat el batxillerat amb un 9,3, i està preparant la selectivitat per fer Periodisme a la Pompeu Fabra.
· Tornaries a fer el mateix viatge? Ha valgut la pena?
Completament! Aquesta mateixa pregunta me la va fer una nena de 6è a l'escola Emili Carles-Tolrà, durant un treball sobre immigració, i vaig respondre que sí sense dubtar-ho. Em sento una dona lliure, amb valor, amb capacitat de decidir sobre la meva vida i prendre decisions sobre els meus fills. Això, al Marroc no passa pel fet de ser dona. A més, he aconseguit que el meu marit comparteixi totes les tasques de la llar amb mi. Em sento una campiona!
La gran, la Sarah, va venir a Castellar amb 1 mes. Els meus fills petits ja van néixer a Castellar. Tots van aprendre català i castellà a l'escola, i jo amb ells. Estem plenament integrats! La Sarah, ha acabat el batxillerat amb un 9,3, i està preparant la selectivitat per fer Periodisme a la Pompeu Fabra.
· Tornaries a fer el mateix viatge? Ha valgut la pena?
Completament! Aquesta mateixa pregunta me la va fer una nena de 6è a l'escola Emili Carles-Tolrà, durant un treball sobre immigració, i vaig respondre que sí sense dubtar-ho. Em sento una dona lliure, amb valor, amb capacitat de decidir sobre la meva vida i prendre decisions sobre els meus fills. Això, al Marroc no passa pel fet de ser dona. A més, he aconseguit que el meu marit comparteixi totes les tasques de la llar amb mi. Em sento una campiona!
· Leila, vesteixes de manera molt occidental. Què opines de qui obliga o prohibeix portar el mocador?
Quan portes mocador crides l'atenció i encara hi ha gent que pensa que és dolent portar-lo i més ara que hi ha tantes notícies sobre el yihadisme. En el meu cas, no em sento còmoda amb el mocador, però les dones han de ser lliures i decidir si el volen portar o no. A altres països d'Europa no passa res, està més normalitzat. És com qui porta tatuatges o un estil de roba.
Quan portes mocador crides l'atenció i encara hi ha gent que pensa que és dolent portar-lo i més ara que hi ha tantes notícies sobre el yihadisme. En el meu cas, no em sento còmoda amb el mocador, però les dones han de ser lliures i decidir si el volen portar o no. A altres països d'Europa no passa res, està més normalitzat. És com qui porta tatuatges o un estil de roba.
· Has tornat recentment al Marroc?
Procuro anar-hi un cop a l'any, i sempre que baixo ho faig amb l'esperança que les coses hagin millorat. La situació econòmica és molt dolenta i cada cop el país va a pitjor. El Marroc d'ara és com l'Espanya de fa 50 anys, estan molt endarrerits en tot. Ara he construït la meva vida aquí i no m'agradaria tornar, en aquest sentit no tinc nostàlgia, la meva llar és aquí.
Procuro anar-hi un cop a l'any, i sempre que baixo ho faig amb l'esperança que les coses hagin millorat. La situació econòmica és molt dolenta i cada cop el país va a pitjor. El Marroc d'ara és com l'Espanya de fa 50 anys, estan molt endarrerits en tot. Ara he construït la meva vida aquí i no m'agradaria tornar, en aquest sentit no tinc nostàlgia, la meva llar és aquí.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Patidora
Un defecte que no pots dominar?
Sóc molt puntual
Una persona que admires?
La dra. Turull, del CAP de Castellar
La teva paraula preferida?
Mare meva!
Quin plat t'agrada més?
La truita de patates i el cuscús
Un color?
El marró
Un animal?
El gat
Un músic?
L'egipci Maher Zain
Una pel·lícula?
'Lo imposible'
Un viatge pendent?
Turquia
Un comiat?
Adéu!
