lunes, 3 de febrero de 2014

Entrevista a Jofre Llombart



 Jofre Llombart: “El meu llibre és una vacuna contra la por”


El periodista santcugatenc, subdirector d'El Món a Rac1, ha presentat el vespre de divendres a la Sala Lluís Valls Areny, el seu primer llibre ‘Desmuntant la caverna’, publicació que busca contraatacar amb arguments algunes de les acusacions per desacreditar el sobiranisme català. La xerrada forma part del 10è aniversari del Correllengua de la CAL de Castellar. Clica aquí per veure un taste de l'entrevista i la xerrada!

Rocío Gómez, per L'Actual


• Quines són les ‘mentides’ que venen d’Espanya a Catalunya ?

És el discurs de la por. Per exemple, van dir que en una Catalunya independent els títols universitaris quedarien invalidats, que no es podrien pagar les pensions o que Catalunya serà pobra. Un país que genera un 8% de riquesa que se’n va a les arques espanyoles directament, és capaç de mantenir les seves pensions.


• Quan vas sentir la necessitat de desmentir aquestes acusacions?
Després de la multitudinària manifestació de l’onze de setembre del 2012. Vaig veure tot de notícies i consignes que arribaven tant de mitjans de comunicació, membres del govern, de diversos partits, altaveus de l’Estat, que van dir que ens caurien les 7 plagues bíbliques, que ens quedaríem fora de l’Euro i d’Europa o que el Barça quedaria fora de la lliga. Vaig sentir la necessitat de preguntar-me si el que deien era veritat. El llibre és una vacuna contra la por. És constructiu i propositiu i vol contrarestar els missatges adreçats a atemorir, enfrontant les mentides a experts. No busco que el lector es faci independentista.


• És fàcil que cali el missatge de la por?
Si no, no el farien. Van a per qüestions que ens toquin la pell. Fan campanya amb què passaria si Catalunya fos independent però salten el pas previ de votar-ho. Han començat la casa per la teulada amb un discurs apocalíptic.


• Podrem votar el 9-N?
Podrem votar però no se si al novembre. D’una manera o altra haurem de votar però només depén de nosaltres perquè està clar que allà no ens deixaran votar. Només demanem votar, i això està representant un fita democràtica. Si no votem a través de la consulta que s’ha pactat haurem de votar d’una altra manera. Digues-li eleccions plebiscitàries, una consulta en els termes que hem pactat mig any més tard... Acabarem votant perquè és impossible que no ens deixin votar.