viernes, 7 de junio de 2013

Entrevista al Pare Manel




"Parlar de Déu amb la panxa buida és més difícil" 


El mediàtic Pare Manel, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2009, tanca el cicle de xerrades 'Stop' organitzat pel Grup 3 


Rocío Gómez, per L'ACTUAL 

El sacerdot Manel Pousa, conegut com a Pare Manel, va cloure la tarda de dijous el cicle de xerrades organitzat pel Grup3 ‘Stop! Tu què penses de la situació actual? I què en dius? Més d’un centenar de persones es van apropar a El Mirador per escoltar les seves reflexions al voltant de la crisi.

El Pare Manel destaca pels projectes d’ajuda als col·lectius en risc d’exclusió social als barris barcelonins de Verdum i Roquetes, centrats sobretot en l’àmbit de la infància i la joventut, i reclusos de diverses presons, que vehicula a través de la fundació Pare Manel. Amb l’objectiu de recaptar fons per a l’entitat, any rere any, el sacerdot organitza una gala benèfica que enguany ha comptat amb el suport d’artistes com Andrea Motis, Manel Fuentes, Sílvia Pérez Cruz, Joan Manel Serrat o el Mag Lari . La 17a edició de l’espectacle, que va tenir lloc al BTM, el passat 4 de juny, va aplegar 1.900 espectadors. “Els artistes s’entreguen a fons i fan la seva millor actuació. Estem molt satisfets perquè sempre comptem amb el suport de molta gent que col•labora amb els nostres projectes”, explica Manel. “El 80% dels nostres recursos els destinem als projectes dels infants amb activitats extraescolars com equips de futbol i bàsquet, ludoteca, tallers, casals o psicomotricitat, i també als joves que es troben a l’atur per a la seva reinserció laboral”, afegeix el mossèn.


Els ciutadans que busquen aixopluc a la Fundació Pare Manel augmenten dia rere dia. La crisi fueteja especialment als que menys capacitat econòmica tenen i els condemna a dedicar els seus esforços a la supervivència. “Cáritas i Creu Roja han triplicat els àpats que ofereixen cada dia. El problema de la immigració s’agreuja, cada cop hi ha més sense papers. Augmenta la demanada però tenim menys recursos”, explica el sacerdot. En aquest sentit, la reinserció dels reclusos que surten de la presó és pel mossèn “una assignatura pendent”. “Hi ha cinc persones que han sortit de la presó que viuen amb mi, i alguns que tenen permís penitenciari que dormen i mengen a casa. Tota ajuda és poca, a molts no els espera ningú, no tenen família”, assegura el Pare Manel.

 

El sacerdot, nascut a Granada el 1945, es va ordenar amb 31 anys. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i la Medalla d’Honor de Barcelona per la seva vocació d’ajuda als menys afavorits. “La meva família, que no és practicant, em va ensenyar a compartir amb qui menys en té. Mai he pogut separar l’evangeli de l’acció social, però reconec que parlar de Déu amb la panxa buida és difícil perquè la gent no pot entendre aquest Déu”. De fet, el mossèn reivindica que els sectors de poder de l’esglèsia i els creients “segueixin l’exemple de Jesús, que estava al costat de la gent exclosa per la societat com ara els pobres, les prostitutes, els homosexuals i els drogoaddictes. Eren els seus preferits”. “Hi ha moltes més coses que ens uneixen de les que ens separen, totes les famílies discuteixen però al cap i a la fi, són família. Tots necessitem ajuda, i tothom ha d’aprendre a ajudar”, conclou el Pare Manel.

Pel cicle de xerrades al voltant de la crisi organitzat pel Grup3 han passat ponents com 'Eduardo Ocio, dels Drapaires d’Emaus, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i la metgessa i monja benedictina, Teresa Forcades, la conferenciant que més públic va aplegar superant l’aforament de l’Auditori amb 400 persones.