miércoles, 20 de febrero de 2013

Entrevista a Jordi Domènech




“La reforma de Wert ens fa retrocedir als anys 50”


El professor i autor del llibre 'Elogi de l'educació lenta', Jordi Domènech, reivindica un sistema educatiu individualitzat al cicle de xerrades 'L'educació com a motor de canvi social'


Rocío Gómez, per L'ACTUAL



El professor i expresident de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, i autor de llibre ‘Elogi de l’educació lenta’, Jordi Domènech, va participar dimecres passat al cicle de xerrades ‘L’educació com a motor de canvi social’ que organitza la delegació del Vallès Occidental VIII de Serveis Educatius. Domènech va parlar dels avantatges de desaccelerar els ritmes d’educació per adaptar-los a les necessitats dels alumnes.


· Què és l’educació lenta?

És un intent de repensar el temps de l’educació, intentar que el temps estigui a la mida i a l’abast de les persones que són protagonistes del fet educatiu. La idea és fer front a l’acceleració que envaeix les nostres vides i també l’escola, que provoca currículums sobrecarregats, aprenentatges que es fan abans d’hora, i que no respecten els ritmes d’aprenentatge dels alumnes ni la naturalesa de la feina.


· L’actual sistema educatiu premia la quantitat i no la qualitat?

En els últims anys l’afany d’eficàcia i eficiència, i d’aplicar a l’escola criteris pensats per a empreses, ha fet que pensem la qualitat des d’un punt de vista quantitatiu. Això és pervertir la mateixa naturalesa de l’educació.



· Com s’aplica aquest model a les aules?

Si ja era complex fer-ho en un context de normalitat, en un context de retallades de recursos i de plantilla, encara és més complicat però no vol dir que no s’hagi de fer. Si l’escola ha de ser de tots i per a tots, amb l’atenció a la diversitat, és imprescindible que a cada un dels alumnes els donis allò que necessiten. Per tant, alguns aprenentatges no es poden mesurar per un objectiu o una fita en concret perquè s’ha de tenir en compte cada individu, i el seu ritme d’aprenentatge. S’han d’adequar les activitats, els materials que s’utilitzen i els criteris d’avaluació a l’individualitat de cada alumne. 


· Què opina de les reformes que ha patit l’ensenyament en les darreres dècades?

Totes les reformes que s’han fet pateixen un pecat original: s’han basat en una certa desconfiança que el professorat podia millorar l’escola. Aquesta desconfiança ha portat a l’administració a pensar què és necessari prescriure-ho tot, i a no donar autonomia als centres ni potenciar la professionalitat dels mestres. Aquesta qüestió planeja a totes les reformes. La proposta de Wert significa un endarreriment ideològic que ens fa retrocedir als anys 50. La reforma que necessitem és restablir la confiança en els centres educatius, en el professorat, i que ells es sentin protagonistes per millorar l’escola. Si ho aconseguim, fins i tot seríem capaços de pal·liar els efectes negatius de les retallades, que afecten a la línia directa de flotació sobretot de l’escola pública.


· Els professors estan preparats per a l’educació lenta ?

La nostra formació universitària i superior no tenia en compte la necessitat que l’escola arribi a tothom. Era un model educatiu que es basava en la selecció dels millors. Si el teu ritme era diferent o més lent et quedaves a la vorera i els altres continuaven. Aquest dèficit es pot treballar amb un bon pla de formació permanent, però les inversions de l’administració en aquest camp cada vegada són més petites. Si els professors no recuperen l’interès per la seva professió, i donen un salt cap a endavant, estem en un situació difícil. Els canvis educatius es noten a mig o llarg termini. Allò que avui no invertim ho notarem d’aquí 5 o 10 anys. Quan veus un mal que t’afecta immediatament ets capaç de reaccionar. Ara sembla que tots estem una mica endormiscats.