"Acostuma a ser la dona la que renuncia a la seva carrera"
És diplomat en Estadística i doctorat en Demografia. Des del 2013 és
investigador al Minnesota Population Center de la Universitat de
Minnesota. Amb tot, per en Joan (38 anys) el seu futur passa per tornar a
Castellar
· Quina és la teva feina al Minnesota Population Center?
El que fem al centre és difondre dades de població recollides per registres d'estadística o d'agències, i harmonitzar-les entre països i entre temps, per posar-les a disposició de la comunitat científica. En el meu cas recullo dades sobre els usos del temps i realitzo una investigació sobre com les parelles distribueixen el seu temps, recerca que també vaig fer per a la meva tesi.
El que fem al centre és difondre dades de població recollides per registres d'estadística o d'agències, i harmonitzar-les entre països i entre temps, per posar-les a disposició de la comunitat científica. En el meu cas recullo dades sobre els usos del temps i realitzo una investigació sobre com les parelles distribueixen el seu temps, recerca que també vaig fer per a la meva tesi.
· I quina és la conclusió?
Em vaig centrar en parelles en què tots dos membres treballen, comparant-les amb parelles on només treballen els homes. En el cas de les primeres, la divisió del temps és més igualitària, més similar. Per exemple, pel que fa a les tasques domèstiques, quan els dos membres treballen la repartició és més igualitària.
Em vaig centrar en parelles en què tots dos membres treballen, comparant-les amb parelles on només treballen els homes. En el cas de les primeres, la divisió del temps és més igualitària, més similar. Per exemple, pel que fa a les tasques domèstiques, quan els dos membres treballen la repartició és més igualitària.
· I en el cas de la criança dels fills?
Quan hi ha nens, la situació canvia, i les dones hi dediquen molt més temps, assumeixen la responsabilitat. En comparació amb altres països europeus com Alemanya, Regne Unit o França, aquí estem molt endarrerits. La incorporació massiva de la dona al mercat laboral va ser més tard i això ens va afectar. Amb tot, ens hem recuperat força en les últimes dècades però encara hi ha reminiscències del model antic.
Quan hi ha nens, la situació canvia, i les dones hi dediquen molt més temps, assumeixen la responsabilitat. En comparació amb altres països europeus com Alemanya, Regne Unit o França, aquí estem molt endarrerits. La incorporació massiva de la dona al mercat laboral va ser més tard i això ens va afectar. Amb tot, ens hem recuperat força en les últimes dècades però encara hi ha reminiscències del model antic.
· El nivell d'estudis hi influeix?
En les parelles on la dona té uns estudis superiors, universitaris, la repartició del temps és més igualitària. Però quan arriben els fills, quan s'ha de reduir una jornada laboral, acostuma a ser la dona la que renuncia a la seva carrera professional.
En les parelles on la dona té uns estudis superiors, universitaris, la repartició del temps és més igualitària. Però quan arriben els fills, quan s'ha de reduir una jornada laboral, acostuma a ser la dona la que renuncia a la seva carrera professional.
· Quin paper juguen els horaris en la conciliació de la vida laboral i familiar? Estàs a favor de la reforma horària?
Per molt que canviem els horaris és voluntat de la gent fer les coses o no. Potser la flexibilitat horària ajudaria. Als EUA, al centre de recerca de la universitat de Minnesota, la jornada és molt flexible. Hi ha gent que té permès treballar en remot, des de casa. Aquí treballar des de casa està fins i tot mal vist. Existeix certa desconfiança perquè pensem que qui es queda a casa és perquè no treballarà. Per exemple, si un company té el fill malalt, no ve a l'oficina i treballa des de casa. No hi ha cap problema. Està molt estès i és normal.
Per molt que canviem els horaris és voluntat de la gent fer les coses o no. Potser la flexibilitat horària ajudaria. Als EUA, al centre de recerca de la universitat de Minnesota, la jornada és molt flexible. Hi ha gent que té permès treballar en remot, des de casa. Aquí treballar des de casa està fins i tot mal vist. Existeix certa desconfiança perquè pensem que qui es queda a casa és perquè no treballarà. Per exemple, si un company té el fill malalt, no ve a l'oficina i treballa des de casa. No hi ha cap problema. Està molt estès i és normal.
· Després de dos anys, et planteges quedar-te als EUA?
M'agrada viure allà però no m'imagino allà tota la vida. Les diferències culturals són grans. La relació amb la gent és molt diferent. La idea és passar un any més a Minnesota però tornar a Catalunya. La situació per als investigadors és complicada. Som molts els que volem tornar i les convocatòries oficials cada cop són més competitives.
· Quines són aquestes diferències culturals?
Són molt més freds, és més difícil fer amics. De vegades són una mica racistes tot i que ells diuen que no. Els americans són molt políticament correctes i tenen un sentit de l'humor molt diferent.
Són molt més freds, és més difícil fer amics. De vegades són una mica racistes tot i que ells diuen que no. Els americans són molt políticament correctes i tenen un sentit de l'humor molt diferent.
· Com és viure a Minneapolis?
Minneapolis és una ciutat molt tranquil·la. Allà pots veure el pas de les estacions molt clarament, quan és hivern sempre tens dos pams de neu. He arribat a sortir a córrer a -10 graus! Minnesota és un estat força sa. A tots els restaurants trobes menjar orgànic, sense gluten, que s'ha posat molt de moda. No hi ha gent massa grassa com a Texas, tot i que es menja molt més fora de casa, més cuina preparada que aquí. D'altra banda, la taxa d'atur, per exemple, és només del 5%. Però hi ha molta desigualtat, perquè la gent que és pobra és molt pobra i està desemparada.
Minneapolis és una ciutat molt tranquil·la. Allà pots veure el pas de les estacions molt clarament, quan és hivern sempre tens dos pams de neu. He arribat a sortir a córrer a -10 graus! Minnesota és un estat força sa. A tots els restaurants trobes menjar orgànic, sense gluten, que s'ha posat molt de moda. No hi ha gent massa grassa com a Texas, tot i que es menja molt més fora de casa, més cuina preparada que aquí. D'altra banda, la taxa d'atur, per exemple, és només del 5%. Però hi ha molta desigualtat, perquè la gent que és pobra és molt pobra i està desemparada.
Tothom coneix Barcelona i Gaudí, però no sé si sabrien situar Catalunya al mapa. Molts americans no tenen ni passaport! Són bastant tancats i el que passa fora dels EUA no els importa, no mostren interès.
*** Vols conèixer una mica més al protagonista de La Contra? Fes clic i podràs veure un vídeo de l'entrevista
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Tranquil·litat
Un defecte que no pots dominar?
Impaciència
El teu lloc preferit de Castellar?
El camí de Casamada a Togores
Un animal?
La tortuga
Quin plat t'agrada més?
Els canelons
Un color?
El verd
Un grup?
El último de la fila
Un llibre?
'L'ombra del vent'
Una pel·lícula?
'La vida es bella'
Un viatge pendent?
El Gran Canyon
Un comiat?
See you
Comparteix
