"És més fàcil exportar productes ecològics que distribuir-los al país"
L'especialista en agricultura ecològica Santi Soto enceta les xerrades del Mes Temàtic de l'Alimentació d'El Mirador
Rocío Gómez, per L'ACTUAL
En el marc del Mes Temàtic d’El Mirador, dedicat enguany a
l’alimentació, l’assessor d’agricultura ecològica Santi Soto ha ofert a
la Sala d’Actes la xerrada “Com aconseguir l’autonomia alimentària en
agricultura ecològica. El ponent ha convidat als assistents a
reflexionar sobre el model actual de producció, el pes de la
globalització i la importància d'apostar per la qualitat dels productes
que provenen de l'agricultura ecològica.
Com definiria l’agricultura ecològica?
És la producció d’aliments de gran qualitat organolèptica sense utilitzar productes químics sintètics. Això es nota perquè tenen més gust i vitamines! L’agricultura convencional fa servir molts productes químics com herbicides per tractar malalties i plagues. Part d’aquesta toxicitat es trasllada als aliments. Fa 70 anys no existien aquests productes i hem de tornar als avantatges d’aquest modus vivendi de treballar la terra i menjar de la terra.
Els nostres avis tenien, per tant, autonomia alimentària?
Abans el 80% de la població vivia del camp però l’evolució de la humanitat ens ha fet perdre autonomia però guanyar altres coses per viure. Ara coneixem noves tècniques d’agricultura ecològica, coneixements que podem incorporar, barrejar dos móns perquè sorgeixi un de nou sobretot en el context actual. La crisi ha de ser entesa com una oportunitat per canviar a un altre model de creixement.
Fruites i verdures poden ser aptes per al consum sense productes químics?
I tant! L’ús dels productes químics ha evolucionat molt perquè l’ésser humà funciona a cop de prova i error. No fa tant que vam descobrir els productes químics! Al principi només es feien servir amoníacs i no sabien la toxicitat que tenien. Després es va inventar un altre producte per contrarestar el seu efecte, i així successivament. Ara podem lluitar contra plagues i malalties amb productes naturals com per exemple les ortigues.
La rendibilitat econòmica s’imposa a la qualitat del producte.
Europa i els EUA busquen produir aliments al Tercer Món perquè són més barats sobretot per la mà d’obra. Volen beneficis i produir el màxim de productes! Però ara ens trobem en un punt de creuament perquè els productes químics i el gasoil cada cop són més cars. Malgrat això, els preus dels productes convencionals encara són força més barats que els que provenen de l'agricultura ecològica.
Quina és la diferència de preu?
Entre un 30 i 40%. És molt difícil competir perquè la producció agrícola convencional està subvencionada. La globalitat fa que s’exportin grans quantitats de menjar d’una banda a un altra del planeta, inutilitzant la vida agrícola i rural del país. Per exemple, a Senegal enlloc de l’agricultura autòctona és més fàcil trobar pomes que es podrien produir a Girona. Aquestes fruites no es quedaran a Senegal sinó que es produeixen directament per a l’exportació. Gràcies a aquest sistema els supermercats tenen qualsevol producte a qualsevol època de l’any, mantenint un preu estable per als consumidors però sense respectar l’estacionalitat. El consumidor, que cada cop té menys diners, si té l’oportunitat l’aprofita.
Com lluiten els productors que aposten per un sistema ecològic contra tots aquests factors en contra?
Exportant. El mercat intern és més fluix, distribuir al país és més car. De fet Catalunya és un gran exportador d’agricultura ecològica al centre d’Europa a països com Alemanya, Gran Bretanya, Holanda o Dinamarca. Són països que consumeixen moltes verdures ecològiques, fruits secs com l’ametlla, olis o vins. Hi ha gent que els consumeix perquè s’han posat de moda però també hi ha molta gent que està molt conscienciada amb els problemes que comporta la globalització.
Si finalment optem per consumir productes ecològics, on els podem trobar?
Tot i que signifiqui invertir més temps, el més fàcil és localitzar els productors locals o bé les cooperatives agrícoles de la zona, i comprar directament. També es poden trobar a algunes grans superfícies que ja els comencen a incorporar. D'altra banda, cal reflexionar perquè existeixen molts terrenys desaprofitats sense conrear, solars que on no es onstruirà perquè s’ha enfonsat la indústria de la construcció i que es podrien recuperar per a l’agricultura urbana. De fet aquesta tendència ja s’ha implantat a moltes zones dels EUA. Hem de recuperar la producció agrícola de cada nació!
Com definiria l’agricultura ecològica?
És la producció d’aliments de gran qualitat organolèptica sense utilitzar productes químics sintètics. Això es nota perquè tenen més gust i vitamines! L’agricultura convencional fa servir molts productes químics com herbicides per tractar malalties i plagues. Part d’aquesta toxicitat es trasllada als aliments. Fa 70 anys no existien aquests productes i hem de tornar als avantatges d’aquest modus vivendi de treballar la terra i menjar de la terra.
Els nostres avis tenien, per tant, autonomia alimentària?
Abans el 80% de la població vivia del camp però l’evolució de la humanitat ens ha fet perdre autonomia però guanyar altres coses per viure. Ara coneixem noves tècniques d’agricultura ecològica, coneixements que podem incorporar, barrejar dos móns perquè sorgeixi un de nou sobretot en el context actual. La crisi ha de ser entesa com una oportunitat per canviar a un altre model de creixement.
Fruites i verdures poden ser aptes per al consum sense productes químics?
I tant! L’ús dels productes químics ha evolucionat molt perquè l’ésser humà funciona a cop de prova i error. No fa tant que vam descobrir els productes químics! Al principi només es feien servir amoníacs i no sabien la toxicitat que tenien. Després es va inventar un altre producte per contrarestar el seu efecte, i així successivament. Ara podem lluitar contra plagues i malalties amb productes naturals com per exemple les ortigues.
La rendibilitat econòmica s’imposa a la qualitat del producte.
Europa i els EUA busquen produir aliments al Tercer Món perquè són més barats sobretot per la mà d’obra. Volen beneficis i produir el màxim de productes! Però ara ens trobem en un punt de creuament perquè els productes químics i el gasoil cada cop són més cars. Malgrat això, els preus dels productes convencionals encara són força més barats que els que provenen de l'agricultura ecològica.
Quina és la diferència de preu?
Entre un 30 i 40%. És molt difícil competir perquè la producció agrícola convencional està subvencionada. La globalitat fa que s’exportin grans quantitats de menjar d’una banda a un altra del planeta, inutilitzant la vida agrícola i rural del país. Per exemple, a Senegal enlloc de l’agricultura autòctona és més fàcil trobar pomes que es podrien produir a Girona. Aquestes fruites no es quedaran a Senegal sinó que es produeixen directament per a l’exportació. Gràcies a aquest sistema els supermercats tenen qualsevol producte a qualsevol època de l’any, mantenint un preu estable per als consumidors però sense respectar l’estacionalitat. El consumidor, que cada cop té menys diners, si té l’oportunitat l’aprofita.
Com lluiten els productors que aposten per un sistema ecològic contra tots aquests factors en contra?
Exportant. El mercat intern és més fluix, distribuir al país és més car. De fet Catalunya és un gran exportador d’agricultura ecològica al centre d’Europa a països com Alemanya, Gran Bretanya, Holanda o Dinamarca. Són països que consumeixen moltes verdures ecològiques, fruits secs com l’ametlla, olis o vins. Hi ha gent que els consumeix perquè s’han posat de moda però també hi ha molta gent que està molt conscienciada amb els problemes que comporta la globalització.
Si finalment optem per consumir productes ecològics, on els podem trobar?
Tot i que signifiqui invertir més temps, el més fàcil és localitzar els productors locals o bé les cooperatives agrícoles de la zona, i comprar directament. També es poden trobar a algunes grans superfícies que ja els comencen a incorporar. D'altra banda, cal reflexionar perquè existeixen molts terrenys desaprofitats sense conrear, solars que on no es onstruirà perquè s’ha enfonsat la indústria de la construcció i que es podrien recuperar per a l’agricultura urbana. De fet aquesta tendència ja s’ha implantat a moltes zones dels EUA. Hem de recuperar la producció agrícola de cada nació!
