“Colom va amagar el seu origen català per sobreviure”
Francesc Albardaner, vicepresident del Centre d’Estudis Colombins, despulla la figura de Cristòfor Colom a El Mirador i defensa la seva catalanitat
Moltes són les nacionalitats que se li han atribuït a Cristòfor Colom,
entre les quals destaquen la genovesa i la catalana. El 1927 el peruà
Luís Ulloa va presentar a Paris un llibre on defensava l’origen català
d’aquest personatge històric. Ulloa va ser la primera veu científica que
va clamar la catalanitat de Colom, enfrontant-se als experts que
apostaven per la tradició genovesa. La recerca històrica, però, encara
no ha pogut determinar un segle després quina és la nació a la qual
pertany el descobridor d’Àmerica, a hores d’ara, apàtrida.
Creuant la porta que va obrir Ulloa, altres autors han seguint rastrejant documents històrics per trobar evidències que validin o descartin aquesta hipotesi. Aquest és el cas de Francesc Albardaner, membre de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i vicepresident del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona, que investiga els orígens de Colom des del 1986, i que dijous passat va oferir a la Sala d’Actes d’El Mirador la xerrada “La catalanitat de Colom. Ciència, història o fanatisme patrioter”.
Català o genovès, cristià i catòlic o cripto-jueu, són algunes de les incògnites antagòniques sobre aquest personatge històric. “En aquests últims 20 anys s’han dit moltes coses sobre la catalanitat de Colom: algunes són ciència i altres pura invenció. Jo considero que Colom era català de cultura i de fets, però hem de ser humils i racionals perquè els italians també tenen proves que són poderoses i per tant no és possible descartar res”, explica Albardaner. “Després de la meva recerca, de seguir estudiant i acumulant dades històriques, cada cop em sembla més vàlida la hipòtesi que era català”, afegeix l’autor.
En aquest sentit, un dels documents que Albardaner assegura que podria aportar informació molt valuosa per a reconstruir els passos del descobridor del Nou Món, és l’expedient que el segle XIX va preparar el Vaticà per a la canonització de Colom. El Vaticà, però, ha denegat l’accés dels investigadors a aquest document. “Tot i què no podem examinar els documents del Vaticà, estic que segur que nous mètodes de recerca en el camp de la genètica ens ajudaran a corroborar les nostres sospites”, confessa l’investigador.
D’altra banda, la figura de Colom, lloada durant segles, no ha aguantat bé el pes de la veritat històrica que l’ha identificat com “l’iniciador d’uns dels genocidis més grans que hi ha hagut a la història, la colonització americana, i no como l’heroi universal”, puntualitza Albardaner. L’autor apunta que el descobridor d’Amèrica podria haver estat un corsari del mediterrani, que hauria amagat deliberadament els seus orígens i la seva identitat "per sobreviure" i per preservar l’herència dels seus descendents. “Colom estava en contra de Joan II, va ser un pirata que va enfonsar l’armada del comte de Prades, el noble català més influent a la Guerra Civil catalana. Va amagar per raons de pes el seus orígens catalans. La seva família i descendents, segurament en connivència amb la corona, es van inventar la genovesitat com una cortina de fum”, afegeix Albardaner. “La catalanitat de Colom també demostraria l’existència d’un regne independent, de la conferència catalana, i que els reis Isabel i Fernando no van crear la unitat d’Espanya com tothom creu, dades importants ara que es parla d’aconseguir la independència de Catalunya”, conclou l’investigador.
Creuant la porta que va obrir Ulloa, altres autors han seguint rastrejant documents històrics per trobar evidències que validin o descartin aquesta hipotesi. Aquest és el cas de Francesc Albardaner, membre de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i vicepresident del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona, que investiga els orígens de Colom des del 1986, i que dijous passat va oferir a la Sala d’Actes d’El Mirador la xerrada “La catalanitat de Colom. Ciència, història o fanatisme patrioter”.
Català o genovès, cristià i catòlic o cripto-jueu, són algunes de les incògnites antagòniques sobre aquest personatge històric. “En aquests últims 20 anys s’han dit moltes coses sobre la catalanitat de Colom: algunes són ciència i altres pura invenció. Jo considero que Colom era català de cultura i de fets, però hem de ser humils i racionals perquè els italians també tenen proves que són poderoses i per tant no és possible descartar res”, explica Albardaner. “Després de la meva recerca, de seguir estudiant i acumulant dades històriques, cada cop em sembla més vàlida la hipòtesi que era català”, afegeix l’autor.
En aquest sentit, un dels documents que Albardaner assegura que podria aportar informació molt valuosa per a reconstruir els passos del descobridor del Nou Món, és l’expedient que el segle XIX va preparar el Vaticà per a la canonització de Colom. El Vaticà, però, ha denegat l’accés dels investigadors a aquest document. “Tot i què no podem examinar els documents del Vaticà, estic que segur que nous mètodes de recerca en el camp de la genètica ens ajudaran a corroborar les nostres sospites”, confessa l’investigador.
D’altra banda, la figura de Colom, lloada durant segles, no ha aguantat bé el pes de la veritat històrica que l’ha identificat com “l’iniciador d’uns dels genocidis més grans que hi ha hagut a la història, la colonització americana, i no como l’heroi universal”, puntualitza Albardaner. L’autor apunta que el descobridor d’Amèrica podria haver estat un corsari del mediterrani, que hauria amagat deliberadament els seus orígens i la seva identitat "per sobreviure" i per preservar l’herència dels seus descendents. “Colom estava en contra de Joan II, va ser un pirata que va enfonsar l’armada del comte de Prades, el noble català més influent a la Guerra Civil catalana. Va amagar per raons de pes el seus orígens catalans. La seva família i descendents, segurament en connivència amb la corona, es van inventar la genovesitat com una cortina de fum”, afegeix Albardaner. “La catalanitat de Colom també demostraria l’existència d’un regne independent, de la conferència catalana, i que els reis Isabel i Fernando no van crear la unitat d’Espanya com tothom creu, dades importants ara que es parla d’aconseguir la independència de Catalunya”, conclou l’investigador.
