"El perill és creure que no tenim alternativa"
La metgessa, teòloga i monja benedictina Teresa Forcades pren l’Auditori Municipal amb prop de 400 persones en la penúltima xerrada del Grup3 sobre la crisi
Rocío Gómez, per L'ACTUAL
Èxit rotund de participació a la penúltima xerrada del cicle de
conferències “Stop! Tu què penses de la situació actual? I què en dius?”
que organitza el Grup 3 i que ha estat protagonitzada per la teòloga,
metgessa i monja benedictina Teresa Forcades.
Una vuitantena de persones no han pogut fer-se amb una de les butaques de l’Auditori d’El Mirador, que ple de gom a gom, esperava el vespre de dijous amb impaciència l’arribada de Forcades, que ha fet entrada al recinte quan faltava un quart per les 8 del vespre. De fet, els ciutadans que no han pogut entrar a l’Auditori han decidit esperar a Forcades a la plaça del Mercat, on la ponent ha atès pacientment les demandes ciutadanes. La monja, que es negava a començar la xerrada si no hi podien assistir les vuitanta persones que es concentraven a les portes de l’Auditori, ha cedit en un principi a les exigències d’aforament. Després de la introducció i presentació de l’acte dels membres del Grup3, Forcades ha pres la paraula entre aplaudiments i ha baixat de l’escenari per apropar-se a tots els ciutadans que volien accedir a l’Auditori amb la intenció de fer la xerrada des del passadís perquè així també la poguessin escoltar. Amb un audiència pacient i còmplice de la “rebel·lió” de la monja, s’ha instal·lat un altaveu per fer arribar la paraula de Forcades fins al vestíbul de la planta baixa d’El Mirador. Però la ponent encara no estava satisfeta i ha demanat que obrissin l’accés perquè tothom pogués entrar a l’Auditori . “Si no hi cabem, marxarem a l’església”, anunciava Forcades. Així, amb l’ajuda de la Policia Local que ha fet acte de presència per gestionar “l’overbooking” de la sala, s’han instal·lat una cinquantena de cadires a l’escenari.
Acumulant mitja hora de retard i amb el públic a la butxaca, Teresa Forcades ha començat la xerrada amb una crítica voraç al capitalisme, com a “aliança del poder econòmic i polític”. Anunciant una “crítica ètica del sistema perquè el sistema diu un cosa i fa una altra” la teòloga ha exposat que les lleis que regulen els mercats ho fan en funció d’uns interessos, afavorint només una minoria. “Si l’especulació financera és la font més gran de beneficis, per què no està taxada i no contribueix? Com és que vendre el pa està taxat i intercanviar diners no?”, es preguntava retòricament Forcades. “El rescat, el transvasament de diners d’Europa cap a l’Estat Espanyol, s’hauria d’anomenar estafa. El Banc Central Europeu dóna els diners a una banc intermediari a un 1%, i aquest banc a l’Estat Espanyol al 7%”, assegurava la ponent. La lògica capitalista i el lliure mercat, “que no es regula sol, sinó què és una dictadura financera” giren al voltant de “l’explotació i l’avarícia” en un sistema que “no tracta les persones amb la dignitat que ens mereixem”, puntualitzava Forcades.
Després de posar els arguments sobre la taula i la crítica al sistema capitalista, la teòloga ha defensat la proposta que impulsa conjuntament amb el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, el Procés Constituent.“No som només dues persones que volem fer avaluació i crítica radical del sistema, estem convençuts que hi ha moltes persones més. És el moment de fer passos ja no simbòlics sinó transformadors, en un procés pacífic i democràtic per aconseguir una societat que respecti la dignitat de les persones”, va apuntar Forcades. El procés constituent, que passa per “canviar la consciència del poble, la mobilització ciutadana i el canvi de model amb el canvi de la constitució”, segons la teòloga, s’articula a través de 4 eixos: la recuperació de la subjectivitat política, la unitat de la diversitat, la urgència i “tornar a fer la revolució, després de fer-la”.
Quant a la subjectivitat política la impulsora del procés constituent ha assenyalat que “cal compartir la situació amb els pobles, crear assemblees locals, i si qualla, culminar el procés amb unes primàries per escollir representants de la candidatura, amb el compromís que l’endemà de guanyar les eleccions es convoqui una assemblea constituent per canviar el marc i les regles del joc”. Forcades ha assegurat que “la violència no pot contenir i controlar la societat si no va acompanyada de la ideologia”. “El perill és creure que no tenim alternativa. Els canvis de justícia social venen de baix”, concretava la teòloga. Fent servir la història sobre la Torre de Babel que narra la Bíblia, la monja benedictina ha definit la unitat en la diversitat com un sistema que no passi per la normalització i la uniformització sinó que “cadascú formi part de la unitat com una peça única, amb les seves particularitats”. D’altra banda, la revolució pacífica i democràtica, “ha d’arribar amb urgència però no amb precipitació i amb la consciència que mentre parlem hi ha gent que l’estan fent fora de casa i que estan perdent la seva feina”. “El gener de 2013 a Catalunya existia un 30% de pobresa, gent que no arriba a final de mes, i un 12 % de misèria, gent que fa cua per poder menjar. No és una situació de normalitat per entretenir-nos a pensar en utopies socials”, inquiria al públic de l’Auditori Forcades.
El darrer eix per arribar al canvi de model social radical amb el procés constituent és “fer la revolució per després tornar-la a fer”. Forcades ha reivindicat que és una bona oportunitat per crear una societat més participativa en la comunitat perquè “la revolució és el punt de partida i no el punt i final”. “El que falla és delegar els afers comuns en algú altre que se’n cuidi. Hem de canviar de manera de viure, on després del canvi social els ciutadans trobin un espai on la seva opinió compti, una societat dinàmica on prenguem responsabilitat a través de les assemblees locals”, conclou la ponent.
Una hora després del tret de sortida de la conferència, es va obrir un torn de debat amb els participants, d’una hora més de durada, el colofó daurat d’una inusual, sorprenent i extensa xerrada de Teresa Forcades. El cicle de xerrades al voltant de la crisi organitzat pel Grup3 culminarà el proper dijous 6 de juny amb la ponència del Pare Manel, que clourà aquesta proposta de debat i reflexió sobre el context actual que ha comptat amb la participació d'Eduardo Ocio, dels Drapaires d’Emaus, i Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau.
Una vuitantena de persones no han pogut fer-se amb una de les butaques de l’Auditori d’El Mirador, que ple de gom a gom, esperava el vespre de dijous amb impaciència l’arribada de Forcades, que ha fet entrada al recinte quan faltava un quart per les 8 del vespre. De fet, els ciutadans que no han pogut entrar a l’Auditori han decidit esperar a Forcades a la plaça del Mercat, on la ponent ha atès pacientment les demandes ciutadanes. La monja, que es negava a començar la xerrada si no hi podien assistir les vuitanta persones que es concentraven a les portes de l’Auditori, ha cedit en un principi a les exigències d’aforament. Després de la introducció i presentació de l’acte dels membres del Grup3, Forcades ha pres la paraula entre aplaudiments i ha baixat de l’escenari per apropar-se a tots els ciutadans que volien accedir a l’Auditori amb la intenció de fer la xerrada des del passadís perquè així també la poguessin escoltar. Amb un audiència pacient i còmplice de la “rebel·lió” de la monja, s’ha instal·lat un altaveu per fer arribar la paraula de Forcades fins al vestíbul de la planta baixa d’El Mirador. Però la ponent encara no estava satisfeta i ha demanat que obrissin l’accés perquè tothom pogués entrar a l’Auditori . “Si no hi cabem, marxarem a l’església”, anunciava Forcades. Així, amb l’ajuda de la Policia Local que ha fet acte de presència per gestionar “l’overbooking” de la sala, s’han instal·lat una cinquantena de cadires a l’escenari.
Acumulant mitja hora de retard i amb el públic a la butxaca, Teresa Forcades ha començat la xerrada amb una crítica voraç al capitalisme, com a “aliança del poder econòmic i polític”. Anunciant una “crítica ètica del sistema perquè el sistema diu un cosa i fa una altra” la teòloga ha exposat que les lleis que regulen els mercats ho fan en funció d’uns interessos, afavorint només una minoria. “Si l’especulació financera és la font més gran de beneficis, per què no està taxada i no contribueix? Com és que vendre el pa està taxat i intercanviar diners no?”, es preguntava retòricament Forcades. “El rescat, el transvasament de diners d’Europa cap a l’Estat Espanyol, s’hauria d’anomenar estafa. El Banc Central Europeu dóna els diners a una banc intermediari a un 1%, i aquest banc a l’Estat Espanyol al 7%”, assegurava la ponent. La lògica capitalista i el lliure mercat, “que no es regula sol, sinó què és una dictadura financera” giren al voltant de “l’explotació i l’avarícia” en un sistema que “no tracta les persones amb la dignitat que ens mereixem”, puntualitzava Forcades.
Després de posar els arguments sobre la taula i la crítica al sistema capitalista, la teòloga ha defensat la proposta que impulsa conjuntament amb el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, el Procés Constituent.“No som només dues persones que volem fer avaluació i crítica radical del sistema, estem convençuts que hi ha moltes persones més. És el moment de fer passos ja no simbòlics sinó transformadors, en un procés pacífic i democràtic per aconseguir una societat que respecti la dignitat de les persones”, va apuntar Forcades. El procés constituent, que passa per “canviar la consciència del poble, la mobilització ciutadana i el canvi de model amb el canvi de la constitució”, segons la teòloga, s’articula a través de 4 eixos: la recuperació de la subjectivitat política, la unitat de la diversitat, la urgència i “tornar a fer la revolució, després de fer-la”.
Quant a la subjectivitat política la impulsora del procés constituent ha assenyalat que “cal compartir la situació amb els pobles, crear assemblees locals, i si qualla, culminar el procés amb unes primàries per escollir representants de la candidatura, amb el compromís que l’endemà de guanyar les eleccions es convoqui una assemblea constituent per canviar el marc i les regles del joc”. Forcades ha assegurat que “la violència no pot contenir i controlar la societat si no va acompanyada de la ideologia”. “El perill és creure que no tenim alternativa. Els canvis de justícia social venen de baix”, concretava la teòloga. Fent servir la història sobre la Torre de Babel que narra la Bíblia, la monja benedictina ha definit la unitat en la diversitat com un sistema que no passi per la normalització i la uniformització sinó que “cadascú formi part de la unitat com una peça única, amb les seves particularitats”. D’altra banda, la revolució pacífica i democràtica, “ha d’arribar amb urgència però no amb precipitació i amb la consciència que mentre parlem hi ha gent que l’estan fent fora de casa i que estan perdent la seva feina”. “El gener de 2013 a Catalunya existia un 30% de pobresa, gent que no arriba a final de mes, i un 12 % de misèria, gent que fa cua per poder menjar. No és una situació de normalitat per entretenir-nos a pensar en utopies socials”, inquiria al públic de l’Auditori Forcades.
El darrer eix per arribar al canvi de model social radical amb el procés constituent és “fer la revolució per després tornar-la a fer”. Forcades ha reivindicat que és una bona oportunitat per crear una societat més participativa en la comunitat perquè “la revolució és el punt de partida i no el punt i final”. “El que falla és delegar els afers comuns en algú altre que se’n cuidi. Hem de canviar de manera de viure, on després del canvi social els ciutadans trobin un espai on la seva opinió compti, una societat dinàmica on prenguem responsabilitat a través de les assemblees locals”, conclou la ponent.
Una hora després del tret de sortida de la conferència, es va obrir un torn de debat amb els participants, d’una hora més de durada, el colofó daurat d’una inusual, sorprenent i extensa xerrada de Teresa Forcades. El cicle de xerrades al voltant de la crisi organitzat pel Grup3 culminarà el proper dijous 6 de juny amb la ponència del Pare Manel, que clourà aquesta proposta de debat i reflexió sobre el context actual que ha comptat amb la participació d'Eduardo Ocio, dels Drapaires d’Emaus, i Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau.
