La PAH bufa la primera espelma
La plataforma assisteix una trentena de famílies castellarenques i ha aconseguit sis dacions en pagament
Rocío Gómez, per L'Actual
La lluita per la dació en pagament i el lloguer social, i l’eradicació
dels desnonaments, encara és viva i vigent, un any després de l’arribada
de la PAH a Castellar. Malgrat tot, ha estat un any de feina intensa i
de triomfs per la secció castellarenca. La plataforma ha aconseguit sis
dacions en pagament, i ha afegit Castellar, gràcies a una moció
presentada al plenari, a la llista de municipis que multaran els bancs i
grans empreses amb pisos desocupats. “Aquest mes senyalitzarem amb adhesius els pisos buits a Castellar”, explica la voluntària de la plataforma Noèlia Rosales.
Fins ara, una trentena de famílies castellarenques ha confiat en la iniciativa ciutadana i assembleària de la PAH, per sumar esforços i trobar una solució a cadascun dels casos. “La gent té por a explicar que poden perdre casa seva, encara hi ha un estigma social. Cada setmana arriben casos nous a la PAH”, reconeix Rosales. No és fàcil verbalitzar una situació d’execució hipotecària, o de córrer el risc d’un desnonament. “A banda de fer una tasca d’assessorament legal, i d’acompanyament, també fem una mica de psicòlegs”, assegura la voluntària Mireia Pérez. “Comencem per una acollida individual per escoltar i ajudar la persona a que tregui el problema que porta dins, que no el deixa dormir, que el fa sentir-se exclòs de la societat”, afegeix Pérez. “Després li demanem que recopili tots els documents, informació possible, per valorar el cas. No et tracten igual si vas sol al banc que si vas acompanyat amb més membres de la PAH. La negociació depèn de la voluntat que tingui l’altre negociador”, puntualitza la voluntària.
La Montse Oller és una de les afectades de la vila, que assisteix a les assemblees setmanals de la PAH cada dimarts a les 19h a Cal Gorina. La castellarenca està immersa en un procés d’execució hipotecària. “Els bancs no et donen facilitats per negociar. No podia pagar 1.000 euros al mes, sola, amb quatre fills al meu càrrec. Arriba un moment en què has de decidir, o pagues o menges”, explica Oller. L’horitzó per aquesta afectada té unes bones perspectives, i espera aconseguir aviat l’esperada dació en pagament acompanyada d’un lloguer social al seu pis. La Montse assegura que quan se solucioni el seu cas, seguirà amb la PAH com a voluntària.
Malauradament, molts bancs de l’estat continuen duent a terme desnonaments, i comprant els pisos d’aquests desnonaments en subhastes, per un 50% del preu de l’última taxació, emparats en una llei hipotecària de principis del segle passat. “Som l’únic país d’Europa que no fa dació en pagament. Fins i tot EUA ho practica, amb el sistema de la segona oportunitat. Molts ciutadans es queden sense casa, però continuen pagant un deute personal que no prescriu mai. El deute passa als teus hereus. És un sistema pervers”, reconeix Pérez.
Fins ara, una trentena de famílies castellarenques ha confiat en la iniciativa ciutadana i assembleària de la PAH, per sumar esforços i trobar una solució a cadascun dels casos. “La gent té por a explicar que poden perdre casa seva, encara hi ha un estigma social. Cada setmana arriben casos nous a la PAH”, reconeix Rosales. No és fàcil verbalitzar una situació d’execució hipotecària, o de córrer el risc d’un desnonament. “A banda de fer una tasca d’assessorament legal, i d’acompanyament, també fem una mica de psicòlegs”, assegura la voluntària Mireia Pérez. “Comencem per una acollida individual per escoltar i ajudar la persona a que tregui el problema que porta dins, que no el deixa dormir, que el fa sentir-se exclòs de la societat”, afegeix Pérez. “Després li demanem que recopili tots els documents, informació possible, per valorar el cas. No et tracten igual si vas sol al banc que si vas acompanyat amb més membres de la PAH. La negociació depèn de la voluntat que tingui l’altre negociador”, puntualitza la voluntària.
La Montse Oller és una de les afectades de la vila, que assisteix a les assemblees setmanals de la PAH cada dimarts a les 19h a Cal Gorina. La castellarenca està immersa en un procés d’execució hipotecària. “Els bancs no et donen facilitats per negociar. No podia pagar 1.000 euros al mes, sola, amb quatre fills al meu càrrec. Arriba un moment en què has de decidir, o pagues o menges”, explica Oller. L’horitzó per aquesta afectada té unes bones perspectives, i espera aconseguir aviat l’esperada dació en pagament acompanyada d’un lloguer social al seu pis. La Montse assegura que quan se solucioni el seu cas, seguirà amb la PAH com a voluntària.
Malauradament, molts bancs de l’estat continuen duent a terme desnonaments, i comprant els pisos d’aquests desnonaments en subhastes, per un 50% del preu de l’última taxació, emparats en una llei hipotecària de principis del segle passat. “Som l’únic país d’Europa que no fa dació en pagament. Fins i tot EUA ho practica, amb el sistema de la segona oportunitat. Molts ciutadans es queden sense casa, però continuen pagant un deute personal que no prescriu mai. El deute passa als teus hereus. És un sistema pervers”, reconeix Pérez.
