jueves, 4 de julio de 2013

Entrevista a l'investigador del CSIC Antonio Turiel - El Fracking


"Cada persona té 25 esclaus energètics" 


El físic, matemàtic i investigador del CSIC Antonio Turiel desvetlla l'impacte del fracking a l'economia i el medi ambient 

Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

El físic, matemàtic i investigador del CSIC Antonio Turiel va protagonitzar la tarda de dijous a Cal Gorina la xerrada “Energia i crisi: de la fi del petroli barat al drama al fracking”, conferència organitzada per L’Altraveu, Cal Gorina, Som lo que sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking. Entre 80 i 100 persones -segons diverses fonts- van omplir dues sales de Cal Gorina per sentir la interessant xerrada del científic, qui va defensar la teoria que la crisi del model energètic, palpable a través de pràctiques com el fracking, impossibilita sortir de la crisi financera.

Què és el fracking?
És una tècnica d’extracció d’hidrocarburs com gas natural o petroli a roques on no es busca habitualment. És molt agressiva perquè consisteix en fer un forat vertical fins arribar a les roques, i en horitzontal injectar aigua, sorra i algunes substàncies químiques a pressió per desprendre els hidrocarburs. Les substàncies es poden filtrar i això és molt perillós perquè són tòxiques i fins i tot cancerígenes, i alguns gasos que es desprenen també es poden filtrar a l’atmosfera. També pot passar, però és més improbable, que es produeixin terratrèmols. Abans d’avaluar l’impacte ambiental els països haurien de saber que no surt a compte explotar aquests hidrocarburs.


Si la rendibilitat és baixa perquè es continua practicant?

Perquè no volem canviar de model energètic, volem seguir com fins ara fins que no puguem més. La vida dels pous és curta i s’inverteix molt de material per extreure els hidrocarburs, es mobilitzen camions que saturen les carreteres per al transport, es perjudica el subsòl... Aquests hidrocarburs no serviran per superar la dependència dels hidrocarburs importats. Implica un sobrecost per a quantitats molt petites. Les empreses que es dedicaven al fracking de gas natural als EUA han fet fallida, perden mil milions de dòlars a l’any.


El fracking està prohibit a algun país?
A la UE existeix disparitat d’opinions. Mentre que a França està prohibit, Alemanya s’ho està rumiant i Polònia ho ha autoritzat.


Quan s’acabarà el petroli?
El petroli no s’acabarà mai però cada vegada es podran extreure quantitats més petites. El problema del petroli no és el seu esgotament absolut sinó quan deixarà de seguir el nostre ritme. Tenim una economia que es basa en el consum creixent de matèries primeres i energia perquè pugui créixer el PIB. De fet, la producció de petroli cru porta estancada 8 anys i comença a baixar.


Sense petroli... L’opció és el carbó?
Aquí la crisi està fent que disminueixi el consum de petroli perquè molta gent no el pot pagar, i per tant no es genera aquesta expectativa. A països com els EUA la davallada de petroli s’ha compensat en part amb més gas, i en el cas de la Xina fonamentalment amb el carbó. Això explica que malgrat la crisi la concentració de CO2 a l’atmosfera ha crescut molt en els últims anys perquè el carbó és més intensiu que el petroli. El problema és que si seguim a aquest ritme el carbó arribarà al pic d’extracció màxima en uns 7 anys. El petroli, el gas natural, el carbó i l’urani començaran a declinar abans que acabi aquesta dècada.


Per què no s’aposta de manera contundent per les energies renovables?
Les energies renovables no tenen capacitat de cobrir aquest forat energètic tan gros tot i que hi ha algunes especialment versàtils com l’energia eòlica. No som conscients de l’energia que consumim. Cada persona ja sigui un nen o un adult té 25 esclaus energètics treballant sense descans els 365 dies de l’any. És una quantitat d’energia grandiosa i amb les renovables només podríem arribar al 10 o el 15% del que necessitem.


Els recursos energètics seran un luxe restringit a les elits econòmiques?
Malauradament és el que ja està passant. La crisi econòmica i l’energètica estan estretament lligades. La disponibilitat d’energia és limitada, i posa en compromís tot el model econòmic i productiu. No podem continuar amb el mateix esquema, les màquines s’estan aturant, els negocis tanquen i els productes s’encareixen.


Ens hem de resignar?
Els humans podem viure consumint molta menys energia, amb un estàndard de vida molt semblant a l’actual però encara no ens hem adonat. Això implica una transformació profunda del nostre model econòmic i productiu. No podem mantenir un sistema que es basa en créixer indefinidament quan els recursos i en definitiva el planeta és finit. Perquè creixi el PIB cal que creixi el consum d’energia, i això no passarà perquè és una impossibilitat física. En comptes de solucionar el problema el que fem és buscar amb alta tecnologia una nova energia il·limitada per seguir creixent, i no hi ha cap alternativa realista. Intentem mantenir una cosa que no es pot mantenir amb les conseqüències que estem patint, amb una crisi econòmica que no s’acaba, amb més atur i esquerdes socials.